El Centre Bonastruc ça Porta, situat en un edifici emblemàtic que al segle XV contenia la darrera sinagoga de Girona, actualment acull el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides. Situat entre el carrer de la Força i el carrer de Sant Llorenç, s'obre a les dues vies dins l'espai que a l'Edat Mitja corresponia al Call de Girona.
Mostra d'una de les exposicions que s'hi celebren.
Les diferents sales del museu relaten aspectes de la vida dels jueus a l'edat mitjana: la vida quotidiana i familiar al Call, a l'organització interna de les comunitats, al cicle vital, al calendari, a les festivitats, als costums i tradicions de la població jueva. El museu evoca el concepte més espiritual i immaterial d'aquella cultura, amb la recreació del cementiri de Montjuïc a través de les làpides sepulcrals amb inscripcions.
A part de les sales permanents, amb les esmentades i importantíssimes mostres epigràfiques, cal destacar-ne els patis, construïts seguint els desnivells de l'entorn, en dos pisos, el superior dels quals és l'anomenat dels Rabins, i les sales temporals.
El pati dels Rabins, o de l'Estrella.
Antecedent del Centre Bonastruc ça Porta
El 1978, l'escriptor i poeta Josep Tarrés i Fontan funda l'associació Amics d'Isaac el Cec, prenent el nom del cèlebre cabalista provençal que va viure a Girona al segle XI. Tarrés descubreix i restaura carrers i patis tancats durant cinc-cents anys, com l'actual carrer de Sant Llorenç, comprant uns edificis i llogant-ne d'altres, per impulsar i desenvolupar el que seria conegut com Centre Isaac el Cec, un indret lúdic en el tenien lloc tota mena d'activitats artístiques i intel·lectuals i exposicions, relacionades, de prop o de lluny, amb el passat cultural jueu, la seva mística i la producció cabalística.
