La terrissa negra de Quart El terreny del municipi, molt argilós, ha facilitat el desenvolupament de la més antiga i coneguda activitat de la població, la indústria terrissera. Es pot dir que l'elaboració de la terrissa negra, que és la més coneguda i documentada de les comarques gironines, ha marcat i definit la personalitat de la població de Quart. Des dels primers documents on s'esmenta l'existència d'aquesta activitat, el 1473 i el 1484, i fins el primer terç del segle XX, la terrissa que es feia era d'ús, l'anomenada terrissa de servitud, perquè anava adreçada a usos domèstics.
En aquella època, als que feien la terrissa se'ls anomenava ollers. D'aquí el nom de la Confraria dels ollers, creada al 1572. Però no solament hi havia obradors a Quart, sinó també en algun dels altres veïnats o nuclis urbans del terme municipal, que està format per la Creueta, Palol d'Onyar, el Castellar, Montnegre i Sant Mateu de Montnegre. Amb el temps els terrissers s'anaren concentrant tots a Quart.
La importància de la terrissa de Quart queda palesa en l'Acord de 1678, redactat pels Jurats de Girona, en el qual la terrissa de Quart es considerada un bé de primera necessitat, per la qual cosa n'exercien un control sever i no acceptaven que s'encarís ni que es pogués acaparar.
Durant el llarg període que va des del segle XVI fins al XIX, la producció de terrissa de Quart va ser molt important. Una part molt gran d'obra negra era per anar al foc, com les olles i cassoles. Tot i que alguna tipologia, com els càntirs i els barrals petits, es podia fer servir per transportar líquids, la majoria de les peces grans s'utilitzaven com a dipòsits on emmagatzemar-ne, com els dolls o gerres grans, els cossis i molts altres autells.
Més tard la producció es va diversificar de tal manera que els obradors de Quart produïen una varietat molt extensa de tipologies. Qualsevol autell d'ús quotidià relacionat amb la cuina, els aliments, el camp i fins i tot el bestiar es podia fer en qualsevol dels molts obradors que hi havia al poble.
Però, a començaments del segle XX, l'aparició al mercat de materials com el zenc, la llauna i també el plàstic, que s'introduïren en la fabricació dels estris que es feien servir per a les tasques domèstiques, va tenir una incidència cabdal en la davallada de la produció terrissera. Les transformacions en la manera de viure, el canvi d'usos i costums, el pas de la societat rural a la urbana i l'inici de l'abandó progressiu del món agrícola van modificar l'orientació de la producció en els aspectes quantitatius i també tipològics. A la segona meitat del segle XX, la producció de terrissa negra de Quart va acabar sent testimonial.

(Text extret i adaptat de www.quart.cat).