|
|||
|
|||
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) Les tortugues mediterrànies s'estenen al sol durant les primeres hores del dia per escalfar el seu cos i activar-ne les funcions metabòliques. L'exposició a la llum solar les permet d'absorbir els rajos ultraviolats necessaris per la síntesi de la vitamina D. Un cop arriben a la temperatura corporal necessària per activar els enzims lligats a la digestió, es dediquen a la recerca d'aliments (1) . A temperatures atmosfèriques superiors a uns 27º C, esdevenen apàtiques i proven de refrescar-se excavant petits forats coberts per vegetació baixa o amagant-se en petites esquerdes. Quan tornen a baixar les temperatures, esdevenen actives de nou.  La tortuga mediterrània va ser probablement introduïda a la península Itàlica pels humans del Neolític, des de l'antiguitat ha estat capturada i criada com a aliment, eina o animal de companyia. De la cuirassa se'n feien objectes variats d'ús comú, complements d'obres d'ebenisteria o joieria, o caixes de ressonància per usos musicals. La mitologia grega narra que l'inventor de la lira va ser Hermes. Un dia, el déu va trobar una tortuga dins una cova. La va matar, en va agafar la cuirassa i, posant set cordes de budell d'ovella sobre banyes d'antílop, en va fer l'instrument musical. Tot seguit, Hermes la va regalar a Apol·lo, i aquest al seu fill Orfeu. A les sepultures antigues s'han trobat moltes closques o objectes fets de closques; de les variades troballes es teoritza que els etruscs posaven tortugues vives dins les tombes. Les troballes de closques a la casa de Juli Polibi a Pompeia confirmen que aquests rèptils eren criats a l'època romana com a animals de companyia.  En el passat foren criades per alguns ordres monàstics perquè la seva carn, considerada altament nutritiva per als malalts, era dels pocs tipus de carn el consum de la qual estava permès per l'església catòlica durant el dejuni eclesiàstic. En literatura, és recorrent el personatge de la tortuga com símbol de longevitat i de tranquil·litat. La faula de la llebre i la tortuga, d'Esop, n'és un exemple molt conegut. Notes: (1) Es tracta de rèptils purament herbívors. Els exemplars salvatges viuen en un hàbitat que es caracteritza per llargs períodes de sequera que els obliga a alimentar-se d'herbes seques. En aquests casos, complementen la seva dieta menjant-se artròpodes o cargols, que mengen pel calci que porta la closca.
|
L'exemplar de primer terme, femella, té 54 anys d'edat, i el de darrera, fill de l'anterior, 17.    
|
||
