L'Hostal de Sant Ramon i l'emperador Carles V. El carrer de la Barca era indret de confluència dels camins d'entrada a Girona i de pas venint de la banda Nord, sobretot, d'ençà que a finals del segle XIV tota la ciutat va quedar emmurallada, el que feia que hi haguessin hostals o fondes per a albergar els vianants. Per a la gent que viatjava a cavall o amb les antigues galeres o tartanes, calia, a més, allotjament i alimentació per les bèsties de tir i, fins i tot, que se'n fornissin per a relleu (1).
També n'hi havien al carrer de Pedret, a la plaça de Sant Pere i al carrer de la Barca. El portal de la Barca era un indret ben adient per a acollir la gent que venia de la banda de Sant Gregori travessant el Ter i l'Onyar; de la banda de Sant Daniel entrant pel Portal de Sant Pere a més del tràfic ordinari entre França i Espanya.
A la casa que tocava al Portal de la Barca hi havia un hostal de certa anomenada que tenia el nom d'"Hostal de Sant Ramon". El 21 d'abril de 1533, a les vuit del vespre van presentar-se a la posta cinc viatgers que van dirigir-se a la sala de recepció i van demanar que hom els servís alguna cosa per refer-se i prosseguir tot seguit el seu viatge. Cap d'ells no vestia uniforme ni mostrava cap insignia de dignitat; però quatre duien cinyell de soldat. Ningú no tenia notícia de l'arribada de cap personatge. El cinquè dels forasters era l'Emperador Carles V, que retornava de les victòries de la guerra contra els Turcs, que havia foragitat de Viena (2), i havia de desembarcar a Barcelona, però una tempestat va obligar l'armada a vorejar la costa de França.
Cap el migdia arribà a l'indret de la badia de Roses, i l'emperador va prendre terra al port per mitjà de dues barques, va arreplegar uns cavalls de les masies properes i passant per Castelló d'Empúries i Bàscara es va encaminar a Girona.
Tot i que ell no es va donar a conèixer, de seguida va ser identificat com el rei d'Espanya i l'Emperador d'Alemanya. Es va fer arribar la nova als Jurats i als prohoms de la ciutat; la cosa era increíble, però no hi havia temps per perdre. Va tenir lloc una aglomerada de gent a la sala de l'hostal i es permetia l'entrada a tothom: pobres, vídues, ancians, joves; l'emperador, per a fer-se més conegut i afable als seus vassalls, caminava per la sala gran de la casa, i conversava amb tothom; enmig del bullici arribaven els jurats, els cavallers, els ciutadans i altres persones principals i eren rebuts pel rei. La ciutat bullia d'entusiasme per l'arribada de l'emperador i sobretot perquè es deía que tot seguit marxava cap a Barcelona.
Havent pres un poc d'aliment, varen muntar en uns altres cavalls, passant lentament per la plaça de Sant Feliu, pel carrer de les Ballesteries í per la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat), varen arribar així fins al pont de Fra Menors (actualment, el Pont de Pedra). Essent al pont el seguici de l'emperador va partir altra vegada i anaren al galop tot dient a l'ardiaca major: "Ardiaca, ja ens veurem a Barcelona". Sembla que l'arríbada a Barcelona no va ser tan ignorada del públic com sobtada la de Girona.
Uns anys abans havia mort el bisbe Guillem Ramon de Boïl (bisbe entre 1508 i 1532) i estant vacant l'episcopat, el capítol catedral i els jurats de Girona havien demanat al rei Carles que fos nomenat bisbe l'ardiaca major Joan de Margarit (President de la Generalitat de Catalunya entre 1521-1524, i bisbe de Girona entre 1535-1554). Alguns al sentir aquells mots de l'Emperador van considerar-los un augurí del proper nomenament d'aquell candidat. A les deu del matí del dia següent, l'emperador va entrar a Barcelona i va presentar-se de sobte a la cambra de la seva esposa, abans que és rumoregés res de la seva arribada.
Així ho va deixar transcrit, com un esdeveniment notori, el secretari del Capítol catedralici en el llibre d'actes de la corporació, i se'n va fer ressò Marquès. L'efecte produït per la presència de l'emperador, que va romandre durant una hora i mitja a l'hostal, la descriu així l'esmentat cronista: "Era bonic de veure com, creixent el rumor de la immediata sortida de l'Emperador, es va produir una immensa aglomeració pel camí on havia de passar, de manera que no hi havia ningú que no sortís al carrer per a veure al nou i tan famós princep. Els carrers eren tan atapeïts de gent que només hom es podia obrir camí a empentes i cops de colze; tothom cridava Visca l'Emperador. El carrer era tan clar com sol ser-ho al migdia perquè no hi havia finestra ni finestreta, ni atri ni portal que no estés il·luminat amb quants fanals i tots els qui eren al carrer duien a les mans ciris, atxes, llanternes o candeles".
L'arríbada a Barcelona, però no va ser tan ignorada del públíc com assegurava el secretari del Capítol de Girona. Antoni de Bofarull i de Brocà en la "Historia crítica de Cataluña" (1876-1878) l'explica així: "A las diez de la mañana empezó a aglomerarse el gentío por las calles que siguen en dirección a la Puerta del Ángel, al objeto de contemplar a diez caballeros que venían a la posta y sobre todo de cerciorarse si el personaje que les precedía era en persona el Emperador". Sembla que cinc o sis cavallers de Girona li varen fer escorta fins a Barcelona i que a la Porta de l'Àngel d'aquella ciutat hi havia l'Hostal de la Posta, on calia deixar els cavalls que havia pres a la posta de Girona del carrer de la Barca de Girona podía haver estat la "posta" on l'Emperador va canviar els cavalls el vespre del 31 d'abril de l'any 1533.
Lluís Batlle i Prats informava que amb data de 17 de gener de 1635 a l'Arxiu Municipal de Girona es troba esmentat l'"Hostal de Sant Ramon", que estava situat tangent al Portal de la Barca fent cantonada al carrer del mateix nom.

L'escola Normal del carrer de la Barca. Llistat d'interventors per a les eleccions provincials. Publicació al "Diario de Gerona de avisos y notícias" el 5/12/1890 - (Ampliar)

La caserna del Pastim i altres edificis. Al carrer de la Barca hi hagué des del segle XVII fins al XIX una caserna militar; l'any 1683 l'adroguer N. Pujades va vendre diverses cases dites "den Balia" i situades al costat del riu Galligants i recolzades sobre la muralla. Després de diverses obres d'adaptació, aquestes cases esdevingueren caserna militar i magatzem d'artilleria; l'any 1729 s'hi varen fer noves obres d'adaptació. El 1844 encara tenia un ús militar i rebia el nom de "Cuartel del Pastim", segurament fent referència a l'antiga destinació de l'edifici com a pastera o forn. La llinda de la caserna portava des de temps immemorial una R gravada en pedra, i l'Ajuntament decidí en la sessió de 12 de juliol de 1802 fer-la treure i substituir-la per l'escut de la ciutat per tal que "ningú en l'esdevenidor pogués posar en dubte la propietat de la caserna per part del municipi.
Als números 3 i 4 del carrer hi hagué l'any 1849 una sala de ball, i a mig carrer hi havia obert el cafè "La paella", en el qual en Narcís Constans feia unes memorables sessions de titelles (Alberch). A la façana de la casa número 13 s'hi pot veure una fornícula amb una imatge de Sant Ponç, patró del barri.
Durant el segle XVII s'estatjaren en una casa d'aquest carrer les monges caputxines, i segons Grahit i Grau hi haguó una altra casa ocupada per un tal Comas, conegut per dedicar-se a muntar els envelats de festa major, i que al segle XIX era seu de l'escola normal.
L'antiga Normal havia ocupat la casa que a hores d'ara porta el número 17 (3). Actualment, a un costat del carrer, a la cantonada amb el Portal de la Barca, hi ha una font pública feta l'any 1914 al costat de la qual, al número 17 del carrer, hi havia l'antiga escola Normal; en aquesta data en apressar-ne la seva construcció el regidor V. Leal deia que calia "la autorización del propietario de la casa de que fue antigua Normal en la citada calle, para verificar la dicha instalación en el ángulo que la forma en el edificio inmediato".

---

Notes

(1) - També hi havia l'ofici de missatgeria, un servei regular entre ciutats no molt distants i prou populoses per a mantenir-lo. Girona, que era una ciutat d'enllaç entre Barcelona i Perpinyà, tenia una "posta", que era l'hostal de parada per a canviar els cavalls.
La plaça del Vi era l'indret on s'establiren algunes cases que oferien aquests serveis i per això va tenir el nom de "Plaça de les Albergueries". Els abeuradors que allà prop s'establiren van donar el nom al carrer que va formar-s'hi, el dels Abeuradors. - Tornar al text

(2) - L'imperi turc de Solimà I el Magnífic, amb el suport de Francesc I de França, va ser una gran amenaça per l'imperi de Carles, assetjant Viena i atacant els vaixells hispànics al Mediterrà, i va organitzar la Jornada de Tunis, el 1535 en la que va prendre Tunis a Oruç Reis i la Jornada d'Alger, en 1541, que va fracassar a causa del mal temps. - Tornar al text

(3) - Al "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 25/1/1891, l'alcalde la ciutat, Emili Grahit, definia els locals per anar a votar per a les pròximas eleccions de Diputats a Corts, establint la quarta secció a "Escuela Normal, situada en la casa núm. 17 de la calle de la Barca". - Tornar al text

---

Bibliografia

- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-768-5.
- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2000. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-798-7.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "L'hostal del carrer de la Barca". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 15/07/1979.
- "El carrer de la Barca". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt Diari" del 6/07/1984.

---

-