La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La comunitat jueva a Girona fa mil anys.
Les primeres referècies documentals sobre una comunitat jueva a Girona són de l'any 983, un document que tracta del judici celebrat aquest any a Besalú pel litigi sobre la jurisdicció del terme de Coscolio, també dit de Iudicas (Juïgues), que enfrontava el monestir de Santa Maria de Ripoll amb un conjunt de veïns del mateix terme. Per documentar la seva reclamació, el mandatari de l'abat de Ripoll va argumentar que el comte Delà havia adquirit l'alou dels jueus que hi vivien, als quals traslladà a la ciutat de Girona: "...Prescriptus vero Dela ipsos iudeos que inibi habitaberunt in sua civitate Ierunde locavit et ipsum alodem que dicunt Iudaicas cum suo terminio de ipsis iudeis adquisivit".

El carrer de Sant Llorenç al Call jueu

(Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç al Call jueu.

Les primeres referències a una comunitat jueva organitzada i potent es troben pels volts de l'any 1000 en dos documents significatius. La primera és de l'any 988 i es troba en una transcripció del document de compra del palau comtal de Girona per part del bisbe Gotmar, en el mateix indret on avui hi trobem la part del palau episcopal veïna a la Catedral i la plaça dels Apòstols.

Inscripció sinagogal. Pedra de Girona, segle XIV. 
La inscripció devia estar ubicada al costat de l'arca sagrada (<i>aron ha-qodeix</i> o <i>hekhal</i>) on es guardava el rotlle de la Torà, a la gran sinagoga de Girona del segle XIV

(Ampliar) - Inscripció sinagogal. Pedra de Girona, segle XIV. La inscripció devia estar ubicada al costat de l'arca sagrada (aron ha-qodeix o hekhal) on es guardava el rotlle de la Torà, a la gran sinagoga de Girona del segle XIV. Museu d'Història dels Jueus de Girona.

La primera sinagoga a tocar la Catedral.
De l'esmentat document interessen les referències de les afrontacions del palau comtal, on s'informa que a la banda de ponent afrontava amb la synagoga iudeorum, la sinagoga dels jueus, mentre al nord ho feia amb la catedral de Santa Maria. Les afrontacions no deixen lloc a dubte sobre la seva situació: es trobava en un dels angles de l'actual plaça dels Apòstols, entre el Palau Episcopal i la Catedral, un espai aleshores urbanitzat i que fou objecte de successives remodelacions des de les darreries del segle X fins al segle XVII, quan adquirí la fesomia actual de plaça barroca
Aquest document també ens fa evident l'existència d'una comunitat jueva organitzada i ben relacionada amb les instàncies més altes del poder gironí; d'altra manera no podríem entendre la seva situació a tocar del palau del comte Borrell II i la Seu episcopal. Cap altra notícia ens ha arrlbat d'aquest edifici, que pot haver estat afectat per les obres de construcció del nou palau Episcopal i la Seu romànica, obres començades ja a la fi del segle X.
No es coneix la data exacta o aproximada del trasllat, però no deu ser gaire posterior, atès que la remodelació i transformació del segon replà de la ciutat vella en un espai episcopal, amb canònica, temple, palau i xenodoquium, no li devia escaure la conservació en el seu interior d'un edifici tan allunyat del cristianisme com una sinagoga. El seu desplaçament cap al sector baix de la ciutat, el futur Call jueu, es devia produir en una data primerenca del segle XI, en el mateix sector urbà on trobarem les posteriors sinagogues documentades.

Carrer de Sant Llorenç

(Ampliar) - Carrer de Sant Llorenç.

La segona sinagoga al carrer de la Força.
La segona sinagoga ocupava la zona de ponent de l’actual carrer de la Força, i se sap que la butlla papal emesa a principis del segle XV va originar la construcció d’una tercera sinagoga en un altre emplaçament.
Les dades documentals conegudes dels segles XIII i XIV que s'hi refereixen són escasses i tangencials. De fet els textos que la defineixen amb més propietat i que permeten situar-la comencen el 12 de juliol de 1492, pocs dies abans de la data límit fixada en el decret d'expulsió. En aquella data, ja feia més de 50 anys que no funcionava i havia estat substituïda per la tercera, situada a la banda de llevant del carrer de la Força. Els jueus en van retenir la propietat fins aleshores, segurament pel record i el valor que representava. Obligats a vendre, segurament a malvendre, els nous propietaris van comprar i traspassar successivament els edificis i patis de la vella sinagoga i també les finques adjacents en un intens moviment especulatiu.
La documentació generada aporta un garbuix de dades urbanístiques que reflecteixen la situació de la primera meitat del segle XVI però, de retruc, també, es pot resseguir la que hauria tingut en el segle XIV. El 1492 l'Aljama venia a Pere Gerald de Terrades, sagristà major de la seu, l'antiga sinagoga. El comprador cedia el terreny a Nicolau Roca però es reservava el material de construcció: bigues, cabirons, teules, pedres i reixes quan s'enderroquós. Això significa que l'entitat de la sinagoga s'havia preservat més o menys inalterada fins aleshores i que no podria subsistir en aquell estat gaire temps, potser fins al 1494, quan es parla dels patis enrunats al costat de les escoles velles.
Finalment sembla que el 1498 ja estava enderrocada perquè s'esmenta com "uns patis que abans eren dels jueus". El 1527, Geroni Roca, hereu de Nicolau Roca, es venia la finca i també la del nord a Pere Ribot. En el document es descriuen com "uns patis en ruines on hi havia dos pous i els banys dels jueus". Com sempre, l'afrontació de ponent era la muralla de les Ballesteries i concretament es diu que n'abraçava deu merlets. Els banys se situaven més enllà del mur, vora el carrer de les Ballesteries. Un indici tardà d'això el dóna la venda que es fa el 1593; el rastre de la sinagoga s'havia perdut i en el seu lloc s'havia bastit una casa amb hort, on els límits oriental i occidental són el carrer de Sant Llorenç (Força) i el de les Ballesteries respectivament, amb la muralla entremig.

Situació i emplaçament de la tercera sinagoga a les dareries del segle XV

(Ampliar) - Situació i emplaçament de la tercera sinagoga a les dareries del segle XV (núm. 6). Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

La tercera sinagoga al carrer de Sant Llorenç.
El 12 de març de 1415 el papa Benet XIII publicava una butlla mitjançany la qual pretenia regular la convivència entre cristians i jueus, si bé el document estava redactat amb una clara vocació antisemita que restringia molt la vida quotidiana de la comunitat jueva. Entre d’altres coses, la butlla mostrava una clara separació de les zones habitables que es trobaven dins el Call. D’aquesta manera, a principis del segle XV el call de Girona es va convertir progressivament en un gueto, malgrat la força i la resistència del col·lectiu jueu.
La butlla papal, a més, no permetia la ubicació d’una sinagoga allà on hi havia una església, i, tot i que aquest no era el cas en què es trobava la sinagoga de Girona, les autoritats gironines es van veure legitimades per obligar els jueus a abandonar la seva, de manera que la comunitat va haver de situar una tercera sinagoga a la part oriental del mateix carrer de la Força. Les afrontacions que esmenten diversos documents permeten assegurar que estava situada sobre una part del que avui és el Centre Bonastruc ça Porta. La fundació però es remunta al 10 de novembre de 1434, quan els jurats concediren a Bonastruc des Mestre, Astruc Aninay (Abinai) i Bonastruc Jucef llicència per construir unes cases en uns patis que l'Almoina judaica havia comprat a Elionor, conversa, i que antigament havien estat de Nassim Rubén.

12/07/1492. Venda de l'antiga sinagoga de Girona. Lleó Aninay, Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, jueus, rectors de l'aljama de Girona, i Astruch Abraham, Bonastruch Benvenist, Jucef de Piera, Mosé Vidal, Bellshom Caracosa, Benet Tolosa, Vidal Astruch, Benvenist Astruch i Astruch Tarós, jueus singulars i veïns de l'aljama, venen a Pere Gerald de Terrades, canonge i sagristà major de l'església de Girona, absent, l'antiga sinagoga, situada dins els antics murs de la ciutat, prop del carrer de Sant Llorenç, pel preu de 10 florins. La sinagoga afronta a l'est amb la casa que fou de Dalmau Mercader, convers de Girona, i amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb la casa que fou de Mateu Sampsó, convers de Girona, i amb el pati de la casa enderrocada de Nicolau Roca, notari de Girona, a l'oest amb el mur de la ciutat i amb l'hort de Nicolau Roca i al nord amb els patis de l'esmentat Roca

(Ampliar) - 12/07/1492. Venda de l'antiga sinagoga de Girona. Lleó Aninay, Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, jueus, rectors de l'aljama de Girona, i Astruch Abraham, Bonastruch Benvenist, Jucef de Piera, Mosé Vidal, Bellshom Caracosa, Benet Tolosa, Vidal Astruch, Benvenist Astruch i Astruch Tarós, jueus singulars i veïns de l'aljama, venen a Pere Gerald de Terrades, canonge i sagristà major de l'església de Girona, absent, l'antiga sinagoga, situada dins els antics murs de la ciutat, prop del carrer de Sant Llorenç, pel preu de 10 florins. La sinagoga afronta a l'est amb la casa que fou de Dalmau Mercader, convers de Girona, i amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb la casa que fou de Mateu Sampsó, convers de Girona, i amb el pati de la casa enderrocada de Nicolau Roca, notari de Girona, a l'oest amb el mur de la ciutat i amb l'hort de Nicolau Roca i al nord amb els patis de l'esmentat Roca. Col·lecció Ajuntament de Girona.

El juliol de 1492 els jueus es van haver de vendre les darreres possessions que els quedaven entre les quals figurava la sinagoga, venda que es va fer el 12 d'aquest mes. Les nombroses transaccions immobiliàries que es varen succeir en els anys immediats i fins a mitjan segle XVI sempre recorden el passat jueu i això ha permès cartografiar la planta d'aquell sector urbà amb prou detall.
A l’interior del Centre Bonastruc ça Porta es va localitzar, durant les excavacions que s'hi varen dur a terme els anys 2014 i 2015, una cisterna que havia funcionat com a tal durant època moderna. En realitat es tractava d’una cisterna peculiar que s’escapava dels patrons habituals de cisternes d’època moderna, totes les quals tenen un sistema de funcionament similar. El que cridava més l’atenció de tot plegat era que es tractava d’una obra que no es troba enfonsada sota terra, sinó que més aviat resulta identificable com a piscina; en realitat un un micvé, un bany ritual jueu.

18/07/1527. Jeroni Roca, ciutadà de Girona, fill i hereu de Nicolau Roca, ven a Pere Ribot, canonge de l'església de Sant Feliu de Girona, dos patis i els banys de l'antic Call, situats al carrer de Sant Llorenç, pel preu de 48 lliures de Barcelona

(Ampliar) - 18/07/1527. Jeroni Roca, ciutadà de Girona, fill i hereu de Nicolau Roca, ven a Pere Ribot, canonge de l'església de Sant Feliu de Girona, dos patis i els banys de l'antic Call, situats al carrer de Sant Llorenç, pel preu de 48 lliures de Barcelona. Col·lecció Ajuntament de Girona.


Bibliografia

- "La forma urbana del Call de Girona". E. Canal, J. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. 1995. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona, ISBN: 84-8496-023-4.
- "El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona". S. Planas, J. Colomer, J. Sagrera, J. Vivó. 2016. Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics número 12.
- "Els jueus i la ciutat de Girona". E. Canal, J. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. 1995. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona, ISBN: 84-86837-51-0.
- "Documents dels jueus de Girona (1124-1595)". G. Escribà, M.P. Frago. 1992. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-86837-29-4.
- "Per una història de la Girona jueva". David Romano. 1988. Dos volums. Ajuntament de Girona. 84-86837-01-4.
- "Els poders públics i les sinagogues dels segles XIII-XIV". Jaume Riera i Sans. 2006. Patronat Call de Girona. ISBN: 84-8496-031-5.
- "Temps i espais de la Girona jueva". Coord. Sílvia Planas. 2011. Patronat del Call. ISBN: 84-8496-161-1



  • El micvé del Call de Girona. - Article i reportatge fotogr`fic de les excavacions que varen fer aflorar el bany ritual jueu al Centre Bonastruc ça Porta.
  • Casa jueva del segle XIII al Call. - Article i reportatge fotogr`fic de les excavacions i reconstrucció virtual d'un habitatge jueu.
  • Famílies i cases jueves medievals. - Article i reportatge fotogr`fic de l'exposició "Llegat. Paisatge humà dels calls" al Museu d'Història dels Jueus de Girona.
  • Els jueus a Girona. - Sèrie d'articles històrics sobre la comunitat jueva a Girona des de les primeres referències documentals a l'expulsió el 1492.



  • --- Back - Index

    A la cantonada de la plaça dels Apòstols entre el palau episcopal i la Catedral s'hi situava la primera sinagoga de Girona. 1905-1911

    (Ampliar) - A la cantonada de la plaça dels Apòstols entre el palau episcopal i la Catedral s'hi situava la primera sinagoga de Girona. 1905-1911. Àngel Toldrà Viazo. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Situació de la primera sinagoga de Girona. Segle X

    (Ampliar) - Situació de la primera sinagoga de Girona. Segle X. Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

    Planta del sector de la sinagoga i dels banys en el segle XIV

    (Ampliar) - Planta del sector de la sinagoga i dels banys en el segle XIV. Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

    Planta del sector on s'havia emplaçat la segona sinagoga, durant els segles XV i XVI

    (Ampliar) - Planta del sector on s'havia emplaçat la segona sinagoga, durant els segles XV i XVI. 1 i 2 era l'espai que havia ocupat la sinagoga. Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

    El carrer de Sant Llorenç, al Call Jueu. 1920-1944

    (Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç, al Call Jueu. 1920-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Cases i banys jueus en el carer de les Ballesteries el segle XIV. Els banys corresponen al número 8

    (Ampliar) - Cases i banys jueus en el carer de les Ballesteries el segle XIV. Els banys corresponen al número 8. Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

    Sector oest del Call en els segles XIII i XIV

    (Ampliar) - Sector oest del Call en els segles XIII i XIV. Dibuix de J. Sagrera a "La forma urbana del Call de Girona".

    22 de febrer de 1494. Joan Almar, mercader ciutadà de Girona i síndic dels remences, ven a Benet Simó, prevere de la Seu de Girona, dues cases contigües, situades al carrer de Sant Llorenç per 300 lliures. Aquestes cases afronten [...] al sud amb el pati on havia estat la sinagoga o escola vella dels jueus, a l'oest amb la muralla de les Ballesteries [...]

    (Ampliar) - 22 de febrer de 1494. Joan Almar, mercader ciutadà de Girona i síndic dels remences, ven a Benet Simó, prevere de la Seu de Girona, dues cases contigües, situades al carrer de Sant Llorenç per 300 lliures. Aquestes cases afronten [...] al sud amb el pati on havia estat la sinagoga o escola vella dels jueus, a l'oest amb la muralla de les Ballesteries [...]. Col·lecció Ajuntament de Girona.

    06/10/1557. Joan Martorell, Bartomeu Muralles, canonge, Montserrat Borrull i Joan Roca, preveres beneficiats de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, venen a Joan Ribot, cavaller de la parròquia de Foixà, una torre, situada al mur vell pel preu de 10 lliures de Barcelona. La torre afronta a l'est amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb el pati del difunt Nicolau Roca, notari, i amb la casa de Bernat Ribot, canonge de la Seu, a l'oest amb el mur vell i al nord amb la casa de Gabriel Sabut, escrivà de la cúria eclesiàstica de Girona, i amb la casa dels hereus d'Andreu Vidal, beneficiat de la Seu de Girona

    (Ampliar) - 06/10/1557. Joan Martorell, Bartomeu Muralles, canonge, Montserrat Borrull i Joan Roca, preveres beneficiats de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, venen a Joan Ribot, cavaller de la parròquia de Foixà, una torre, situada al mur vell pel preu de 10 lliures de Barcelona. La torre afronta a l'est amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb el pati del difunt Nicolau Roca, notari, i amb la casa de Bernat Ribot, canonge de la Seu, a l'oest amb el mur vell i al nord amb la casa de Gabriel Sabut, escrivà de la cúria eclesiàstica de Girona, i amb la casa dels hereus d'Andreu Vidal, beneficiat de la Seu de Girona. Col·lecció Ajuntament de Girona.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés