El Palau. L'antic palau dels Agullana, també conegut com el palau del vescomtat per la proximitat al castell dels Cabrera, i com a casa Fontcuberta, per un dels propietaris que havia tingut, va ser construït en diverses etapes. Inicialment, la família dels Agullana es va instal·lar a la "casa vella", la més propera a l'església de Sant Martí, dalt de les escales de la pujada de Sant Domènec, durant el segle XIV. El prestigi i poder econòmic dels Agullana va seguir creixent i dos segles més tard, en plena època de d'esplendor, adquirien l'espai de l'altra banda de la pujada, on construiren la part nova de la casa al llarg del segle XVI.
(Ampliar) - El setge de Girona de 1684. Il·lustració de "Portfolio de història de España". Manuel Sandoval, 1910. Col·lecció particular.
El 1583 varen decidir unir les dues edificacions per convertir-les en un sol casalot mitjançant un pont cobert, per damunt les escales de Sant Domènec, el que va permetre el tractament d'una sola façana. El 1623 es va sol·licitar autorització per construir un segon pont que unís els dos edificis a l'Ajuntament (1) i als dominics i jesuïtes que ocupaven convents al capdamunt de la pujada i a Sant Domènec, els quals s'hi varen oposar durant molt de temps, tot al·legant dificultats de tot tipus per al desenvolupament de les seves activitats religioses. Finalment, desprès de discutir la qüestió per espai de vuit anys, el projecte es va realitzar.
(Ampliar) - La Torre del Vescomte amb els murs contigus vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
La família Agullana, com els Campmany, els Caramany i els Sarriera, que havien estat unes de les més poderoses de la ciutat, varen haver de superar la devallada que els havia abatut i vendre la casa cap a finals del segle XVIII o principis del XIX. A partir d'aquest moment, l'edifici va passar a mans de diversos propietaris. La casa Agullana pertanyia vers la meitat del segle XIX a Dolors de Perramon i Comas del Brugar, esposa de
Josep de Fontcuberta, d'una noble família aleshores domiciliada a Barcelona.
(Ampliar) - Pati interior de la Casa Agullana. A l'esquerra, una fusteria que hi tenia el taller. 1920-1939. Ricard Giralt i Casadesús. CRDI - Ajuntament de Girona.
L'arquitecte gironí Joan Lluís Frigola i una quants amics seus la varen adquirir a mitjans dels anys vuitanta del segle XX i la varen remodelar per convertir-la en habitatge. El projecte de restauració va intentar conservar i recuperar els elements que havien estat coberts, distribuint els espais segons les necessitats de cada propietari. Frigola es va quedar la part de clausura del convent on es conserven uns magnífics teginats del segle XVI.
(Ampliar) - Pujada de Sant Martí. 1936. Josep Aguilera. Carbó i pastel. Museu d'Art de Girona.
Els Agullana.
La família Agullana procedia de l'antic patriciat gironí. Santiago Sobrequés esmenta a Micer Pere Agullana, jurista, que l'any 1462 habitava a la plaça anomenada de "Les Albergaries", actualment plaça del Vi. Antoni Agullana, eclesiàstic gironí, pertanyent segurament a aquesta família, va ser abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, cap l'any 1581. Va ser autor de l'obra "De rebus feudalibus".
(Ampliar) - Arc de la Casa Agullana. 1913-1918. Kurt Hielscher. CRDI - Ajuntament de Girona.
Joan d'Agullana va morir l'any 1589, i el va succeïr el seu fill Rafael d'Agullana i de Sarriera. Aquest hereu de la casa Agullana va morir molt jove, a principis de setembre de 1601, casat amb una seva cosina, pero sense descendència, i el va succeïr la seva germana Lionor, aleshores encara soltera. Joan havia ordenat en el testament que en cas de recaure en ella l'herència, el seu marit i després els seus fills haurien de portar el nom i armes
dels Agullana. El 1604 es va casar amb Martín Sanz de Latrás, fill segon d'una família noble aragonesa. Des d'aleshores Martín Sanz de Latrás prengué el nom d'Agullana (2).
(Ampliar) - Pujada de Sant Domènec. s/d. Jaume Roca Delpech. Aquarel·la. Col·lecció particular.
L'any 1640 la família Agullana ja habitava el palau, de manera certa (3). Notes (1) (2) - El dia 24 de setembre de l'any 1608, amb motiu del lliurament d'una relíquia de les despulles del beat Dalmau Moner als feligresos de Santa Coloma de Farners, actuà com un dels testimonis Martí d'Agullana i Latrás, cavaller de l'orde de Santiago. Tres noies de la casa Agullana, Francesca, Magdalena i Orosia, varen prendre part en un certamen poètic celebrat a Girona en l'any 1622 amb motiu de la celebració de la canonització de sant Ignasi de Loyola; la darrera amb una poesia catalana i castellana, imitació de Petrarca. Va ser una de les vuit dames premiades. Tornar al text(3) - A la tarda del dia 26 de maig de l'any 1640 entraren a la ciutat les monges del monestir de Santa Clara. Aquest monestir es trobava aprop de les muralles però per fora de la ciutat i processionalment, amb creu alçada i acompanyades de tots els frares franciscans de Girona i de molts cavallers, van seguir les muralles fins al pont de Sant Francesc i per la plaça del Vi i carrer de Ciutadans, varen arribar a l'escalinata de Sant Martí Sacosta (actual església del Seminari). Ocuparen la casa de Martí d'Agullana, a la "Pujada de Predicadors". ("Antigues cases senyorials gironines". Pelai Negre). Tornar al text(4) - Publicat a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXII, 1974-1975, dins "Homenaje a Santiago Sobrequés". Tornar al textBibliografia
- "Antigues cases senyorials Gironines". Pelai Negre i Pastell. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXIV. |
(Ampliar) - L'arc de la Casa Agullana.
(Ampliar) - 28 de febrer de 1630. Venda de censal atorgada per Martí d’Agullana, cavaller de l’hàbit de Sant Jaume de Spatha resident a Girona, i la seva esposa Elionor d’Agullana, a favor de Miquel Laudes, prevere jesuïta, com a rector del col·legi de Sant Martí Sacosta de Girona. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Pati de la Casa Agullana. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 20 de febrer de 1571. Àpoca atorgada per Miquel Agullana, doctor en dret civil i canònic, canonge de la seu, paborde i comanador perpetu del monestir de Sant Martí Sacosta de l’orde dels canonges regulars de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Joan Lluís Frigola al pati de la Casa Agullana. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Urbain de Maillé, marquès de Brézé, mariscal de França, senyor de Thévalle i virrei de Catalunya (1641-1642). Es va hostatjar a la Casa Agullana. Viquipèdia.
(Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.
(Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.
(Ampliar) - Escut infamat a la façana, amb un ratpenat a la part superior.
(Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.
[Més imatges]--- - - |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |