Situació.
El santuari dels Àngels situat al cim del mateix nom que s'havia anomenat Puig Alt i Pujols, a 485 m. d'altura, punt més alt del massís de les Gavarres, ofereix unes magnífiques vistes sobre les planes del Gironès i la Selva. Quan la tramuntana neteja l'horitzó, aquesta visió s'amplia i es poden contemplar panoràmiques de totes les comarques gironines: el massís de les Gavarres, la Costa Brava, la plana del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la serra de Roda, les Alberes, la Garrotxa i la plana de la Selva, tot emmarcat pel mar, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries.
Forma part del municipi de Sant Martí Vell, i està situat a 15 km de la ciutat de Girona. S’hi accedeix des de la carretera de Girona a St. Feliu de Guíxols a l’alçada de la Creueta, a Quart, des de la variant de Girona o també per la carretera de Madremanya que s’agafa a Bordils o a La Bisbal.
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Història
Els Àngels és el santuari de la ciutat de Girona per antonomàsia. La tradició afirma que a l'antiguitat havia estat un indret de culte de la gran mare Cibele, que hauria donat nom al veí poble de Madremanya, Matre Magna en llatí. El 1391, però, no hi havia cap edificació que així ho indiqués ni al puig ni a la coma del Puig Alt, per on passava el camí ral que anava de Girona a Monells.
L'any 1409 el rector de Sant Martí Vell va concedir una llicència a Martí de Llac i Guillem de Casadamont, de la mateixa parròquia, i a Blai de Vilademuls, teixidor de Girona, per construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. El terreny era propietat d'en Casadamont, fins que el 1412 el va vendre a la capella. La llegenda, però, diu que la construcció de la capella, acabada el 1420, es va fer arran de la descoberta d'una imatge romànica de la Mare de Déu per uns pagesos del lloc que varen observar una gran lluminària que sortia del Puig Alt. La imatge era tallada en fusta i tenia un àngel a cada costat; a més hi havia el Sant Drap, amb la representació de la Verge entre àngels.
Des del 1424 els bisbes de Girona concedien indulgències als que visitaven la capella i oferien almoines, que servien per comprar ornaments. Especialment generosa va ser la donació dels senyors de Púbol, Bartomeu de Corbera i Margarida de Campllong, el 1437: un retaule pintat amb la Verge al centre. Els habitants de Girona acudien als Àngels en processó per obtenir remei i prevenir inundacions, pestes, guerres i bandolers.
De mica en mica, en molts pobles de la rodalia va néixer el costum de pelegrinar anualment al santuari per implorar la protecció de la Mare de Déu sobre els termes respectius. Així, el capellà dels Àngels podia viure bé gràcies a les almoines que li oferien, però els rectors de Sant Martí Vells li'n reclamaven una part més important de la que els pertocava. La Confraria de la Mare de Déu dels Àngels, encarregada des del 1683 d'administrar el santuari i nomenar el capellà, va emprendre l'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria per als pelegrins.
Al segle XVIII, malgrat la pèrdua de la imatge primitiva en un saqueig de la Guerra de Successió, les obres encara van ser de més abast: entre el 1718 i el 1735 el temple va passar a tenir quatre capelles laterals, dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu del Roser i al Sant Crist; a més es va adossar un retaule de fusta daurada a l'altar major i es va refer el cambril, on a partir de 1772 destacava una nova imatge de la Mare de Déu amb uns vestits que traduïen la riquesa i la importància del santuari.
Durant la Guerra del Francès el santuari va partir la seva destrucció més important. El maig de 1809, mentre Girona era assetjada, va ser incendiat pels francesos després d'una cruenta batalla amb el sometent local. Acabada la guerra, el 1814, s'hi va reposar la imatge de la Verge, guardada a Sant Martí Vell, i el temple es va restaurar provisionalment reorientant la capella en la direcció actual nord-sud. Es va aixecar un nou cambril i l'hostatgeria es va ampliar. L'any 1914 es va promoure un pelegrinatge multitudinari per restaurar definitivament el santuari: el 1916 es va inaugurar un nou retaule i l'any següent es va construir l'actual carretera que puja des de la Creueta.
La Guerra Civil 1936-1939 va ser la darrera sotragada: la imatge va ser destruïda l'estiu de 1936 i el santuari va esdevenir un centre de recuperació de ferits. Després del conflicte, es va restaurar l'afluència de devots, sobretot des que el 1943 l'escultor barceloní Josep Espelta va enllestir l'actual imatge de la Mare de Déu. Va ser entronitzada solemnement el 8 de setembre i fou pagada per recapta popular. Està ornamentada amb ceptre i corones de plata treballades per l'orfebre barceloní Sr. Selva. A tot volt de l'arc de la imatge de la Mare de Déu, s'hi llegeix la divisa: "Vos que teniu milers d'àngels posats al vostre servei, dels àngels Mare i Regina, a tot mal dau-nos remei".
També es va millorar l'hostatgeria instal·lant cel·les al pis superior i, sota la direcció de Mn. Joan Juanola, capellà del santuari del 1955 al 1994, es van condicionar tots els edificis i els entorns del santuari, que s'omplen de pelegrins cada 2 d'agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels.
Salvador Dalí i l'ermita dels Àngels
El 8 d'agost de 1958 hi va tenir lloc el casament més famós celebrat mai als Àngels: la Gala i en Dalí. A 2/4 d'11 del matí del divendres, a cavall d'un impressionant Cadillac, la parella va arribar al Santuari. Va oficiar la cerimònia Mn. Francesc Vila, rector de la parròquia de Fornells, que ho havia estat de la de Cadaqués. Van actuar de testimonis: Mn. Josep Pol Arau, fiscal de la cúria, i Mn. Josep Calzada, catedràtic del Seminari. Hi eren presents: el capellà del Santuari, Mn. Joan Juanola, i el secretari del jutjat municipal de Sant Martí Vell, el Sr. Juli Masó. Uns quaranta estiuejants de l'ermita no es van voler perdre l'esdeveniment. En el document signat a la sagristia, Dalí figurava amb 57 anys i la Gala, 63. Dalí va signar autògrafs en postals de l'ermita.