La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El 1936, dos dies després de la revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República, el dilluns 20 de juliol, una una turba assaltà la rectoria i l'esglèsia de Sant Feliu i la saquejà a la desfeta. El rector de la parròquia, mossèn Lluís Puigmitjà escrigué que "en general, la turba amotinada estaba formada por gente de esta misma ciudad; personas del vulgo que ya vivían separadas por completo de la Iglesia; abundaban las mujeres y los niños [...] los feligreses de esta parroquia, los buenos y los indiferentes, se escondieron acobardados; ni delataron a los sacerdotes ni hicieron nada para salvarlos, como tampoco para impedir el asalto y el saqueo de los templos y de la casa rectoral" (1).

Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936

Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La foguera que varen encendre els assaltants davant l'entrada sud de l'església va cremar els mobles de la rectoría, alguns volums de les partides de baptismes, de casaments i d'òbits, i també les cadires i d'altres objectes del temple. La destrucció a l'interior de l'edifici hauria pogut créixer si algún dirigent polític i sindical no hagués fet veure als destructors la barbaritat de les seves accions.
El rector de la parròquia escrivia que havien destruït l'orgue, i que el cor havia restat tan malparat que, acabada la guerra, hagué de ser retirat per inservible. La majoria de les imatges i dels retaules van ser destruïts o traslladats a un magatzem general, on varen ser dipositats també els d'altres procedències, i més tard utilitzats com a combustible.

Nau i altar major i retaule de l'església de Sant Feliu. En primer terme, el cor de l'església. 1910

Nau i altar major i retaule de l'església de Sant Feliu. En primer terme, el cor de l'església. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les peces que tenien valor varen poder ser salvadas: el retaule de l'altar major amb les sis taules sobre la vida de Sant Feliu, pintades per Joan de Borgonya, va ser desmuntat, i las pintures més tard varen ser exposades a les sales capitulars de la Catedral, on també es va traslladar el Crist jacent gòtic, obra del mestre Aloi. També es va salvar el sepulcre de Sant Narcís, tallat al segle XIV pel mestre Joan, el sepulcre situat la capella del mateix nom i altres objectes i peces remarcables.
Els elements que varen desaparèixer varen ser relacionats per mossèn Puigmitjà: "Ha desaparecido un busto de plata tamaño natural que representaba S. Félix y que servía de reliquiario, pues se guardaba en él el cráneo del santo; se supone arrojado a la hoguera por las turbas. También han desaparecido dos imágenes de alabastro, de unos 0,60 m. de mucha antigüedad, conocidas una bajo la advocación de Ntra. Sra. de Montserrat y la otra, de Ntra. Sra. de la Gracia; entre todas las restantes imágenes desaparecidas, tanto del templo parroquial como de los otros [es refereix a Sant Pere de Galligants, al Pilar de Pedret i a la capella de les Caputxines], no había ninguna muy notable. Han desaparecido, también, dos tapices da Flandes auténticos, del siglo XVI, y la relíquia de la Vera-Cruz con su reliquiario de plata" (Clara, op. cit).

Escultura de Crist jacent, obra del Mestre Aloi, 1350, procedent de l'església de Sant Feliu i custodiat al dipòsit provisional del Museu de la Catedral de Girona. 1937

Escultura de Crist jacent, obra del Mestre Aloi, 1350, procedent de l'església de Sant Feliu i custodiat al dipòsit provisional del Museu de la Catedral de Girona. 1937. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Hi afegeix també un calze barroc, sis campanes, els bàculs ofrenats a Sant Narcís i las joies que acompanyaven les seves restes dins el sepulcre, 4 custòdies, 4 copons, uns 30 calzes, 2 pal·lis, 75 casulles, un centenar d'albes, 74 capes pluvials, 2 harmòniums, uns 100 m2 de damascs per a ornament del presbiteri, 30 reclinatoris, 300 cadires i 35 bancs.
Durant el temps de la guerra, l'edifici del temple va servir de magatzem de cotxes inservibles i també de refugi i caserna. La rectoría va passar a mans de l'Ajuntament i es va llogar a tres famílies diferents.

Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936

Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1936 la parroquia de Sant Feliu tenia rector, mossèn Lluís Puigmitjà; 2 vicaris mossèn Joaquim Torras i mn. Josep M. Pumarola; sagristà mossèn Enric Pagés i 2 beneficiats mossèn Josep Noguer i mn. Andreu Caum. Durant els primers dies de la revolució, i segons informació del mateix rector, els sacerdots no varen ser perseguits directament ni personal. El dia 25 d'agost de 1936, el vicari mossèn Torras va ser empresonat per un període de deu dies al carrer de l'Albereda, als baixos de la casa del Marquès de Camps, però no va rebre cap maltractament. Aquest mateix capellà, juntament amb el sagristà, el rector i els dos beneficiats, van ser detinguts el 24 de setembre i conduïts a la comissaria.
Mossèn Puigmitjà i mn. Noguer varen ser portats a l'Asil dels Pobres i els restants capellans a la presó preventiva instal·lada al Seminari de Girona. Mossèn Caum hi romangué unes poques setmanes, mn. Pagès 14 mesos i mn. Torras 16 mesos. L'altre vicari, que no havia estat detingut, va poder passar la frontera el novembre del mateix 1936. Puigmitjà escrivia que "Los presos no fueron objeto de malos tratos directa y personalmente, pero además de las molestias anejas al reglamento, sufrieron el vejamen de los trabajos forzados como peones de la brigada; el sacristán algunos días y el coadjutor durante varios meses".

Sepulcre de Sant Narcís. 1906

Sepulcre de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El sepulcre de Sant Narcís.
El 21 d'agost de 1936 el Cap dels Serveis de Museus de la Generalitat, Joaquim Folch i Torres, acompanyat dels membres de la comissió de defensa del patrimoni artístic de Girona, de tres metges, de representants de l'Ajuntament i del Comité de Registres i Incautacions, i també del notari Jaume Lasala, s'aplegaren a l'església de Sant Feliu per obrir el sepulcre que contenia les suposades restes de Sant Narcís i que guardava d'altres objectes i fragments tèxtils d'interès artístic i arqueològic. L'exploració arqueològica i mèdica és detallada a l'acta notarial que es transcriu més avall.
Oberta l'urna varen observar que el cos de Sant Narcís presentava un aspecte no incorrupte, amb mancances i membres de fusta soldats als humans, i que els diversos fragments reunits haurien estat muntats així al segle XIV per donar al conjunt l'aparença d'un cos sencer. Els diferents elements tèxtils i joies que es guardaven dins el sepulcre corresponien a diverses èpoques a partir del segle XIII, sobretot del segle XVIII, temps de l'edificació de la capella. Les despulles del sant ja havien estat saquejades, almenys, en dues ocasions per part de tropes franceses, el 1285 durant el setge de la ciutat per les tropes de Felip l'Ardit i el 1809 durant la Guerra del Francès.

Un camió carrega les obres d'art de l'església de Sant Feliu de Girona per evitar-ne la destrucció. 1936

Un camió carrega les obres d'art de l'església de Sant Feliu de Girona per evitar-ne la destrucció. 1936. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les peces de valor arqueològic varen ser dutes al Museu de Girona i les restes òssies varen ser deixades a la sagristia de la capella de Sant Narcís, habitació on es va fer el reconeixement, que va ser segellada, malgrat les protestes del representant del Comité de Registres i Incautacions.
Les ordres que duia Folch i Torres eren que, un cop efectuat el reconeixement, els ossos havien de ser posats en una caixa de fusta, degudament precintada, i enterrats en una de les tombes de l'església. Això no es va fer; el suposat cos de Sant Narcís va ser exposat públicament a la biblioteca de l'actual Rambla de la Llibertat com a objecte de burla. Algú (segons escrivia mn. Tomàs Noguer, a "En desagravio", Girona, 1939, un tal Viguera, cognom que coincideix amb Anastasi Viguera Murillo, representant del Comité de Registres i Incautacions) havia trencat els segells que la comissió inspectora havia posat a les portes de la sagristia i degué considerar que tots els gironins havien de conèixer el que un articulista del moment qualificava com "un dels més grans enganys de la gent d'església". Un bon dia, però, les restes varen desaparèixer de la biblioteca, i no s'han pogut localitzar ni recuperar mai.

Diversos membres de la comissió observen les despulles. 1936

Diversos membres de la comissió observen les despulles. 1936. Museu Catalunya Postal - Arxiu Xavier Romero - (Ampliar)

L'acta notarial.
Acta notarial (2) de l'obertura del sepulcre de Sant Narcis. Número tres-cents noranta.
A la ciutat de Girona, a vint-i-un d'agost del mil nou-cents trenta sis.
Jaume Lasala Gravisaco, advocat i Notari de l'il·lustre Col·legi de Catalunya, amb residencia a aquesta ciutat, dono fe.
Que En Joaquim Folch i Torres, major d'edat, casat, director dels Museus d'Art de Barcelona i Cap deis Serveis de Museus de la Generalitat de Catalunya, veí de Barcelona, domiciliat al Parc de la Ciutadella, provist de cèdula personal de sisena classe, tarifa primera, estesa a Barcelona, a vint-i-sis d'agost últim, amb el número cent setanta-tres mil nou-cents onze, davant meu compareix i diu: Que en nom i representació del Sr. Comissari de Museus de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pere Corominas Montanya, que és President del Consell d'Estat de la República, requereix el notari que sotaescriu per a que acrediti per la present acta l'ordre verbal que, en nom de dit Sr., tramet en aquest moment a la Comissió de Defensa del Patrimoni Artístic de Girona, constituïda per Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya amb data vint-i-tres de juliol del corrent any i la manera de donar compliment a la mateixa, l'ordre verbal de referència és com segueix:
Vist l'estat en què després dels fets que es produïren a l'església de Sant Feliu de la ciutat de Girona el dia vint de juliol proppassat, i examinat l'altar i urna que conté les restes del cos de Sant Narcís, ordena:
PRIMER: Que per la Comissió susdita es facin fotografies tal com es troba l'urna en el moment d'aixecar la present acta.
SEGON; Que davant notari i en presència d'un o més metges i dels membres de la Comissió abans esmentada, es facin pels serveis tècnics de restauració dels Museus d'Art de Barcelona una exploració arqueològica a l'objecte de recollir els restes tèxtils antics que puguin tenir interès per la seva alta antiguitat i altres objectes que així mateix tinguin interès peí nostre patrimoni artístic.
TERCER: Que feta l'exploració abans indicada siguin col·locats els restes del cos en una caixa de fusta degudament acondicionada i, totalment clausurada, prescintada amb el segell de la Comissaria de la Generalitat de Girona i dipositada en una de les tombes subterrànies de la pròpia església de Sant Feliu.
Per a complir el requeriment que procedeix, a les deu hores i quinze minuts del dia d'avui, m'he constituït junt amb el senyor requirent a l'antiga església de Sant Feliu d'aquesta ciutat; hi he trobat reunits en ella a Anastasi Viguera Murillo, representant al Comité de Registres i Incautacions de Girona; a la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic d'aquesta ciutat, representada per Emili Blanch Roig, Carles Palol Feliu, Francesc Riuró Llapart, Joan Turón Algans, Eduard Fiol Marquès, Pere Vallmajó Perpinyà, Pau Planas Prats, i Joan Subias Galter; he trobat també a la mateixa església els senyors metges requerits pel Comissari dels Museus de la Generalitat, Joan Bonet Teixidor i els titulars d'aquest Ajuntament, Inspectors Municipals de Sanitat, Ricard Ros Simó, Xavier Casadevall Fuster; Manuel Grau Mas, restaurador dels Museus de Barcelona; en representació de l'Ajuntament d'aquesta ciutat, Llorenç Busquets Ventura, tinent d'Alcalde; Ricard Giralt Casadesús, Arquitecte Municipal i el periodista Antoni Crosa Mau.
Primerament s'han fet fotografíes del conjunt de l'urna, altar i detalls d'aquesta primera pels membres de la Comissió Subias i Ríuró. Pel Delegat del Comité d'lncautació, Viguera, ha estat oberta l'urna í extret el cos de Sant Narcís en ella contingut traslladant-lo a la sagristia, a on s'ha procedit a la fotografia de detalls pels fotògrafs esmentats i a l'examen i reconeixement arqueològic í mèdic, el primer pel senyor requirent, donant el següent resultat:
Reconeixement Arqueològic: Apareixen els restes de l'urna revestíts d'una meitat de casulla brodada en or damunt de seda del segle divuit; dessota d'aquesta casulla una apariència d'alba de roba blanca amb puntes d'or d'igual època i uns fragments de punta de plata recobrint la part corresponent al coll; extretes aquestes peces apareix el conjunt vestit per una alba de tela blanca de llí amb mànigues í aplic davanter a la part baixa de setí verd; per darrera l'apariència de coll del cadàver penja una estola blanca amb voraviu vermell i inscripcíons i les pales fetes d'un brodat amb imatges amb sedes de color, de la fi del segle tretze, o primers del catorze; al lloc corresponent al coll dos fragments de brodat de la mateixa època figurant un collarí de dalmàtica; penja del pit un pectoral del segle disset obrat de filigranes d'or i gravats del segle disset; a la mà dreta, figurada en fusta, dos anells de diamants del segle divuit; altre amb una peça de jacint del segle dinou; altre amb onze petites pedres de jacint del segle disset; altre en vidre groc al centre i petites pedres verdes entorn; altre de cercle d'or amb inscripcions i petita pedra romboide del segle catorze; i altre d'or amb ornaments cisellats d'estil gòtic i una perla.
De l'examen dels elements restants, resulta que el craní està col·locat dins d'un bloc de fusta recobert de planxa daurada amb l'apariència de mitra guarnida de cabuxons de diversos tamanys i dues plaquetes lobulades i esmaltades obra del segle catorze; a cada costat d'aquest bloc, en forma de mitra, dues peces de fusta també recobertes de planxa metal·lica simulant un coixí; els braços son de fusta amb articulació en el colze i amb dues mans de fusta revestides de planxa metàl·lica símulant guants portant a la dreta un floró de metall, obra del segle catorze, simulant l'ornament comú a la part dorsal dels guants a l'època gòtica, essent aquest treball també obra del segle catorze.
Els peus apareixen el de la cama dreta fet de fusta recobert de planxa metàl·lica amb ornament de cabuxons de vidre i també obrat en el segle catorze i el de l'esquerra en forma de sabata de planxa de metall més gruixuda contenint restes ímportants d'ossos d'un peu humà; aquest estoig contenint els ossos abans indicats és també guarnit de cabuxons de vidre i sembla obra més posterior. La impressió que pot treure del conjunt el senyor requirent és la que els diversos fragments d'ossos reunits en l'urna, van ésser muntats en el segle catorze damunt una sèrie d'elements de fusta que donaven al conjunt l'apariència d'un cos enter.
Reconeixement mèdic: Els metges concorrents informen que, reconegut el cos humà dipositat en l'urna funerària existent en la capella de Sant Narcís en l'església de Sant Feliu d'aquesta ciutat, han pogut apreciar que dit cos està revestit amb els ornaments corresponents a un bisbe. Separat aquest han pogut veure un crani ficat dins d'una mitra que li servia d'estoig de dit crani, la regió frontal estava descoberta, la regió de la cara en alguns llocs revestida de vestigis cutanis momificats; el maxíl·lar inferior destruït i en part pulveritzat.
Carència absoluta del tòrax i vèrtebres cervicals i dorçals. En canvi presenta la pelvis completa, en mig de la qual hi ha dues vèrtebres lumbars. Les extremitats superiors són totalment de fusta, articulades al que correspon al colze. De les extremitats ínferiors la dreta també totalment de fusta i l'esquerra representada per dos fèmurs humans que ocupaven l'un la part corresponent a la cuixa, però d'epíficis invertides i l'altre també invertit però corresponent a la pantorrilla.
També s'ha trobat una ròtula, faltant les dues tíbies i els dos peronés; el peu esquerra hi està amb la major part faltant entre altres pocs ossos els corresponents al dit gros.
Nota: Els dos reconeixements transcrits en la seva part tècnica es consignen en aquesta acta baix la responsabilitat dels dictaminadors, si bé jo, el notari autoritzat, he estat present als corresponents examens.
Dels diversos objectes i robes existents en l'urna és separat amb destí al Museu de Girona el següent: el pectoral i els anells ressenyats anteriorment; els teixits també anteriorment descrits, excepte les dues albes i la mitja casulla del segle divuit que resta en el seu lloc. També es separen de l'urna els ex-vots i presentallas penjades al fons de l'urna, consistents en dotze condecoracions militars , civils i una medalla; tres reliquiaris, un en forma de creu sense relíquies, una creu de diamants del segle divuit; una estatueta de bisbe cisellada, un penjoll de plata daurada en granates; un anell amb ametistes, altres amb jacints i diamants; altre d'or amb tres diamants; altre amb una esmaragda, altre amb un esmalt d'orla de perles; altre amb nou diamants; altre amb un diamant gran i un de petit; altre de planxa d'argent, tots del segle divuit i dinou , ademés dues relíquies d'argent de petit tamany, cabuxons de vidre que correspondrien a la decoració dels additaments de fusta del cos sant; un objecte de metall d'ús indeterminat i onze monedes de coure, una de plata del segle divuit. D'aquests objectes se'n fa càrrec la Comissió del Patrimoni Artístic d'aquesta cíutat amb destí al Museu de Girona.
Acabadas aquestes operacions s'han deixat els restes que s'havien tret de l'urna i que no van al Museu, en la mateixa habitació o dependència en la que s'ha fet el reconeixement, procedint-se per part del Comité de Registres i Incautacions a segellar una finestra baixa i la porta d'entrada a la dita dependència amb els segells de l'expressat Comité.
En aquest moment, Anastasi Viguera Murillo, representant del Comité de Registres i Incautacions, fa constar la seva enèrgica protesta perquè en els moments revolucionaris en què vivim s'ha volgut fer ús de convencionalisme fora de lloc i que, si de bon principi hagués sabut el legalisme que es volia donar a aquest assumpte, s'hauria oposat en nom del Comité que representa.
I no interessant al senyor requirent fer constar ni més fets ni més manifestacions, dono per acabada la present acta, que va estesa en tres plecs de classe vuitena, sèrie B, números un milió cinc-centes noranta-vuit mil cent vuitantaquatre i els dos següents en ordre. Acta que signen amb mi el requirent i els demés presents després d'assabentar-se tots per la meva lectura del seu contingut íntegre.
Joaquim Folch i Torres. Emili Blanch. Manuel Grau. Joan Subias. Eduard Fiol. Joan Turón. Anastasi Viguera. Carles Palol. Pere Vallmajó. Francesc Riuró. J. Bonet. Pau Planas. Xavier Casadevall. Ros Simó. R. Giralt Casadesús. L. Busquets. Antoni Crosa. Rubricats. Jaume Lasala amb signe i rúbrica.

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - "Cuestionario de los hechos ocurridos en las parroquias y arcíprestazgos de la diócesis de Gerona, con motivo del movimiento nacional del 18 de julio de 1936", esmentat per Clara, op. cit. - Tornar al text

(2) - L'acta va ser transcrita per primera vegada per Josep Clara, a "L'Ex-Col·legiata de Sant Feliu i la guerra civil", 1981. - Tornar al text


Bibliografia

- "L'antic retaule major de l'església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d'un retaule-reliquiari". Francesc Ruiz i Quesada, Joan Yeguas i Gassó, 2016. Estudis d'art medieval, núm. 20. ISSN 2014-5616.
- "L'Ex-Col·legiata de Sant Feliu i la guerra civil". Josep Clara, 1981. Revista de Girona núm. 97. ISSN 0211-2663.
- "Els ossos perduts de Sant Narcís". Alfons Petit, Xavier Romero. Article publicat al Dominical del "Diari de Girona", 24/10/2011.


Back-Index-Next

Detall del baldaquí i de l’altar del sepulcre de Sant Narcís. 1906

(Ampliar) - Detall del baldaquí i de l’altar del sepulcre de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la nau central i del retaule major de l'església de Sant Feliu. 1910

(Ampliar) - Vista de la nau central i del retaule major de l'església de Sant Feliu. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retaule major de l'església de Sant Feliu. 1930-1936

(Ampliar) - Retaule major de l'església de Sant Feliu. 1930-1936. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall del sepulcre de Sant Narcís. 1906

(Ampliar) - Detall del sepulcre de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bust-reliquiari de Sant Feliu, d'argent. Desaparegut el 1936. Publicat per Narcís M. Amich i Raurich i Josep M. Nolla i Brufau, a "El sarcòfag de Sant Feliu. Una aproximació històrico-arqueològica"

Interior de l'església de Sant Feliu. En primer terme, el cor. 1925

(Ampliar) - Interior de l'església de Sant Feliu. En primer terme, el cor. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior de la capella de Sant Narcís. 1930

(Ampliar) - Interior de la capella de Sant Narcís. 1930. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la capella de Sant Narcís. 1906

(Ampliar) - Vista de la capella de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la pala de l'estola de Sant Narcís, brodada al segle XI per l'artista Maria. 1925

(Ampliar) - Detall de la pala de l'estola de Sant Narcís, brodada al segle XI per l'artista Maria. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona.

Joaquim Folch i Torres, cap dels Serveis de Museus de la Generalitat el 1936

(Ampliar) - Joaquim Folch i Torres, cap dels Serveis de Museus de la Generalitat el 1936. Museu Nacional d'Art de catalunya.

Carles II als jurats de la ciutat de Girona. Assabentat de la retirada dels francesos del setge que havien posat a la ciutat, els demana que facin un ofici d’acció de gràcies en honor de sant Narcís, com a intercessor d’aquest fet. 1684

(Ampliar) - Carles II als jurats de la ciutat de Girona. Assabentat de la retirada dels francesos del setge que havien posat a la ciutat, els demana que facin un ofici d’acció de gràcies en honor de sant Narcís, com a intercessor d’aquest fet. 1684. Fons Ajuntament de Girona.

Capella de Sant Narcís. Cor i reixa d'entrada. 1906

(Ampliar) - Capella de Sant Narcís. Cor i reixa d'entrada. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936

(Ampliar) - Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Detall de les despulles del sant. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Detall de les despulles del sant. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió envoltant les despulles. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió envoltant les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Membres de la comissió prenent notes de les despulles. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Detall de les despulles del sant. 1936

Moment de l'acte d'obertura del sepulcre de Sant Narcís. Detall de les despulles del sant. 1936. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 26/01/2023