|
|
El carrer Nou del Teatre comunica la plaça del Vi amb el carrer de Sant Josep, després d'encreuarse amb la plaça dels Bell-lloc, el carrer Auriga i el d'en Mora. Acaba davant d'un tram d'escales, a la paret de les quals Joan Anton Palacios "Palau" i Lluís Hereu varen pintar l'any 1978 un "Boig del Tarot", avui desaparegut. Segons Pau Lanao, la pintura la varen fer el 1982.
Al nom inicial del carrer, el carrer Nou, se li afegí "del Teatre" a mitjans del segle XIX, quan es va construir el pont de Pedra, dit aleshores d'Isabel II, i configurat el carrer anomenat inicialment del Progrés (en sessió municipal del 5 de gener de 1842, i canviat posteriorment diverses vegades), espontàniament va ser anomenat com "carrer Nou", i per distingir-lo del que ja no ho era tant, s'hi va afegir la referència al teatre.
Carrer Nou del Teatre - (Ampliar)
Història del carrer.
Fins a finals del segle XIII i el principi del segle XIV l'actual carrer era una torrentera per on baixava l'aigua pluvial de la muntanya de les Pedreres cap el llit del riu Onyar. Al segle XIV es configurà definitivament el carrer. Consta documentalment que a l'any 1300 hi havia una casa a la banda esquerra del carrer, però els solars contigus es troben designats amb els noms de patis, eixides, horts o jardins.
El 1331 s'hi documenta l'inici dels establiments de Bernat de Bordils, ciutadà, a la Trilla del seu nom (1). Els Bordils, ciutadans des de temps molt reculats, ja apareixen esmentats en aquest lloc l'any 1153. Aquesta urbanització va comportar el naixement dels carrers situats al capdamunt de l'actual carrer Nou del Teatre. Un capbreu de 1356 hi esmenta més de 40 cases. L'actual carrer surt esmentat per primer cop l'any 1337 poc després de la seva obertura, atès que havia estat urbanitzat al mateix temps (1330) que la Trilla d'en Bordils, a la que donava accés des de la plaça de les Albergaries, l'actual plaça del Vi. Per això va començar a portar el nom que s'ha mantingut fins avui.
La urbanització va ser lenta, i poc a poc es projectà en dos trams: l'anomenat pròpiament carrer Nou, documentat el 1392, i un segon tram que fins entrat el segle XIX mantindria una personalitat ben diferenciada, conegut primer com a Trilla d'en Bordils, i més tard com a carrer del Pallol. Al llibre d'actes de l'Arxiu Històric de Girona es documenta que els jurats de la Ciutat compren quatre cases a Marianna Casanovas per a la fàbrica de moneda, i que l'edifici és situat a l'esmentada Trilla d'en Bordils, i que el mateix local amb el pas dels anys s'empra com a dipòsit i magatzem de palla de la ciutat, el que es coneixia com "El Pallol", que al segle XVIII serveix per denominar aquest tram de carrer.
Girona a la 1a meitat del segle XIV. El barri de la Vilanova. 1) el carrer Nou. 2) La Trilla d'en Bordils. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
El Pallol era situat on actualment hi ha l'escenari del Teatre Municipal, i el carrer s'allargassava fins on actualment hi ha l'edifici de l'antic cinema Modern. El carrer del Pallol, el 1716, comptava amb quatre cases, habitades per dos serradors, un botiguer i un procurador fiscal de la cort eclesiàstica. Més tard, el Pallol o graner públic esdevingué la seu del Teatre Municipal. Segons Josep Maria Pla i Dalmau (1904-1981) la porta d'açcés al Pallol encara es conserva: seria la que s'utilitzava per entrar els decorats i altres estris a l'escenari del Teatre. Aquest portal, dalt de tot, porta esculpit l'escut de la ciutat i la data 1612, que correspon a l'any de la seva construcció.
La població treballadora d'aquest carrer l'any 1558 es dedicava bàsicament al sector tèxtil; hi abundaven els oficis de cardadors, paraires i teixidors de llana, i també del món de la construcció, amb un elevat nombre de mestres de cases. En canvi, cent anys més tard, el 1651, si bé el nombre d'oficis es manté estable prop de la cinquantena, la davallada del tèxtil és notable, i apareix üna important diversificació.
Tram alt del carrer Nou del Teatre. 1987. Lluís Vilardell. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A inicis del segle XVIII es constata üna pèrdua del potencial demogràfic del carrer, que compta amb oficis lligats a la construcció, el tèxtil, el comerç i l'alimentació. Tot i així, encara malda per mantenir estadants d'un cert relleu ciutadà: a la casa propietat de la família Carles hi vivia a la segona meitat de segle Jaume Oliveras, l'home més representatiu de la il·lustració gironina i capdavanter del gremi de paraires, i a la darreria del segle s'hi hostatjava en Josep Anton Viader i Payrachs (1756-1816), metge afrancesat, que desenvolupà una gran activitat en el camp de la medicina gironina, alhora que escrigué nombroses obres de caire mèdic (2).
Amb la construcció l'any 1860 de l'actual Teatre Municipal, per substituir l'edifici del Pallol, l'antic Teatre de Comèdies, canvià substancialment la fesomia de l'indret i desapareixé definitivament un pas peatonal que recordava l'antic carrer del Pallol, en aquest moment esvaït enmig dels petits patis que voltaven l'edifici del Teatre.
Accés a les escales que comuniquen amb el carrer de Sant Josep, on Joan Anton Palacios 'Palau' i Lluís Hereu varen pintar el 1978 un Boig del Tarot. 1987. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 1895 es presentava el projecte de perllongació del carrer Nou del Teatre per enllaçar-lo amb el carrer de Sant Josep, reforma que s'allargà molts anys i que travessà per diverses incidències: el març del 1917, l'Ajuntament prenia el següent acord: "Aceptar el ofrecimiento y petición del Sr. Luis Coma de Germen para la apertura del trozo de calle Nueva del Teatro hasta la de San José, mediante cesión por parte del expresado Señor de los terrenos necesarios, a cambio de que el Ayuntamiento tome a su cargo la reconstrucción de la fachada de la casa de su propledad", que aleshores era la número 22 ("Diario de Gerona de avisos y notícias". 9/3/1917), tot i que el 1919 encara se n'urgia l'acabament de l'obra. El 1922 es va projectar una escalinata, la que hi ha actualment, i que reeixiria després de diverses negociacions. Finalment, a la darreria de l'any 1923 l'enllaç entre ambdós carrers es feia realitat, tot i que sembla que amb una certa provisionalitat.
La font de la Roca. 1979. Rafel Bosch Aragó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La font de la Roca.
També anomenada pou o font de la Roca o d'en Roca. Segons J. Marquès, la forma correcta és "d'En Roca", basant-se en que el 1570 hi havia allà a prop la casa de Pere Roca. L'any 1673 s'esmenta una casa que era "dita antigament taberna de la Roca". Durant quatre-cents anys l'indret era molt conegut i servia de punt de referència per a les afrontacions de les finques. Es possible (Marquès) que sigui el mateix pou que un document de l'any 1584 anomena "Pou del Rossinyol".
El 1880 Francesc Batlle i la seva esposa Rosa Ribas compraren el solar de l'antiga i ruïnosa casa del Marquès de Camps, a la qual s'hi podia accedir per la plaça dels Bell-lloc i el carrer Nou del Teatre. En fer la
casa de nou, sol·licitaren permís per reconstruir el "Pou d'en Roca" (o font de la Roca), datat jà en el segle XVI, tot respectant-ne el seu secular ús públic, i per tal d'aconseguir el vist-i-plau de l'Ajuntament, dibuixaven un panorama de l'indret certament preocupant. Assenyalaven que era un "depósito de suciedades, de escondite o maldades, y que da facilidad a ocultarse tras el brocal de dicho pozo, algun malhechor, o aleve asesino, que, en las negras y largas noches de inviernò, sorprende al transeunte por la calle". Amb el permís concedit, varen edificar l'actual font, situada a mig carrer i que duu a la llinda la data del 1881.
El 237671909 el "Diario de Gerona de avisos y notícias" publicava que "Los vecinos de la calle Nueva del Teatro se quejan de que el agua de la fuente pública llamada Pou de la Roca mana turbia y tiene sabor desagradáble. Causas análogas motivaron en otras ocasiones la limpieza del pozo".
Aquesta font va ser molt emprada com a subministrament d'aigua potable pels immigrants que vivien als turons de les Pedreres durant les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX, i que no tenien abastaments municipals.
Actualment està dins d’una arcada i adossada a la paret de la casa número 8; tenia tres cossos on havien les tres aixetes, ara sols en funciona una, la del mig i es de polsador, amb dues piques.
Anunci publicat al Diario de Gerona de avisos y notícias del 24/6/1891 - (Ampliar)
Estadants, entitats i negocis.
Els últims anys del segle XIX i primers del XX hi havia en aquest carrer diverses entitats, la principal el Centre Republicà al número 16 de carrer, que havia estat el 1893 la seu del "Centro de Unión Republicana" i alhora la redacció i administració del seu diari "La Voz del Pueblo" (1893-1894), que poc més tard es traslladaria a un pis del proper carrer de Sant Josep, i que posteriorment va pasar a ser el "Centro Recreativo Gerundense", i el 1911 la seu del "Partido Republicano Federalista de Gerona" (3). El mateix any hi tenia la seva seu l'associació obrera "La Amistad" ("Diario de Gerona..." del 5/8/1911)
Aquest antic casalot, propietat de la família Cors, l'any 1873 havia estat ocupat pel "Colegío de San Narciso" abans del seu definitiu trasllat al carrer Antoni M. Claret, fou emprat ja en el segle XX com a seu de l'entitat "Ateneo Social Democrático", que comptava amb un ampli espai per a teatre, balls i conferències (R. Alberch, op. cit). L'entitat es reorganitzà l'any 1941 amb el nom de "Fomento de Cultura", i arranjà un espai per a cinema. Una de les activitats més importants de l'entitat eren els concerts que donava l'Orfeó "Cants de Pàtria" que dirigia el mestre Josep Baró Güell.
Porta adovellada que donava accés al Teatre Municipal des del carrer Nou del Teatre. A la dovella central es reprodueix l'escut de la ciutat de Girona. 2001. Jordi Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Fins els anys seixanta del segle XX, el carrer era habitat per famílies gironines que mantenien un caire popular ben remarcable. Hi havia l'antic taller de l'avi Martí de les capses, o l'obrador del llauner Fulcarà, i es podia trobar amb estadants com els Pratdesaba, els Adroher, el dentista Matamala, el sastre Mendoza, el lampista Cervino, d'origen italià:, la família de l'artista Pere Perpiñà, en Pere Carboner, i tants d'altres que mantenien el caliu tradicional d'aquest indret. Al carrer hi havia viscut també la remarcable i malaguanyada atleta Anna Maria Molina de Haro (1950-1979).
A la cruïlla amb l'antic carrer de Talarn i actual primer tram del carrer d'en Mora, hi ha una fornícula cantonera amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, amb una volta d'estil gòtic, que, abans de la restauració, havia tingut una coberta metàl·lica al centre de la qual penjava un fanalet de ferro, amb l'escut de la Mercè, i una barana que protegia la imatge. La imatge actual és moderna; la primitiva va ser destruïda l'any 1936.
Carrer Nou del Teatre. 2008. Ester Bertran Ferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El nom prové d'una antiga trilla sota domini directe de Sant Feliu que, des del segle XII, era de domini útil de la família Bordils. Des de 1330 Bernat de Banyoles va començar a fer-hi els primers establiments en solars o patis. Un capbreu de 1356 mostra que la zona ja havia estat totalment urbanitzada. -
Tornar al text
(2) -
Viader era membre de la Reial Acadèmia Medico-Practica de Barcelona, en la que va llegir unes "Reflexiones sobre la hidrofóbia" (1802). A més, publicà les obres següents: "Discurso médico-legal de la información del feto por el alma desde su concepción y administración de su bautismo" (1785); "Reflexiones sobre las enfermedades que afligen las Tropas del Real Ejercito del Rosellón" (1794); "La Facultad de Medicina vindicada" (1803); "Disertatio medico-legalis supra contrahentes, phiside habilitandi modum ad matrimoni voliditatem", i "Memoria sobre las enfermedades que han afligido a los moradores y guarnición de esta plaza de Gerona y demás pueblos de su departamento desde junio de 1808 hasta últimos de Febrero de 1810", dedicada al mariscal napoleònic Augereau. Viader es distingí com afrancesat, i, acabada la Guerra del Francès, i després de la evacuació de la plaça de Girona pels francesos el març de 1814, va ser detingut i sumariat. Se li segrestaren els seus bens i va ser desterrat a Ripoll, d'on era la seva esposa i on va morir dos anys més tard. -
Tornar al text
(3) -
A la premsa de l'època apareixien sovint notícies de les activitats que duien a terme. El "Diario de Gerona de avisos y notícias" (DdGAN) del 18/12/1897 informava que el "Gran Café-Concierto y Restaurant que con el nombre de Edén Concert quedará hoy abierto al público en la calle Nueva del Teatro, 16 principal". L'11/5/1899, el mateix DdGAN comunicava que "esta noche se inaugurará el Centro Republicano instalado en la Calle Nueva del Teatro número 9, con un meeting en el que harán uso de la palabra distinguidos oradores". El 5 de novembre de 1901 la mateix institució convidava a "un baile de sociedad frente al local social, en la calle Nueva del Teatro, donde tendra lugar una serenata á las nueve de la noche y antes del baile por la orquestá Unión Cassanense".
El mateix diari, el 18/2/1905 explicava que "Ha abierto sus salones definitivamente la sociedad Centro Racreativo Gerundense sita en la calle Nueva del Teatro, número 16 (antes Centro Republicano) cuya constitución anunciábamos días pasados". El diari "La Lucha" del 19/2/1905 infornava que "Ha abierto sus salones definitivamente la sociedad Centro Recreativo Gerundense situado en la calle Nueva del Teatro, núm. 16". El DdGAN del 21/4/1909 publicava que "El Comité del Partido Republicano Federalista de Gerona, convoca á todos sus correligionarios á la reunión que tendrá lugar en el local del Centre Federalista, (calle Nueva del Teatro núm. 16) á las 9 de la noche de mañana jueves para tratar de las próximas elecciones municipales y proceder á la antevotación para la designación de candidatos". -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer Nou del Teatre". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 9/5/1978.
- "El carrer Nou del Teatre". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 10/05/1985.
- "Atila, i l’herba sota els seus peus". Josep Pujol i Coll. 2021. Revista de Girona, núm. 326. ISBN SP/ISSN 0211-2663.
- "Laberint de carrers i de noms". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 14/5/1978.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona després de la Guerra de Successió". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla. 2015. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-206-9.
- "Girona vella". Jaume Marquès i Casanovas. 1979. Ajuntament de Girona. Dip. legal GE 486-1979.
- "El cel ocult d’en Palau". Pau Lanao. Article publicat al diari "El Punt" el 26/06/2017.
|
(Ampliar) - Mare de Déu de la Mercè, instal·lada en una fornícula a la cruïlla del carrer Nou del Teatre amb la plaça del Pallol. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Article sobre la festa major del carrer. Diari "La Nueva Lucha" del 7/8/1887.
Escut de la família Bordils.
(Ampliar) - Carrer Nou del Teatre. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer Nou del Teatre. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer Nou del Teatre. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer Nou del Teatre. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Mare de Déu de la Mercè, instal·lada en una fornícula a la cruïlla del carrer Nou del Teatre amb la plaça del Pallol abans de la restauració. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer Nou del Teatre. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La Mare de Déu de la Mercè durant el procés de restauració. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Porta adovellada que donava accés al Teatre Municipal des del carrer Nou del Teatre. A la dovella central es reprodueix l'escut de la ciutat de Girona. 2001. Jordi Puig. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 57" N
2º 49' 30" E |
 -
|
