(Ampliar) - El refugi de la plaça del Carril (Poeta Marquina). Alçada. Dibuix de Jordi Pericot.

(Ampliar) - El refugi de la plaça del Carril (Poeta Marquina). 11/03/2012. Manel Lladó Aliu, CRDI - Ajuntament de Girona.

Bomba de 250 quilos amb les que anaven equipats els aparells Savoia-Marchetti S.M.79 de l'Aviazione Legionaria, bombarders que actuaren contra Girona. Viquipèdia.

(Ampliar) - Entrada de les tropes franquistes a Girona. Pujada de Sant Domènec, 4 de febrer 1939. Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Entrada de les tropes franquistes a Girona el 4 de febrer 1939. Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Joan Tarrús i Bru (Olot, 1880 - Girona, 1972). Primer alcalde del règim franquista el 1939. Fotografia Unal 1934. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Notícia de l'entrada de les tropes nacionals a Girona. "The War in Spain", Londres, 11 de febrer 1939. Font: Biblioteca Nacional de España.

(Ampliar) - Notícia de l'entrada de les tropes nacionals a Girona. "L'Ouest-Éclair", Rennes, 11 de febrer 1939. Font: Bibliothèque nationale de France.

(Ampliar) - El bisbe de Girona Josep Cartañà Inglés, 1934. Fotografia Octavi Unal Ricoma. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - El president de la Diputació de Girona MartiriàLlosas, 1935. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

"Bombes sobre Girona". Article de l'acte en memòria dels bombardejos de Girona durant la Guerra Civil. Museu d'Història de la Ciutat, dimecres 5 de setembre 2012.

"El refugi del Jardí de la Infància". Reportatge fotogràfic del refugi antiaeri del Jardí de la Infància.

"Els refugis antiaeris". Article sobre els refugis construïts durant la Guerra Civil a Girona.

"Carles Rahola i el refugi del Jardí de la Infància". Article sobre el text de Carles Rahola "Refugis i jardins".

Tot i així, s'aprovà la proposta de l’Esquerra. Es va donar per dimitit el comitè permanent del Consell i es convocà un ple per al dia 27. En aquest, amb els parlaments de Duran (CNT), Portas (Esquerra), Roset(PSUC), i Guiral (POUM), davant d’un públic molt nombrós, es va aprovar amb 14 vots contra 9 l’acta de la comissió permanent i es va anomenar un alcalde interí, mentre que el representant del POUM proposava que Duran fos elegit novament alcalde.
Efectuades les 132 votacions corresponents, Llorenç Busquets, de l’Esquerra, va ser el nou alcalde interí, entre el 27 de maig i el 8 de juny de 1937. Va obtenir 14 vots a favor, 11 en contra i 2 en blanc.
El 15 de juny, Pere Cerezo, de l’Esquerra i diputat al Parlament de Catalunya, va ser elegit, finalment, alcalde definitiu amb 8 vots a favor i 10 en blanc, i en va ser fins al 1939. Poques hores després, els representants del POUM eren empresonats i el seu partit desaparegué de l’escena política, calumniats de ser agents provocadors a sou del feixisme.
L’ordre públic passà a mans de l’Estat, i els tribunals de justícia empresonaren molts individus dels comitès de poble, responsables de les actuacions revolucionàries. A la població li costava d'entendre d'arrel del conflicte i va provocar desmoralització a la reraguarda, més quan la supervivència quotidiana era prou difícil i les tropes franquistes seguien avençant.

Tràiler del documental "Amagats sota terra".

3. Les bombes sobre Girona. Tres mesos després de l'inici de la guerra varen caure les primeres bombes a les comarques gironines; l'octubre de 1936, el vaixell Canarias, que durant la guerra es desplaçaria amunt i avall de la Costa Brava, bombardejava Roses. Pel que fa als avions, cap comarca gironina es va salvar dels seus atacs, unes vegades per la Legió Còndor alemanya i molts altres cops per l'Aviazione Legionaria italiana amb el seus Savoia-Marchetti SM.79 i SM.81, que aixecaven el vol des de les seves bases a les Illes Balears.

(Ampliar) - Bombardeig per avions Savoia S-79 de l'Aviazione Legionaria delle Baleari sobre Girona. 1938.

Al principi els bombardejos aeris dels nacionals es van centrar a tallar la comunicació amb França als municipis situats més cap al nord, com Colera o Portbou, però aviat atacarien la ciutat de Girona: el 30 de juny del 1937 a la matinada, un Savoia-Marchetti SM.79 italià deixà caure una dotzena de bombes de cent quilos cadascuna sobre la capital i sobre Sarrià onvaren resultar ferides onze persones i sis varen morir (5).
Els dies 14 i 20 d'abril de 1938, cinc trimotors van matar onze persones en deixar caure desenes de bombes sobre una zona de la ciutat situada entre els actuals carrers de la Rutlla, Emili Grahit, per on passava la via del tren de Sant Feliu, carretera Barcelona i carrer del Marquès de Caldes de Montbui. Segons expliquen Clara i Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, l'objectiu era atacar diverses fàbriques situades en aquesta zona en les que consideraven que s'hi fabricava material de guerra per als republicans.

(Ampliar) - Bombarder Savoia-Marchetti SM.81 de l'Aviació Legionària Italiana. Viquipèdia.

Una vista de la ciutat, amb una columna de fum procedent de la fàbrica Grober, que els republicans van cremar. Foto: Biblioteca Nacional.

(Ampliar) - Bombarder Heinkel He 111 de la Legió Còndor alemanya. Viquipèdia.

Girona tornà a ser atacada des de l'aire gairebé al final de la guerra: el 27 de gener de 1939, l'endemà que els nacionals entressin a Barcelona, les bombes van caure sobre el carrer del Carme i el seu entorn.
Segons un testimoni recollit per Clara, els avions italians van sobrevolar Girona en direcció a Celrà, on hi havia instal·lat el camp d'aviació republicà més important de les comarques gironines. Això va fer sonar les sirenes d'alarma, i les metralladores antiaèries situades a la torre d'Alfons XII i el carrer del Carme van disparar. Va ser aleshores que els SM.79 van tornar cap a la ciutat i van bombardejar. Almenys cinc persones, segurament més, van morir-hi.
La ciutat va tornar a ser bombardejada el 28 i 29 de gener, aquest cop al Barri Vell, el Mercadal i la Catedral, i l'1 de febrer, quan les bombes van causar la mort, entre d'altres, de diversos religiosos, en caure sobre l'edifici de les Germanetes dels Pobres. També van impactar sobre la carretera de Barcelona i la plaça del Carril.

El general Camilo Alonso Vega, comandant de la IV Divisió de Navarra, entra amb les tropes franquistes a la ciutat de Girona. 4 de febrer 1939. Foto: Arxiu Corriere della Sera.

4. Entrada de les tropes nacionals a Girona. A finals de gener i primers dies de febrer de 1939, una gernació que fugia cap a l’exili feien parada a Girona. Davant la imminència de l'entrada de les tropes franquistes, l’alcalde Pere Cerezo va abandonar la ciutat i va marxar a l’altra banda de la frontera.
Castigada per una banda per les bombes de l’aviació franquista i per l'altra per les destruccions de la retirada republicana, les tropes de la IV Divisió de Navarra, quan hi arribaren el 4 de febrer, trobaren una Girona malmesa i encesa, especialment per la banda del carrer Nou i Mercadal. A la catedral, una bomba havia fet un forat de tres metres de diàmetre a la volta de la nau única i estralls als vitralls (Josep Clara, op. citat).

Enttrada de les tropes franquistes a la ciutat de Girona. Actual Rambla de la Llibertat. 4 de febrer 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L’ocupació militar franquista va ser una continuació del passeig triomfal que els nacionals havien iniciat a les vigílies de Nadal per acabar la campanya de Catalunya (6).
A dos quarts de dues de la tarda del 4 de febrer, les forces de la IV Divisió de Navarra accediren al barri de l’estació i, abans de les dues, tota la força entrà per la banda occidental de la ciutat, mentre que per la banda oriental ho feren els legionaris. Les descripcions de l’acte recollides per Clara afegeixen que “dentro de la ciudad se hicieron 700 prisioneros y, en los alrededores, más de 1.500”.

Soldats nacionals sufocant un incendi a la casa Boué de Girona, a tocar el Pont de Pedra, el 4 de febrer 1939. Foto: Biblioteca Nacional.

Entre els elements ocupants, hi havien uns quants gironins que durant el conflicte s’havien passat a l’Espanya “nacional” i que aleshores arribaren a casa, amb ganes de fer valer els mèrits acreditats entre els guanyadors.
Camilo Alonso Vega, general en cap de l’exèrcit d’ocupació, tal com descriu Clara, rebé tots els honors dels triomfadors. La vídua d’un dels tradicionalistes caiguts en la repressió de la rereguarda li oferí un ram de llor ornat amb els colors de la bandera espanyola. Després es va possessionar de l'Ajuntament i comunicà als assistents la salutació dels generals Franco i Solchaga. En el parlament va fer la referència obligada a l’heroisme d’Àlvarez de Castro en la Guerra del Francès, va agraïr la rebuda dispensada i elogià l’espanyolisme dels catalans. “Venimos trayendo pan, justicia y perdón”. Per acabar la cerimònia, va fer cridar als espectadors “¡Viva España! ¡Franco, Franco, Franco!”.

Incendi al carrer Nou, provocat durant la retirada de l’exèrcit republicà, el 4 de febrer de 1939. Revista "Fotos. Seminario gráfico nacionalsindicalista", núm. 103, 18 de febrer de 1939. Arxiu Municipal - Ajuntament de Girona.

La caiguda de Girona en poder de les tropes nacionals va ser celebrada pel Gran Consell del Feixisme, el qual va fer una declaració entusiasta en què saludava els vencedors i assegurava que el feixisme “no habrá de descansar hasta que los Ejércitos de Franco hayan totalmente vencido al enemigo”.
Com a primeres autoritats de la demarcació, el coronel Emilio Gómez del Villar es va fer càrrec del govern militar. La restauració de la institució del Govern Civil, suprimida l’any 1934, va correspondre a un altre militar, el comandant d’enginyers Antonio Federico de Correa Véglison, que arribà una setmana després amb normes per endegar el nou ordre públic. Per dirigir el Partit únic fou nomenat l’enginyer forestal, d’ideologia tradicionalista, Lluís de Prat.

Soldats a la plaça de la Independència, pocs dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. S’observa encara el cartell de Sala Bakunin a les parets del cinema Coliseo. Revista "Fotos. Seminario gráfico nacionalsindicalista", núm. 103, 18 de febrer de 1939. Arxiu Municipal - Ajuntament de Girona.

Pel que fa a la reorganització de la vida municipal, el dia 6 de febrer, elements de la dreta clàssica es repartiren les tinències d’alcaldia i nomenaren alcalde gestor l’oculista Joan Tarrús, que ja havia dirigit l’Ajuntament en temps de Primo de Rivera i que prengué possessió del càrrec dos dies després, en un acte presidit pel capità Severino Lamas. La reinstauració de la Diputació, el dia 7 de febrer, fou ordenada pel tinent auditor Tomás Garicano Goñi, més tard ministre de la Governació, i la presidència va ser conferida a l’advocat olotí Martirià Llosas.
El bisbe Josep Cartañà, que el 1936 havia anat a Port-vendres i s'havia traslladat, finalment, a Pamplona, es reintegrà al seu lloc uns dies després, el 18 de febrer. Però la pau que anhelava la majoria de la població, cansada de tres anys de guerra i de penúries, no arribà plenament. Començà, en canvi, sota l’hegemonia dels militars i dels colors del partit únic, una nova etapa històrica de dolor, de vexacions individuals i col·lectives i de revenja calculada sota el dur règim franquista.

El camp de la bota. A l'esquerra, la paret del cementiri de Girona. 1939. Fotografia Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capella ardent establerta a l'església de Sant Pere de Galligants, que acollí el centenar de fèretres de les víctimes de la Guerra Civil morts, majoritàriament, pels Comitès Antifeixistes de Salt i Orriols. Els cossos reberen una missa d'homenatge a la Catedral, en un acte organitzat per la Hermandad de Cautivos de España, i el mateix dia a la tarda foren traslladats al cementiri de la ciutat. En la notícia apareguda al diari El Pirineo el 28/4/1939, figura la llista amb el nom de les víctimes encapçalada pel titular: A la memoria de los Mártires, por Dios y por España, sacrificados por la tiranía roja. 18 d'abril 1939. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capçalera del primer número de "El Pirineo", publicat el 17 d'abril de 1939. SGDAP - Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - Josep Clara, "Tres dates clau de la Guerra Civil a Girona", a "Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Conferències a l'Arxiu Municipal de Girona. ISBN: 84-8496-025-0. 2006, Ajuntament de Girona. Tornar al text

(2) - L'església de Sant Feliu, també va ser assaltada, cremant-hi algunes coses, però es pogué evitar que es destruís el sepulcre de Sant Narcís, el qual fou traslladat a la biblioteca municipal, a l'actual Rambla de la Llibertat, on fou exposat al públic posteriorment.
També a la Catedral es cremaren alguns objectes, entre ells uns incunables de gran valor. No obstant es va poder salvar la major part del tresor artístic que contenia.
D'aquest se'n va fer càrrec el Comitè del Patrimoni Artístic de Catalunya.
Va ser possible de salvar les esglésies de Sant Pere de Galligants (al costat hi havia el Museu de la Ciutat) i l'església del Carme, que era al costat de la Comissaria d'Ordre Públic. Aquesta, posteriorment, va ser convertida en garatge per als vehicles de la policia.
La del Sagrat Cor va ser utilitzada pel Comitè de Registres i Incautacions com a dipòsit dels mobles requisats en els pisos abandonats per gent que havia fugit.
L'església del Mercadal també va ser incendiada. Posteriorment s'hagué d'enderrocar el campanar pel perill que caigués tot sol. El convent de les "Clarisses" també va ser incendiat. I, per últim, va ser assaltat el local de "Renovación Española», l'entrada del qual era a l'acabament del pont d'en Gómez pel costat de la plaça de Sant Agustí. Els mobles i els llibres varen ser llençats a l'Onyar per una finestra. ("El 19 de 1936 a Girona", Joan Soler i Gironella. Annals d'Estudis Gironins, 1982). Tornar al text

(3) - Els militars que intentaren de fugir van ser capturats a l’Escala o a Barcelona. En un primer moment foren reclosos al convent de les Adoratrius, habilitat com a presó, i després foren traslladats a Barcelona, al vaixell "Uruguay", on romangueren fins que, el mes d’octubre, hagueren de comparèixer davant el tribunal popular que sancionà la seva conducta.
El bisbe Josep Cartañà, per la seva banda, abandonà el palau episcopal i es refugi` a la mateixa ciutat, primerament a l’asil dels capellans vells i després a casa d’un capellà, fins que el dia 30 agafà el tren fins a Barcelona i es presentà a la Generalitat, on Ventura Gassol li explicà el perill del moment i va facilitar-li la sortida de Catalunya en un vaixell francès. Josep Clara, "Tres dates clau de la Guerra Civil a Girona", a "Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Tornar al text

(4) - “Durant la setmana del 3 al 10 de maig corrent, es produïren arreu de Catalunya i al mateix temps a la nostra ciutat, uns fets lamentables i dolorosos, els quals sense voler entrar a analitzar-los, mereixen ésser condemnats per tots el republicans, demòcrates i antifeixistes.
Del passat n’hem de treure una conseqüència. Cal afermar la unitat ciutadana antifeixista a la rereguarda i al front, amb imperi de la disciplina i comandament únic, sense recels i segones intencions i amb la màxima sinceritat per part de tots [...]”. Josep Clara, "Tres dates clau de la Guerra Civil a Girona", a "Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Tornar al text

(5) - Les víctimes d'aquell bombardeig foren: Joaquima Roura Plana; Maria Verdaguer i Masó; Francesc Lladó i Camajoan (d'11 anys); Margarida Mir i Boada (de 26 anys); Ramon Comalada i Sala (de 9 anys); Joan Jordà i Jordà.
Extret de Josep Maymí "La Girona convulsa...". Tornar al text

(6) - El comunicat oficial corresponent al 4 de febrer deia: “Nuestras tropas han rodeado en el día de hoy Gerona, que ha sido totalmente ocupada y rebasada. La población aparece casi destruida en su parte oeste por las voladuras e incendios que los rojos han realizado antes de huir. La población civil fue, en gran parte, obligada a evacuarse con toda clase de violencias. Los habitantes que han quedado cuentan verdaderos horrores de los crímenes y saqueos cometidos por los rojos. Nuestras tropas han sofocado numerosos incendios, evitando las voladuras del resto de la ciudad, que los rojos estaban llevando a cabo al llegar nuestras fuerzas".
Extret de Josep Clara "Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Tornar al text

---

Bibliografia

"Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Diversos autors. Conferències a l'Arxiu Municipal de Girona. ISBN: 84-8496-025-0. 2006, Ajuntament de Girona.

"Bombes sobre Girona. La defensa passiva a la Guerra Civil (1936-1939): barricades, trinxeres i refugis antiaeris". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2012. Ajuntament de Girona.

"Girona, 1939: quatre sentències de mort". Josep Clara. 2001. ISBN 84-8415-278-2, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

""Dos militars davant i després de l'aixecament del 19 de juliol de 1936 : Antonio Alcubilla i Enrique Justo". Josep Clara. 2000. Annals de l'Institut d'Estudis de Girona.

"La història oral com a patrimoni cultural immaterial - Estudi de cas". Pere Castellanos Lecha. 2010. Treball de recerca. Universitat de Girona.

"Patrimoni i guerra (Girona 1936-1939)". Joaquim Nadal i Gemma Domènech. 2015. ISBN 978-84-8496-205-2. Ajuntament de Girona.

"La Girona convulsa. Entre la il·lusió i el densencís (1923-1939)". Josep Maymí. 2004. ISBN 84-8496-128-1. Diputació de Girona i Ajuntament de Girona.

---

--