|
|
El carrer d'Anselm Clavé comunica la plaça de la Independència, on comença el carrer de Santa Clara, amb la Gran Via de Jaume I, quan aquesta s'encreua amb el carrer d'Eiximenis. Pertany al barri del Mercadal, i és migpartit pel carrer del Nord que el creua per la zona intermèdia.
Carrer reformat en bona part per obres realitzades a la dècada dels anys setanta del segle XX, ja existia al segle XVIII amb la denominació de carrer de la Galera de Sant Agustí, posteriorment només carrer de la Galera, que arribava fins el carrer del Nord. Durant el segle XIX també rebia el nom popular de carrer dels Pavellons, perquè hi existien unes edificacions d'aquestes característiques (J. Clara). El canvi de nom de carrer de la Galera per carrer d'Anselm Clavé va tenir lloc a instància dels veïns i propietaris de les cases el 1906, tal com ho recorda una làpida situada gairebé a la cantonada amb el carrer del Nord: "En sessió de 4 de juliol de 1906, l'Excm. Ajuntament acordà donar a n'aquest carrer el nom del fill il·lustre de Catalunya, fundador de les societats corals, Josep Anselm Clavé, col·locant-se en memòria la present làpida a 4 de novembre del mateix any".
Xamfrà entre el carrer Anselm Clavé (dreta) i l'Avinguda de Jaume I (esquerra). 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 14/9/1906 el "Diario de Gerona de avisos y notícias" publicava que "Nuestro estimado amigo el médico don Modesto Furest ha hecho entrega al Ayuntamiento de la placa que ha de fijarse en la actual calle de la Galera, la que en lo sucesivo llevará el nombre de J. Anselmo Clavé". L'acte de descobriment de la placa, que havia estat costejada pel metge Modest Furest i Roca (1852-1939), qui vivia a l'actual xalet Juandó, a la cantonada del carrer Anselm Clavé i carrer del Nord, just davant la làpida, va ser solemne; a part de les autoritats hi assistiren delegacions de les societats corals de diverses poblacions de Girona i de Barcelona.
El primer tram de carrer que va de la part sud-oest de la plaça de la Independència fins a trobar el carrer del Nord és el més antic i, segons la "Guia-Cicerone de la Inmortal Gerona" d'Enrique Claudio Girbal, de 1906, no tenia sortida (1). La majoria de les cases hi foren construïdes després de la desamortització del convent de Sant Agustí i, cap a finals de segle (1888), s'hi va construir una font pública en forma de fornícula que es conservà fins a les reformes que varen eixamplar el carrer (2).
Anunci d'una botiga de paraigües al carrer de la Galera. Publicat al periòdic 'El Gerundense' el 5/11/1861 - (Ampliar)
En sessió del 23 de març de 1984, l'Ajuntament va aprovar un estudi de detall del tram comprès entre la plaça de la Independència i el carrer del Nord, on subsistien encara algunes cases ruïnoses que calia enderrocar. El 1963 s'hi havien efectuat obres d'enllumenat a càrrec de l'empresa de Francesc Bonal.
En el segon tram, des del carrer del Nord fins la Gran Via de Jaume I s'hi alçaren dues construccions notables que revelaven el gust de l'època: el xalet Juandó, a la cantonada amb el carrer del Nord, dissenyat per Isidre Bosch i Bataller (1910) i reformat el 1919, i l'edifici que acollí la societat Athenea, obra de l'arquitecte Rafael Masó. Athenea va desplegar sobretot un treball de cultura artística, en el qual s'uniren els noms de Masó, Xavier Monsalvatge, Fidel Aguilar, Adolf Fragnoli, Pere Vallmajor, Ramon Cadenas, etc, però tingué una durada massa breu (1914-16). Més tard s'hi instal·là l'Escola Normal de Mestres. L'edifici tenia entrada doble, per la banda de la Gran Via de Jaume I era la normal femenina i per Anselm Clavé la masculina. Era una construcció equilibrada ennoblida amb una ceràmica típica de les construccions masonianes, que va ser enderrocada a partir del 1971, començant per la banda de la Gran Via de Jaume I. S'hi aixecà un edifici de pisos i, per la banda d'Anselm Clavé, s'hi instal·là en aquell moment la funerària Poch. Algunes de les rajoles que decoraven la construcció primitiva varen ser aprofitades per al nou edifici i d'altres són a la Fontana d'Or al carrer dels Ciutadans.
A la cantonada amb el carrer d'Eiximenis, on el 29 de desembre de 1982 s'hi inauguraren els cinemes Plaça, existí un col·legi privat que s'anomenava de Sant Narcís (3), del qual havia estat alumne Carles Rahola. En el mateix local, més tard, s'hi albergà el contingent de la Guàrdia Civil (J. Clara). La resta del carrer pogué ser obert a partir de l'enderrocament de les muralles del Mercadal, després del 1908.
Anunci d'un dels productes del Dr. Furest, un cop ja ainstal·lat al carrer d'Anselm Clavé. Publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" el 17/11/1910.
La Societat Athenea i l'Escola d'Arts i Oficis.
La Societat Athenea va ser un projecte cultural promogut el 1913 a la ciutat de Girona per un grup de professionals i artistes amb la voluntat de crear un centre d'irradiació del Noucentisme. Es tractava d'un espai per a l'art, l'arquitectura, la música, la dansa i la literatura, creat amb la voluntat de difondre la modernitat i el treball dels artistes del seu temps. El model s'inspirava en experiències semblants sorgides en diferents ciutats europees, i va ser en bona part liderat per Rafael Masó, al retorn del seu viatge de noces per Europa, especialment Alemanya, el 1912.
Obres d'enderrocament de l'antiga Escola de Mestres, obra de Rafael Masó, al carrer Anselm Clavé. 1972. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La idea es basava en una promoció de les arts i oficis tradicionals, en connexió amb el disseny més contemporani, mitjançant l'associació d'aquests arts i oficis als corrents artístics coetanis. Rafael Masó va animar a una sèrie de gironins a constituir-se en societat. Aquest promotors van ser, a més de Masó, Xavier Monsalvatge, i Modest Furest, qui aportaria el local, al costat de noms tant representatius de la burgesia catalanista gironina com els De Quintana, Pérez Xifra, Marquès de Camps, Camps i Arboix, Pla Cargol i el mateix Josep Ensesa. El projecte es va crear entre l'octubre i el desembre del 1912 i les obres es van realitzar entre el gener i el juny del 1913. Va ser una reforma gairebé total d'un magatzem propietat del Dr. Modest Furest i Roca que es va inaugurar el divendres 4 de juliol de 1913 (4).
Obres d'enderrocament de l'antiga Escola de Mestres, obra de Rafael Masó, al carrer Anselm Clavé. 1972. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Mai es va acabar l'edifici tal com s'havia projectat; no s'arribà a fer l'escultura de la façana prevista i que s'havia encarregat a Enric Casanovas. L'edifici va ser fins al 1917 la seu de la societat Athenea, però, extingida aquesta, l'Ajuntament, que l'havia llogat juntament amb l'edifici contigu, també construït per Rafael Masó com a Escola d'Arts i Oficis, va reformar-los per convertir-los en una Escola Normal de Mestres. Aquesta reforma va comportar l'alteració parcial de la façana, on la porta d'entrada esdevingué finestra i la porta es traslladà a l'antiga Escola d'Arts i Oficis. Després de la Guerra Civil es reformà completament l'interior, modificant tot el cos central entre pilastres. Finalment, l'edifici s'enderrocà l'any 1971, pel que fa a la part de l'Escola que donava a la Gran Via de Jaume I, i el 1975 l'edifici original d'Athenea i el que quedava de l'Escola, amb façana a Anselm Clavé.
Algunes de les activitats que han reforçat l'icona d'Athenea com a temple del noucentisme van ser la lectura d'Auques i Ventalls, en la presentació del llibre de Josep Carner a Girona, l'exposició d'Esteve Monegal i la de Torné Esquius, la conferència de Puig i Cadafalch sobre les ruïnes d'Empúries, la de Llorenç Ribé sobre l'Eneida i la Guillem Busquets a l'entorn de les ciutats jardí.
El carrer Anselm Clavé. A l'esquerra, l'entrada del Xalet Juandó, a l'encreuament amb el carrer del Nord. Al fons, la plaça Independència. 1970. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El xalet Juandó.
Situat a la cantonada del carrer d'Anselm Clavé amb el carrer del Nord també s'havia anomenat Casa Furest. Dissenyat per l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé, per encàrrec de Modest Furest, va ser bastit el 1910, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El xalet presenta dos cossos articulats per la torre central; el de la dreta amb una balconada d'ampitador, mentre que en el de l'esquerra es troben balcons individuals amb balustres de ferro forjat. La torre és l'element més destacat de la construcció i té cartel·les que sostenen el voladís d'una coberta de pavelló molt accentuada en alçat. Els arcs de les finestres són de mig punt, la majoria amb lòbul superior. L'obra s'inclou dins les construccions del corrent neomedievalista, formulades al nostre país teòrica i pràcticament per Elies Rogent. Aquest estil no només s'emprà en edificis religiosos o públics, sinó també en xalets i torres unifamiliars construïts per la burgesia catalana. El xalet utilitza elements historicistes autòctons en un intent de recuperar certs aspectes de l'arquitectura popular del nostre país.
Obres d'enderrocament de l'antiga Escola de Mestres, obra de Rafael Masó, al carrer Anselm Clavé. 1972. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El carrer Anselm Clavé. Al fons, la plaça Independència. 1972. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
L'1/4/1903 el diari "La Lucha" publicava que l'Ajuntament de Girona havia decidit "Aprobar y pasar á la Comisión de Hacienda una proposición firmada por varios concejales para que sean expropiadas las casas de la calle del Peso de la Paja que interceptan la Rambla da Álvarez y el edificio lavadero sito en la calle de la Galera
que intercepta la calle del Norte. Lucha". -
Tornar al text
(2) -
La font pública va ser motiu de notícia a la premsa de l'època en moltes ocasions. El diari "La Nueva Lucha" del 29/11/1888 publicava que "En la última sesión celebrada por el Ayuntamiento se acordó que la construcción de las bombas necesarias para las fuentes públicas que van a construirse en la calle de la Galera y en la plaza de San Francisco, corra a cargo del Sr. Ventura por ser el que mejores proposiciones ofreció en el concurso hace tiempo celebrado". El 6/12/1890 el "Diario de Gerona de avisos y notícias" publicava que "Los operarios del Ayuntamienta han procedido a la recomposición de la fuente pública de la calle de la Galera", y el diari "La Lucha" del 13/3/1898 informava que "Los vecinos de la calle de la Galera se quejan porque no mana agua de la fuente pública que en aquella hay". -
Tornar al text
(3) -
Rahola evoca l'indret quan recorda: "En sortir del Col·legi de Sant Narcís, que havia conegut dies d'esplendor, no me n'anava a casa sense haver passat abans perla muralla [...] A vegades baixàvem a les fossanes, plenes de menta borda, tan alta o més que nosaltres mateixos. En alguns llocs, al peu de la muralla, hi havia unes basses d'aigua espessa i negra, d'on, al capvespre, en arribar el bon temps, s'aixecava un cor estrident de granotes". (Esmentat per J. Clara).
El diari "Los Sitios de Gerona" del 20/6/1943, en un article titulat "El barri de San Agustín" informava sobre aquest col·legi que "La venida de los Marístas marcó su decadencia y antes de terminar el siglo cerró sus puertas. Posteriormente se albergaron en dicho edificio las oficinas de Obras Públicas y hoy es cuartel de ia Guardia Civil". -
Tornar al text
(4) -
Se'n va fer ressò la premsa de l'època. El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 27/6/1913 anunciava l'acte, i la "Revista de Gerona" del 5/7/1913 publicava un extens reportatge amb les composicions interpretades durant el concert inaugural, i una relació de les pintures i escultures exposades, entre les que destacava l'escultura "Desolació" de Josep Llimona, que va presidir la sala, valorada en 5.500 pessetes. La Revista de Girona també informava que "El concert inaugural va ser donat per un quartet format pels senyors Saló i Jaumeandreu, violins; Carbonell, viola, i Sobrequés, violoncel". -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer d'Anselm Clavé". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 21/9/1980.
- "El carrer d'Anselm Clavé". J. Clara. Article publicat al diari "El Punt" del 26/9/1984.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona després de la Guerra de Successió". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla. 2015. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-206-9.
- "Athenea 1913. El temple del Noucentisme". Jordi Falgàs i altres. 2013. Fundació Rafael Masó. ISBN 84-8496-182-6.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Universitat de Barcelona.
 -
|
(Ampliar) - Carrer d'Anselm Clavé després de la col·locació de llambordes. En primer terme a l'esquerra, la façana de l'Escola de Mestres i al fons, el xalet Juandó. 1952. Francesc Coll. CRDI - Ajuntament de Girona.
Notícia del canvi de nom del carrer i col·locació de la placa dedicada a Anselm Clavé. "Diario de Gerona de avisos y notícias", 6/11/1906 - (Ampliar)
(Ampliar) - Obres d'enderrocament de l'antiga Escola de Mestres, obra de Rafael Masó, al carrer Anselm Clavé. 1972. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona.
Anunci publicat al diari 'L'Autonomista' el 4/8/1932
(Ampliar) - Obres al carrer Anselm Clavé. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Confluència dels carrers Santa Clara i Anselm Clavé, a la plaça de la Independència. La casa que fa cantonada seria enderrocada durant les obres d'eixamplament del carrer Anselm Clavé. 1970. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de les obres d'enderroc d'un tram de cases del carrer Anselm Clavé per alinear les façanes. 1974. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Botiga de fruites i verdures al carrer Anselm Clavé. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El xalet Juandó al carrer Anselm Clavé. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
Rajola de la façana de l'Escola d'Arts i Oficis, del carrer Anselm Clavé. Fundació Rafel Masó - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 07" N
2º 49' 21" E |
|
