(Ampliar) - Els presidents Azaña i Macià, amb l'alcalde Miquel Santaló, al saló de sessions de l'Ajuntament el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI

Dalt el baluard, i al seu darrera la muralla i l'Hospici (l'actual Casa de Cultura), es formalitzà el lliurament dels baluards, i l'acció de la piqueta que simbolitzava l'inici de les obres d'enderroc. "Derribo simbólicamente las murallas que detuvieron tanto tiempo las legiones imperiales", va ser el discurs del president Azaña (2).

Després del banquet que se celebrà a l'Hotel Italians, del carrer de Ciutadans, es dirigiren al Centre Republicà, situat al carrer del Carme, i seguidament ja es desplaçaren fins a l'estació per emprendre el viatge de retorn a Barcelona.

Els dos diaris que aleshores es publicaven a Girona dedicaren un gran espai a la crònica de la visita presidencial. Més extensa la d'El Autonomista que la del Diario de Gerona, la ideologia política del primer era més propera a Azaña que la del segon. Immediatament després d'aquesta diada festiva començaren les obres d'enderroc dels tres baluards iels panys de muralla, i la materialització de les esperades millores urbanístiques que la seva desaparició permetia.

La desaparició del baluard de Sant Francesc de Paula va ser la que més radicalment va incidir en la modificació de l'urbanisme gironí. D'aquesta actuació se'n va derivar l'origen de la plaça Calvet i Rubalcaba, la prolongació de la Gran Via de Jaume I fins aquesta plaça i l'obertura del carrer Joan Maragall per enllaçar amb el que seria la plaça Catalunya, i aleshores era la Rambla de Pi i Margall. En el centre quedava un generós espai, que deu anys més tard acolliria la plaça del mercat

.

(Ampliar) - Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011

(Ampliar) - Vista parcial d'un tram de muralla del Mercadal a l'altura del baluard de Sant Francesc, a la dreta de la imatge, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. Ca. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Obres de construcció d'un aparcament soterrani a la plaça Calvet i Rubalcaba, al costat del Mercat Municipal. S'observen els fonaments de l'antiga muralla i les restes del baluard de Sant Francesc. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - En les seves Memòries, Azaña explica que s'havia proposat estrenar a Barcelona la seva obra teatral La Corona. L'havia escrit l'any 1928, però aleshores no era prudent o potser ni possible representar-la. Hauria volgut presentar-se a Barcelona simplement com autor teatral, però es veié obligat a acceptar el protocol que corresponia al seu elevat càrrec institucional. I aprofitant el viatge oficial a Barcelona es desplaçà fins a Girona.

El tren, tot i portar incorporats els vagons presidencials, arribà amb un considerable retard, per no perdre el costum. Des de Barcelona acompanyaven el President del Govern, el de la Generalitat, Francesc Macià, i diverses personalitats polítiques. A la plaça del Carril de Girona el reberen les autoritats locals, mentre una companyia de l'exèrcit li rendí els honors de rigor.

Comentà que havia estat alguna altra vegada a la ciutat, però sense música. Es mostrà satisfet de la gran participació popular en la rebuda i comentà que els gironins celebraven amb raó la desaparició d'aquelles fortificacions. En cotxe descobert es dirigí a l'Ajuntament, on l'Alcalde, Miquel Santaló, li presentà les forces vives de la ciutat. Entre aquests li sorprengué la gran semblança física que tenia amb ell un apotecari, amb qui mantingué un breu diàleg. "Pero Vd. Soy yo", va dir Azaña. "Pero con mucha diferencia", li respongué l'apotecari. "Si quiere cambiamos", replicà el president.

Es tractava del senyor Joaquim Medrano i Barbadillo, director de la farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina. Vivia en la casa del carrer de Les Bernardes, que ara porta el nº 44 del carrer de Santa Clara. El recordo perfectament i és ben cert que tenia una gran semblança amb el President del Govern. (Extret de l'article "L'enderroc dels baluards" d'Enric Mirambell, publicat al Diari de Girona el 6 de febrer de 2011)
Tornar al text

(2) - A les seves Memòries, segons esmenta Mirambell a l'article referenciat a la nota 1, Azaña comentava "Nos pasearon por Gerona y sus cercanías en coche descubierto..." indicant que va passar molta fred, bufava la tramuntana i el termòmetre havia baixat fins a tres graus sota zero.

Explica que els que l'acompanyaven li feien grans elogis de la ciutat, i cap li deixa de dir que la Girona vella és superior a Toledo. Ell no ho desmenteix, com diu que fan altres castellans, i així es fa simpàtic a Catalunya. Les referències de premsa especifiquen que aquest passeig va consistir a mostrar-li la Devesa i els baluards del governador i de Sant Francesc de Paula, que entraven en el lliurament fet a la ciutat.
Tornar al text

---

-