Durant els segles XVI-XVII, quan Girona era una modesta ciutat episcopal, amb 6.000 habitants escassos, poc més de 500
n’eren clergues regulars i seculars. De les 14 comunitats conventuals existents, Sant Pere era la menys nombrosa, amb 12 monjos (1).
El monestir de Sant Pere disposava d’un abat i d’una comunitat més aviat petita. El 1592, li foren unides les rendes i els priorats de Sant Miquel de Fluvià i Sant Miquel de Cruïlles, cosa que testimonia la relativa pobresa del monestir. Al segle XVIII, tenia 3 monjos (paborde, sagristà i almoiner), 3 monjos simples, 6 beneficiats (que assistien al cor amb els monjos) i 2 capellanies, a més de la vicaria de Sant Nicolau.
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, els absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Durant els fets de 1640, els habitants de Sant Daniel s’hagueren de refugiar a Sant Pere, i el seu monestir va ser usat com a caserna pels soldats francesos, que el van arruinar per molts anys.
L'agost de 1835, les lleis de Desamortització del ministre Juan Àlvarez Mendizábal convertiren el complex monàstic en propietat de l'Estat. Els religiosos foren obligats a abandonar el cenobi, però el temple pogué quedar exclòs de l'expropiació per haver-lo considerat sufragani de la parròquia de Sant Feliu. De manera que, desafectat el monestir i exclaustrats els monjos, el temple continuà obert al culte.
Quan el també desafectat convent de Sant Josep, que era de carmelites descalços, va ser transformat per encabir-hi oficines estatals, els retaules barrocs de la seva església es traslladaren a Sant Pere. D'aquesta manera se salvaven uns altars i retaules del segle XVII, perà quedaven amagades algunes estructures originals del temple romànic que acollia aquells altars barrocs (2).
IX Congrés Esperantista de la Kataluna Esperantista Federacio a la ciutat de Girona. Retrat de grup davant l'església de Sant Pere de Galligants amb la bandera de l'entitat. Davant la bandera mossèn Josep Casanovas. 16 d'octubre de 1921. Col·lecció Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Retrat de grup del moviment juvenil Pomells de Juventut davant de la porta del Monestir de Sant Pere de Galligants. Les dones, noies i nenes porten la típica caputxeta i un pomell de flors. S'observa la presència del fundador dels Pomells de Catalunya Josep Maria Folch i Torres, acompanyat de Joaquim de Camps i Arboix en representació del batlle Francesc Coll. 1922-1925. Col·lecció Ajuntament de Girona.
A més d'aquests altars procedents del convent de Sant Josep, adossats a sengles pilastres s'hi venerava la imatge de la Divina Pastora i la de Sant Jordi, festivitat que s'hi celebrava amb tota solemnitat. Segons Mirambell, algunes vegades el predicador, quan baixava de la trona, era cridat a donar explicacions a la policia governamental. També celebraven actes de culte en el temple de Sant Pere els Pomells de Joventut, i també l'Associació d'esperantistes. La devoció que atreia més concurrència era la de la Mare de Déu del Remei.
(Ampliar) - Vista parcial d'una sala del Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, establert a Sant Pere de Galligants, posteriorment Museu Arqueològic. Fotografia Josep Thomas Bigas, 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Posteriorment es destinà el claustre a seu del Museu d'Antiguitats. Més que un veritable Museu, però, era un magatzem d'obres d'art i peces arqueològiques que no tenia res a veure amb les condicions i presentació de l'actual Museu d'Arqueologia. No obstant, va preservar peces que es podien haver perdut irremeiablement. Mirambell esmenta a l'article referit al peu, que els gironins l'estimaven el seu Museu, i uns, molt pocs, entenien el valor del que allí es conservava.
La majoria només n'havien sentit a parlar, però no hi havia estat mai, i el consideraven com una cosa superior, a la que els semblava que no hi tenien dret a accedir-hi. Alguns hi anaven un dia de les Fires, com a cosa ritual. En el programa de Fires una nota anunciava que aquells dies el Museu seria visitable per tothom.
Fins l'any 1936, alguns gironins continuaren assistint a la missa dominical a Sant Pere (3), i acabada la missa visitaven el Museu. Mentre el temple era de titularitat eclesial el Museu era de l'Administració Pública, però per entrar al claustre s'havia de passar pel temple, el que no consta que hagués originat problemes.
(Ampliar) - Galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants habilitada com a sala del Museu Arqueològic Provincial. Fotografia Josep Thomas Bigas. 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona
Mirambell esmenta que una altra de les activitats eclesials de Sant Pere era el Catecisme parroquial de Sant Feliu, en la que hi participaven joves catequistes no només de la mateixa parròquia, sinó també de les altres parròquies de la ciutat. Les celebracions de finals de curs del Catecisme reunien una gran concurrència. El pessebre que muntaven per les festes nadalenques atreia l'atenció de gran nombre de visitants.
El segon diumenge d'octubre, Sant Pere era el destí d'una veritable romeria. Hi acudia gent de totes les barriades de la ciutat i també de poblacions veïnes. Els ciris aportats pels devots hi cremaven a centenars. Els nou dies de la novena també la concurrència era molt considerable.
El darrer abat del monestir va confiar la imatge de la Verge del Remei a la família Figueras, domiciliada en una casa veïna del cenobi. Els Figueras mantingueren viva la devoció i el culte a la Verge, durant força més d'un segle, fins a la mort del Dr. Narcís Figueras i Reixach.
(Ampliar) - Interior de la nau de Sant Pere, l'any 1917. A l'esquerra s'observa una imatge de Sant Jordi. Fotografia de Josep Salvany. Biblioteca de Catalunya.
Durant molts anys, el Diumenge de Passió, a les tres de la tarda, sortia del temple de Sant Pere una processó que recorria alguns carrers de la ciutat, practicant el Via Crucis.
L'any 1936, com tantes altres esglésies, la de Sant Pere va ser saquejada, i altars i imatges anaren a parar a la foguera. Els altars barrocs que s'havien salvat l'any 1835 foren destruïts el 1936. La imatge de la Verge del Remei va ser cremada com totes les altres; però l'altar, de pedra, es va salvar. Feia ben poc temps que el mateix Dr. Figueras i la seva esposa n'havien fet ofrena, com es pot llegir en el graó d'accés al mateix altar. Acabada la guerra el temple de Sant Pere ja no va ser dedicat més al culte.
(Ampliar) - Capella ardent establerta el 18 d'abril de 1939 a l'església de Sant Pere de Galligants, que acollí el centenar de féretres de les víctimes de la Guerra Civil morts, majoritàriament, pels Comitès Anifeixistes de Salt i Orriols. Fotografia Lux. Fons Joaquim Nadal Farreras.
El dia 18 d'abril del 1939 en la nau central del temple s'hi instal·là la capella ardent de prop d'un centenar de víctimes de la passada contesa bèl·lica, però el funeral ja no es va celebrar a Sant Pere, sinó a la Catedral. L'altar del Remei va ser traslladat a Sant Feliu on ocupa una de les absidioles com ho feia a Sant Pere. La imatge és nova. I la llegenda amb els noms dels donants va ser traduïda al castellà, fent equilibris per aconseguir-ho, i sense poder evitar que es noti la correcció.
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el riu Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Mitjançant un conveni entre el Bisbat i la Diputació va ser possible destinar la totalitat del temple de Sant Pere a Museu. Després s'hi han practicat importants obres de restauració per retornar-lo a la seva condició original que havia quedat bastant desfigurada.
Entre altres intervencions destaca la recuperació de les columnes que estan adossades als pilars, i que havien estat retallades, probablement per la ubicació d'un cor al mig de la nau, es va suprimir el paviment que s'havia disposat sobre l'original, i que amagava les làpides sepulcrals, es va restaurar a fons la rosassa de sobre la porta principal, i s'enderrocà una casa que ocultava una part de la façana del temple.
(Basat en l'article "Quan a Sant Pere de Galligants hi havia culte", d'Enric Mirambell i Belloc, Cronista de la ciutat de Girona, publicat al Diari de Girona del 9 d'octubre 2011) - Article original.
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, els absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona
(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona
(Ampliar) - Altar del monestir de Sant Pere amb el retaule barroc. Postal antiga. Ca. 1917. Col·lecció particular, Girona
(Ampliar) - Porta d'entrada del monestir de Sant Pere de Galligants l'any 1875. L'edifici adossat del costat dret de la imatge seria enderrocat als anys seixanta. Fotografia de Joaquim Masaguer Vidal. CRDI Fons Ajuntament de Girona.
Absis de Sant Pere de Galligants. Al fons la muntanya de Montjuïc. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
El monestir de Sant Pere de Galligants des dels absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Porta del monestir de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Façana de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Vista del campanar de l'església de Sant Pere de Galligants i del portal de Sant Pere, que donava accés a la vall de Sant Daniel. En primer terme s'observen fustes apilonades de la serralleria Farreras. 1940-1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.
El monestir de Sant Pere de Galligants. A la dreta, part del portal de Sant Pere. 1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Vista parcial del claustre romànic de Sant Pere de Galligants. 30 de setembre 1899. Col·lecció Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants, la muralla i la porta de Sant Pere. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants, al fons la Catedral. En primer terme, a la dreta, Sant Nicolau. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
Façana de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - Galeria del claustre de Sant Pere de Galligants amb diferents restes escultòriques exposades. Fotografia de Josep Thomas Bigas. 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Davallament de la creu exhibit, del segle XIII, a l'interior del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Posteriorment la peça va ser traslladada al Museu d'Art. 1940-1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.