Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions








Quart

El municipi El terme municipal de Quart engloba sis nuclis urbans o veïnats: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre, cadascun d’ells amb una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, i tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del territori que avui constitueix el terme de Quart, municipi d’una extensió considerable, 37’44 Km quadrats, i una població de gairebé 3.000 habitants, situat al sud de la ciutat de Girona, entre el massís de les Gavarres i el riu Onyar.
El territori s'estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants del massís de les Gavarres, entre els vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels (485 m, ja dins el terme de Sant Martí Vell) i la serra de Montnegre (467 m al Montigalar Gros).
El municipi era travessat pel ferrocarril que comunicava Girona i Sant Feliu de Guíxols, el carrilet, que va funcionar de 1862 a 1969. L'antiga estació encara es conserva i el que havia estat el traçat de les vies avui és una magnífica Via Verda que en segueix el mateix recorregut.

Situació del municipi de Quart dins la comarca del Gironès


[Mapa de situació]

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

  • La Fira Mercat de la Terrissa catalana
  • L'església de Santa Margarida
  • El Museu de la Terrissa. La inauguració.
  • Història Els primers vestigis d'assentaments humans al que actualment és el municipi de Quart es localitzen en el veïnat de la Creueta. El poblat ibèric, important per la seva duració i la seva extensió, situat al turó anomenat Puig d'en Rovira, estava protegit per una poderosa muralla, construïda amb carreus grans i ben escairats. Va ser descobert per Riuró cap el 1932, juntament amb altres jaciments com el de Sant Julià de Ramis, i va ser motiu d'excavacions sistemàtiques en el període 1942-1945.
    La població era eminentment artesanal i domèstica; entre els materials trobats destaquen les fusalloles i les peces de teler per a la indústria "tèxtil", i objectes de ferro per als treballs del camp: relles d'arada, falçs, ganivets, etc.
    El bronze s'emprava exclusivament per a objectes d'ornamentació i decoració, com anells, braçalets, fíbules, arracades, agulles i penjolls. Entre els objectes d'aquest material destaca la presència d'una figura del déu egipci Bes, protector de la mainada, de les dones enfeinades, del plaer de la música i de la dansa.
    Entre la producció artesanal del poblat destaca la gran quantitat de ceràmica, tant la feta a mà, com recipients de cuina, com la feta amb el torn, per a la taula, la decoració i la conservació d'aliments, el que assenyala una important especialització en aquesta activitat. De fet, aquesta es perllonga fins avui al proper poble de Quart. La població ibera de la Creueta pertanyia al mateix grup que les d'Ullastret i Empúries, els indigets.


    Zoom

    El déu egipci Bes, de bronze. Jaciment de La Creueta. Extret d'"El poblado de La Creueta", Francesc Riuró, 1943

    Zoom

    Muralla ibera del poblat de La Creueta. Llenç nord i angle est. Extret d'"Empurias", "El poblado de La Creueta", Francesc Riuró, 1943

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Els camins romans travessaven el municipi, i així ho testimonien restes de vil·les rurals romanes. Cap a la fi de l’Edat Mitjana es documenta l’expansió de l'artesania que li ha donat nom arreu, la terrissa; des del segle XIV es té constància que a Quart hi treballen els terrissers, o els ollers com eren anomenats aleshores.
    Des de l’Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, les Gavarres van tenir, dintre del terme de Quart, una importància econòmica i una presència demogràfica important. Les Gavarres eren aleshores un massís poblat, amb una activitat econòmica apreciable, que anava, tot i la precarietat amb què es vivia en aquelles èpoques, més enllà de l’economia de subsistència. La majoria de masos de Sant Mateu de Montnegre, de Montnegre i del Castellar, que han estat abandonats a les darreres dècades, van ser habitats fins a les primeres dècades del segle XX.
    La gent que els ocupava, masovers la majoria o petits propietaris, vivien del conreu de la terra i de l’explotació forestal, del suro, de les carboneres, de les feixines, de les rabasses, de la llenya, etc. Actualment en aquests nuclis hi viuen i hi treballen poques persones. En canvi la població es concentra a Quart, Palol i la Creueta, que és on hi ha també les principals indústries, comerços i empreses de serveis radicades al municipi.

    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)


  • Web oficial de l'Ajuntament de Quart

  • Back - Back