Història de la Rambla de la Llibertat


		Els orígens . El seu origen es troba en l'antic mercat reial, que donava vida i proveïments a la ciutat. Al segle XII, l'actual Rambla era la perllongació cap als arenys del riu Onyar de la plaça del mercat. Cap a finals d'aquest segle, la urbanització sistemàtica de la zona va fer arribar les primeres cases fins la línia interior de la Rambla. En els primers anys del segle XIII, es va construir un mur de contenció que havia de protegir la nova barriada de les habituals escomeses del riu, i el batlle reial va començar a atorgar llicències per construir sobre el carrer que passava entre les façanes i el mur de contenció. Les primeres autoritzacions es remunten a febrer del 1203, quan el comte de Barcelona i rei d'Aragó, Pere I concedeix a perpetuïtat les cases que va bastir a l'areny el seu Home dit Trompeter, una llicència per fer arcs, fins el 1252, quan s'autoritza la construcció de les Voltes de la Merceria als establiments dels germans Guillem Ramon i Bernat Fàbregues. (Ampliar) - Mercat a la Rambla de la Llibertat de Girona, on es fa la venda de queviures, teixits i altres productes. El mur que s'observa correspon a les restes del baluard de l'Areny, enderrocat el 1869. 1870-1872. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. De 1210 a 1260 són uns cinquanta anys d'activitat intensa, etapa en la que l'antic alou reial de l'Onyar apareix molt més edificat. Hi hagué importants transaccions i els béns de l'alou reial minvaren. L'any 1229, la zona compresa entre el mur de protecció i l'Onyar es trobava perfectament organitzada com un mercat estable amb taules i forcats perfectament alineats i individualitzats. Per exemple, Ramona, muller de Guillem Ramon Fàbregues, establia Berenguer Brens en un sòl de terra que tenia a l'areny a domini directe del rei i que afrontava a orient amb el mur, perquè hi edifiqués una taula, al costat de la que tenia el sobredit Ramon Guillem. Aquestes taules es localitzarien en el lloc on hi ha la Rambla actual davant de les voltes en procés de construcció (1229). Era una època de molta mobilitat en les transaccions: Arnau Armengol va vendre a Arnau Gerona les cases que abans eren de Grau Bod en l'alou reial i un any més tard Jaume II concedí a Arnau Gerona les cases en lliure i franc alou. (Ampliar) - El mercat fora murs 1160-1210. Dibuix de Jordi Sagrera. El rei anava venent poc a poc el seu patrimoni a l'areny. Les cases es construïen sobre arcs i era molt freqüent que per guanyar espai fessin volta sobre el carrer, cobrint-lo, com ja passava en altres vials, especialment al futur carrer de la Merceria (Rambla). Finalment, el 1252, un conjunt de documents ens permeten seguir la construcció de les voltes que encara avui tenim a la Rambla. Guillem Ramon Fàbregues i el seu germà: Bernat, grans urbanitzadors de l'areny, establiren diverses persones en uns obradors que ells prèviament havien bastit: vuit establiments, quatre dels quals donaven al futur carrer de la Merceria, que es localitzava entre els obradors i el mur. Es facultava els establerts per poder fer arcs damunt del carter, des dels obradors al mur, i cobrir la via, fent sobre el cobriment, sostres amb l'obligació que ni la pols ni l'aigua no poguessin caure sobre el carrer. Per cobrir-lo caldria fer arcs sobre el mur, a fi que el carrer quedés clar, i que fos possible bastir sobre l'arc del mur paret i finestres i que en els peus de l'arc del mur es fessin aig&uunl;eres amb canonades que tinguessin conducció fins a l'areny. (Ampliar) - El mercat fora murs 1270-1270. Dibuix de Jordi Sagrera. Per tal d'assegurar la lliure circulació de la via pública, cada veí interessat havia d'aixecar els pilars propis fonamentats en el mur, i per damunt, els arcs que havien de suportar el nou eixample de la casa bastit sobre el carrer; eren les voltes de la Rambla. Hi havia diversos trams que rebien noms diferents: les voltes dels Esparters, les de la Merceria, etc. De les voltes fins el riu Onyar s'hi continuava celebrant el mercat amb unes vint-i-cinc parades fixes perfectament reglamentades i organitzades que determinaven sectors diferents. Així, hi havia entre altres la plaça de les Cols (nom extensiu a tota classe de verdures), les taules dels canvistes, la peixateria nova i la plaça de la fruita. (Ampliar) - Vista del nord del mercat de l'Areny cap a finals del segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "Atles d'Història urbana de Girona. Segles VI aC - XVI". Les Voltes dels Esparters i la plaça de les Cols . Originàriament la Rambla estava formada per una plaça ampla i llarga que anava de l'Argenteria al carrer Abeuradors i continuava per un carreró estret que vorejava unes voltes que anaven des d'Abeuradors fins al Pont de Pedra. El conjunt d'aquell carreró i voltes tenia el nom de "Voltes dels Esparters", construïdes segurament al segle XIV i enderrocades el 1875. (Ampliar) - Vista dels arcs dels Esparters amb la plaça de les Cols al fons. 10) Cobertes sobre els carrers entre les taules del mercat de l'Areny. 15) Voltes de la Merceria. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "Atles d'Història urbana de Girona. Segles VI aC - XVI". La plaça de les Cols estava situada entre l'Argenteria i les Voltes d'Esparters. L'origen del nom de plaça de les Cols l'hem de situar, com hem vist, en el fet que s'hi celebrava el mercat d'abastaments, privilegi concedit el 16 de gener de 1339, per Martí I l'Humà, dedicació que va persistir fins a l'any 1944, en què s'inaugurà l'actual plaça de mercat cobert, el Mercat del Lleó. (Ampliar) - Vista dels arcs dels Esparters amb la plaça de les Cols al fons. Dibuix de Ramon Ripoll, publicat a "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Era el gran mercat que donava vida i proveïments a Girona. Segons Roig i Jalpí, al mercat que s'hi celebrava hi acudia gent de fins a uns 25 km de distància, de l'Empordà, la Selva i la Muntanya. També s'hi celebrava la fira de Sant Narcís, on hi anava gent de tot el Principat, i fins i tot de València, d'Aragó i de França. A les botigues de la banda del riu hi havia venedors d'espècies, amb drogues, dolços, cera i arts mecàniques. Al segle XV, segons Marqués, ja estaven construïdes les cases de les voltes de la Rambla i les de l'illa més propera al Pont. (Ampliar) - La Rambla de la Llibertat el segle XIV. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "Història urbana de Girona". L'agrupament de la població al centre entorn d'aquest focus de comerç local, característica de les ciutats europees medievals, s'hi va fer ràpidament patent. El cens de 1462 l'indica com un dels llocs més poblats de Girona, amb 196 "homes capaços empunyar les armes". En 1574 es va fer necessari engrandir la plaça cap al riu (1). (Ampliar) - Plànol de la Plaça de les Cols i les Voltes dels Esparters. Segle XVIII. Arxiu Històric de Girona. Així, el 28 de juny de 1574, el batlle reial de Girona, Francesc Maimó, en nom del rei Felip II, va donar llicència als jurats de Girona per enderrocar un tros de muralla que hi havia al cap de la Plaça de les Cols amb una llargada d'uns 45 m i unes botigues de carnissers que hi havia recolzades al mur, i tornar a fer la muralla uns tretze metres més cap a l'Onyar (2). Seguidament, donà llicència per construir cases vora el riu, i es començà a edificar la banda de ponent de la Rambla i Argenteria. Aquestes edificacions van prendre una part de l'espai s'havia guanyat al riu o a l'Areny. (Ampliar) - Mercat a la part baixa de la Rambla de la Llibertat. S'observen les voltes i diferents parades. 1870-1872. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Les cases situades més a prop del carrer de Besadó, llevat de la de l'extrem, la qual, a l'ensems que la segona, comptant les del carrer dels Abeuradors, que va ser construïda a l'últim terç del segle passat seguint una nova aliniació, presenten els elements arquitectònics més antics en els seus finestrals, datables dels segles XIII al XV. D'alçàries i llums diferents, les arcades de carreus de pedra de Girona, freqüents en la ciutat medieval, descansen sobre pilars quadrangulars i algunes presenten grans contraforts reforçant la pressió lateral de l'empenta dels arcs. En èpoques de fervor religiós, la Rambla prenia un especial protagonisme. La processó de Corpus, quan hi arribava, es deturava i la custòdia era col·:locada en un altar improvisat; els ciutadans assistents s'asseien i allà es presentava la "Història de la Casta Susana", el 1541, o el "Sacrifici d'Isaac", el 1537, entre altres temes bíblics. Els actuals edificis del cantó del riu són reedificacions, majorment efectuades al segle XIX, de les antigues construccions sobre muralla. (Ampliar) - Plànol de les Voltes dels Esparters per Tomàs Carreras i Esteban Muxach, on s'indiquen les parcel·les dels sotaportals corresponents als edificis contigus que haurien d’ocupar segons la rectificació del carrer. 1 de juny de 1875. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya - Girona. La reforma del segle XIX . Fins el segle XIX l'actual Rambla estava formada, com hem vist, per dues entitats diferenciades; una espaiosa plaça, la Plaça de les Cols, situada entre l'Argenteria i el carrer dels Abeuradors, i un carrer estret, les Voltes dels Esparters, situat entre el carrer dels Abeuradors i el Pont de Pedra. Ambdues tenien porxos al cantó oest. En 1875 s'acordà enderrocar les voltes dels Esparters i la casa que separava aquest sector de la plaça de les Cols, com una "important millora per a la ciutat" (3). La negociació va ser laboriosa, però en va sortir una nova alineació de les cases, sense voltes en el tram comprés entre el carrer dels Abeuradors i el pont de Pedra, i la unió amb l'esmentada Plaça de les Cols (Ampliar) - Plànol de les principals reformes que es volien realitzar a les Voltes dels Esparters, com la construcció de diversos punts de venda i noves alineacions de les façanes del pòrtic. També s’hi inclogué l’enderroc d’un tram de la muralla antiga així com d’una part del nou mur construït recentment per tal de situar-hi una escala per accedir a l’Areny. 10 de juliol de 1869. Arxiu Històric de Girona. Existien encara unes "casetes" a la rampa situada enfront d'elles, possiblement un mercat projectat el 1870, en el lloc avui ocupat, en part, per l'Oficina de Turisme, construïda el 1928. També de 1875 és la nova rasant i el nou projecte d'aliniació que estructuraren l'espai de Rambla actual, si bé amb dos passatges laterals. L´apel·latiu de "plaça" de les Cols li esqueia quan no tenia la llargada que té ara. Les Voltes dels Esparters estaven a un nivell notablement més baix que la Plaça de les Cols. Per accedir-hi s'havien de baixar catorze escalons. Era una zona estreta i poc il·luminada. En enderrocar-se el Portal de l'Areny (4) i la muralla contigua al mateix, desaparegueren aquelles voltes, i aquell espai s'unificà amb la Plaça de les Cols, formant l'actual Rambla, que de moment encara mantingué la dualitat en la seva denominació. Rambla de la Llibertat, l'antiga plaça, i Rambla d'Álvarez les desaparegudes voltes. (Ampliar) - Plànol de Félix de Azúa. La muralla que anava des de la porta de l’Areny fins al Pont de Pedra i les tres cases que hi estaven adossades, ja s'han enderrocat. Presenta un espai lliure i obert a la circulació, exceptuant una casa que separa les Voltes dels Esparters i la Plaça de les Cols. 19 d'abril de 1870. Arxiu Històric de Girona. El carrer del Cigne unia la plaça de les Cols amb el carrer de les Peixateries Velles. Era una mena de túnel, i encara ara existent amb el nom de carrer de les Olles, que surt de sota les voltes de la Rambla i desemboca en la plaça de Mercaders. El carrer de les Peixateries Velles unia l'actual carrer de les Olles amb el de Minali, on avui hi ha la Plaça de les Castanyes, nom que no figura en el Nomenclàtor de 1877. En aquell indret s'hi celebrava el mercat de venda del peix, fins que l'any 1870 es construí l'edifici del carrer de les Bernardes (avui, cantonada Hortes amb Santa Clara), contigu al pont construït per la companyia Eiffel, que ara porta el nom de pont de les Peixateries Velles. Se succeïren diversos projectes de noves aliniacions i reformes (1884, 1890, 1892). La configuració actual de la Rmbla és del 1885, arran d'un encàrrec municipal per dotar la ciutat d'una avinguda principal de grans dimensions. (Ampliar) - Façana principal del mercat cobert al costat del mur de contenció que anava des de la plaça de la Plaça les Cols fins al pont de Pedra. 19 d'abril de 1870. Arxiu General de la Diputació De Girona. (Ampliar) - Façana posterior del mercat cobert. 19 d'abril de 1870. Arxiu General de la Diputació De Girona. El 1882 s'edificá la casa Cosme Reitg (o Reig) a l'illa dels carrers Besadó i Minali. amb un criteri rectilini i neoclàssic. A partir de 1884 s'ordenàM el conjunt urbà amb l'establiment d'un bulevard, amb la plantació d'arbres i la col·locació de bancs. El resultat va ser l'actual Rambla, que ja a partir de 1885 s'anomenà de la Llibertat, per "l'Arbre de la Llibertat" que s'hi havia plantat arran de la Constitució del 1869. Aquest conjunt de propostes i realitzacions van ser obra de l'arquitecte Manuel Almeda, qui, des del febrer de 1882, imprimí un nou dinamisme a la gestió urbanística gironina. i multiplicà les propostes d'ordenació, amb uns criteris, però, poc respectuosos amb la trama històrica de la ciutat. (Ampliar) - Mercat a la Rambla de la Llibertat. Ca. 1900. Ajuntament de Girona. L'any 1892 es va aprovar un projecte de noves alineacions de la Rambla de la Llibertat que pretenia substituir els vells porxos medievals i la seva forma convexa per unes noves edificacions més en consonància amb el gust de l'època. Sortosament, només una altra casa va ser reedificada, l'any 1893, segons el model neoclàssic. Aquest plantejament intervencionista. de reforma interior, recolzava en l'obsessió per la millora de la sanitat i la higiene de la ciutat, considerada insalubre, i també en els criteris urbanístics de l'època. L'actual configuració data de 1959, segons projecte de Juan Gordillo, que suprimí el passatge lateral del cantó dels porxos, tot ampliant lleugerament el de la banda de l'Onyar. (Ampliar) - Façana de la botiga de barrets de Raimunda Creuhuet, a les voltes de la Rambla de la Llibertat. 1910-1912. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la part alta de la Rambla de la Llibertat, aleshores anomenada Rambla d'Àlvarez, a l'altura de les casetes comercials Fèlix de Arzúa, engalanada durant una celebració. Al fons, els habitatges de la muralla del riu posteriorment enderrocats. A la dreta, l'antic parc de bombers de la ciutat. 1901-1904. Amadeu Mauri Aulet. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Voltes de la Rambla de la Llibertat. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat. En un dels pisos de la dreta s'observa, al balcó, el rètol del Centre Nacionalista Republicà. 1910-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la part alta de la Rambla de la Llibertat des de la pujada del pont de Pedra. En primer terme, el dispensari municipal. 1910-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - La Rambla de la Llibertat amb gent passejant. A l'esquerra sobresurt el campanar de l'església de les Bernardes. 1910-1919. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Grup de persones davant l'antic quiosc de la Rambla de la Llibertat. 1910-1920. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - La Rambla de la Llibertat. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El riu Onyar i la Rambla Llibertat vistos des del pont de Pedra. En primer terme a la dreta, el Dispensari Municipal i les casetes Fèlix de Arzúa. Davant les escales que menen al riu, el quiosc urinari. 1910-1928. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la la part alta de la Rambla de la Llibertat amb uns homes asseguts a la terrassa del Cafè Exprés. A l'esquerra s'observa el quiosc. A la dreta hi circula una carruatge. 1920. Josep Esquirol Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Gent passejant per la Rambla de la Llibertat. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista parcial de la rambla de la Llibertat des del carrer de l'Argenteria. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de construcció de l'edifici de les Sales d'Exposició Municipals, utilitzat inicialment com a biblioteca, i avui centre d'informació turística. 1925-1928. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Disseny de l'arquitecte Maggioni del que havia de ser l'edifici de la biblioteca Municipal, que posteriorment passaria a ser Sales d'Exposició Municipals, i avui centre d'informació turística. 1920-1928. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - La part alta de la Rambla de la Llibertat . Girona. A la dreta, el bar el Dorado i l'American Bar. 1926. Salvador Crescenti i Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Retrat dels propietaris, els cambrers i alguns clients a la terrassa de l'American Bar, conegut com a Can Montaña. El bar estava situat a la part alta de la Rambla de la Llibertat. Es pot observar com a l'entrada s'anuncien diferents productes i cases comercials: Anís del Mono, licor Calisay, Martini & Rossi i Bodegas Excmo. Sr. Duque. 1929. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Projecte d'ampliació per les Sales d'Exposició Municipals, no dut a terme. 1929. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Retrat d'un grup de persones a l'interior de l'Exprés Bar, a la Rambla de la Llibertat. Darrera la barra, Paulina Pedrós entre els clients i una cambrera. 1939-1940. Salvador Crescenti i Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Interior de l'establiment d'objectes decoratius i làmpades Ca l'Escatllar, a la rambla de la Llibertat. 1948. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Les voltes de la Rambla de la Llibertat. En primer terme, l'establiment Ribas Crehuet. 1950-1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - A la talla de 1651, consta un Aranzel de las personas que han de pagar el tall fet per ajudar a pagar los soldats que estan a la campanya de la ciutat de Barcelona en virtut de deliberació de Concell General, i que a les Voltes dels Esparters eren: Francisco Barceló, sabater; Barthomeu Vehí, sombrarer; Damia Rocha, corder; Antoni Alou, sabater; Francesch Nesples, esparter; Joan Puig y Usach, sabater; Pau Delom, albadiner; Rafel Dalfau, sabater; Joan Almar, baster; Miquel Sala, corder; Joan Reynés, albadiner; Joan Vilana, botiguer; Joseph Pujol, corder; Camps, sabater; Antoni Coll, sabater, i a la Plaça de les Cols: Geronym Ordis, cyrurgia; Miquel Bonet, notari de Barcelona; Pau Torrent, sabater; Pere Joan Ardevol, argenter; Pere Camós, adroguer; Jaume Gasch, argenter; Jaume Sauleda, sombrerer; Francesch Coderch, sombrerer; La Sra. Giberta, droguera; Antoni Danius, sabater; Maymó, viuda espartera; Antoni Ribot, cyrurgià; Joan Serraynat, argenter; Joseph Etxa, sotsveguer; Solera, viuda passamanera; Joan Olivet, sinter; Miquel Peres, esparter; Rafel Ginesta y la Sra. Mas, viuda; Joseph Aulet, passamaner; Sagimon Massot, revenedor; Antoni Aldrich, droguer; Francesch Puget, cyrurgia; Joan Casas, adroguer; Narcis Aldrich, droguer; Antoni Auzell, albavider; Joachim Mercer, apotecari; Emanuel Fexes, sabater; Joan Riucau, mercader; Joan Rovira, passamaner; Joan Vila, calsater; Joseph Güell, mercader; Antoni Garriga, calsater; Benet Ferrer, calsater; Baltazar Bassa, mercader; La Sra. Ferrera, calsatera; Joseph Rius, botiguer; Rafel Francesch Camps, mercader; Miquel Gali, notari públich; Antoni Vilar, mercader; Salvador Matas, passamaner; Jaume Guitart, balle; Jaume Roqueta, calsater; Joan Morney, brasser; Bonaventura Albrell, passamaner; Mr. Francisco Guitart; i la Sra. Cortada. ("La ciutat de Girona a mitjan segle XVII (a trav&ecute;s de la talla del 1651)". Josep Clara). - Tornar al text (2) - L'alçada de la muralla era d'uns deun metres sense comptar els merlets. Va manar que el gruix de la muralla nova fos de vuit pams i mig fins a flors de terra i d'aquí amunt de tres pams i mig, per ser tant prop del riu. ("Girona Vella". Jaume Marquès). - Tornar al text (3) - La primera obertura de la muralla (de Girona) va ser conseqüència de la proposta d'alineació de les Voltes dels Esparters el 1844, aprovada per l'Ajuntament el 1852. L'esperit revolucionari del 1868 va portar l'Ajuntament a demanar la supressió de dos panys de muralles pel costat de l'Areny, paral·leles a les voltes, en què hi havia adossades unes cases. El permís del Ministerio de la Guerra en què s'autoritzava enderrocar-les va arribar el 20 de gener de 1869. Muralles que havien perdut tota importància estratègica i defensiva. Va ser el primer tros de muralla que va desaparèixer, orint un procés que no acabaria fins setanta anys després. ("Estructures territorials, urbanisme i arquitectura...", Lluís Cortada i Colomer). - Tornar al text (4) - El diari " Lo Geronès" del 9 de març de 1895, publicava, a propòsit, el següent text, en el que s'ha respectat la grafia original: "Ara que, ab motiu de la pròxima aprobació del projecte de lley concedint l'enderrocament de part de les muralles de Gerona, s'ha donat un, gran pas pera la desaparició de elles, considerem de oportunitat y creyém qu'els llegidors de Lo GERONÉS veuran ab gust que els hi donguém la transcripció de les inscripcions commemoratives que de les matexes se conservan. [...] En lo recincte murat que tancava la ciutat nova se feu una gran reforma en los anys 1573 y 1574, engrandint considerablement la plassa de les Cols y enderrocant per'axò un gran troç de muralla, de tot lo qual dona compte la següent inscripció col·locada avans al costat y al exterior del portal de l'Areny y trasladada l'any 1869 al mur de contenció que's construhí desde'l pont de pedra à trobar les cases de la plassa de la banda del riu, per haverse enderrocat també per la Junta revolucionaria dit portal y un altre troç de muralla, transformant les voltes dels Esparters en la actual rambla d'Alvarez. "En lo any 1574, essent jurats los magnífichs mossèn Garau Verdera, Rafel Nadal mercader, Baldiri Gelabert calseter, Sebastià Marco ortola. Los elets de adiunets del redres de la ciutat qui son Hieronim de Belloc, Rafel Ferrer, Miquel Maret i Abric ciutadans, Jaume Çaconomina, Francesc Ribas, Steve Loberes mercaders, Baldiri Caselles apotecari, Pere Pasqual scriva, Benet Gic botiguer de telas, feren fer la present obra y pes de farina, carbó y palla, y lo any proppassat y present levaren les botiguetes qui staven en la present plassa y levada la muralla qui arribava fins à mige plassa y mudaren les carnisseries hahon vuy stan, qui staven iunctes a dita muralla, que tot a costat mes de dos mil ducats, tos quals son proceyts de tatxes de embelliments y stabliment de patis y offertes voluntàries, sens pagar res la ciutat". Sobre aquesta inscripció y entre ella y un gran y adornat escut d'armes de Gerona que hi havia sobre l'obertura de les fortificacions avansades que's construhiren davant del portal de l'Areny (antes de la Verge Maria), en lo any 1681, fou posada per acort del Ajuntament del die 1r de Juny del any 1869, y pera commemorar les noves obres, la que segueix: "El Ayuntamiento popular construyó este muro y prolongó la plaza de las Coles, desde la calle de Abeuradors hasta el puente; habiendo para ello demolido los edificios que mediaban, y derribado, con autorizacion del Excmo. Sor. Ministro de la Guerra Dn. Juan Prim, la muralla que corria en este trayeclo, así como el parapeto y la puerta del Areny, en que estaba colocada la siguiente inscripción." Una altre n'hi havia encara prop de dit portal, en lo mur llavors enderrocat, que recullida en dos troços, poch temps després, se conserva en lo Museu de la provincià. Està escrita com les anteriors ab lletres romanes mayúscules, en dos ratlles y partida pel mitj per un escudet d'armes de la ciutat, fent referència à una de les franqueses de que aquesta gosava. Son contingut es lo següent: "Tots los habitants de la present ciutat son franchs de lleuda.". - Tornar al text Bibliografia - "Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial". Lluís Cortada i Colomer. 1998. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 84-7283-437-9. - "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll Masferrer. 2005. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-451-2. - "Girona Vella". Jaume Marquès i Casanovas. 1979. Ajuntament de Girona. Dip. Leg. GE-160/79. - "Atles d'Història urbana de Girona. Segles VI aC - XVI". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-155-0. - "Guia d'arquitectura de Girona". Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Girona. 1980. ISBN 84-7080-065-5. - "La gran reforma de la Rambla de la Llibertat". Marc Prat Vilà i Helena Ventura Almeda. 2015. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. LVI. - "Girona entre 4 rius: l’origen dels carrers i barris de la ciutat". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-5054-365-7. - "Història urbana: la primera expansió meridional (Segles XI i XII)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i Jordi Sagrera. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXI. La casa Norat. Reportatge fotogràfic i article de l'edifici gòtico-modernista. Les voltes de la Rambla. Reportatge fotogràfic de les voltes de la Rambla i el Punt de Trobada. Els ajusticiats de la Rambla. Reportatge fotogràfic i article sobre la llegenda que envolta les tres escultures. L'itinerari dels capgrossos: la Rambla. Article d'un itinerari visitant els elements de més interès de la Rambla.	(Ampliar) - Capitell gòtic en una de les finestres de la Rambla. (Ampliar) - Plaànol de les Voltes dels Esparters. Dibuix de Ramon Ripoll, publicat a "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". (Ampliar) - Les Voltes dels Esparters durant la Guerra del Francès. Gravat de finals del segle XIX. SGDAP - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Plànol de Félix d’Azúa on es mostren els perfils transversals del projecte de remodelació de les Voltes dels Esparters. 19 d'abril de 1870. Arxiu Històric de Girona. (Ampliar) - Plaça de les Cols després de la inundació del 19 d'octubre de 1876. Detall d'un gravat de "La Ilustración Española y Americana". CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Voltes de la Rambla de la Llibertat. 1936. Muirhead Bone. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula, conegut popularment com els Mínims. 1905-1914. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Mercat a la Rambla de la Llibertat. Al centre, les casetes comercials Fèlix de Arzúa. A l'esquerra sobresurt el campanar de l'església de les Bernardes. 1905-1910. Autor FV. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat. 1919-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Projecte de la façana del bar El Dorado. 26 d'abril de 1914. Gentilesa de Cultural Rizoma. (Ampliar) - Instància que acompanyava el projecte de la façana del bar El Dorado. 27 d'abril de 1914. Gentilesa de Cultural Rizoma. (Ampliar) - Bar El Dorado. Situat a la pujada del Pont de Pedra núm. 14, en un edifici que fa cantonada amb la Rambla de la Llibertat. A l'entrada s'hi veuen diferents cartells de cases comercials: Martini & Rossi, Anis del mono, i orxata valenciana. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Entrada de la carnisseria Manel Sansalvador de la Rambla de la Llibertat. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Façana de l'òptica Solà, a la rambla de la Llibertat. 1940-1950. Salvador Crescenti i Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. Dibuix de Carles Vivó. Representa la "Marieta de les Cols", el capgròs representatiu de l'antiga Plaça de les Cols. (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. (Ampliar) - Processó de la Puríssima al seu pas per la Rambla de la Llibertat. 8 de desembre de 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. Figura de paper maixé de la "Marieta de les Cols". (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. Capgròs de la Marieta de les Cols (Ampliar) - Parada de polleria al mercat de la Rambla de la Llibertat, a l'altura de les Voltes. S'identifica a Quima dita l'Hortelana, Rosa Burch, Quimeta Muntgé i Clara Dalmau. 1930-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Detall de la tribuna de la Casa Norat, reformada el 1913 per l'arquitecte Joan B. Roca Pinet (1885-1973) seguint les directrius estètiques del Modernisme neogòtic. (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. (Ampliar) - Detalls de finestres i balcons de la banda est de la Rambla de la Llibertat, testimonis del seu passat medieval. (Ampliar) - La Rambla de la Llibertat amb terrasses al mig del passeig. 1957. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat. A primer terme, cartells publicitaris de cinema. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres a la Rambla de la Llibertat. 1959. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista enlairada de la Rambla de la Llibertat. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Escut a la façana d'un dels edificis de la banda est de la Rambla de la Llibertat.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés