L'actual barri de Les Pedreres pren el seu nom de les explotacions que durant molt de temps hi varen haver en funcionament, avui gairebé totes abandonades, explotacions que extreien i treballaven l'anomenada "pedra de Girona", pedra calcària, blavosa, d'unes determinades característiques que le fan molt apte per a la construcció.

La pedrera Pruneda, 1930. Col·lecció particular, Girona

Les seves condicions orogèniques, situat en els turons que envolten la ciutat per la banda est, fan que constitueixi un formidable mirador panoràmic de Girona, que durant molt temps va ser aprofitat per a construir-hi edificacions monofamiliars, "torres", i a partir dels anys cinquanta, a les faldes que vessen damunt el riu Onyar, un seguit d'edificis oficials i públics, com l'Institut Vicens Vives o la delegació a Girona dels serveis de Sanitat i Seguretat Social.

Esdevingut el Parc de Les Pedreres, continuació del de Vista Alegre a part de les seves característiques panoràmiques de la ciutat presenta un formidable pulmó per a Girona, on es pot trobar una diversitat considerable d'espècies botàniques autòctones, algunes comestibles, aromàtiques o medicinals: esbarzers (Rubus ulmifolius), fonoll (Foeniculum vulgare), farigola (Thymus vulgaris), romaní (Rosmarinus officinalis), orenga (Origanum vulgare), entre d'altres, a part dels boscos de pins i roures que envolten la ciutat per la banda est.

El passeig per aquesta zona ressegueix, en part, els antics camins, estrets i costeruts, que duien des de les sortides de la ciutat emmurallada, coincidents amb les portes de la muralla, a les rutes exteriors de la ciutat o als forts que defensaven la ciutat, com l'actual Torre d'Alfons XII, l'antic fort de Reina Anna.

L'anomenat "Camí de la Ferradura", pel seu traçat, s'inicia a l'alçada i molt per damunt de la Porta dels Socors, on hi havia una de les antigues pedreres que donaven nom a l'indret, i resseguint la corba que recorda una ferradura, aboca a les immediacions de la Torre Gironella, l'antiga defensa, la més elevada, des de la que es domina tota la ciutat.

Les modernes edificaciones, gairebé totes unifamiliars, que han anat creixent pujant des de la ciutat cap als turons, han conformat un teixit de carrers que, per la seva tranquil·litat, també són molt aptes pel passeig.

---

-