Síntesi:
Les obertures i modificacions de les principals vies d'entrada i sortida de Girona i el previst enderrocament de les muralles, obligaren a dur a terme un nou concepte d'enllaç de la incipient mobilitat ciutadana. El 1893, Carles Camps i Olzinelles, segon Marquès de Camps, va cedir aquests terrenys a l’Ajuntament de Girona per urbanitzar-los i crar un nus que lligués la, aleshores, carretera de Barcelona, la de Santa Eugènia i la ronda de Ferran Puig, amb la sortida Oest de la ciutat. La configuració inicial era un triangle amb arbrat, al centre del qual hi havia un fanal amb quatre braços i un brollador amb quatre caps a la part baixa. Les obres de reforma endegades el 1926 es varen desaparèixer, i va ser substituï pel brollador de vuit caps actual, dissenyat per l'arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús que, ja havia estat el responsable del projecte de reurbanització de la plaça, i materialitzat per l'escultor Joan Oliver de Bezzi.