La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Situat a la cantonada de l'avinguda del 20 de juny, ocupant l'illa d'edificis des d'aquesta via fins el carrer de la Sàquia, el baluard del Governador va ser bastit el 1676, i tenia una superfície de 6.622 metres quadrats. Constava de dues cares i dos flancs; un d'ells, el sud, donava directament a la sèquia Monar.
A l'interior del baluard hi havia un magatzem que feia les funcions de polvorí, i durant la Guerra del Francès estava dotat amb deu canons i un morter. Va ser cedit al municipi amb la Segona llei de baluards de 1931, conjuntament amb els de Sant Francesc i Santa Clara. Va ser enderrocat entre 1932 i 1936.

A l'esquerra, el baluard del Governador; a la dreta, la fàbrica de Sabó Esteve Bachs i la sèquia Monar, posteriorment coberta pel carrer del mateix nom. . 1900

(Ampliar) - A l'esquerra, el baluard del Governador; a la dreta, la fàbrica de Sabó Esteve Bachs i la sèquia Monar, posteriorment coberta pel carrer del mateix nom. . 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra del Francès, la segona esquadra de la Companyia de Santa Bàrbara, anomenada de la Concepció, tenia fixat el punt de trobada a la plaça de l'Hospici i havia d'atendre els baluards de Sant Francesc de Paula, de Santa Clara, del Governador i els trams de muralla intermedis. Aquesta esquadra estava manada per la comandanta Raimunda de Nouvilas, les sargentines Florentina Serrats i Magdalena Molleras, i les esquadristes Magdalena Teixidor i Francesca Ball-Llobera.

La muralla del Mercadal. Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles. 1694'

(Ampliar) - La muralla del Mercadal. Amb la lletra D s'indica el baluard del Governador. Detall de "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles. 1694". Bibliothèque nationale de France.

Es coneix documentalment la identitat dels components de les societats formades pels mestres de cases que varen bastir aquests elements defensius de la ciutat, com la de Pere Garau, Llorenç Santmartí, Joan Giberta i Pere Bets per fer la paret de la contramuralla del Mercadal, des del baluard de Figuerola o de Sant Agustí fins al baluard del Governador (1687); o la de Jaume Boxó, Jaume Bohira, Joan Alesma i Francesc Font per a la construcció del fortí del rec Monar (1688); o novament de Pere Garau, ara al servei de l’enginyer Carlos Quirioco, nebot de l’enginyer milanès Ambrosio Borsano, per al baluard de la Santa Creu (1692). Garau també refortificà el fort del Conestable (1692) i enllosà la torre de Sant Joan (1692). (Dades de R. Ripoll, op. cit. a la bibliografia).

Obres d'enderrocament d'un tram de la muralla del Mercadal al tram comprès entre els baluards de la Santa Creu i el del Governador. 1908

(Ampliar) - Obres d'enderrocament d'un tram de la muralla del Mercadal al tram comprès entre els baluards de la Santa Creu i el del Governador. 1908. Artur Girbal Balandru. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.
- "La muralla de Girona". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Visita guiada: les muralles de Girona". Jaume Prat i Pons amb planimetria de Jordi Pericot Dilmé. 2009. Dins "Els darrers mil anys de les muralles", col·lecció "Girona a l'abast" Vol. XI. ISBN 84-9223-862-0.
- "La Muralla de Girona: dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Institut d'Estudis Gironins. ISBN 84-8695-321-9.
- "Girona. Construir la ciutat (II). De l'edat moderna als nostres dies". Francesc Miralpeix, Ramon Ripoll i altres. 2014. Conferències a l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-200-7.


[Baluards i portals]
[Itinerari de les muralles]
[Forts, castells i torres (I)]
[Forts, castells i torres (II)]

Tambor del regiment de Sant Narcís. Guerra de Successió

Tambor del regiment de Sant Narcís. Guerra de Successió. Pintat i fotografia d'Ignasi Tor i Prunell, gentilesa de l'autor.

Retrat de Maria Àngela Bivern, heroïna de Santa Bàrbara. Oli sobre tela

(Ampliar) - Retrat de Maria Àngela Bivern, heroïna de Santa Bàrbara. Oli sobre tela. Museu d'Història de Girona.

Setges de Girona 1808-1809. 5è regiment d'infanteria de línia. Regne d'Itàlia

Setges de Girona 1808-1809. 5è regiment d'infanteria de línia. Regne d'Itàlia. Richard Knötel "Uniformenkunde, Lose Blätter zur Geschichte der Entwicklung der militärischen Tracht", Berlin, 1890.


Tornar-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés