|
|
|
||
El 4 de febrer de 1939 s'acabava per la ciutat de Girona la Guerra Civil. Entraven a la ciutat les tropes franquistes de la IV División de Navarra, sota el comandament de Camilo Alonso Vega, i els darrers militars republicans anaven cap a la frontera francesa. L'entrada dels nous dominadors va ser un acte més del passeig militar que els soldats de Franco iniciaren pels volts de Nadal per liquidar la campanya de Catalunya. Sense autoritats en els llocs de comandament, les tropes d'ocupació trobaren la porta pràcticament oberta, però l'espai urbà presentava un aspecte ruinós, castigat per les bombes de l'aviació feixista i els incendis dels republicans que es retiraven cap a l'exili. 
(Ampliar) - Tropes franquistes desfilant per la Rambla de Girona, el 4 de febrer del 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
A dos quarts de dues de la tarda, les forces franquistes accediren al barri de l'estació del ferrocarril. Abans de les dues, els combatents entraren per la banda occidental de la ciutat, mentre que els legionaris italians ho varen fer per l'oriental, per la carretera de Sant Feliu de Guíxols i algun escamot per Sant Daniel. 
(Ampliar) - Soldats de les tropes franquistes apagant un incendi a la Casa Boué el dia de la seva entrada a la ciutat, el 4 de febrer de 1939. Aquest va ser un dels edificis que s'incendiaren durant la retirada de l'exèrcit republicà. Autor desconegut. Biblioteca Nacional. Els dies previs a l'entrada de les tropes franquistes a Girona, la ciutat va ser bombardejada per la força aèria dels sublevats. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona, escrivia al seu article publicat al Diari de Girona de 4/2/2009 que "Girona havia patit en el transcurs d'aquells dos anys alguns bombardeigs aeris, amb les consegüents víctimes humanes i destrosses materials. Però el dia 29 de gener s'inicià una setmana de visites insistents de l'aviació. El diumenge dia 29 patírem el primer bombardeig. [...] Aquella tarda la ciutat va ser atacada des de l'aire en totes les seves barriades. No se'n salvà ni el barri antic. Fins i tot la Catedral va rebre l'impacte d'una bomba. Tot i que les bombes caigudes sobre la ciutat eren de poc calibre feren molt de mal i hi hagué bastants morts i ferits. El pànic s'apoderà de la població. Aquella nit hi hagué calma; però una calma tensa". 
(Ampliar) - Destrosses a la plaça del Marquès de Camps, ocasionades probablement pels bombardejos dels dies precedents a l’entrada de l’exèrcit franquista. Ca. 6 de febrer de 1939. Autor desconegut. Biblioteca Nacional. Després dels bombardejos del 27, 28 i 29 de gener, Mirambell explica quin era l'aspecte que presentava Girona el dia 4 de febrer del 1939: "La ciutat fumejava. Des del pont de Pedra veierem la casa Boué incendiada. Soldats i paisans amb galledes intentaven apagar el foc. El carrer Nou presentava un aspecte desolador. La major part de botigues i magatzems havien estat afectats per les bombes o pel saqueig i l'incendi. La fàbrica Gròber també cremava. [...] Molta gent circulava pels carrers. Tots demacrats pel patiment i la llarga temporada de falta d'alimentació. Cares pàl·lides d'aquells que havien estat mesos sense veure el sol i sense que els toqués l'aire. Gent que havia estat amagada. Rostres demacrats per la misèria, cossos que havien perdut una bona part del seu pes normal. Circulaven destacaments de soldats. Alguns moros intentaven o aconseguien entrar en cases on no hi havia els seus estadants, o en botigues. Les patrulles de vigilància procuraven evitar-ho. Per a molts gironins aquell era el dia de l'alliberament; però per a molts altres representava l'inici d'un llarg o potser definitiu exili o bé ser víctimes de la repressió". 
(Ampliar) - Soldats de les tropes franquistes al carrer de Santa Clara disposats en cadena per tal de fer arribar l’aigua a la Casa Boué, el 4 de febrer de 1939. Autor desconegut. Biblioteca Nacional. A partir d'aquell dia es repetiren els afusellaments fins el 1945. Se n'han comptabilitzat un total de 514, aplicats, majoritàriament, a elements de les comarques, vinculats al camp o a la indústria. El primer de gener de 1942, seguien reclosos a la presó de Girona 1.683 homes i 580 dones". 
(Ampliar) - Incendi al carrer Nou, provocat durant la retirada de l’exèrcit republicà, el 4 de febrer de 1939. Autor desconegut. Revista "Fotos: Seminario gráfico nacionalsindicalista" núm. 103, del 18 de febrer de 1939. Arxiiu municipal de Girona. Joaquim Nadal (op. cit), recull testimonis de persones que s'havien refugiat a la ciutat fugint de l'avanç de les tropes franquistes: "La ciutat-refugi [...] és un formiguer, bull de gent, s'hi apilonen les persones i els embalums que fugen amb elles i que van quedant-se pel camí. És difícil menjar i és difícil dormir. El Teatre Municipal és un immens dormitori". Explica que Antoni Rovira i Virgili va mal dormir dos dies al saló de sessions de l'Ajuntament amb dos bancs ajuntats, i que va ser allà quan va saber, el 25 de gener, que l'alcalde Pere Cerezo havia marxat a França. [...] El 4 de febrer del 1939, la ciutat havia emmudit i l'ambient era de desolació. La ciutat vivia la contradicció dels que començaven l'exili, l'exili interior, o el sacrifici de les seves vides i l'alleujament de molts altres que consideraven que s'havia acabat un malson. La implacable derrota dels uns amb l'ocupació de la ciutat era l'alliberament per als altres". 
(Ampliar) - Soldats del Cos de l'Exèrcit de Navarra preparent el ranxo a la plaça de la Independència. Febrer de 1939. CIFRA. Biblioteca Nacional. Un dels fotògrafs que va treballar a Girona en aquella data va ser Bobby Deglané (2), una foto del qual va il·lustrar la portada del número 103 de "Fotos: Seminario gráfico nacionalsindicalista", publicada el 18 de febrer de 1939. Deglané va captar, entre d'altres imatges, el moment en què les tropes franquistes, amb el general Camilo Alonso Vega, cap de la IV Divisió de Navarra, desfilen per la Rambla de la Llibertat a la seva arribada a la ciutat, el 4 de febrer del 1939. 
(Ampliar) - Soldats de l'exèrcit franquista i civils a la porta dels Apòstols de la Catedral. Febrer 1939. CIFRA. Biblioteca Nacional. Notes (1) -
En el seu comunicat oficial, el comandament franquista apuntava que "nuestras tropas han rodeado en el día de hoy Gerona, que ha sido totalmente ocupada y rebasada. La población aparece casi destruida en su parte oeste por las voladuras e incendios que los rojos han realizado antes de huir. La población civil fue, en gran parte, obligada a evacuarse con toda clase de violencias. Los habitantes que han quedado cuentan verdaderos horrores de los crímenes y saqueos cometidos por los rojos. Nuestras tropas han sofocado numerosos incendios, evitando las voladuras del resto de la ciudad, que los rojos estaban llevando a cabo al llegar nuestras fuerzas" (A. Petit, op. cit). (2) -
Roberto Deglané Portocarrero (1905-1983), més conegut com Bobby Deglané, va ser un periodista i locutor de ràdio nascut a Xile, però que faria bona part de la seva carrera a Espanya (des del 1934) i s'acabaria nacionalitzant espanyol. Durant la Guerra Civil va treballar com a reporter gràfic, des del bàndol sublevat; és per això que va arribar a Girona amb les tropes franquistes. Bibliografia bàsica |
 (Ampliar) - L’exèrcit franquista a la Rambla de la Llibertat, el 4 de febrer de 1939. En primer terme, el general Camilo Alonso Vega, cap de la IV División de Navarra. Aquesta imatge es va utilitzar per a la portada de la revista Fotos: Seminario gráfico nacionalsindicalista, núm. 103. Publicada el 18 de febrer de 1939. Bobby Deglané. Arxiu municipal de Girona.  (Ampliar) - Eleuterio Garcia amb uniforme de la Falange. 1939. Retrat d'estudi de Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.  (Ampliar) - Maria Sadurní amb l'uniforme de la secció femenina de la Falange. 1939. Retrat d'estudi de Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.  (Ampliar) - La plaça de la Independència a la portada del periòdic 'ABC' del 12/2/1939. Biblioteca Nacional. 
(Ampliar) - El carrer Nou de Girona al final de la Guerra Civil, el 4 de febrer de 1939. A la dreta, la cruïlla del carrer Grober. Al fons, la cruïlla de la Gran Via i la plaça Marquès de Camps. Foto: Biblioteca Nacional. 
(Ampliar) - El barri del Mercadal. Febrer de 1939. Foto: Biblioteca Nacional. 
(Ampliar) - Entrada de les tropes franquistes a Girona. Pujada de Sant Domènec, 4 de febrer 1939. Ajuntament de Girona.  (Ampliar) - Salvador Vendrell, amb l'uniforme del servei nacional d'informació i investigació de FET de les JONS. 1939. Retrat d'estudi de Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.  (Ampliar) - Eduardo Clota amb l'uniforme de cap local o cap de bandera de la Falange. 1939. Retrat d'estudi de Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. - |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Creat: 07/02/2024 |