L'origen del carrer.
La pujada del rei Martí es troba situada al cor del Barri Vell, i enllaça el carrer de Bellaire amb el Portal de Sobreportes en línia recta entre l'antic convent de Caputxines i l'esglésla de Sant Feliu. A mig camí s'encreua amb el carrer d'en Francesc Samsó i el carrer del Portal de la Barca. El seu trajecte queda ben diferenciat en dos trams: un primer que es configurà en base a estatges habitats, i un segon que voreja amb diversos edificis de caire religiós que hi foren instal·lats als segles XVII i XVIII.
Antigament va formar part de la Via Augusta i va conservar la seva funció de camí principal de pas de la Gàl·lia a Hispania, fins al segle XII, en què el carrer de la Barca, el carrer dels Calderers i el carrer de les Ballesteries, van permetre de desviar el tràfic del centre de la ciutat tot mantenint-lo per la pujada per a entrar
a la ciutat vella.
Relleu. Segle XII. Carrer del Llop de Girona. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)
Un carrer ple de llegendes.
El nom actual prové d'una antiga creença segons la qual el rei Martí l'Humà va néixer a Girona i va residir-hi llargues temporades. La casa on la tradició localitzava el bressols d'aquell rei era la que
fa cantonada amb el carrer del Portal de la Barca, que per la banda de sud conserva una façana amb porta dovellada amb arc de mig punt i una finestra romànica de doble arc i amb una columneta central i capitell escultura, i a la façana de la pujada conserva una finestra gòtica.
Armes del rei Martí l'Humà. 1450. Breviarium secundum ordinem Cisterciencium , dit Breviari de Martí d'Aragó - Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
El nom més antic de la via, esmentat el 1333, era "carrer del Llop". Des del segle XI es documenta com a "carrer públic que entra a la ciutat", i només a partir del XIV serà conegut pel nom del Llop (1). El nom li venia del fet que la casa número 9 tenia a la porta d'entrada una llinda esculpida que representava un llop en actitud de devorar una nena (2). L'existència de la figura en aquest carrer queda provada, al menys, el desembre del 1462, quan hi ha una disputa entre el prevere Rafel Pou i els fills del paraire Joan Vilar, per un alberg que el primer posseïa "en lo carrer del Llop, en lo lindar del portal del qual alberch es esculpit hun lop mordent hun Infant". La cita és contundent tant en la situació com en l'explicació de l'esmentada figura (3).
Fragments de cancell trobats en el soterrani de la casa núm. 1 del carrer del Llop de Girona (Pujada del rei Martí) en obres d'adequació i reforma. Obrats en gres de Domeny/Taialà. Publicat a "Girona, de Carlemany al feudalisme", op. cit - (Ampliar)
En el sector més septentrional de la pujada hom hi localitzava, l'any 1535, el portal del Llop. El carrer del Llop seguiria conservant aquest nom llarg temps, fins que a la segona meitat del segle XIX ja comença a conviure amb un altre nom: baixada de les Caputxines, en al·lusió al convent d'aquest orde, abandonat per les monges a principis del 2017. També havia rebut el nom de "carrer de Sobreportes" tal com apareix esmentat l'any 1752.
La pujada del rei Martí. 1980. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La convivència d'ambdós noms fins i tot s'arribà a oficialitzar en alguns plànols de començament drl segle XX, com el realitzat per l'arquitecte municipal Martí Sureda, on apareix el tram més baix amb el nom de "carrer del Llop"; i el segon tram, més alt, amb la denominació de "carrer de les
Caputxines". Al cap de poc, però les dues accepcions quedaren bandejades: per acord de l'Ajuntament del dia 20 d'abril del 1904, a petició dels veïns, se li posà el nom del rei Martí, fent recurs a la tradició ja explicada.
Posteriorment hi hagué dos intents, no reeixits, de canviar-li el nom: pel juliol del 1931 el Centre Republicà radical autonomista demanà que s'anomenés "carrer de Valero Leal", regidor republicà dels primers anys de segle XX, i el 1937 la CNT li volia posar el nom de la coneguda dirigent revolucionària Rosa Luxemburg.
Faixa amb el cognom Valls a la cantonada amb el carrer de Francesc Samsó - (Ampliar)
Edificis amb històries.
A la cantonada de l'habitatge número 6 amb el carrer de Francesc Samsó hi ha una faixa amb el cognom Valls (4).
La capella de Sant Narcís va ser construïda entre 1782 i 1792 en un solar procedent de l'enderroc d'algunes cases antigues i algunes dependències eclesiàstiques. Aquest treball es va fer, a més dels professionals encarregats, per prestació personal voluntària entre els gironins. La casa situada on ara hi ha el cambril i el presbiteri de la capella, va ensorrar-se sobtadament mentre era enderrocada el 14 de juliol de 1782. Van caure dues voltes a sobre d'uns treballadors (5) que van quedar sepultats entre les runes. Sortosament no varen patir cap mal
considerable i en recordança del fet i en agraïment a Sant Narcís, per devoció al qual treballaven, ho van escriure en un ex-vot que van fer pintar i col·locar després en la capella.
Sovint es prohibia el pas per aquest carrer: el 1685 s'hi col·locà una fita de pedra, la qual es tornà a instal·lar el juny de l'any 1913 a instància del bisbe de la diòcesi Francesc de Pol i Baralt "a fin de evitar que la trepidación producida por el tránsito de carruajes cause perjuicio en el Sagrado Cuerpo del Glorioso Patrón y Mártir San Narciso que se conserva en la Capilla de su nombre en dicha Parróquia". La proximitat de la capella de Sant Narcís al carrer, i el trontoll dels carros desfermats en la baixada va fer prendre a l'Ajuntament gironí aquest singular acord.
1405. Confirmació atorgada pel rei Martí de tots els privilegis, franqueses, llibertats, immunitats i bons usos que havien estat concedits a Girona i a la vila de Sant Feliu com a membre de la ciutat, pels seus predecessors. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El convent de les Caputxines va ser fundat l'any 1618, quan Josep Planes va vendre a la comunitat la casa junt amb un hort i els Banys Àrabs. Les monges ja vivien en una casa molt estreta situada en el mateix carrer del Llop. L'any 1636 ja estava construïda l'església i el 22 de Juny de 1637 hi va ser portada la reserva eucarística des de la Catedral. L'any 1947 el bisbe Josep Cartañà els beneí: la nova campana en substitució de l'anterior, que havia estat destruïda durant la Guerra Civil el 1936. Actuaren de padrins Francesc Geli i Freser, propietari de la Llibreria Geli.
Aquest edifici incorpora al catàleg de tradicions gironines la que fa referència a la fornícula sobre la porta d'entrada al convent, on abans hi havia una imatge de la Mare de Déu de la Llet. Aquesta invocació va tenir molts devots en temps passats, especialment per part de les mares amb infants a qui donar de mamar (6).
El convent de les Caputxines. Ca. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A la cruïlla del carrer podem contemplar l'església de Sant Lluc, la primera pedra de la qual
es col·locà el setembre del 1724 i les obres s'acabaren l'any 1729. Tot el costat dret oposat d'aquest tram és ocupat per l'esglésla de Sant Feliu, i concretament per la capella de Sant Narcís.
El carrer connectava amb el barri de Sant Pere mitjançant un pont que creuava el riu Galligants (l'anomenat "pont antic"). Pel 1870 era de fusta i va ser enderrocat per necessitats de defensa de la ciutat amb motiu de les Guerres Carlines, malgrat que a causa de la pressió dels veïns el 1876 es reconstruí, si bé quatre anys més tard ja es trobava mig desgavellat. Entrat el segle XX es construí al mateix lloc una passera de formigó. El seu paviment de llambordes ha estat agençat els anys 1904, 1928 i 1982, quan es renovaren els serveis d'aigua i clavegueram.
Seminaristes caminant en grup per la pujada del rei Martí. 1960. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
L'origen mític del nom de carrer del Llop s'atribueix a la llegenda que explica que quan passava una processó que baixava des de la catedral cap a Sant Pere de Galligants, va aparèixer tot de sobte un gran llop que venia de Sant Daniel i que va matar i devorar allà mateix l'escolanet que, al davant de tots, portava la creu processional fent fugir esparverats els capellans i tot el seguici (C. Vivó, op. cit). A la paret del número 9 del carrer hi ha encara una mà amb una creu que assenyala el lloc exacte on el pobre escolanet va ser víctima de la voracitat d'un llop. -
Tornar al text
(2) -
La casa està documentada l'any 1604, quan el notari Miquel Masó la va vendre al prevere beneficiat Lluís Ferrer i mitjançant successius traspassos va ser ocupada per beneficiats de Sant Feliu i darrerament va ser propietat
dels Aniversaris de la Seu fins al segle XVIII. En el document es defineix l'habitacle com "tota aquella casa situada al carrer del Llop de la present ciutat de Girona, i afronta a sol ixent amb dit carrer del Llop [...] sobre la porta de la qual casa o siguí, en la llinda hi ha esculpit un llop". Era, per tant, una casa molt principal en el carrer. Aquella històrica llinda estava situada en un nivell molt més baix de les portes actuals perquè el sol del carrer estava al nivell del Galligants i per, a evitar les inundacions d'aquest riu, es va alçar el paviment de manera
que ara s'entra a diverses cases per on abans hi havia el primer pis. -
Tornar al text
(3) -
A mitjan any 1920 la Comissió de Monuments Històrics i la Delegació de Belles Arts denunciava la desaparació de la figura del Llop, i després de les indagacions pertinents es descobria que havia estat treta de la façana de la casa número 9 pel paleta Francesc Ordeig, el qual la havia tramès a Barcelona el 3 de setembre del mateix any a un tal Francesc de Paula Llorens. Finalment, la figura era recuperada i arribava a Girona procedent de Barcelona en el tren del dia 9 de novembre del 1920, i es dipositava a l'Ajuntament. A partir d'aquest moment es perd la pista de la destinació de la peça; J. Pla i Cargol assenyala que el 1944 era al Museu de Sant Pere de Galligants. Actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona. -
Tornar al text
(4) -
Marquès esmenta que l'any 1333 l'esmentada casa pertanyia a l'Administració dels Aníversaris de la Seu, la qual l'havia cedit en usdefruit a Pere Font, paraire de Girona, i a la seva esposa, que era filla i hereva del difunt Antoni Marquès, blanquer de Girona, i limitava a l'oest amb la casa de Grau Solà, beneficiat de la Seu, unida a la seva vivenda principal, que havia pertangut a Rafart de la Muntanya i darrerament a Bernat Escuder, beneficiat de Sant Feliu; al sud, amb un carrer públic (actual carrer de Francesc Samsó) i amb la casa del benefici instituït per en Guixar. A l'oest amb l'esmentat carrer (carrer del Llop). Al nord amb la casa de Grau Solà, que havia estat de Pere Pou, canonge de Sant Feliu. A l'any 1642 va ser amortizada pel beneficiat de Sant Llorenç de l'església de Sant Feliu. La clerecia d'ambdós capítols, la Seu i Sant Feliu, era molt nombrosa i és obvi que tingués els domícilis prop de les respectives esglésies. -
Tornar al text
(5) -
Eren Josep Amat, sabater; Joan Amat, fideuer; Benet Balari, albadiver; Onofre Olíver, sabater, i Antoni Pi, mestre de cases; (Marquès, op. cit). -
Tornar al text
(6) -
Carles Vivó ho explica al seu llibre (op. cit): Quan les mares es quedaven sense llet, anaven a resar davant la imatge per demanar que els tornés als pits. Cada any, el dia de la festa de la Mare de Déu de la Llet, els devots cantaven els goigs, que deien així:
Visita l'home i la dona / a la imatge que tenim / en un carrer de Girona / que carrer del Llop es diu. / Les dones que són parteres / si per criar sos infants / vos demanen llet de veres, i una vegada aconseguida la tornada de la llet, per tal de conservar-la, hi havia la tradició de demanar, a la primera persona que es trobés, que els donés un quarto, una moneda de l'època de molt poc valor. I en arribar a casa seva, es feia un forat a la moneda i, passant-hi un cordó, la convertien en un collaret que es penjaven al coll fins que l'infant hagués crescut prou per a no necessitar la llet materna. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer del rei Martí". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 17/06/1979.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "La pujada del rei Martí". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 19/03/1985.
- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 1989. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-760-9.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-768-5.
- " Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval (I)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-126-5.
(Ampliar) - La pujada del rei Martí des del portal de Sobreportes. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Relleu en una façana de la pujada del rei Martí relacionada amb el relleu del llop i la nena.
(Ampliar) - Dibuix de la pujada del rei Martí. Ramon Prior, 1979.
(Ampliar) - Noble de segon nivell del temps de Martí l'Humà (1396-1410). Dibuix de Francesc Riart.
(Ampliar) - El portal de Sobreportes desde la pujada del rei Martí. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fornícula damunt la porta d'entrada del convent de les monges Caputxines.
(Ampliar) - Goigs a la Mare de Déu de la Llet de Girona, venerada al carrer del Llop.
(Ampliar) - La pujada del rei Martí. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La pujada del rei Martí. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La pujada del rei Martí. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
-