La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Fortificacions i baluards al segle XVII.

Girona i les comarques del nord varen esdevenir durant la segona meitat del segle XVII un constant camp de batalla. Annexionat el Rosselló, França va envair incessantment l'Empordà, i la ciutat de Girona va esdevenir la primera plaça estratègica de tota la península. La muralla encerclava completament la ciutat: per la dreta de l'Onyar, quedava tancada per la muntanya i per l'Areny; per l'esquerra, el Mercadal estava envoltat per la muralla.

La invasió del 1652 va portar com a conseqüència una sèrie de disposicions i mesures per part de les autoritats militars de la ciutat, que es materialitzaren amb la construcció dels baluards del Mercadal i els fortins de la part de muntanya. En primer lloc, varen disposar l'enderroc de tots els edificis fora muralla, amb l'objectiu d'evitar que poguessin ser utilitzats per l'exèrcit atacant en cas de setge (1). A més de les cases de Pedret, després del setge de 1653 es van enderrocar l'Hospital de Santa Caterina i els convents del Carme i Santa Clara.

Seguidament es varen construir els baluards a la muralla del Mercadal; el 1654, el de Santa Clara (36), amb carreus del primer convent de clarisses, on actualment es troba l'edifici de la Policia Municipal, davant l'edifici d'Hisenda. Al davant de l'enderrocat convent i església del Carme, es va edificar el baluard de la Mercè (38), on actualment hi han els jardins de les Pedreres. El baluard de Sant Francesc (37) es va construir el 1655 amb material de l'enderrocat Hospital de Santa Caterina, que es trobava a l'indret que actualment ocupa la Plaça del Mercat. Algunes restes d'aquesta construcció serveixen de base al monument als defensors de la ciutat durant el setge de 1808-1809, anomenat del Lleó.

A la muralla de la ciutat es va construir el baluard de Sant Pere o de Santa Maria (31), prop del Portal de França, i el de Sarracines davant la torre Cornèlia, a l'actual Passeig Arqueològic. Es varen reforçar i completar les defenses del Mercadal, el 7 de gener de 1676, i es construiren els baluards del Governador (35), a la Gran Via, aproximadament on hi la Cambra de Comerç, el de Santa Creu (34), darrera l'actual hotel Ultònia travessant el carrer Artillers per sota l'asfalt i continuant per sota del Col·legi Bruguera, a la Gran Via, posat darrerament al descobert per unes obres, i el de Sant Agustí o de Figuerola (33), on hi ha actualment l'edifici de Correus.

El 1653 es va començar a construir el castell de Montjuïc, que va quedar enllestit el 1675, l'objectiu estratègic del qual era el de protegir la banda est de la ciutat. Recolzant aquesta edifició, es varen construir quatre torres de defensa: la de Sant Joan, Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel. Totes elles varen desaparèixer, incendiades o volades poc després de la Guerra del Francès el 1812. A les Pedreres es construiren fortins: el del Conestable, iniciat el 1653 i finalitzat el 1675, el nom del qual recordava el conestable de Castella, Íñigo Melchor Fernández de Velasco, un dels militars defensors de Girona el 1653, el de la reina Anna, el del Capítol o dels Quatre Màrtirs, del 1575, el de la Ciutat o de Sant Narcís, i el del Calvari -polvorí-. D'aquesta època també datava la construcció de la lluneta de Bournonville, a la primera línia de defensa, a l'actual Firal al Parc de la Devesa, el nom del qual recordava el virrei de Carles II, Alexandre de Bournonville.


Portes, portals i baluards. Plànol segons anotacions extretes de Girona al segle XVII, de Busquets i Simon, i Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona, de Díaz Capmany i Torres González.

1.- Portal de França o de Santa Maria.
2.- Portal de San Pere de Galligants.
3.- Porta de Sant Cristòfol.
4.- Porta Rufina.
5.- Porta de Sant Domènec.
6.- Porta del Socors.
7.- Portal de Sobreportes.
8.- Portal de la Barca.
9.- Porta de Figuerola.
10.- Porta de Santa Clara.
11.- Porta d'en Vila o de Barcelona.
12.- Porta del Carme.
13.- Porta de l'Àngel.
14.- Porta de l'Areny.
15.- Porta de la Reina Joana.
16.- Porta d'en Bernadí.
21.- Torre de Santa Llúcia.
22.- Torre Gironella.
23.- Torre del Peix.
24.- Torre del Socors.
25.- Torre del Llamp.
26.- Torre de Figuerola.
27.- Torre de la Presó.
31.- Baluard de Sant Pere o de Santa Maria.
32.- Lluneta de Bournonville.
33.- Baluard de Figuerola.
34.- Baluard de la Santa Creu.
35.- Baluard del Governador.
36.- Baluard de Santa Clara.
37.- Baluard de Sant Francesc.
38.- Baluard de la Mercè.

Portals i comunicacions

A la muralla que encerclava la ciutat nombroses portes comunicaven l'interior amb l'exterior de la ciutat, que en cas de setges calia aparedar. Per la banda nord, s'obria a la muralla el portal de França o de Santa Maria (1), i al sud, el del Carme (12). Al marge dret de l'Onyar s'obrien els portals de la Barca (8), de l'Areny (14) i de l'Àngel (13), en font del de l'Areny a l'altra banda del pont de Sant Francesc. Per la banda de muntanya, hi havia la porta dels Socors (6), encara visitable, la de Sant Domènec (5), el de Sant Cristòfol (3), al Passeig Arqueològic, també visitable. Més enllà del Galligants, s'obria el de Sant Daniel (5). A la banda contrària del riu, s'obria el Portal d'en Vila o de Barcelona (11), prop del convent de Sant Francesc de Paula. Seguint la muralla del Mercadal s'hi trobaven els portals de Santa Clara (10) i el de Figuerola (9).

Les tres principals vies de comunicació existents a l'època -amb un traçat pràcticament idèntics a les actuals- eren, per una banda, el camí de França, que s'iniciava al portal de Santa Maria (1), seguia per Pedret i el Pont Major, cap al nord. Per una altra, el camí de Barcelona, començava al portal d'aquest nom o d'en Vila (11), i seguia pel carrer de la Rutlla. El tercer, que menava al pla de Girona, en direcció a Salt i a les contrades de l'interior, s'iniciava al portal de Santa Clara (10), al Mercadal (2).


Notes

(1) - Referint-se al setge de 1653, Busquets ("La Catalunya del Barroc vista des de Girona") esmenta que [...] els francesos, amb quatre canons que havien col·locat a l'Hospital de Misericòrdia, davant mateix de la muralla del Mercadal, van començar a disparar a l'alçada del portal de Santa Magdalena, que llavors era aparedat. Aquest portal era a la part sud de la muralla del Mercadal, pràcticament darrera del convent de Sant Francesc de Paula, dit també de Santa Magdalena. Tornar al text

(2) - Durant la pesta de 1650, quan Girona estava totalment isolada, es determinà de posar "pals" en els camins d'entrada a la ciutat; és a dir, assenyalar uns llocs prèviament escollits, per recollir-hi queviures i mercaderies, pals que es varen posar a la Creueta, a Santa Eugènia i al Pont Major. Girona al segle XVII. Joan Busquets / Antoni Simon. Tornar al text


Bibliografia

- Girona al segle XVII. Joan Busquets / Antoni Simon. Quaderns d'Història de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X

- Història de Girona. Direcció, Lluís Costa Fernández. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), 1990. ISBN 84-404-7571-3

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- La Catalunya del barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Joan Busquets Dalmau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament de Girona. 2 volums. 1994. ISBN 84-7826-514-7


Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés