|
|
"Aquestes voltes foren, a l'època dels carros i de les tartanes, i a més forta raó a la de les diligències, un dels centres de Girona més vitals. Era el punt dels ordinaris, dels traginers i dels passavolants. Les cases de menjar, que sovintegen pels seus voltants, les quadres fosques, que encara s'hi veuen, són la reminiscència dels antics hostals. De tota manera, les voltes d'en Rosés mantenen el seu prestigi i els dissabtes tenen una animació concentrada. En els pisos llòbrecs d'aquest paratge, hi viuen metges, advocats i homes de negocis en un ambient que sembla concentrar la quinta essència de la vella i impressionant ciutat". (Josep Pla).
Les Voltes d'en Rosés. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Les Voltes d'en Rosés són un conjunt d'arcades, que conformen l'element més remarcable d'aquest espai, i que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Estan construïdes amb carreus de pedra de Girona, ben tallats, que donen suport als sostres del primer pis, fets amb cairats, dels edificis de les bandes est i sud de la petita placeta situada al final del carrer de la Cort Reial. A la façana interior dels porxos es conserva una porta dovellada.
Els Rosés que donen l'actual nom a les Voltes eren una família que van viure en aquest indret des de mitjan segle XVIII i, pràcticament, tot el XIX. Les cases conegudes com les Voltes d'en Rosés i una de contigua del carrer Mercaders eren on tenien casa seva i una farmàcia oberta per Francisco Rosés el 1776. El membre més destacat de la família va ser Miquel Rosés i Roger, que era el primer contribuent de la ciutat de Girona. Persona molt influent, participà en política a les files de partits moderats i conservadors. Formà part de l'Ajuntament de Girona els anys 1835-1839 i també va ser diputat provincial en diferents ocasions. Era membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Sociedad Económica de Amigos del País des de la seva fundació a Girona l'any 1835. Miquel Rosés Roger va morir l'any 1863.
El nom popular de l'indret va passar a ser oficial al nomenclàtor aprovat per l'Ajuntament de Girona l'11/06/1985, on s'especificava que les Voltes d'en Rosés eren "el lloc comprès entre els carrers dels Mercaders, de la Cort Reial, del Vessador (sic) i plaç:a dels Raïms".
Festivitat de Sant Eloi. Retrat de grup a les Voltes d'en Rosés. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A la placeta que formen les voltes hi tenia residència el Veguer de Girona, que era el representant del Rei. La Cúria del veguer va anomenar-se "La Cúria Reial" o Cort Real i aquest nom es degué estendre al carrer que hi conduïa, que encara es coneix pel mateix nom. Així ho reflecteix un document de 1729 del notari Ignasi Ribot, que transcrivia un altre text de 1693 quan encara funcionava el tribunal de la Cort. La casa número 11, que treu la porta principal al carrer de Besadó té la capacitat i categoria suficients per haver encabit la prestigiosa institució de la Cúria Reial.
Les Voltes d'en Rosés han sigut bona zona de gastronomia. El 1903, a la publicació gironina "Vida"(30/01/1903) s'escrivia que "Al passar per les voltes d'en Rosés, al devant de l'ostal (sic), se sentia una flaire d'estufat que convidava". S'hi aturaven mercaders i gent anava als mercats. A finals del segle XIX hi havia un "Café Español", i a la dècada dels anys 30 del segle XX hi havia el "Cafè Habana", on tenien lloc trobades polítiques. El 1909 també hi havia el "Cafè Moderno".
Presa de possessió de l'alcalde de Girona, Josep Bonet Cufí. L'alcalde sortint, Pere Ordis Llach, amb els regidors, entre ells Joaquim Pla Dalmau, a les Voltes d'en Rosés. 1967. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 8/11/1964 Carles Fages de Climent escrivia al diari "Sitios de Gerona": "els tractes de bestiar iniciats a la fira de Sant Lluc, a Olot, es rematxaven amb un contatge d'unces i un dinar de catorze rals sota les Voltes d'en Rosés, quan els enamorats es donaven cita per Sant Narcís i feien un tomb per la Plateria".
A la placeta de les Voltes d'en Rosés, hi tenien parada les tartanes de "Torroella". Fins al primer terç del segle XX l'hi tenien els Autònmibus Presas de Torroella de Montgrí; el 16/5/1933 el diari L'Autonomista publicava que els esmentats autònmibus "que tenien la parada a les Voltes d'En Rosés (Cal Ros), l'han translladada a la Plaça de Sant Agustí, núm. 14, Casa l'Antón, on s'admeten els encàrrecs".
Les Voltes d'en Rosés. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A finals del segle XIX hi havia un teatre que acollia l’Asociación Dramática Moratín. Als anys trenta del segle XX, la casa que avui é el Centre Cívic del Barri Vell, va ser la seu de la Lliga Regionalista de Catalunya, el partit d’en Cambó; al "Diario de Gerona d'avisos y notícias" del 7/11/1932 hi referenciava l'estatge social del Centre Catalanista de Girona i Comarques (1). El juliol del 1936 aquesta casa va passar a ser la seu d’una organització política integrant del Front Popular, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya a Girona i radi (L'Autonomista, 23/10/1936; Front, 5/3/1938) i la Internacional Jovenil Comunista (Front, 26/7/1937).
Publicació del diari 'Los Sitios de Gerona'. 18/8/1945.
Durant un llarg període, en temps de la guerra, en el mateix indret, va haver-hi un saló de ball, el "Triqui-Triqui". Després dels tres anys de guerra aquesta casa va passar a l’Obra Sindical 18 de Julio, on el 1945 s'aplicaven les vacunes antitífiques. Va haver-hi també un consultori mèdic, la Caja de Previsió y Socorro, als primers anys de l’arrelament de la Seguretat Social. El 1973 hi havia una sala d'exposicions de la Obra sindical de Educación y Desanso que va continuar, al menys, fins a 1981.
A la dècada dels anys 60 del segle XX s'hi va instal·lar el Conservatori de Música Isaac Albéniz que també acollia els assaigs de la Capella Polifònica de Girona i de la coral Saba Nova.
El 2012, durant les obres a l'antic Conservatori per fer-hi el Centre Cívic del Barri Vell, es posaren al descobert les restes de dues cases d'època medieval (segles XIII-XIV), unificades en una de sola el XVIII. Els primers pobladors eren gent d'ofici, amb el taller o l'obrador a la planta baixa, on hi varen trobar estructures de combustió i restes que així ho demostraven. En tots els nivells de la casa s'hi varen trobar diversos estrats de pedra compactada i s'hi apreciava el recreixement fins al segle XV, del qual es passava a indicis d'ocupació del segle XVIII, la qual cosa vol dir que a partir del XV, es feien reformes als habitatges eliminant estructures anteriors. Amb les obres també varen quedar al descobert una clavaguera, segurament del segle XII. La claveguera indicaria l'existència, ja llavors, d'una planificacioacute; urbaniacute;stica. Se'n varen extreure alguns fragments de ceràmica i restes d'animals.
Anunci publicat al diari 'El Pirineo' el 15/06/1939 - (Ampliar)
L'establiment gironí on van proveir-se durant molt anys de sostenidors les dones de la ciutat i els pobles del voltant va ser Can Faig, establiment situat a les Voltes d'en Rosés, darrera la plaça de les Castanyes. La botiga va desaparèixer els anys setanta i des d'abans de la Guerra Civil tenia gairebé el monopoli, durant anys, en la venda de sostenidors a Girona. La mestressa, la senyora Faig, els fabricava ella maleixa a mida i el negoci va donar fins i tot per
muntar una petita industria amb treballadores. Era una botiga molt popular, fins al punt que corria el rumor, que no era cert, que el marit de la mestressa era el senyor Cos i que per tant ella es deia Faig de Cos. A la botiga hi havia un esplèndid taulell modernista que en tancar la botiga, va ser comprat per un col·leccionista gironí.
Anunci publicat al 'Diari de Girona d'avisos i notícies' el 28/1/1909 - (Ampliar)
El 1962 es va procedir a la pavimentació del carrer. El diari "Los Sitios de Gerona" del 9/5/1962 publicava: "[...] Por eso es agradable ver las obras que se están realizando en el lugar conocido por las 'Voltes d'en Rosés'. Frente a las arcadas que se remontan a épocas pasadas, se está arreglando el pavimento. Unos adoquines en cruz y en grandes cuadros, pequeños guijarros bien alineados y juntados con cemento, con lo que guardará el suelo, relación con el resto de las construcciones. Y todo ello sin perder en comodidad y espacio".
El 1994 es va instal·lar a la cantonada de les Voltes d'en Rosés amb el carrer de la Cort Reial una còpia molt ampliada, de 2 m d'alçada, de bronze, d’una escultura de Fidel Aguilar Marcó denominada "Imploració", amb la inscripció "La ciutat de Girona a Fidel Aguilar (1894-1917) en el centenari del seu naixemenet". L'original de la peça es conserva al Museu d'Història de Girona, i la còpia va ser realitzada pel "Martell de Ridaura" i fosa als tallers "Barberí foneria artística" de Riudellots de la Selva.
Els gegants Xavier Cugat i la Musa a les Voltes d'en Rosés. 1993. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Joan Vallès i Pujals, que va ser elegit el 1916 senador por la província de Girona i, més tard, Diputat al Parlament de la Generalitat de Catalunya, militava a la "Lliga Regionalista" i, gairebé cada setmana, anava a l'antic local de les Voltes d'En Rosés, a atendre les peticions i suggeriments dels seus electors. Sovint hi havia Joan Esterlic, el Dr. Carreras Artau, Santiago Masó, propietario del "Diario de Gerona" i del Dr. Agustí Riera i Pau (Revista "Presència" 09/07/1966). Agustí Riera i Pau va traslladar la seu de la "Lliga". des de la Rambla de la Llibertat, a les Voltes d'en Rosés, on la nit del 18 de juliol de 1936 va ser atacada i arrasada, i tots els fitxers, màquines d'escriure i arxius varen ser llançats a la placeta. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Troben restes medievals sota les Voltes d'en Rosés". Dani Chicano. Article publicat al diari "El Punt-Avui" l'11/08/2012.
- "Cort Reial, 7, o les voltes d’en Rosés". Jordi Dalmau, 2014. Revista de Girona, número 285. ISSN: 0211-2663.
- "Girona Vella-II", Jaume Marquès, 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "Guia d'Arquitectura de Girona". J. del Pozo, J.M. Birulés. 2008. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-9684-234-2.
- "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. 2005. Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2.
|
(Ampliar) - Escultura Imploració, de Fidel Aguilar instal·lat a les Voltes d'en Rosés. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Restes medievals trobades durant les excavacions de l'antic Conservatori de Música. 2012. Lluís Serrat. CRDI - Ajuntament de Girona.
Joan Vallès i Pujals (1881-1966), a la revista "Cu-Cut" el 6/11/1913. Viquipèdia.
(Ampliar) - Les Voltes d'en Rosés. 2009. Lluís Serrat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Anunci publicat a 'Clar i Net'. 25/03/1933.
(Ampliar) - Publicació del diari 'Front'. 1/04/1938.
(Ampliar) - Publicació del diari 'El Pirineo'. 26/06/1939.
(Ampliar) - Les Voltes d'en Rosés. s/d. Dibuix de Lola Anglada. Publicat a "Presència" 30/09/1984.
(Ampliar) - Article publicat al diari 'El Punt' el 13/12/1984.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 05" N
2º 49' 30" E |
 -
|
