Història de la pena de mort a Girona. Les execucions de reus condemnats a mort, fossin per crims i assassinats, o per dissidència religiosa (o religioso-social), com en el cas de les condemnes de la Inquisició, anaven envoltades de tot un cerimonial per fer-les exemplars. Habitualment, la pena capital es consumava al patíbul i a la forca. Als condemnats se'ls executava vestits de vesta morada els plebeus, i negra els nobles, essent els primers conduïts a peu i els segons cavalcant una mula. Els assistien fins el suplici uns quants frares franciscans, un dels quals, després de l'execució, des de dalt del patíbul encaria l'escarment amb una fervorosa plàtica. Si el cadàvera havia estat esquarterat, en penjaven un tros a cada portal de la ciutat, on sovint se'n veien uns quants, podrits els uns, ressecs els altres, i allà romanien fins que arribava alguna persona reial, que tenia el privilegi de fer-los llançar al fossar. (Ampliar) - Execució a garrot. Gravat gironí del segle XIX.
Les execucions s'efectuaven fora de la ciutat. Una de les execucions que documentalment es coneix més antiga va ser la mort a la foguera, el 1322, de l'heretge gironí Pere Duran de Baldac, condemnat junt amb la seva dona i alguns dels partidaris, com ell mateix, de l'heretgia de fra Bonanat, processat pel bisbe Pere de Rocabert&icute; i l'inquisidor Burguet. També es documenta l'escapçament d'un gironí, teixidor de drap, a l'areny de l'Onyar, el 21 de març de 1361 (1). En el segle XV, quan s'executava algú, se'l degollava, l'esquarteraven després i clavaven el seu cap en una perxa que posaven al cim de la torre de defensa del pont de Sant Francesc (on actualment hi ha el pont de Pedra). (Ampliar) - 4 d'octubre de 1391. Joan I als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Els respon que condemnin a mort els pagesos forans que ataquin de nou la torre Gironella on es refugiaven els jueus. Lletres reials. Ajuntament de Girona.
L'any 1828 el rei Ferran VII va abolir la pena de forca substituïnt-la per la de "garrot" (5) . El garrot era "ordinari" per al poble, "vil" per als delictes infamants, i "noble" per a les persones de qualitat. Al garrot "ordinari" els reus hi anaven conduïts en cavalleria major i amb caputxa enganxada a la túnica, al "vil" en cavalleria menor o arrossegats, i amb la caputxa solta com la portaven els reus de forca, i al "noble" en cavalleria menor ensellada amb gualdrapa negra. (Ampliar) - 13 de desembre de 1340. Pere III als oficials reials. Els mana que els presos que no estiguin inculpats per algun crim que requereixi pena de mort natural o de mutilació de membres, siguin alliberats en ésser pagada la fiança corresponent. Lletres reials. Ajuntament de Girona. Costumari relacionat amb les execucions públiques.
Les execucions constituïen una mena d'esbarjo. L'entrada en capella d'algun reu determinava un moviment general d'expectació a tota la ciutat. No es parlava de res mes. Es deixaven les feines, es tancaven les botigues i tothom anava a l'indret de l'execució com si anés a un espectacle. El dia assenyalat es posava un drap negre a cada portal de la ciutat i en altres llocs públics. Des de l'entrada del reu en capella es deixaven en algunes cantonades unes taules cobertes amb un drap negre, damunt les quals es possava un crucifix, dos ciris encesos i una caixeta on recollir l'almoina que havia de servir per a fer dir misses per l'ànima del condemnat. En tenien cura els confrares de la Puríssima Sang, que no les feien vigilar. (Veure'l sencer) - Grup d'executats per garrot. Gravat 'No se puede saber por que', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. 1810. Viquipèdia.
Abans es feia passar el reu des de la presó, a l'entrada del carrer de la Força (l'actual placeta del Correu Vell) a la muralla de la Mercè, i per l'indret anomenat "el pas del botxí", possiblement per haver-n'hi viscut algun en altres temps, quan residia a la ciutat, baixaven a l'Onyar on sortien pel portal de l'Àngel. (Ampliar) - Document fundacional de l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de 24 d'octubre de 1569. Sota l'advocacio de la Puríssima Sanch com digueram [...] era tanta la Devicio que en ella hia avia, en ella i alli se erigí una nova Confraria sota la mateixa Invocacio, lo Privilegi dela qual es del [...] següent: Nos Philippus Dei gratia Rex Castella, Aragonum etc. Com. Barcin. etc. Nos Didacus Hurtado de Mendoza, et dela Cerda ceps Melisi et Francho Villa Marchio Algizina de Consilio Sacra, Catholica, et Regia Magestatis... Imatge Fons Pedres de Girona. La Confraria de la Puríssima Sang.
Va ser fundada per reial privilegi el 24 d'octubre de 1569, document datat a Barcelona, amb la pietosa missió d'assistir als sentenciats a mort quan se'ls posava en capella, no deixant-los fins després de ser enterrat el cadàver. (Veure'l sencer) - Garrot vil. Ramon Casas. 1894. Representa una execució a Barcelona, el 1893. Viquipèdia. El motiu principal se centra en la gernació, agrupada al voltant del cadafal, on situa el botxí, el reu i els sacerdots. També participen a l'escena els Confrares de la Sang amb les característics vestes.
El dia de l'acompliment de la sentència, poc abans de sortir el condemnat s'exposava el Santíssim a la Capella de la Confraria i després els administradors, portant el penó i el Sant Crist, amb atxes enceses i vestits amb vesta, anaven a cercar el reu per acompanyar-lo processionalment al lloc del suplici. També hi anava un confrare duent un cistellet amb palla on posava unes ampolletes de cordial i de vi de "pair" per a donar-ne de tant en tant al condemnat o per si li venia algun desmai. Mentrestant les campanes tocaven a mort, i es disposava que uns quants religiosos anessin a l'indret on hi havia el cadafal. (Ampliar) - Vista general de la presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara, a Salt. 1942-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. L'última execució a Girona.
En finalitzar la Guerra Civil, a la demarcació de Girona, es varen produir 514 execucions: el 1939, 369; el 1940, 99; el 1941, 10; el 1942, 20; el 1943, 12; el 1944, 3, i una l’any 1945, la darrera. La gran majoria d’aquestes execucions varen tenir lloc en el cementiri de Girona, excepte tres a Salt i una a Figueres. (Ampliar) - Pelotó d'afusellament dels militars Felicià Montero i Dalmases, Joaquim Ruiz de Porras i Josep Borbon i Rich al castell de Sant Julià de Ramis. 13 d'octubre de 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. A tall de cloenda.
“Sigui quin sigui el concepte que mereixi la pena de mort, sobre la qual tant s’ha discutit, hem de desitjar, per sentiments d’humanitat i per esperit cristià, que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món. I és amb aquest vot fervorós, que acabem el present assaig sobre un tema que, aquesta vegada, benvolgut lector, no haurà pas estat tan agradable com nosaltres, decantats més aviat, per temperament, a glossar els bells aspectes de la nostra histò:ria, hauríem volgut“. (Ampliar) - Retrat de grup en un jardí. Assegut, a la dreta, Carles Rahola. 1935-1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Anteriorment, el 12 de juny de 1321, va tenir lloc un "Auto de Fe" en què va ser cremat un gironí seguidor de l'heretgia dels "beguards". L'execució de la sentència es va fer al peu de les escales de la Catedral, davant el rei Jaume II, dels Infants reials, dels bisbes de València i de Tortosa, i de molts abats. - Tornar al text(2) - Una frase emprada a Girona per indicar que es pronosticava la mala fí d'algú, era la dita "acabar -o portar- al canyet", que té com a variant, responent a la història de la pena de mort a la ciutat, la d'"anar a parar a l'areny", o bé "serà canonge de l'areny". - Tornar al text(3) - Durant el segle XVIII hi ha a Girona 218 condemnats a mort, dels quals 62 són penjats i 102 afusellats; de la resta no consta com va ser acomplerta la sentència (C. Rahola). - Tornar al text(4) - Aquell esfereïdor espectacle degué impressionar molt al poble, que en servà un profund record que es va conservar i transmetre mitjançant una altra dita per a predir la mala fí d'algú: "fer la fí d'En Becaina". - Tornar al text(5) - La reial cèdula deia: "He querido señalar con este beneficio la grata memoria del feliz cumpleaños de la Reina, mi amada esposa". Es referia a María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. - Tornar al textBibliografia.
- "La pena de mort a Girona". Carles Rahola. 1975. 2 volums. Rafael Dalmau Editor. ISBN 232-0316-6. |
(Ampliar) - Escut de la Confraria de la Puríssima Sang. Gravat gironí del segle XIX.
(Ampliar) - Penjats a la forca. Apunt de Pisanello, detall, segle XV. British Museum.
(Ampliar) - Executat exihibit esquarterat. Gravat alemany de 1523. Viquipèdia.
(Ampliar) - Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. (Ampliar) - Registres de l'actuació de la Inquisició a Girona. Segles XVI i XVII. Arxiu Històric de Girona.
(Ampliar) - Executat per garrot. Detall del gravat "Por una navaja", de la sèrie "Los desastres de la guerra", de Goya. Museo del Prado.
(Veure'l sencer) - Executats a la forca. Detall de San Giorgio e la principessa, de Pisanello. Verona, Chiesa di Sant'Anastasia. Viquipèdia.
(Ampliar) - Executat per garrot, exposat. Gravat de Goya. 1777. Viquipèdia.
(Veure'l sencer) - Executat per afusellament. Detall del gravat 'Y no hai remedio', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. Museo del Prado.
(Veure'l sencer) - En aquest document es testimonia un d'aquests encàrrecs a un dels confrares: "Siendo el Instituto principal de la Hermandad de la Purísima Sangre de nuestro Redemtor Jesu-Cristo, asistir á los reos de muerte, á cuyo fin estan concedidas muchas Indulgencias por los Sumos Pontífices; se servirá V.[manuscrit] Comparecer en el Salon de ntra Capilla para acompañ:ar el reo als suplicio a las 2 y media en punto de esta tarde. Gerona 28 de abril de 1854 [fi del manuscrit] Si por ocupación, ú otramente, no puede asistir, sirvase entregar al andador, dos reales vellon, á fin de que otro ocupe su lugar á la asistencia del reo, lo que á mas de ser obligación del instituto lo agradecerán los Administradores de él.". Col·lecció particular. Girona.
(Ampliar) - Exécution d'un assassin a Barcelone. Gravat de Gustave Doré, publicat a L'Espagne, 1874. Bibliothèque nationale de France
(Ampliar) - Portada d'una invitació de la Confraria de la Puríssima Sang. Principis segle XX. Arxiu Històric de Girona.
(Ampliar) - Executat a la forca. Detall del gravat 'Tampoco', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. Museo del Prado.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |