|
|
El carrer de Sant Josep, situat al Barri Vell de Girona, comunica el carrer del Portal Nou amb la plaça de Sant Josep. Fins finals del segle XVI i principis del XVII, quan els frares carmelites descalços fundaren el convent de Sant Josep al final d'aquest carrer, amb entrada per la plaça del mateix nom, la via era coneguda com carrer d'en Rossinyol.
Carrer de Sant Josep. 1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El carrer d'en Rossinyol.
Aquest nom es documenta en aquest lloc des de 1183 per una família que hi tenia propietats, però encara no es dóna a la via (1). El 1233 es documenta la primera referència al lloc dit call del Rossinyol amb diverses cases i basses a ponent, també descrit al mateix document com la via pública que va a Vilanova. El 1276 es referencia amb aquesta denominació el primer tram de l'antiga pujada, segurament d'origen romà, que, des de l'Areny, portava fins a Sant Martí i el Portal Rufí, al replà superior de la ciutat antiga. Al segle XIII el carrer era límit entre les parròquies de Sant Feliu i de Santa Maria de la Seu; els actuals habitatges amb números parells pertanyien a la Catedral i els senars a la basílica de Sant Feliu (2).
Girona a la 1a meitat del segle XIV. S'hi indica el carrer d'en Rossinyol, actual carrer de Sant Josep. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
En el darrer quart del segle XIII creix la urbanització del carrer, com en 1273 quan s’estableix una part d’un casal per fer-hi cases, a la tinença de Ponç Adalbert i a ponent del carrer Rosinol. En 1279 s’identifica una casa situada al carrer de Rossinyol que tenia a ponent el carrer i la plaça; això, conjuntament amb altres afrontacions indica que es trobava al lloc on segles després s’edificaria el convent de Sant Josep; la plaça ja existia en el segle XIII. Després del setge francès de 1285, s’esmenten nombroses operacions de compra i establiment de cases, patis i trilles a les dues bandes del carrer.
Part alta del carrer de Sant Josep a l'encreuament amb el del Portal Nou. 1976. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El carrer de Sant Josep.
Segons l'"Estima" de 1535, l'importantíssim document conservat a l'Arxiu Històric de la ciutat de Girona, que permet conèixer en detall la seva estructura urbana a les darreries del primer terç del segle XVI quan encara no s'havia refet del tot dels estralls de la guerra civil catalana, entre 1462 i 1472, durant la qual havia patit tres setges calamitosos, s'hi torna a referenciar el carrer d'en Rossinyol.
El carrer de Sant Josep i la cantonada amb el de Joaquim Pla i Cargol - (Ampliar)
El carrer conservà el mateix nom fins al segle XVII, quan es bastí el convent de Sant Josep, fundat pels frares carmelites descalços en instal·lar-se a Girona el 1591. Amb tot, la seva església no va ser inaugurada fins al 1631. El convent, de grans dimensions, va ser construït amb una gran austeritat formal, pròpia de l'orde. Després de l'exclaustració de 1835, el convent va esdevenir Delegació d'Hisenda, funció que conservà fins al 1961, quan es compartimentà l'edifici, l'escalinata d'accés suprimida, la porta de l'església convertida en balcó i se n'obrí una de nova a l'antic soterrani, a ran de carrer. Actualment, l'edifici allotja l'Arxiu Històric de Girona.
Carrer de Sant Josep. Habitatge de Rafael Moreno. 1989. Pere Duran. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'habitatge número 5 del carrer és inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, un edifici residencial de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa i dues plantes pis. L'interès de la façana és la tribuna del primer pis, que combina l'ús de la fusta i el vidre. A les obertures de la planta baixa s'utilitzen peces vidriades de ceràmica, que havien estat dissenyades per Rafael Masó. La resta de l'exterior es troba arrebossat. La coberta és de teula àrab, estructurada a dues vessants.
A principis del segle XX, durant uns anys, tingué la seva redacció als baixos de número 10 d'aquest carrer el diari "El Norte. Periódico católico-monárquico" (1910-1926).
Carrer de Sant Josep. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Capçalera del primer número del diari 'El Norte. Diario católico-monárquico' (1/1/1910). Durant uns anys va tenir la seva redacció al carrer de Sant Josep 10 - (Ampliar)
Personatges il·lustres.
Entre les personalitats nascudes en aquest carrer destaquen Joquim Ruyra i Ricard Guinó. Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939) va ser un escriptor, poeta i traductor, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del segle XX. Des del 1963, la Fundació Enciclopèdia Catalana i l'editorial La Galera atorguen el Premi Joaquim Ruyra de ficció per a joves durant la Nit de Santa Llúcia, un dels esdeveniments culturals més importants relacionats amb la literatura en llengua catalana.
Placa a la casa natal de Ricard Guinó - (Ampliar)
L'escultor Ricard Guinó i Boix (1890-1973), membre de l'actiu grup artístic gironí de començaments del segle XX i gran amic de Prudenci Bertrana, esdevingué deixeble i ajudant d'Arístides Maillol. Aquest el recomanà a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgué dedicar-se a l'escultura, però tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.
Guinó esdevingué així l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. A principis de la dècada del 1970 els tribunals francesos li reconegueren la coautoria d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes. La seva obra personal és d'un classicisme mediterranista molt pròxim al Noucentisme català.
Carrer de Sant Josep. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
S’esmentava el 1183 com el carrer que puja cap a l’altre carrer que entra a la ciutat per la Vilanova, sense especificar el nom de cap de les dues vies. En aquells anys, dominaven les trilles a les dues bandes, tal com expliquen documents de 1184 i 1185, que tampoc donaven cap nom al carrer.
Tornar al text
(2) -
Des de final del segle XII i al llarg del segle XIII, els documents resumits al "Capbreu de la Pabordia de Juny" de Sant Feliu, dibuixen un extens espai urbà anomenat l'alou d'en Rossinyol que, a grans trets, limitava, al sud amb el carrer Nou del Teatre i el tram meridional del carrer del Portal Nou; a l'est, el passeig de la Muralla, aproximadament; al nord, la pujada de Sant Martí Sacosta i a l'oest, el carrer de Ciutadans i les dependències posteriors de l’Ajuntament i la Casa Carles. L’alou havia nascut en el segle XI com a resultat del procés de separació de l’antic alou episcopal entre els dos temples de Santa Maria i de Sant Feliu.
Els documents més antics de l’alou descriuen un espai encara poc urbanitzat a finals del segle XII, on les trilles o tancats amb arbres i horts dominaven el paisatge, com les que tenien Pere Arnau Rossinyol, Ramon Pasqual o Ponç Adalbert a ponent del carrer que en el segle XIII se’n digué d’en Rossinyol i avui és la plaça i carrer o pujada de Sant Josep, mentre a la banda de llevant, entre aquest carrer i el del Portal Nou, aleshores de l'alou de la Vilanova, s’esmentaven els vinyals que tenien els germans Esteve i Pere Jaume en 1188; tots aquests espais experimentaren una progressiva urbanització des d’aleshores, sempre amb el consentiment dels abats i pabordes de Sant Feliu. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Girona: les grans revelacions de Joaquim Ruyra". Narcís-Jordi Aragó. 1989. Revista de Girona núm. 136. ISSN 0211-2663.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona després de la Guerra de Successió". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla. 2015. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-206-9.
|
(Ampliar) - El carrer de Sant Josep. 1970. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Antic carrer entre l'Arxiu de Sant Josep i la casa Ruyra, posteriorment tancat per una portalada que dóna al carrer de Sant Josep. 1986. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Sant Josep. 1976. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Placa de la casa natal de Joaquim Ruyra. 1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939). Imatge Ca. 1920. Viquipèdia.
(Ampliar) - Jocs florals de Girona de 1907, presidits per Joaquim Ruyra. Publicat per Narcís-Jordi Aragó, op. cit.
(Ampliar) - Enderrocament d'un edifici a la cruïlla entre el carrer del Portal Nou i el carrer de Sant Josep. 1996. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Ricard Guinó i Boix (1890-1973). Imatge Ca. 1910. Viquipèdia.
(Ampliar) - Detall de la porta del número 5 del carrer de Sant Josep.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 58" N
2º 49' 33" E |
 -
|
