La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La plaça. Anteriorment anomenada plaç del Carril, o de l'estació, per situar-se en un dels seus costats l'estació del tren de França, que va arribar a Girona el 26 de gener de 1862, i quedava comunicada amb Barcelona. Durant molts anys, fins el 1974, any en el que es va construir la nova estació i el pas elevat del ferrocarril en viaducte, va ser la porta d'entrada a la ciutat per tots els viatgers que empraven aquest mitjà de transport.
En aquesta plaça hi ha diversos edificis i detalls arquitectònics de notable interès, com una tribuna modernista (edifici núm. 4 de la plaça), o part de l'edifici "La Caixa", amb façanes a tres carrers, obra dels arquitectes Bartomeu Llongueras i Juan Gordillo, decorades amb panells de ceràmica de vius colors, de Josep Martí Sabé de Santa Coloma de Farners, on s'hi representen simbòlicament diversos entorns: oficis -banquer, pagès, músic, ceramista, pescador, modista, ferrer, fuster, pastor, metge, artista, professor i venedor-, aficions -ballador de sardanes, jugador d'hanbol o de bàsquet, esquiador, muntanyista- i altres elements diversos.

L'estació de tren de Girona, a la plaça del Carril. 1901

(Ampliar) - L'estació de tren de Girona, a la plaça del Carril. 1901. Amadeu Mauri Aulet. CRDI - Ajuntament de Girona.

El refugi de la Guerra Civil. En aquesta plaça, aproximadament sota l'espai de jocs infantils, s'hi va construir, durant la Guerra Civil, un refugi. Durant els darrers dies del mes de gener i el dia 1 de febrer del 1939, al final de la guerra, es van produir els darrers bombardejos sobre la ciutat de Girona. Van morir més de 50 persones i centenars van resultar ferides. Entre les 10 i les 11 hores del matí del dissabte 4 de febrer van entrar les tropes feixistes, la IV División de Navarra i els legionaris, comandats per Camilo Alonso Vega. Van trobar una ciutat en flames, causades pels mateixos bombardejos i pels sabotatges de l’exèrcit republicà en retirada.

Grup de gent aplegada davant l'estació del ferrocarril, a la plaça Poeta Marquina. 1900-1930

(Veure-la sencera) -Grup de gent aplegada davant l'estació del ferrocarril, a la plaça Poeta Marquina. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquest refugi va ser construït durant la segona meitat del 1938 segons disseny de l'arquitecte municipal Josep Claret Rovira. Té 263 metres quadrats, dels quals només 150,09 m2 eren útils, el que li conferia una capacitat per a més de 250 persones. És més petit que els refugis de les Bernardes i el del Jardí de la Infància. El refugi va ser estudiat per Jaume Prat i Jordi Pericot el 2012, sobre el que varen publicar el llibre "Bombes sobre Girona".

Visita del rei Alfons XIII a la ciutat de Girona. Gent aplegada a la plaça del carril, davant l'estació per rebre el monarca arribat en tren. S'observen diferents carruatges envoltant el vehicle en que viatja el rei i fotògrafs enfilats a sobre d'un carruatge prenent fotografies. 1904

(Ampliar) - Visita del rei Alfons XIII a la ciutat de Girona. Gent aplegada a la plaça del carril, davant l'estació per rebre el monarca arribat en tren. S'observen diferents carruatges envoltant el vehicle en que viatja el rei i fotògrafs enfilats a sobre d'un carruatge prenent fotografies. 1904. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Irònicament, a la mateixa plaça s'hi va erigir un monument dedicat per "La IV División de Navarra a sus caídos en esta zona. 1936-1939". Al passeig de la Reina Victòria de Santander hi havia un monument, exactament igual, amb la inscripció "A la memoria de los caídos de la IV División Navarra que ocupó esta plaza el dia 26-8-1937". Va ser enderrocat el 2017. També altres monuments similars a Abrera i Portbou, entre altres poblacions.

Vista des d'un punt elevat de la carretera Barcelona d'una desfilada militar a la plaça del Carril. Davant l'estació de tren, un altar i gent al voltant. Al fons al centre, l'edifici la Punxa i a la dreta, la farinera Teixidor. 1940-1945

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de la carretera Barcelona d'una desfilada militar a la plaça del Carril. Davant l'estació de tren, un altar i gent al voltant. Al fons al centre, l'edifici la Punxa i a la dreta, la farinera Teixidor. 1940-1945. Manel Nadal Oller (atrib.). CRDI - Ajuntament de Girona

Qui era el Poeta Marquina? Nascut a Barcelona el 1879, Eduard Marquina i Angulo inicià la seva activitat literària com a col·laborador de les revistes "Pèl & Ploma" i "Joventut". El 1902 es traslladà a Madrid on començà a escriure obres de teatre de tema històric en un estil que recrea el teatre romàntic de Zorrilla, com "En Flandes se ha puesto el sol" o "Las hijas del Cid". També va escriure lletres per a sarsueles, mercès a la protecció de Chapí. El mateix 1902 aconseguí estrenar a Madrid un drama, "El Pastor", primera temptativa teatral, que no despertà cap mena d'interès, i al cap de poc estrenava una sarsuela amb música de Gay titulada "Agua mansa".

L'estació de tren de Girona, a la plaça del Carril. 1909-1918

(Ampliar) - L'estació de tren de Girona, a la plaça del Carril. 1909-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Marxà a París, de corresponsal d'"España Nueva", i durant una temporada va ser director d'aquest diari, fins que el 1908 va estrenar "Las hijas del Cid". El 1927, amb motiu de las bodes de plata en el tron d'Alfons XIII, va escriure una lletra per l'himne d'Espanya. Tot i que, aquests anys, l'ambient regnant a Espanya no era propici a la seva producció, Marquina continuà durant la República portant les seves obres a escena amb la mateix freqüència de sempre. El 1932 estrenà, entre d'altres obres, l'estampa biogràfica "Teresa de Jesús", una comèdia en vers. Quan el 1934 es despertà el furor antireligiós, Marquina continuà impertorbable la seva labor sense fer concessions al criteri polític dominant.

Projecte de remodelació de la plaça Poeta Marquina de l'aquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús. 1926

(Ampliar) - Projecte de remodelació de la plaça Poeta Marquina de l'aquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús. 1926. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquell any va ser elegit president de la Federació d'autors Dramàtics i Músics, per l'XIè Congrés celebrat a Varsòvia. De retorn a Espanya per poc temps, marxà a l'Argentina, on el va sorprendre la Guerra Civil. A Buenos Aires postulà a favor del bàndol franquista i publicà un llibre de poemes titulat "Por el amor a España", dedica a l'obra dels Legionaris Civils de Franco, en benefici dels orfes de la Croada Espanyola.

Visita oficial del rei Alfons XIII a la ciutat de Girona. El monarca saludant des d'un cotxe de cavalls la gent aplegada a la plaça del Carril, davant l'estació de tren. 28 de maig de 1930

(Ampliar) - Visita oficial del rei Alfons XIII a la ciutat de Girona. El monarca saludant des d'un cotxe de cavalls la gent aplegada a la plaça del Carril, davant l'estació de tren. 28 de maig de 1930 Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'agost de 1938 retornà a l'anomenada "zona nacional", i el novembre del mateix any a Burgos va ser nomenat president de la Junta Nacional de Teatros y Música. També nomenat President de la Sociedad General de Autores de España i elegit acadèmic de la RAE el 1939, a l'any del seu ingrés en la Reial Acadèmia, estrenà el drama en vers "La Santa Hermandad". Al 1939, publicà un sonet dedicat a la mort de José Antonio Primo de Rivera, al costat de Félix Ros, Ignasi Agustí, Eugeni D'Ors, etc. Com a president entre 1932 i 1946 de la Sociedad General de Autores de España, SGAE, la seva adoració per la imatge de Franco el va dur a perseguir autors que no eren afins al règim.

Autobús aparcat a la plaça del Carril. Al fons, l'estació del tren. 1935-1940

(Ampliar) - Autobús aparcat a la plaça del Carril. Al fons, l'estació del tren. 1935-1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1943 se li atorgà la insígnia de l'Orde d'Alfons X el Savi i el gener de 1946 Barcelona l'imposava en un solemne acte la Medalla d'Or de la ciutat. Poc temps després era nomenat ambaixador extraordinari per assistir a la cerimònia de presa de possessió del president de la República de Colòmbia, i complida aquesta missió, visità altres repúbliques hispanoamericanes, en les que hi donà conferències i recitals poètics. Més tard es traslladà als Estats Units, on va patir una pulmonia, i quan es trobava en restabliment, va morir d'una afecció cardíaca, el 1946. El cadàver va ser portat a Espanya, i l'enterrament, celebrat a Madrid, va tenir caràcter d'una manifestació de dol nacional.

Antiga estació de ferrocarril, a la plaça Poeta Marquina. 1960

(Ampliar) - Antiga estació de ferrocarril, a la plaça Poeta Marquina. 1960. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona.

Obres d'enderrocament de l'antiga estació de la RENFE, a la plaça Poeta Marquina. 1974

(Ampliar) - Obres d'enderrocament de l'antiga estació de la RENFE, a la plaça Poeta Marquina. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Nens jugant amb la neu a la plaça Poeta Marquina, davant l'estació de tren. Al centre, el monument als caiguts durant la Guerra Civil. 1967

(Ampliar) - Nens jugant amb la neu a la plaça Poeta Marquina, davant l'estació de tren. Al centre, el monument als caiguts durant la Guerra Civil. 1967. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

El bar Núria instal·lat a la plaça Poeta Marquina. 1920-1936

(Ampliar) - El bar Núria instal·lat a la plaça Poeta Marquina. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia
- "Bombes sobre Girona ". Jaume Prat, Jordi Pericot. 2012. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-8496-171-0.


Refugi antiaeri del Carril, a la plaça Poeta Marquina. 2012

(Ampliar) - Refugi antiaeri del Carril, a la plaça Poeta Marquina, amb Jaume Prat. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ampliar
(Ampliar) - El refugi de la plaça del Carril (Poeta Marquina). Planta. Dibuix de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.

Ampliar
(Ampliar) - El refugi de la plaça del Carril (Poeta Marquina). Alçada. Dibuix de Jordi Pericot.

Refugi antiaeri del Carril, a la plaça Poeta Marquina. 2012

(Ampliar) - Refugi antiaeri del Carril, a la plaça Poeta Marquina, amb Jordi Pericot. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Eduard Marquina i Angulo (1879-1946) vist per Ramon Casas

(Ampliar) - Eduard Marquina i Angulo (1879-1946) vist per Ramon Casas. Museu Nacional d'Art de Catalunya

Eduard Marquina i Angulo (1879-1946) Imatge de Pau Audouard Deglaire

(Ampliar) - Eduard Marquina i Angulo (1879-1946). Imatge de Pau Audouard Deglaire publicat a "La Ilustración Artística" del 19 de juny de 1911.

Portada d'una edició de 'En Flandes se ha puesto el Sol', una de les obres més famoses d'Eduard Marquina

(Ampliar) - Portada d'una edició de 'En Flandes se ha puesto el Sol', una de les obres més famoses d'Eduard Marquina. Edic. Cisne, 1941.

Eduard Marquina i Angulo (1879-1946) Dibuix de Werboff

(Ampliar) - Eduard Marquina i Angulo (1879-1946). Dibuix de Werboff. Real Academia Española.

Façana d'una carnisseria a la plaça Poeta Marquina. Davant d'establiment membres de la família Met Caracas i el propietari, Joan Verderi. 1915-1918

(Ampliar) - Façana d'una carnisseria a la plaça Poeta Marquina. Davant d'establiment membres de la família Met Caracas i el propietari, Joan Verderi. 1915-1918. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Monument als Caídos de la Guerra Civil, instal·lat a la plaça Poeta Marquina. 1967

(Ampliar) - Monument als Caídos de la Guerra Civil, instal·lat a la plaça Poeta Marquina. 1967. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Decoració ceràmica a l'edifici 'La Caixa', obra dels arquitectes Bartomeu Llongueras i Juan Gordillo. Detall

(Ampliar) - Decoració ceràmica a l'edifici 'La Caixa', obra dels arquitectes Bartomeu Llongueras i Juan Gordillo. Detall.

Decoració ceràmica a l'edifici 'La Caixa', obra dels arquitectes Bartomeu Llongueras i Juan Gordillo. Detall

(Ampliar) - Decoració ceràmica a l'edifici 'La Caixa', obra dels arquitectes Bartomeu Llongueras i Juan Gordillo. Detall.


[Més imatges]--- Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés