La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

0. Introducció.

La participació de dones en la defensa de la seva terra i família en situacions de guerra, com eren els setges napoleònics de 1808-1809, no era cap novetat històrica. El que diferencia el fet gironí de la Companyia de Dones de Santa Bàrbara són uns aspectes molt concrets:
La tradicional divisió social d’espais, habitualment formulada durant el segle XVIII (home = públic / dona = domèstic) era alterada per les especials circumstàncies que hi confluïen. En una situació de setge calia tota intervenció, i d’una forma organitzada i eficient. Els estaments de poder i propaganda de l’època varen veure bé la creació d’aquesta organització, a iniciativa d’un grup de gironines, per donar recolzament logístic a les tropes i unitats civils armades, amb el que es reconeixia una funció pública de les dones, en aquest cas en els àmbits de la intendència i la sanitat.

Dones de la Companyia de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Dones de la Companyia de Santa Bàrbara. Figures de plom. Col·lecció de Joaquim Pla. Museu d’Història de Girona.

Fins i tot es varen apuntar uns certs trets democràtics; l’elecció dels rangs i categories anava a càrrec de les mateixes dones incorporades voluntàriament a la Companyia, que eren qui controlaven exclusivament el seu funcionament. Naturalment, però, les ordes no podien ser proclamades autònomament, sinó que vindrien del comandament militar i dels comissionats que s’havia nomenat amb aquest objectiu.
Les accions coordinades de la Dones de la Companyia van resultar eficients i valentes: 131 dones varen rebre distincions al Valor, i algunes hi varen deixar la pell.
Acabada la guerra s’imposava la recuperació en tots els sentits. Una recuperació difícil i complicada, sense recursos, i la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812, que provocà un exili liberal, ho dificultarien notablement. El nou govern diluïa el procés de construcció política del liberalisme i, entre altres aspectes, ressituava les dones altre cop a la llar. Les dones de Santa Bàrbara passaven a ser Heroïnes de Santa Bàrbara, remarcant uns aspectes de les seves tasques durant la Guerra del Francès, però oblidant-ne d’altres com un incipient protagonisme no subsidiari en la vida ciutadana.

Les Heroïnes de Santa Bàrbara

(Ampliar) - "Les Heroïnes de Santa Bàrbara". Ca. 1868. Ramon Martí Alsina. 234 x 390 cm. Oli sobre tela. Saló de plens de la Diputació de Girona. Josep Ferrer. CRDI – Ajuntament de Girona.

1. Entorn històric.

Al llarg de la seva història, Girona, per la seva situació estratègica de pas nord-sud, ha patit setges a totes les èpoques per obtenir el domini d’un punt de comunicació d’importància cabdal. Els setges més coneguts popularment, segurament, són els de Felip l’Ardit de França, el 1285, que va donar lloc a la llegenda de les mosques de Sant Narcís, i els de la Guerra del Francès, a principis del segle XIX.
L’estiu de 1809 una Girona exhausta era assetjada per les tropes napoleòniques. Era el tercer dels setges que suportava la ciutat dins les campanyes de la Guerra del Francès, que en aquest embat la portaria a capitular el 12 de desembre. Després de l’intens bombardeig d'artilleria i els set mesos de setge, la ciutat de Girona era pràcticament inhabitable i la seva defensa insostenible. La fam, la mort i la destrucció campava pels carrers de la ciutat.
El mes de maig, per reforçar un contingent militar ben reduït, s’havia constituït l’anomenada “Cruzada gerundense”, un cos amb funcions militars format per voluntaris civils que va arribar a ser format per 944 homes, organitzats en vuit companyies (dues d’elles de religiosos), una de reserva i una brigada de fusters i paletes per reparar les fortificacions malmeses. Tenien al seu càrrec la defensa i manteniment del baluard de Santa Clara, de Sant Pere, de Sarraïnes i de la Mercè.
La companyia de reserva, formada per 50 homes, servia d’escorta al governador de la plaça Mariano Álvarez de Castro i l’acompanyava en les seves visites a les posicions defensives. La denominació de “Croada” contraposava el catolicisme imperant al territori al laïcisme revolucionari francès.

Cinc estudis de dones per al quadre 'La companyia de Santa Bàrbara' de Ramon Martí Alsina

(Ampliar) - Cinc estudis de dones per al quadre 'La companyia de Santa Bàrbara' de Ramon Martí Alsina. Ca. 1891. Llapis conté i clarió sobre paper. Museu Nacional d'ARt de Catalunya - MNAC

2. Les dones, a la defensa de la ciutat.

Abans de la creació de la Companyia, la participació de les dones en la defensa de la ciutat no existia més enllà de les seves activitats com a ciutadanes, per iniciativa pròpia; no va existir mai un cos organitzat de dones amb funcions militars armades. Entre les referències documentals a la participació de dones en les accions de defensa de Girona cal destacar l'assalt del 20 de juny de 1809, ordenat pel general francès Guillaume Philibert Duhesme, durant el qual Josepa Demà, àlies Perrota va assistir els defensors i va arribar a disparar el seu fusell tantes vegades que va resultar contusionada per la reculada de l'arma, fet que va repetir tants cops com es va trobar en llocs d'atac a la ciutat. Aquest era un fet excepcional, que va despertar l’interès dels cronistes i així ho varen publicar al Diari de Girona.
Davant les necessitats de suport logístic i assistencial dels defensors de la ciutat, un grup de dones també va prendre la iniciativa d’organitzar-se de forma similar a la “Cruzada gerundense” per atendre de forma més eficaç combatents i ferits en els mateixos punts de defensa de la ciutat (1). Així, s’adreçaren al governador Álvarez per sol·licitar permís per constituir-se organitzativament i participar de forma eficient en les tasques de defensa de la ciutat (2), tasques que, per altra banda, ja venien desenvolupant sense una estructura de comandament.

Nombre de dones de la Companyia de Santa Bàrbara per edats

(Ampliar) - Nombre de dones de la Companyia de Santa Bàrbara per edats

3. Creació de la Companyía.

El governador de la plaça, Mariano Álvarez, va transmetre la demanda al Capità General de Catalunya, Antoine Malet, marquès de Coupigny. El document va ser publicat al Diario de Gerona del 2 de juliol de 1809 i es va fer públic a fi que totes les voluntàries que ho desitgessin es poguessin allistar.

Don Mariano Álvarez de Castro, Mariscal de Campo, etc.--
Habiendo entendido el Excmo. Sr. Marqués de Coupigny, General del exército de Cataluña el espíritu, valor y patriotismo de las Señoras Mugeres Gerundenses, que en todas lás épocas han acreditado, y muy particularmente en los sitios que ha sufrido esta Ciudad, y en el riguroso que actualmente le ha puesto el enemigo; deseando hacer público su heroismo y que con más acierto y bien general puedan dedicar y emplear su bizarro valor en todo aquello que pueda ser de beneficio común á la Patria, y muy particularmente de los nobles guerreros defensores de ella, y que a su tiempo tenga noticia circunstanciada S. M. del inaudito valor, y entusiasmo de las Señores Mugeres Gerundenses para recompensar con distinciones sus méritos y servicios, sean premiados con un distintivo honorífico, y de mérito, y de hacerlas dotar para que contraigan su alianza de matrimonio decente, y sin deshonor el menor á las familias, y eternizar los dignos nombres de tales heroinas; Ha venido S. E. con orden de 22 del actual en disponer y mandar que se forme una compañía de dos cientas Mugeres sin distinción de clases, jóvenes, robustas, y de espíritu varonil para que sean empleadas en socorro, y asistencia de los soldados, y gente armada, que en acción de guerra tuvieren la desgracia de ser heridos, llevarles en sus respectivos puestos todo quanto sea necesario de municiones de boca, y guerra á fin de que por este medio no se disminuyan las fuerzas de los guerreros que se oponen al enemigo, previniendo que se nombren á tres de dichas Señoras Mugeres para Comandantas de la expresada Compañía con el título de primera, segunda y tercera Comandanta; para distribuir las órdenes á los puestos, y puntos donde deban acudir, comisionando para la organización de la compañía á los Señores D. Baudilio Farró y Roca y D. Juan Perez Claras: He resuelto que se haga pública esta disposición de S. E. por medio de Edictos, a fin de que inteligenciado el bello sexo del aprecio que merece á S. E. puedan presentarse ante dichos Señores Comisionados que se hallarán en la Sala Capitular del muy ilustre Ayuntamiento á dar sus nombres, y alistarse en la mencionada nueva compañía; en la inteligencia que en llegando su número al de 100 se convocarán para elegir, y nombrar ellas mismas las que consideren más á propósito para regir, y gobernar la compañía. Y me prometo del acendrado patriotismo, que sin perder instante acudirán a porfía las Señoras Mugeres aptas para dichos servicios a alistarse para que desde luego puedan entrar en el desempeño de tan glorioso servicio, asegurándolas que no omitiré el recomendar sus méritos á S. E. para que los eleve á S. M. para dispensarles las mercedes, y gracias á las que se hayan hecho acreedoras por tan inauditos servicios.-- Gerona 28 junio 1809.-- Mariano Alvarez.-- De orden de S. S.-- Dr. D. Andrés Cavallero, Secretario"
.
(VEURE DOCUMENT).

En pocs dies, gairebé dues-centes dones s’havien allistat a la Companyia. Acabada la inscripció, es van publicar les següents Instruccions.

INSTRUCCION

"dispuesta por el Sr. D. Mariano Álvarez, Mariscal de Campo de los Reales Exércitos, Gobernador interino de la Plaza de Gerona, Comandante General de la Vanguardia del exército del Ampurdán; para el arreglo y servicio que debe hacer la Compañía de Señoras Mugeres Gerundenses, levantada de orden del Excmo. Sr. Marqués de Coupigny, segundo Comandante General del Exército de Cataluñ"a.

1.- La Compañía de Señoras Mugeres Gerundenses tendrá la denominación de Compañía de Santa Bárbara.

2.- Constará la expresada compañía de 200 plazas con 4 Comandantas; habrá además 8 Sargentinas, y 8 Esquadristas.

3.- Todas las individuas de la mencionada Compañía llevarán un distintivo de una cinta encarnada (3), puesta sobre el codo del brazo izquierdo a modo de brazalete haciendo un lazo, el qual deberán llevar siempre que estén de facción, y podrán usarlo también desde que se hayan alistado, y hasta que S. E. otra cosa disponga.

4.- Siempre que se toque la generala deberá colocarse una partida de 30 Mugeres con una Comandanta, dos Sargentinas, y dos Esquadristas en la plaza del Hospicio, para atender a los puntos de los baluartes de San Francisco, Hospital, Santa Clara y Gobernador, y trozos de muralla intermedios: otra igual partida en la plaza del Mercadal, para auxiliar los baluartes de Santa Cruz y Figarola, y sus cortinas de muralla hasta pasado el convento de San Agustín: otra tercera igual partida en la plaza de San Pedro, para socorrer la bateria de San Narciso, baluarte de San Pedro, Sarracinas, y puestos intermedios hasta la puerta de San Cristóval inclusive: y la quarta partida de igual número en la plaza del Vino para asistir al puente de San Francisco, baluarte de la Merced y todos los trozos de muralla comprehendidos en dicho espacio hasta el quartel de Alemanes.

5.- Cada una de dichas quatro partidas se subdividirán en dos, la una de 13 Mugeres, con una Sargentina, y la otra de 12 con una Esquadrista, para volar al puesto que mande la Comandanta, debiendo ésta correr por todos los puntos de su cargo, asistiendo señaladamente á los de más necesidad, para el mejor cumplimiento y desempeño del servicio.

6.- Cada Señora Comandanta tendrá nombradas ocho mugeres para llevar agua, quatro para llevar aguardiente, y las restantes de su partida, se emplearán en lo que se les mande, y con particularidad en asistir y acompañar los heridos que puedan andar por su pie, conduciendo los soldados, cabos, sargentos y demás gente armada al hospital de San Pedro, y a los Señores Oficiales a la Catedral, pues que los que hayan de ser conducidos en parigüelas, los llevarán á los hospitales, que al efecto se destinen.

7.- En el caso de facción los dos Señores Comisionados que han cuidado de organizar la compañia, se colocarán el uno en la plaza del Vino y el otro en la plaza de San Pedro, los quales recibirán mis órdenes, y las de los demás Gefes, para comunicarlas, á saber, el de plaza del Vino á las Señoras Comandantas de la misma, la del Hospicio, y Mercadal, y el de la plaza de San Pedro á la Señira Comandanta de esta dicha plaza; sin perjuicio de dar cumplimiento las mismas Señoras Comandantas á las que directamente recibieren, de los que estén mandando algun punto atacado.

8.- Los mismos Señores Comisionados entregarán á las Señoras Comandantas pies de lista de las mugeres, que forman la compañia, y también de las de subdivisión, para que asi ellas como las Sargentinas, y Esquadristas sepan las mugeres que directamente están bajo sus órdenes.

Y mando que esta Instrucción se imprima, y se repartan después exemplares á todas las Señoras Mugeres que forman la citada compañia, á fin de que enteradas de quanto se dexa explicado se dé cumplimiento á esta mi Instrucción, y puedan con acierto hacer el servicio que se ha propuesto, que será eternamente agradecido por todos los buenos Patricios.-- Gerona 3 de Julio de 1809.-- Mariano Alvarez.-- Dr. D. Andrés Cavallero, Secretario".

(VEURE DOCUMENT).

Aquesta Instrucción va ser publicada al Diario de Gerona de 5 de juliol de 1809.


Notes:

(1) - A la instrucció de creació de la Companyia s’especificaria que les funcions assignades eren “llevar agua, llevar aguardiente, y [...] se emplearán en lo que se les mande, y con particularidad en asistir y acompañar los heridos que puedan andar por su pie [...] y los que hayan de ser conducidos en parigüelas, los llevarán á los hospitales”. Tornar al text

(2) - Algunes de les funcions que s’assignarien a les dones de la Companyia des de la seva creació ja havien estat desenvolupades anteriorment per dones adscrites a regiments militars, la funció històrica de les quals era vendre vi a les tropes.
A França rebien el nom de vivandière o cantinière. El nom de cantinière va substituir l'original vivandière a partir de 1793, però l'ús d'ambdós termes va ser habitual a França fins a mitjans del segle XIX, i vivandière va continuar sent el terme preferit als països no francòfons com la Gran Bretanya. Als territoris de la corona espanyola s’emprava el terme “cantinera”.
Les cantineres van servir a l'exèrcit francès fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial, però el costum (i el nom) es va estendre a molts altres exèrcits. Van servir als dos bàndols a la Guerra Civil americana i als exèrcits d'Espanya, Itàlia, els estats alemanys, Suïssa i diversos exèrcits d'Amèrica del Sud (“Intrepid Women: Cantinières and Vivandières of the French Army”. Thomas Cardoza). Tornar al text

(3) - Un rebut signat per Pere Claràs Cordoner de data 12 d'agost de 1809, declara haver rebut dels dos comissionats de la Companyia vuitanta rals de billó per la compra de 18,5 canes de cinta vermella, uns trenta metres, el que fa suposar que la quantitat per a cada component de la Companyia devia ser considerable per poder veure-la a distància. Gouvion de Saint-Cyr escrivia al seu Diari d'operacions, respecte del Gran Dia de Girona que "...la més lleugera alenada feia volar i descobrir els llaços que distingien les dones de Santa Bàrbara". Tornar al text

Dona de la Companyia de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Dona de la Companyia de Santa Bàrbara. Detall de "El Gran Dia de Girona". Ramon Martí i Alsina. 1863-1864. Oli sobre tela. 496 × 1.082 cm. Auditori Josep Irla, antic Hospital de Santa Caterina, Girona.

"Companyía de Santa Bàrbara". Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau, extret del cartell anunciador de la XII edició de "Soldat de Plom", 1991, organitzada per "El Baluard".

"Companyía de Santa Bàrbara". Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau, extret del cartell anunciador de la XII edició de "Soldat de Plom", 1991, organitzada per "El Baluard".

Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, comandanta de la 4a. Esquadra de la Concepció

(Ampliar) - Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, comandanta de la 4a. Esquadra de la Concepció. Rull. Oli sobre cartró. Museu d'Història de Girona. Dipòsit temporal de Carme i Eugènia de Pagès Bergés.

Retrat de Maria Àngela Bivern, comandanta de
la 3a. Esquadra de Santa Dorotea

(Ampliar) - Retrat de Maria Àngela Bivern, comandanta de la 3a. Esquadra de Santa Dorotea. Museu d'Història de Girona. Fons d'Art Diputació de Girona.

Document de 28 de juny de 1809. Creació de la Companyia

(Ampliar) - Document de 28 de juny de 1809. Creació de la Companyia. Arxiu Històric de Girona.

Instruccions de  la Companyia, de 3 de juliol de 1809

(Ampliar) - Instruccions de la Companyia, de 3 de juliol de 1809. Arxiu Històric de Girona.

La cinta vermella, distintiu de les Dones de la Companyia de Santa Bàrbara.

Esbós per a 'La Companyia de Santa Bàrbara', Ramon Martí Alsina. Ca. 1891

(Ampliar) - Esbós per a 'La Companyia de Santa Bàrbara', Ramon Martí Alsina. Ca. 1891. Donació de Carlota i Ricard Martí. Museu Nacional d'Art de Catalunya - MNAC


[Formació de la Companyia]
Index-Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés