Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708). Viquipèdia. (Ampliar) - Retrat del bisbe de Girona Miquel Pontich (1632-1699). Anònim. Darrer terç del segle XVII. Oli sobre tela. MDG Carlos de Aragón de Gurrea i Borja, duc de Villahermosa (1634-1692), virrei de Catalunya (1688-1690). Viquipèdia. Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga (1650 - 1725), duc d'Escalona, virrei i capità general de Catalunya (1693-1694). Viquipèdia. (Ampliar) - Exèrcit francès dels segle XVII. El cos de magraners va ser creat per Lluís XIV el 1668. Làmina impresa ca.1880, Paris. Firmin Didot. El rei d'Espanya Carles II (1661-1700), amb armadura. Oli de Juan Carreño de Miranda. Viquipèdia. Oficial d'infanteria francesa durant el regnat de Lluís XIV. Detall d'una làmina de "Le costume historique de l'Antiquité au XIXème siècle", d'Auguste Racinet (1825-1893). Viquipèdia. Uniformes dels Terços espanyols del segle XVII. Mosqueter i arcabusser. Detall d'una làmina de l'"Àlbum de la Infantería Española : desde sus tiempos primitivos hasta el día, por el Tte. General Conde de Clonard", 1861. Viquipèdia. (Obra sencera) - Diego de Salinas (1649 - 1720), governador interí de Girona el 1698, després de la sortida dels francesos, fins a 1700, quan va ser designat per fer-se càrrec del govern de Gibraltar. Detall de "El último de Gibraltar", Oli d'Augusto Ferrer-Dalmau. Viquipèdia. |
El setge de 1694
1. Síntesi històrica.
El segle XVII a Girona finalitzaria amb el setge de 1694 en què la ciutat va ser conquerida per les tropes del Mariscal Noailles al servei del rei Lluís XIV de França, qui va aprofitar que les defenses de la ciutat estaven malmeses per tres setges anteriors (1653, 1675 i 1684); en vint dies la ciutat es va haver de rendir. Girona va quedar en poder de França fins el 1698 en què, d'acord amb el tractat de pau signat a Rijswijk l'any anterior, va ser tornada a la monarquia hispana. (Ampliar) - L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695. Bibliothèque nationale de France.
2. Els antecedents.
El 1688 s'iniciava a Catalunya una important sublevació camperola, l'anomenada Revolta dels Barretines o dels Gorretes, contra l'allotjament de les tropes i els impostos extraordinaris de la guerra. El mateix anys Lluís XIV de França iniciava una nova guerra contra els paisos veïns, l'anomenada Guerra dels Nou Anys (1688-1697). (Ampliar) - "Siège de Gironne le 25 juin 1694". Bibliothèque nationale de France
3. S'inicia el setge de la ciutat.
El 30 de maig, tres dies després de la desfeta de les tropes espanyoles al Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. Presa la vila, es va dirigir a Girona, i el 19 de juny va començar el setge. El 24 havia instal·lat 18 grans canons de setge que començaven a batre les defenses i les muralles de la porta del Carme i el baluard de la Mercè. El dia 27, amb la caiguda del fortí del Conestable, que dominava totes les defenses exteriors de la ciutat, les tropes de Noailles ja ocupaven totes les fortificacions enlairades de les muntanyes properes a la ciutat, i la deixaven sense possibilitats d'una defensa eficaç. (Ampliar) - La Catalogne soumise au Roy par les victoire de monsieur le maréchar de Noailles. 1695. Detall. Bibliothèque nationale de France
4. La capitulació davant el duc de Noailles.
El dia 5 de juliol el Consell General designà Josep de Grato i Rasset i Gerònim Fontdevila perquè tractessin les condicions del lliurament de la ciutat amb Raymond Trobat i Vinyes, l'intendent del Rosselló que acompanyava com a assessor el duc de Noailles. Aquest va imposar quatre condicions: primer, que es prestés sagrament i homenatge al duc de Noailles com a lloctinent i capità general del rei Lluís XIV al Principat. Segon, que el mariscal francès entrés a Girona sota tàlem fins arribar a la Catedral. Tercer, que la ciutat pagués una forta imposició cada mes per mantenir el governador, els oficials d'estat major i la tropa que no s'allotgés a les cases dels particulars. I quart, que s'atorgués al rei de França una contribució de 50.000 lliures barcelonines (J. Busquets - A. Simon, op. cit.). (Ampliar) - "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles". Bibliothèque nationale de France
5. L'ocupació francesa.
En els pactes entre els representants del consistori gironí i l'intendent Raymond Trobat es garantia, al començar el domini
francès, la continuitat de totes les autoritats civils i eclesiàstiques en els seus càrrecs. Això es va complir pel que fa a
les magistratures municipals, però no amb el bisbe Miquel Pontich, a qui Noailles i Trobat expulsaren pràcticament de
Girona (2). (Ampliar) - "Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694". Bibliothèque nationale de France
6. Sortida de les tropes franceses de la ciutat i entrada de les espanyoles.
El Principat, però era només una de les moltes peces del complex joc de la política exterior europea, i la seva sort anà lligada a un nou tractat internacional. La pau, signada a Rijswijk, als Països Baixos, el 20 de setembre de 1697, preveia l'evacuació de Catalunya de les tropes franceses. Això es va fer sense grans dificultats i la matinada del dia 10 de gener de 1698 la guarnició francesa sortia cap el Pont Major, en direcció al Rosselló. (Ampliar) - "Plan de la Ville de Gironne, ses Forts et Redouilles avec les attaques et tranchées. 1694". Bibliothèque nationale de France
7. La situació de Girona.
En reincorporar-se Girona, el gener de 1698, a la monarquia de Carles II, la situació de la ciutat era ben penosa: moltes cases estaven derruïdes o semiderruïdes, la Taula de Canvi presentava un dèficit de 34.000 lliures, la situació monetària era d'un desgavell total, per la gran quantitat de diner francès en circulació, de baixa llei; els preus dels queviures eren en extrem desproporcionats al cost de la vida; la manufactura i el comerç estaven abatuts i, en conseqüència, les fires i mercats tenien poca concurrència, amb la qual cosa el municipi veia reduïda una de les seves fonts de recursos més importants. (Gravat del setge) - El setge francès de Palamós de l'1 al 10 de juny de 1694. Gravat de F. Ertinger. Viquipèdia. Notes (1) - Just cent anys més tard les defenses de Girona seguien estant en un estat deplorable. Així ho va testimoniar el mariscal de camp D. Tomás de Morla, Quartel Maestre General del Exercito del Rosellón, el 1794. (Veure l'informe). Tornar al text(2) - El prelat gironí, que a l'inici del mes d'agost de 1694 abandonà la ciutat, camí de les comarques tarragonines per anar a instal·lar-se al convent franciscà de Reus, escrivia consternat a la Cort de Madrid que, malgrat que les autoritats invasores li havien donat un passaport, durant el viatge les tropes franceses el van robar, a ell i als seus acompanyants, i demanava al Rei una pensió de 700 lliures per manutenció. Tornar al text(3) - Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (1649 - 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar, càrrec que ocupava des de 1700 quan va sortir de Girona. N'era governador quan el Penyal va ser pres per una flota anglo-holandesa a l'agost de 1704. Tornar al textBibliografia |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |