|
|
El carrer de Santa Clara enllaça la plaça de la Independència amb l'avinguda de Sant Francesc. Paral·lel al riu Onyar, a la Rambla de la Llibertat i l'Argenteria, però a l'altra banda del riu, és un espai eminentment comercial, eix vertebrador, juntament amb el carrer Nou, del barri del Mercadal.
Per la banda del riu Onyar es troben tres illes de cases separades entre si per quatre passos sobre el riu, que són el pont de Sant Agustí, el pont de les Peixateries Velles, el pont de Pedra o d'Isabel II i la plaça Catalunya. Per la banda de ponent hi ha cinc illes separades per sis carrers: el carrer Anselm Clavé, el carrer de les Hortes, el carrer de l'Obra, el carrer del Perill, el carrer Carrer Nou i Avinguda Sant Francesc. Malgrat la seva llarga història, el carrer presenta una fesomia moderna, on els habitatges més antics es remunten a les darreries del segle XIX.
Carros circulant pel carrer Santa Clara a l'altura del carrer Hortes. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El nom del carrer: de quatre, un.
El nom de Santa Clara prové del fet que a les dues illes que voregen el tram del carrer proper a la plaça de la Independència, hi havia en altre temps el convent de monges de Santa Clara, que era situat a la banda del riu però tenia l'església al costal contrari, a la qual s'anava per mitjà d'un pas elevat sobre el carrer (1). Aquest, que era tan estret que un carro hi passava just, quedava sota l'arcada.
Aquell tram del carrer era l'únic que tenia el nom de Carrer de Santa Clara i era ben justificat perquè estava limitat pels dos cossos d'edificí del convent del mateix nom, fundat a finals del segle XVII i principis del XVIII (R. Alberch). Antigament el carrer estava dividit en diversos trams i places amb personalitat pròpia, fins i tot reconeguda al nomenclàtor, i no és fins al 1960 que es dóna el nom de Santa Clara a tot l'actual recorregut.
Cases del carrer Santa Clara vistes des del riu Onyar. Al fons es veu la fàbrica Grober, la torre de les Aigües i el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El tram entre la plaça de la Independència i el carrer de les Hortes havia rebut el nom de Santa Clara; des d'aquí fins a l'espai conegut com a plaça del Molí era denominat carrer de les Bernardes i des de la plaça del Molí fins a la plaça del Gra, l'actual avinguda Sant Francesc, se'l coneixia com a carrer de Sant Francesc. Aquest darrer seria canviat diverses vegades: el 1931 es batejava com a carrer de Pau Casals, el 1940 li era retornat el nom de Sant Francesc; i finalment en el ple de l'Ajuntament del dia 4 de novembre del 1960 es decidia "prolongar el actual nombre de la calle de Santa Clara hasta el comienzo de la actual calle de San Francisco, suprimiendo las denominaciones actuales de calle San Francisco, plaza del Molino, plaza del Mercadal y calle de las Bernardas, quedando las vias a qué en el presente responden incluidas en la de Santa Clara". L'any 1937, en plena Guerra civil, la federació gironina de la C.N.T.-A.I.T. va proposar se'n digués carrer de Sacco i Vanzetti.
Article principal: [El convent de Santa Clara].
El segon tram, des del carrer de les Hortes fins a Santa Clara per la banda del carrer de l'Obra, compren una illa
de cases constituïda per l'edifici de l'antic Institut de Previsió, l'actual CAP i un grup de comerços i habltatges. A la cara oest de l'illa hi ha l'església parroquial de Santa Susanna del Mercadal, vorejada pel sud per l'esmentat carrer de l'Obra. Per la banda est, el carrer de Santa Clara no presenta cap solució de continuïtat fins a l'espai obert ran del pont de Pedra. En el nomenclàtor de la ciutat que va estar vigent fins a 1960, el tram esmentat tenia el nom de carrer de les Bernardas en memòria del convent de monges de Sant Bernat que hi va haver fins a l'inici de la Guerra civil.
Article principal: [El convent de les Bernardes].
Enderrocament de cases de l'Onyar al carrer Santa Clara. S'observa al darrera l'edifici de la Caixa de Pensions i la fàbrica Grober. 1959. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Les places del carrer.
Fins la última remodelació del carrer de Santa Clara, era puntejat per un seguit de places de poca amplada. Venint de la plaça de la Independència es trobava amb el carrer i plaça de les Bernardes, conjunt que era presidit pel convent de les monges de Sant Bernat (2).
El convent era situat a la plaça, molt espaiós, amb façana de pedra i campanar. Destruït l'any 1936, en el seu solar hi hagué el projecte de fer-hi una gran plaça de mercat. A l'espai s'hi va construir un refugi subterrani durant la Guerra Civil. Finalment, de l'enderrocament en sorgiria un espai que permetria en primer terme l'eixamplament del carrer de Santa Clara i del carrer de les Hortes, i aprofitar-ne una part per edificar-hi l'Institut Nacional de Previsió, obres que quedaren acabades el 1950 i tingueren un cost de 7,5 milions de pessetes (R. Alberch).
Enderrocament de la casa annexada al pont de Pedra, al carrer de Santa Clara. Al fons, l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i la fàbrica Grober. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
També hi havia la plaça del Mercadal, ara parcialment conservada, on en una paret s'hi pot veure un rètol que diu "Antiga plaça del Mercadal". Hi destaca la casa número 21, amb restes romàniques i sobretot gòtiques, que Jaume Marquès assigna al forn de la sagristia major de la Catedral.
Finalment, la darrera plaça del carrer era la del Molí, a l'actual encreuament de Santa Clara amb el carrer del Perill. Antigament rebia el nom de "plaça del Mercadal de Baix" i comptava amb un conjunt de molins impulsats per les aigües de la sèquia Monar. La plaça és més coneguda, però, pel fet que hi ha la central elèctrica del molí, en la qual l'any 1883 l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà hi va fer un primer assaig d'enllumenat elèctric, que s'inaugurà el 24 de juliol de 1886. Municipalitzada el 1916, el 1986 va ser agençada per tal de destinar-la novament a la producció d'electricitat, tot aprofitant el cabal de la sèquia.
Article principal: [Les Peixateries Velles].
(Ampliar) - Carrer de les Bernardes. A l'esquerra, les Peixateries Velles. 12 de febrer de 1921. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
Establiments i edificis.
El carrer de Santa Clara està documentat des del segle XIV i d'aleshores ençà en tots els fogatges i censos de població que s'han anat realitzant, el que permet de constatar que ha estat de sempre una via artesanal, amb
oficis lligats al món del tèxtil, i que a la segona meitat del segle XX es consolida com una important via comercial.
Hi havia, a més dels dos convents esmentats, l'edifici de les Peixateries Velles, construït a la darreria del segle XIX i enderrocat a la dècada dels anys quaranta del segle XX, on se celebrava el mercat de peix que a partir d'aleshores es traslladà al Mercat del Lleó.
Un altre edifici civil d'interès és l'ocupat actualment per la Caixa de Pensions (1846), construït per Bru Barnoia, i que ha estat transformat successivament en els anys 1922-1923 i 1939, en primer lloc per Rafel Masó, i en la segona ocasió mitjançant una reforma del seu interior. Havia estatjat també la Biblioteca Popular per a la Dona, i el 1947 s'hi inaugurà una Biblioteca Pública als baixos, més tard traslladada al carrer del Migdia.
Màquina treballant en les obres d'enderrocament de la Fàbrica Grober al carrer Santa Clara. 1978. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Altres edificis d'interès són el número 53, conegut com a Casa Cots, amb interessants esgrafiats, obra d'estil noucentista de l'arquitecte Rafel Masó i la casa número 3, que té una façana amb superfície estucada i decoracions d'esgrafiats (R. Alberch). Cal destacar el conjunt de ponts que permeten d'enllaçar el carrer amb el començament del barri vell, el més icònic el pont de les Peixateries Velles, obra de la companyia Eiffel, i el pont d'Isabel II, conegut popularment com a pont de Pedra, ambdós del segle XIX.
A la darreria del segle XIX i principis del XX hi hagué una fàbrica de ciment de Josep M. Pérez Xifra, que aprofitava la força motriu de la sèquia Monar. Tancà els anys cinquanta del segle XX i posteriorment va ser enderrocada; al seu lloc, resta un espai obert (3).
La illa om hi ha el CAP, que acaba on hi ha una placeta que limita amb el carrer de l'Obra, primitivament era una plaça molt espaiosa, anomenada "Plaça d'en Borró" (J. Marquès), segurament pel cognom dels propletaris de la casa principal que hi haVia. També va tenir el nom de "Plaça de la Font Major", per una que hi brollava, que devia ser més monumental que les altres del veïnat. Més recentment va ser anomenada "Plaça del Mercadal" i també "Plaça de les Bernardes".
Anunci publicat al diari "La Lucha" el 22/1/1905 - (Ampliar)
Anunci publicat al diari "La Nueva Lucha" el 23/8/1889.
Cercavila de capgrossos al carrer Santa Clara. 11 de setembre de 1982. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El 1703 l'abadessa del Convent de Santa Clara, a causa de la construcció de la nova església, demanà permís per “ferse un Pont en lo carrer entre dits Monestir, y Isglesia". L'Ajuntament li concedí poder "construhir lo dit Pont". Aquest pont sobre el carrer es va bastir i va ser enderrocat després de la desamortització de l'edifici conventual (A. Carbonés). -
Tornar al text
(2) -
Segons la descripció que en fa Josep Grahit i Grau, "la línia de cases que afronta amb l'Onyar, segueix la mateixa direcció que aquest. La contrària s'estrenyia per la paret posterior de l'església del destruït convent de clausura de les Bernardes, després de la qual les cases seguien una orientació esbiaixada, de fals escaire, ço que proporcionava al carrer la forma d'embut" (J. Marquès). -
Tornar al text
(3) -
Les queixes per les molèsties que provocava la fàbrica de ciment es varen multiplicar durant la primera dècada del segle XX. A tall d'exemple, el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 24/5/1906 publicava que "Ayer era insoportable á consecuencia del viento, el polvo de cemento que recibían todos los que pasaban por la calle de San Francisco, procedente de la fábrica de los señores Noguer y Pérez Xifra que continúan abusando del público gracias á la incalificable indiferencia con que la autoridad local escucha la queja del mismo". El problemes no venien només de la instal·lació productiva, si no també del transport del ciment amb carros pels carrers de la ciutat. El diari "La Lucha" del 25/11/1908 publicava que "Han sido multados algunos carreteros que conducían cemento por las calles de nuestra ciudad sin llevarlo debidamente tapado". Uns anys més tard el problema persistia; el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" 21/8/1915 informava que "En virtud de una inspección girada al molino de cemento del Sr. Pérez Xifra, sito en la calle de San Francisco, acordóse la prohibición con carácter general, de la salida de polvo a la vía pública, y comunicar a la Junta de Sanidad el resultado infructuoso de las gestiones practicadas para que en la citada fábrica se modifiquen las condiciones de funcionamiento de la maquinaria". -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de Santa Clara (I)". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 3/2/1980.
- "El carrer de Santa Clara (II)". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 10/2/1980.
- "El carrer de Santa Clara". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" del 14/8/1986.
- "El barrio de San Agustín (I)". Article de Gracian publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 13/6/1943.
- "El barrio de San Agustín (II)". Article de Gracian publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 20/6/1943.
- "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J- Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-183-3.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
|
(Ampliar) - Façana de la casa Franquesa. 1896. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del carrer Santa Clara des de l'encreuament del carrer Nou amb el Pont de Pedra. En segon terme a l'esquerra, la fàbrica Grober. 1926. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Santa Clara vist des de la plaça Independència. Al centre, la Casa Cots en obres. 1924. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer Santa Clara vist des de la plaça del Molí i en direcció al pont de Pedra. A la dreta, l'edifici de la Caixa de Pensions, i a l'esquerra, la fleca Oriell. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer Santa Clara abans de la seva alineació. L'edifici de l'esquerra formava part de la fàbrica Grober i va ser enderrocat juntament amb l'edifici de la dreta. 1947. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres de construcció de l'Institut Nacional de Previsió, posteriorment Centre d'Atenció Primària de Santa Clara. Al fons, l'encreuament del carrer Hortes i el carrer del Nord amb la residència de les Dominiques. 1947. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fase inicial d'enderroc d'una casa gòtica situada a la cantonada entre el carrer Santa Clara i el carrer Hortes. Actualment en aquest punt hi ha ubicat el bloc Culubret Picamal. 1950. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Santa Clara inundat. A la dreta, la fonda Barnet. 1962. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
Anunci publicat al diari "La Lucha" el 20/11/1906.
(Ampliar) - Rellotge de carrer a l'exterior de la rellotgeria J.Casellas, al carrer Santa Clara. 1963. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 02" N
2º 49' 23" E |
 -
|
