La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

HISTÒRIA DE LA PLAÇA. Les obertures i modificacions de les principals vies d'entrada i sortida de Girona i el previst enderrocament de les muralles, obligaren a dur a terme un nou concepte d'enllaç de la incipient mobilitat ciutadana. El 1893, Carles Camps i Olzinelles, segon Marquès de Camps, va cedir aquests terrenys a l’Ajuntament de Girona per urbanitzar-los i crar un nus que lligués la, aleshores, carretera de Barcelona, la de Santa Eugènia i la ronda de Ferran Puig, amb la sortida Oest de la ciutat. Els diners amb què l'Ajuntament de Girona va compensar el Marquès de Camps, aquest els va lliurar a l'Asil de les Germanetes dels Pobres, situat al carrer de Barcelona (1). El disseny va anar a càrrec de l'arquitecte municipal Ricard Giralt i Casadesús (1884 – 1970)

Vista de la plaça Marquès de Camps des del carrer de Barcelona. A l'esquerra, la ronda de Ferran Puig. S'observa un home estirant un carro amb bous. 1906

(Ampliar) - Vista de la plaça Marquès de Camps des del carrer de Barcelona. A l'esquerra, la ronda de Ferran Puig. S'observa un home estirant un carro amb bous. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La configuració inicial era un triangle amb arbrat, al centre del qual hi havia un fanal amb quatre braços i un brollador amb quatre caps a la part baixa. Les obres de reforma endegades el 1926 es varen desaparèixer, i va ser substituï pel brollador de vuit caps actual, dissenyat per l'arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús que, ja havia estat el responsable del projecte de reurbanització de la plaça, i materialitzat per l'escultor Joan Oliver de Bezzi.
Durant la Guerra Civil, la plaça canvià el nom de Marquès de Camps pel del militant del POUM i company de l’Antània Adroher, Dídac Tarradell, mort a mans d’un escamot carlista, de la mateixa manera que la plaça del Carril, avui plaça Poeta Marquina, va passar a anomenar-se Avel·lí Llorente, militant de la CNT també afusellat.

La plaça del Marquès de Camps. Ca. 1900

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. Ca. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 4 de febrer de 2014, l'alcalde de Girona Carles Puigdemont, va inaugurar una placa commemorativa dels 75 anys de l'ocupació franquista de la ciutat, al final de la Guerra Civil, on es recorden els fets i es demana que no torni mai més cap dictadura. La placa es va situar en aquesta plaça, per on van entrar les tropes i on el general en cap de l'exèrcit d'ocupació Camilo Alonso Vega va rebre els honors dels triomfadors un 4 de febrer de 1939.
La distribució triangular dels enjardinats es va mantenir, pràcticament, fins al darrer quart del segle XX. El 2017 es va dur a terme la remodelació més important sobre aquesta plaça, amb la desaparició dels parterres que la configuraven, esdevenint una plaça dura, exceptuant els espais per als arbres, i la incorporació d'un pas pel carrer bici que connecta el del carrer Santa Eugènia amb el carrer Nou.

Acte institucional en record del 4 de febrer de 1939 a la plaça del Marquès de Camps. 4/02/2014

(Ampliar) - Acte institucional en record del 4 de febrer de 1939 a la plaça del Marquès de Camps. 4/02/2014. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


DE LA INDÚSTRIA, AL COMERÇ, I ALS SERVEIS. L'activitat i la vitalitat d'aquesta zona urbana ha passat per tres etapes ben diferents, etapes que só explicades pel Cronista Oficial de Girona Enric Mirambell a l'article esmentat a la bibliografia. Inicialment va quedar condicionada per l'arribada del tren i la instal·lació de les estacions en les seves rodalies (tren de França, de Sant Feliu, d'Olot), i la desaparició de la muralla que tancava la ciutat per la banda de ponent.
Els primers establiments que s'obriren a la plaça eren magatzems de grans i de vins, una fàbrica de sabó, una altra de pastes de sopa i una tercera de begudes carbòniques. Un gran magatzem de distribució de productes alimentaris a l'engròs, el taller artesanal d'un baster, i com a cosa extraordinària, el Banc d'Espanya.

Vista parcial de la plaça Marquès de Camps i l'inici de la Ronda Ferran Puig des del carrer de Barcelona. S'observen diferents carruatges aturats a la plaça. 1905-1911

(Ampliar) - Vista parcial de la plaça Marquès de Camps i l'inici de la Ronda Ferran Puig des del carrer de Barcelona. S'observen diferents carruatges aturats a la plaça. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan començà a comercialitzar-se l'automòbil un dels primers establiments que oferien aquest minoritari vehicle també s'instal·là en aquesta plaça. Hi havia també una fonda amb entrada pels carruatges i cavalleries dels seus clients. La plaça era a l'entrada de la ciutat i, quan començaren a circular vehicles motoritzats, s'hi va instal·lar un sortidor de gasolina, un aparell que estigué molts anys ubicat en el vèrtex sud del triangle que formava l'andana central.

Vista des d'un punt enlairat de la plaça Marquès de Camps i l'encreuament de la Gran Via de Jaume I amb el carrer Nou. Ocupen el carrer un grup de militars que enfilen cap el carrer Nou. A la dreta, el cafè Novedades. 1900-1910

(Ampliar) - Vista des d'un punt enlairat de la plaça Marquès de Camps i l'encreuament de la Gran Via de Jaume I amb el carrer Nou. Ocupen el carrer un grup de militars que enfilen cap el carrer Nou. A la dreta, el cafè Novedades. 1900-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

S'hi va gestar un intens trànsit de carruatges, primerament els de tracció animal, carros que portaven o recollien mercaderies dels magatzems i fàbriques, carros carregats amb saques de tota mena de productes, carros de transport de vins, equipats amb un joc de cadenes que permetien la fàcil càrrega i descàrrega de les grans botes que quedaven ubicades en la part inferior del carruatge. Sempre es podien veure alguns d'aquests vehicles aparcats davant dels respectius establiments. Davant la fàbrica de begudes carbòniques s'hi apilaven les caixes que contenien les ampolles, esperant l'arribada del carro que les havia de transportar.

Vista des d'un punt elevat del carrer de Santa Eugènia i de la plaça del Marquès de Camps. En primer terme a l'esquerra, el cafè de Novedades. 1910-1914

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del carrer de Santa Eugènia i de la plaça del Marquès de Camps. En primer terme a l'esquerra, el cafè de Novedades. 1910-1914. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El gran majorista de productes alimentaris estava situat a la banda oriental de la plaça, i tenia una altra entrada per la Gran Via de Jaume I, quan aquest carrer encara estava per urbanitzar, i portava el nom d'avinguda del 20 de juny, accés que era utilitzada per l'entrada i sortida de mercaderies, mentre que per la plaça hi accedien els qui anaven a fer alguna gestió al despatx de l'empresa. Aquella comunicació de les dues vies públiques, particular d'aquell establiment, coincideix amb el pas públic existent en l'actualitat en l'edifici que va substituir l'antic magatzem.
El pas de carruatges per la plaça s'incrementava per el veïnatge d'empreses de transports i de centres de recaders en les proximitats. Tant en el primer tram de la carretera de Santa Eugènia com de la de Barcelona hi havia instal·lats recaders i transportistes.

La plaça del Marquès de Camps durant les obres d'urbanització. En primer terme, el fanal amb quatre braços que es trobava al bell mig de la plaça i que desaparegué amb la reforma. 1926

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps durant les obres d'urbanització. En primer terme, el fanal amb quatre braços que es trobava al bell mig de la plaça i que desaparegué amb la reforma. 1926. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

En aquella primera etapa només existia a la plaça una sola botiga de venda al detall, un comerç de queviures, establiment que es va perpetuar en el seu primitiu emplaçament, esdevenint modernament el supermercat Busquets, que va tancar el 2015, veient com anaven canviant els altes comerços i indústries de la plaça. També data de la primera etapa la primera de les farmàcies; més modernament s'hi afegí la segona.

Vista parcial de la plaça del Marquès de Camps. A l'esquerra, la fàbrica d'Esteve Bachs. Abans de 1927

(Ampliar) - Vista parcial de la plaça del Marquès de Camps. A l'esquerra, la fàbrica d'Esteve Bachs. Abans de 1927. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquest caràcter de la plaça feia que l'activitat s'hi iniciés a primera hora del matí i s'hi mantingués fins no gaire més de mitja tarda; l'absència de botigues al detall no facilitava les activitats més enllà de les sis de la tarda.
La segona etapa, de predomini comercial, es pot situar a mitjan segle XX, quan s'hi obriren diverses botigues: dos establiments de venda de roba en peça per a vestuari masculí, una luxosa sastreria, una barberia, dues botigues de venda de joguines, uns magatzems de venda de roba interior, una botiga de brodadora, un magatzem de venda de mobiliari, una òptica, una papereria, un establiment de venda d'aparells de ràdio. També hi funcionà un restaurant i una pastisseria, un magatzem de materials de la construcció, i un altre de material sanitari.

La plaça del Marquès de Camps. Al centre, el garatge Internacional, a l'esquerra, l'establiment d'alimentació Busquets. 1925-1930

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. Al centre, el garatge Internacional, a l'esquerra, l'establiment d'alimentació Busquets. 1925-1930. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquesta nova configuració comercial de la plaça influí molt en la seva vitalitat. Al caient de la tarda la plaça ja no quedava somorta i fosca; sinó que augmentà la concurrència dels clients als establiments comercials, i la lluminositat dels respectius aparadors es feia notar també a l'exterior.
Una rere l'altra anaren desapareixent les fàbriques i també els grans magatzems, i la plaça s'anava convertint en una concentració d'oficines i bancs.

La plaça del Marquès de Camps. En primer terme a l'esquerra, la botiga d'Adroher Germans. En segon terme, el Banc d'Espanya. 1928-1930

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. En primer terme a l'esquerra, la botiga d'Adroher Germans. En segon terme, el Banc d'Espanya. 1928-1930. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

A poc a poc, la panoràmica anava canviant. Quan es tancava un antic establiment ja no se n'obria un de la mateixa dedicació, sinó que ocupava aquella vacant una oficina bancària o d'entitat d'estalvi, o més modernament una gestoria o una agencia immobiliària. També hi funcionaren les oficines d'Iberia i les del representant del gas butà. Ja no era només la planta comercial de les cases el que es transformava, sinó que en la majoria dels casos l'antic edifici era enderrocat per ser subtituït per un de nou.

La plaça del Marquès de Camps des d'un punt elevat. 1925-1930

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps des d'un punt elevat. 1925-1930. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.


EL BROLLADOR DE VUIT CAPS. L'arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús va ser el responsable del projecte de reurbanització de la plaçça, i a més, el dissenyador d'aquest brollador. La va materialitzar l'escultor Joan Oliver de Bezzi el 1927 qui ja havia realitzat altres peces a la ciutat, com els dracs i els caps femenins de la façana de Can Norat (1913) a la Rambla de la Llibertat.
El brollador, fet de pedra de Girona, té forma octogonal i descansa sobre quatre esferes col·locades sobre una columna situada al mig d'un petit estany circular. Els caps alternen dos dissenys: un cap masculí i un altre també d'home però amb unes banyes recargolades que recorden la figura d'un faune. L'aigua del brollador es buida a la base pels brocs situats a les boques dels caps. El brollador està envoltat d'arbres. La plaça també compta amb la font de "Les foques" de Paco Torres Monsó.

Visita del president Francesc Macià a Girona. La comitiva, encapçalada per banderes i estandards, passant per la plaça Marquès de Camps. 21/06/1931

(Ampliar) - Visita del president Francesc Macià a Girona. La comitiva, encapçalada per banderes i estandards, passant per la plaça Marquès de Camps. 21/06/1931. Josep Maria Segarra. CRDI - Ajuntament de Girona.


EL MARQUÈS DE CAMPS. Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) va néixer al carrer de la Canuda de Barcelona, fill de l'advocat i hisendat Pelagi de Camps i de Matas (1828-19889), natural de Figueres, i de Concepció de Olzinellas i Ros, natural de Barcelona.
El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanovas i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir sis fills: Pelagi (1896-1899), Jordi, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narcís, Felip i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felip va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif, al Marroc, i Narcís, enginyer de l'Escola Central d'Enginyers Industrials i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

La plaça del Marquès de Camps. 1927-1940

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. 1927-1940. Dels edificis frontals es distingeix la fàbrica de sabó de la família Esteba-Bachs i l'establiment d'alimentació Busquets. Al seu davant una tartana estacionada. A l'esquerra, la ronda Ferran Puig amb un ramat d'ovelles al fons. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Era enginyer forestal, polític i propietari d'un gran patrimoni. Tenia la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrant de Ronda. El 1891 va ser president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que va ser elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts va ser un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

La plaça del Marquès de Camps. Octubre 1980

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. Octubre 1980. Joan Comalat. INSPAI - Diputació de Girona.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política. Va ser un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1936.
La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la Guerra Civil, i després que el seu fill Narcís fos assassinat, s'exilià a França, i més tard a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra. El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanovas que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

La plaça del Marquès de Camps. 2006

(Ampliar) - La plaça del Marquès de Camps. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Al Diario de Gerona de Avisos y Noticias del 31/3/1894 es publicava que "Hemos oido afirmar que el marqués de Camps se propone entregar á las Hermanitas de los Pobres la cantidad que el Ayuntamiento pagará por el solar de la plaza que lleva su nombre. Con esto acreditará el marqués que no le guía el interés del lucro al reclamar el importe de dichos terrenos: pero acabará de evidenciar que no estima en poco ni en mucho el agradecimiento que por su supuesto donativo le demostró la ciudad y en su nombre el cabildo municipal". [Tornar al text]


Bibliografia
- "Tres etapes de la plaça del Marquès de camps". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 19/09/2010.
- "El marqués de Camps, ingeniero y político regionalista (1860-1939)". Jacobo Ruíz Pedreira. 2001. Revista "Montes" núm. 66. ISSN 0027-0105.
- "Ricard Giralt i Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970): arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX". Rosa Maria Gil. 1962. Universitat de Girona. Dipòsit legal GI-1807-2014.

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona 1860 - Sant Sebastià, 1939), segon marquès de Camps

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona 1860 - Sant Sebastià, 1939), segon marquès de Camps. Arxiu Municipal de Salt.

Escut del marquesat de Camps

Escut del marquesat de Camps, títol pontifici atorgat pel papa Pius IX al propietari rural gironí Pelagi de Camps i de Matas el 19 de desembre de 1876.

Carles de Camps i d'Olzinelles, marquès de Camps. 1925

(Ampliar) - Carles de Camps i d'Olzinelles, marquès de Camps. 1925. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carles de Camps i d'Olzinelles, marquès de Camps. 1927

(Ampliar) - Carles de Camps i d'Olzinelles, marquès de Camps. 1927. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Escultura de Minerva, obra de Joan Carrera Dellunder que es troba a la façana d'un edifici de la plaça Marquès de Camps. 2006

(Ampliar) - Escultura de Minerva, obra de Joan Carrera Dellunder que es troba a la façana d'un edifici (l'antiga seu del Banco Hispano-Americano) de la plaça Marquès de Camps. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista des d’un punt elevat de la plaça Marquès de Camps i de la carretera de Barcelona. En segon terme a l’esquerra, el Banc d’Espanya. S’observen els plataners plantats a banda i banda del carrer. 1905-1911

(Ampliar) - Vista des d’un punt elevat de la plaça Marquès de Camps i de la carretera de Barcelona. En segon terme a l’esquerra, el Banc d’Espanya. S’observen els plataners plantats a banda i banda del carrer. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de Rosa Boxa sobre una de les caixes de pasta de la fàbrica Boxa, a la plaça Marquès de Camps. 1931

(Ampliar) - Retrat de Rosa Boxa sobre una de les caixes de pasta de la fàbrica Boxa, a la plaça Marquès de Camps. 1931. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El brollador de la plaça Marquès de Camps, glaçat. 1960-1970

(Ampliar) - El brollador de la plaça Marquès de Camps, glaçat. 1960-1970. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.

Façana de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça del Marquès de Camps. 1902-1910

(Ampliar) - Façana de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça del Marquès de Camps. 1902-1910. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó

(Ampliar) - La font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó.

Ricard Giralt i Casadesús (1884 – 1970). Arquitecte municipal que va dissenyar la plaça del Marquès de Camps. 1932

(Ampliar) - Ricard Giralt i Casadesús (1884 – 1970). Arquitecte municipal que va dissenyar la plaça del Marquès de Camps. 1932. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Primera pàgina de l'expedient de depuració de Ricard Giralt Casadesús, arquitecte municipal. Proposta de sanció: 1 any de suspensió de feina i sou i 5 anys de postergació. 1939-1943

(Ampliar) - Primera pàgina de l'expedient de depuració de Ricard Giralt Casadesús, arquitecte municipal. Proposta de sanció: 1 any de suspensió de feina i sou i 5 anys de postergació. 1939-1943. Fons Ajuntament de Girona.

Processó de Corpus del barri del Mercadal al seu pas per la plaça Marquès de Camps. 21/06/1954

(Ampliar) - Processó de Corpus del barri del Mercadal al seu pas per la plaça Marquès de Camps. 21/06/1954. Martí Massafont Costals. Fons Ajuntament de Girona.

Detall de la font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó

(Ampliar) - Detall de la font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó.

La font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó. 1973

(Ampliar) - La font de 'Les foques', obra de Paco Torres Monsó. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 58' 55" N
2º 49' 09" E

--- Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés