Descobriment dels mosaics.
A l'indret anomenat Can Pau Birol, actualment seu del col·legi Bell-lloc, l'any 1876 es va descobrir, de forma casual, una vil·la romana amb grans habitacions pavimentades amb esplèndids mosaics.
Els dos trobats -el del circ i el de Bel·lerofont- romangueren a la masia fins l'any 1937, quan varen ser traslladats al Museu Arqueològic de Girona; acabada la Guerra Civil, varen ser dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona. Poc després del descobriment dels dos mosaics esmentats, Botet i Sisó en va trobar un altre que representava el judici de Paris, mosaic que es va perdre i no va tornar a aparèixer fins l'any 1941 durant uns treballs dirigits per Serra-Ràfols. Aquest va ser arrencat i dipositat al Museu de Sant Pere de Galligants.
Les vil·les suburbanes a Gerunda.
Durant l'època baix-republicana començaren a aparèixer a l'entorn de Gerunda, les villae, en una primera fase petites i sovint habilitades pels propietaris que eren alhora els conreadors de les seves propietats. A l'Alt Imperi, aquestes instal·lacions agrícoles s'engrandiren, es vàren fer més complexes, i els seus propietaris esdevingueren habitants de l'urbs, dedicats a la política municipal.
En les seves freqüents visites a les villae tenien reservada una part de l'edifici que tenia totes les comoditats conegudes a l'època: atris, peristils, parets pintades, sòls decorats amb mosaics, escultures, termes privades. Aquesta part "senyorial", com esmenta J. M. Nolla, contrastaria notablement amb la modèstia de la part rural.
Entre les villae conegudes en el territori de Gerunda en destaquen dues, situades a menys de tres quilòmetres del recinte murallat, que il·lustren el que serien aquests complexos: la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt, datable per elements decoratius entre els segle II i III dC, i la de Can Pau Birol, datable dins el segle III.
Sala del Museu d'Història de la Ciutat, amb el mosaic del circ.
El mosaic del circ.
Dels tres mosaics trobats a Can Pau Birol, dos d'ells, el del circ i el de Bel·lerofont, formaven un tapís únic en una habitació de 17,40 x 3,42 m. Aquests es solen datar dins la segona meitat del segle III o principis del IV dC.
Seguint la descripció que es fa del mosaic a Els mosaics de Can Pau Birol, (veure bibliografia), aquest és de 7,08 m de llargària i 3,42 m d'amplada, està format per tessel·les de colors que, disposades enmig d'una ampla faixa de temàtica floral amb flors, branquillons i fulles, mostren una cursa de quàdrigues al circ Màxim de Roma.
El circ està dividit per un mur central -spina- decorat amb escultures de Minerva, Cibeles cavalcant un lleó, un gran obelisc (erigit per Cèsar August, (l'obelisc Flamini que va ser traslladat al segle XVI pel papa Sixte V a la Piazza del Popolo de Roma), un bou, un bàrbar captiu lligat de mans i un trofeu (maniquí amb casc, cuirassa, escut i llances). A la banda dreta -en posició d'observació del mosaic- apareix una de les metae (l'esquerra ha desaparegut) amb els tres monòlits que assenyalen els girs de les quàdrigues. Més a la dreta, les sis carceres, on es preparaven i es col·locaven els vehicles abans de la sortida. L'obertura d'aquestes carceres escalonava la sortida dels carros amb l'objectiu que a la primera volta tots recorreguessin la mateixa distància.
A Els mosaics de Can Pau Birol, (veure bibliografia), es descriuen la resta d'elements del circ indicant que [...] al mig es pot observar el president dels jocs (ludi circenses), un important magistrat que els paga i els ofereix al poble, assegut en una tribuna (pulvinar) bellament decorada, enmarcada per dues grans columnes amb capitells corintis. Aquest personatge va vestit amb toga i és a punt de deixar caure la mappa, un vel de franges de colors molt vius que en tocar a terra marca l'inici de la cursa.
Dos elements documentats no apareixen en aquesta representació del circ: els set ous dedicats a Càstor i Pòl·lux, i els set dofins de bronze que, quan els feien caure, marcaven les voltes que s'havien donat al circ. Tampoc hi apareix representat l'element que donava sentit a aquest tipus de competicions: el públic.
Aquesta obra és la primera signada de la que es té coneixement. La signatura Cecilianus ficet (l'ha fet Cecilià), correspondria a un cap d'officina. La marca de l'autor es troba en un lloc important, davant del tribunal pulvinar i la meta. En opinió dels estudiosos del mosaic, la grafia de la signatura fa pensar en una variació tardana o un testimoni d'incultura lingüística de l'autor, i el nom Cecilianus suposa un taller que actuava pels voltants de Gerunda que tenia orígen africà.
Sala del Museu d'Història de la Ciutat, amb el mosaic del circ.
La cursa de quàdrigues.
Segons sembla, el mosaic no visualitza una cursa concreta, sinó una representació de les situacions que es podien donar en aquest tipus d'esdeveniments. La competició és un singularum certamina, cursa en la que participava un sol carro per facció, cadascun dels equips distingits pel color del vestuari dels aurigues -agitatores- (a la pista del circ Màxim hi cabien fins a 12 quàdrigues simultàniament).
Al mosaic s'indiquen els noms dels aurigues i dels cavalls conductors del tir, els cavalls principals. La facció blanca (albata), que correspon a l'auriga Filoromus amb el cavall Pantaracus, és el guanyador. En segon lloc, l'equip vermell (russata), amb l'auriga Torax i el cavall Polistefanus. A continuació la facció dels blaus (ueneta), amb el conductor Calimorfus i el cavall Patynicus de l'equip verd (prassina), quàdriga tirada per Euplium i guiada per l'auriga Limenius, estirat a terra i amb el carro bolcat.
A l'angle superior esquerra un personatge muntat a cavall pot representar, o bé un iubilator, un animador, o un desultor, un genet molt expert que efectuava exhibicions passant d'un cavall a un altre o fent equilibris durant les curses. Davant l'equip guanyador, un sparsor alça les mans en celebració de la victòria. És l'encarregat de refredar amb aigua, durant les curses, el eixos de les rodes dels carros.
Detall de la zona posterior a les carceres.
Bibliografia:
Els mosaics de Can Pau Birol. J.M. Nolla, J. Sagrera, P. Verrié, D. Vivó. Ajuntament de Girona, 1993. ISBN 84-86837-36-7.
Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2.
Fotografies preses per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat. Girona.
Més imatges del mosaic
 -
|
Fragment. Mà de l'auriga Torax guiant el cavall Polistefanus, de l'equip vermell (russata).
Fragment. Un sparsor, el responsable de refredar els eixos de les rodes dels carros durant la cursa. Amb la gerra sota el braç, saluda el vencedor.
Detall. Pantaracus, cavall de la facció blanca (albata).
Detall. Trofeu situat damunt la spina.
Detall. Una meta i la signatura de l'autor del mosaic Cecilianus ficet.
Detall. Musell del caval Patynicus, de la facció blava (ueneta).
|
