|
|
Madremanya
El municipi
El poble de Madremanya se situa a la part est del Gironès, llindant amb el Baix Empordà. El seu municipi ocupa una superfície de 13,62 quilòmetres quadrats. Formen part d’aquest terme municipal el poble de Millàs i els veïnats de Vilers, el Pedró, Bevià, Mas Ripoll i Mas Torrent.
Presenta una geografia en part accidentada, ja que per la seva banda sud-oest acull un dels contraforts de la serra del Montnegre i de la Mare de Déu dels Àngels, coneguda també com a Vall-lloreda. El sector nord-oriental d’aquest
municipi forma part de la plana empordanesa i el sud queda limitat pel puig Ventós i el Rissec, que el separen de Corçà i de Monells. Drenen el terme de Madremaya la riera de Sant Martí, afluent del Ter, i algun rierol del Rissec, que desguassa al riu Daró.
Travessa pel seu terme de nord-est a est una carretera local, la GIV-6703, que va de Bordils a Corçà. Una carretera local també l’enllaça amb la Pera i n'hi ha una altra que s’enfila fins al santuari dels Àngels.
|
Situació del municipi de Madremanya dins la comarca del Gironès
[Mapa de situació]
|
|
|
|
|
|
|
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les) |
|
Història
En el segle IX s'esmenta el primer indret de l’actual terme de Madremanya, Millàs, on se situa el castell de Millàs, que dominava tota la vall.
Pel que fa a la població de Madremanya, apareix documentada per primer cop l’any 1053, referint-se-hi com a Madremania, i deu anys més tard, el 1063, apareix com Matre-magna. Aquest topònim va ser estudiat per Jaume Marquès i Casanovas, que li atorgà el significat de mare magnànima o curosa.
Una altra versió fa que el nom del municipi de Madremanya provingui de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele, que representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge.
A Madremanya són diverses les troballes d’època neolítica que han estat rescatades a les rodalies del seu terme.
L’estudi d’aquests materials ha portat a considerar l’existència d’una ocupació romana. Entre d’altres treballs, cal remarcar el de Josep Casas i Genover, "El Camí d’Empúries. Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà", on esmenta l’existència d’una antiga via secundària anomenada "Camí d’Empúries", que comunicava amb la via Augusta i
enllaçava Empúries amb la ciutat de Girona, posant en contacte els petits nuclis dispersos del Baix Empordà i les Gavarres amb els centres urbans més importants de l’època.
|
L'escut oficial de Madremanya
|
|
|
|
|
|
|
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les) |
|
Casas basa el seu treball en la quantitat de topònims trobats en aquesta zona que fan referència a una via romana. Aquests topònims els troba a la Costa, el Pedró, Madremanya, Millars, les Estrades i Cruïlles, directament relacionats amb la suposada via. Així mateix, també esmenta la troballa de diversos fragments de ceràmica romana, fet que fa pensar en la possibilitat d’un assentament romà en aquest indret que encara, però, resta per confirmar.
D’època medieval és l’arquitectura originària d’alguns edificis que es coneixen i que al llarg dels temps han patit alguna transformació. El poble, però, encara conserva restes del recinte medieval emmurallat.
Per uns portals s’accedeix al interior del nucli urbà, travessat per uns carrers estrets i ascendents, que porten fins a l’església parroquial de Sant Esteve. Data la construcció que avui es coneix del segle XIV, corresponent al romànic tardà, i va ser fortificada entre els segles XIV i XVI.
El 1879 incorporà Sant Martí Vell que es desagregà el 5 de febrer de 1931.
|
Bandera oficial de Madremanya
|
|
|
|
|
|
|
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les) |