El pont de Pedra

Antecedents. El pont de Sant Francesc. Les vies de comunicació de què disposava Girona entre les dues bandes de la ciutat abans de la construcció del pont de Pedra eren limitades. Una era el pont gòtic de Sant Francesc pel que, si bé hi podien transitar carruatges, ho feien amb dificultat atesa l'estretor i la irregularitat del paviment. Hi havia també les "palanques vermelles", un pont de fusta situat on avui hi ha el de les Peixateries Velles, i un altre, anomenat "de la Princesa" que unia l'extrem del carrer Argenteria i la plaça de la Independència. També hi havia algunes passarel·les i palanques: una al carrer de la Barca, i una altra al portal d'en Vila, per la que havia desfilat alguna processó el segle XVII, quan les processons passaven per alguns carrers del Mercadal. Més tard, i encara a la primera meitat del segle XIX, ho feien pel pont de Sant Francesc.

Pont i torre de Sant Francesc. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. També s'hi observa la muralla de l'Onyar. 1839

(Ampliar) - Pont i torre de Sant Francesc. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. També s'hi observa la muralla de l'Onyar. 1839. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan la processó de Setmana Santa arribava a la placeta del Molí, s'havia de separar dels "passos", que no podien passar pel pont, cap el convent de Santa Clara i el convent de Sant Agustí, a uns porxos que hi havia a l'esmentada plaça i a la del Mercadal. A la tornada, el passos tornaven a incorporar-se a la processó. Els animals de càrrega passaven l'Onyar pels guals.
La pervivència del pont de Sant Francesc o Pont de Framenors va ser defensada en el seu moment per Botet i Sisó, qui va insistir davant les autoritats la necessitat de conservar un tan important element del conjunt medieval de la ciutat. Aquest pont és descrit a "Girona, rius, ponts, aiguats", com consistent en tres majestuoses arcades de punt d'ametlla recolzades en dos pilars provistos de sengles tallamars front a la direcció de les aigües, defensat per una torre bastida a finals del segle XIV, coincidint amb la construcció de la muralla del Mercadal.

Projecte del pont d'Isabel II, actual pont de Pedra, realitzat per José Cabot el 1830

(Ampliar) - Projecte del pont d'Isabel II, actual pont de Pedra, realitzat per José Cabot el 1830. No es va dur a terme mai.

La construcció. Després d'alguns projectes rebutjats, com el presentat per José Cabot el 1830, les obres del nou pont varen començar el 1850, amb els productes de quintes dels anys darrers; però, com que el cobrament de l'impost de quintes no podia fer-se amb regularitat, per l'escassesa d'algunes collites i per altres circumstàncies, varen acabar-se els cabals i es varen haver d'interrompre els treballs el 1853, quan el pont estava a l'alçada dels arrencaments.
Un any després es reprenien les obres, però altre cop es varen haver de suspendre amb motiu de l'abolició d'aquell impost. Per fi, el març del 1855 es varen recomençar activament i en poc menys d'un any va ser acabat el pont. L'obra va costar 75.000 duros, comptant-hi la indemnització d'unes cases del Mercadal que varen ser expropiades. Els enginyers director de l'obra, del Cos de Camins, Canals i Ports, varen ser Víctor Martí i Josep Maria Faquineto, secretari aquest del "Casino Gerundense" l'any 1859; el primer dirigí la construcció dels fonaments i els pilars, i el segon la dels arcs i l'acabament del pont.
Mentre es feien les obres es projectà la construcció d'un monument, a l'entrada del pont, que recordós i perpetuós, segons deien els diputats provincials en una exposició dedicada a Isabel II, "les glories i heroïsme de ia immortal Girona en el seu memorable i obstinat setge de la guerra de la Independència"; però aquest projecte no va reeixir, i havien de transcórrer encara més de 40 anys abans de construir-se, gràcies a la generositat de Ferran Puig el monument de la plaça de la Independència.

Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870

(Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870. J. Massaguer Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.

La inauguració del pont. El 29 de juny de 1856 s'inaugurava oficialment el pont amb l'assistència de nombroses autoritats.
El seguici, precedit per la banda del Regiment Àfrica, de guarnició a Girona, estava format pel governador de la provincia, Santiago Picó, el bisbe de Girona Florenci Lorente i Montón, el governador militar de la província Felipe Ruiz, l'enginyer en cap del districte de Barcelona Juan Merlo, l'Ajuntament de Girona en corporació, la Junta Econòmica d'Obres Públiques, el jutge d'Hisenda Ignacio Codas, el Degà Manuel Hurtado amb el Capíscol de la Catedral, Ildefonso de Urizar, Vicari General amb el clero, el tinent coronel Joaquin de Rodríguez, el sergent major de la plaça José Moreno, el coronel del Regiment d'Infanteria Àfrica amb els caps i oficials, el coronel de carabiners Luis Cueto amb els seus oficials, el coronel de la Guàrdia Civil Carlos Mondeli amb els seus oficials, l'enginyer director de les obres José Maria Faquineto, representants de l'Institut de Segon Ensenyament, Instrucció Primària, Beneficència, Agricultura, Sanitat, Monuments artístics, Col·legi d'Advocats, Hisenda, Correus, tots seguits d'una companyia de la Milícia Nacional amb la seva banda de música.

Primera visita oficial del rei Alfons XIII. Comitiva al seu pas pel pont de Pedra. 1904

(Ampliar) - Primera visita oficial del rei Alfons XIII. Comitiva al seu pas pel pont de Pedra. 1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un cop reunits els participants a l'Ajuntament, es dirigien al pont, passant per la plaça de la Constitució (plaça del Vi), carrer d'Abeuradors, plaça de les Cols (Rambla de la Llibertat), Argenteria, pont de la Princesa (de Sant Agustí) i Mercadal, i varen entrar al pont per la banda de l'actual carrer Nou. Al mig del pont hom havia contruït un pavelló per la cerimònia inaugural, amb un altar i un dosser amb un retrat de la reina Isabel II. El governador, ei comandant general, l'enginyer director i altres persones inspeccionaren prèviament les obres.
A les capçaleres del pont s'havien col·locat unes barreres amb banderes espanyoles i de Girona. En els medallons que adornaven els timpans dels arcs es llegien els noms d'Espartero, Lujan, Montesinos i Picó, envoltats de fullatge.
Un cop beneït el pont amb tota solemnitat amb el nom d'Isabel II pel bisbe Florenci Lorente, varen fer ús de la paraula, entre altres, l'alcalde primer Joan Balari i Bertran i el governador Santiago Picó, tots amb uns parlaments de propaganda constitucional i isabelina. L'alcalde destacava la solidesa del pont, tot indicant que "era potser el millor de la seva classe que hom havia construït a Espanya sota el regnat d'Isabel II, la nostra adorada Reina Constitucional". "En menys d'un any i mig, i malgrat les dificultats per trobar bons picapedrers, avui en dia tan sol·licitats per les empreses constructores, han estat alçats els arcs i hom ha col·locat el paviment i les baranes. Per la seva situació, en una ciutat que ocupa tan distingit lloc en la historia dels heroïsmes espanyols, i que és la primera capital de província a l'entrada d'un regne estranger, el pont havia de tenir un caràcter monumental que s'ha procurat donar al seu conjunt i en els seus detalls."

Visita oficial del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià a la ciutat de Girona. Pas de la comitiva pel pont de Pedra. Entre la multitud Francesc Macià acompanat per l'alcalde Miquel Santaló i altres autoritats. 1931

(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià a la ciutat de Girona. Pas de la comitiva pel pont de Pedra. Entre la multitud Francesc Macià acompanat per l'alcalde Miquel Santaló i altres autoritats. 1931. Josep Maria Sagarra. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Governador de Girona, per la seva part, declarava obert el pont a la pública circulació, ensems que victorejava la Reina Constitucional, el Duc de la Victoria i les "institucions votades per l'Assemblea Nacional Constituent."
Tot seguit s'obriren les barreres i varen passar cinc carruatges amb les autoritats, per anar a la Societat Odeón, on es va servir un refrigeri obsequiat per l'Ajuntament a tots els invitats. Varen pronunciar-se entusiastes brindis a la reina Isabel, al Duc de la Victoria, al ministre de Foment, al director general d'Obres Públiques i a l'Ajuntament de Girona, que havien contribuït a què aquella important millora fos un fet. Els oradors també varen fer vots fervorosos per la llibertat i la unió dels partits.
Després, altre cop a l'Ajuntament, el governador acomiadà el seguici. Com era de consuetud, va ser repartida una inscripció llatina, acuradament composta pel director de l'Institut d'Ensenyament Mitjà, Miquel Ametller (1). Els ciutadans varen desfilar la resta del dia (i els següents) pel pont que havia de portar prosperitat a la ciutat.

El pont de Pedra des de la llera de l'Onyar

(Ampliar) - El pont de Pedra des de la llera de l'Onyar.

Notes
(1) - El text era el següent: Soeculo decimo nonomedio labente / Regnant Elisabeth segunda / vidit Gerunda, non sine plausu / quippe angustiorum, / agere praecipitem / priscum divi Francisi Pontem / supra riguum Oñar. / Stantem, sexcentos post annos / atterius, quo non alter pulchrior, / et cui manus ultima / mense junii anni milleesimi / octingentessimi quincuagesimi sexit / jecere fundamina / hujusce provinciae praefecto D. Jacobo Picó / fabricae, omnibus numeris absolutae, / quo praefuere achitectones: / D. Victor Martí ac D. Josephus Faquineto: / opus quop apprime exorsus fuerat ille, / hic confecit ad unguem / uterque vicissum suo quoque / ingenii acumine / ab aedibusfuit totius provinciae / nullo parcito sumptu / jam machinas restaurando / quaeque ludiius erverit alluvio / necnon aequando solo geminam domum / ut latior iter, / heris indemnibus, / bis septies gentena millia, / discrimine pauco, / regalium impensum est / tu qui regis laberintiaque sidera / deus optime maxime / opus, quod tibi dicut Gerunda / sui praesulis ore, virtute clari, / serva in aevum.. Publicat a l'article "Un aniversario gerundense" de J. Pumarola, al "Diario de Gerona de avisos y notícias" el 3/7/1949.
Tornar al text

Bibliografia
- "Rius, Ponts i Aiguats". R. Alberch, P. Freixas i altres. 1982. Ajuntament de Girona. Dip. Leg. GE-803-82.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-5054-365-7.
- "El pont de Pedra". Carles Rahola. Article publicat al suplement literari de "L'Autonomista" de 1/10/1935.
- "Un aniversario gerundense". Article publicat per J. Pumarola al "Diario de Gerona de avisos y notícias" el 3/7/1949.

-------

El pont de Pedra i l'inici de l'actual carrer Nou. Al fons, la cúpula de la fàbrica Grober. 1906

(Ampliar) - El pont de Pedra i l'inici de l'actual carrer Nou. Al fons, la cúpula de la fàbrica Grober. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista des d'un punt enlairat del pont de Pedra i de l'Areny amb el mercat del bestiar boví. 1910

(Ampliar) - Vista des d'un punt enlairat del pont de Pedra i de l'Areny amb el mercat del bestiar boví. 1910. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de membres de la família Vila Martí jugant a l'Areny del riu Onyar, sota el Pont de Pedra. 1926

(Ampliar) - Retrat de membres de la família Vila Martí jugant a l'Areny del riu Onyar, sota el Pont de Pedra. 1926. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'una parella al pont de Pedra amb els fanals engalanats. 1949

(Ampliar) - Retrat d'una parella al pont de Pedra amb els fanals engalanats. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista enlairada del pont de Pedra, sobre el riu Onyar. Al fons, el carrer Nou. 1963

(Ampliar) - Vista enlairada del pont de Pedra, sobre el riu Onyar. Al fons, el carrer Nou. 1963. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista del pont de Pedra des del riu Onyar. 1989

(Ampliar) - Vista del pont de Pedra des del riu Onyar. 1989. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de la reina Isabel II d'Espanya (1830-1904). Federico Madrazo. 1850

(Ampliar) - Retrat de la reina Isabel II d'Espanya (1830-1904). Federico Madrazo. 1850. Viquipèdia.

L'Onyar al pont de Pedra (22/01/2020)

(Ampliar) - L'Onyar al pont de Pedra (22/01/2020). Imatge d'Isaac Simon, gentilesa de l'autor.

		Localització del pont de Pedra
		41º 58' 58" N 2º 49' 24" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés