La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El temps de Quaresma. La Quaresma, instituïda en els primers temps de l'Església, imposava l'obligació de dejunar quaranta dies en memòria del que Jesús dejunà en el desert. Comença el Dimecres de Cendra i acaba el Dissabte de Glòria, compenent un període de quaranta-sis dies que finalitza amb la Pasqua de Ressurrecció.
La Quaresma va ser definitivament assenyalada a l'època del papa Gregori I, per l'any 600, amb uns actes religiosos que més tard varen prendre el nom de ritus gregorià. Fins aleshores, el "caput jejunii" era el dilluns després de del primer diumenge de quadragèsima o quaresma. La temporada de dejuni comprenia les sis setmanes abans de Pasqua.

Representació de la vella Quaresma. Detall de Combat entre el Carnestoltes i la Quaresma de Pieter Brueghel el Vell. 1559

(Ampliar) - Representació de la vella Quaresma. Detall de Combat entre el Carnestoltes i la Quaresma de Pieter Brueghel el Vell. 1559. Viquipèdia.

S'observava amb tal rigor el dejuni imposat, que sols es feia un lleuger repàs al dia, a posta de Sol, i a tot estirar es permetia menjar un tros de pa sec els matins. En el transcórrer dels temps, els papes anaren concedint privilegis que suavitzaren els rigors quaresmals, però, malgrat tot, s'entenia que el dejuni havia de ser no l'abstenció de menjars més o menys apetitosos, sinó la de menjar res en absolut tot el temps que hom pogués aguantar, i d'aquí que es seguís guardant una gran austeritat que comprenia totes les diverses manifestacions de la vida.
Solament es menjava dues vegades al dia i encara molt frugalmentm, fins i tot els ous no eren permesos, i els que es ponien durant aquesta llarga temporada es guardaven per fer-los beneïr el Dissabte de Glòria, i regalar-los per Pasqua, als parents i a les amistats. L'any 1845, per l'escassetat de pesca salada, el Papa va permetre que es pogués menjar carn durant certs dies, concesió que acabà per estendre's a tota la, Quaresma, menys els divendres, el Dimecres de Cendra i els quatre darrers dies de la Setmana Santa.

La plaça dels Apòstols plena de gom a gom després de l'ofici religiós. 1920-1930

(Ampliar) - La plaça dels Apòstols plena de gom a gom després de l'ofici religiós. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els dies d'abstinència de carn eren assenyalats a Girona per dues campanes, una de la Catedral i altra de la Col·legiata de Sant Feliu, que la gent anomenava "les Peixeteres" (1). L'abstinència es guardava rigorosament, si bé sempre hi havia qui, per poder menjar carn sense comprometre's, ho dissimulava fent fregir una arengada vora la porta de casa seva.
Cada matí una altra campana anunciava l'oració quaresmal. Abans de migdia, un sagristà, amb una campaneta i una llarga canya, es dedicava a recollir la mainada que jugava pels carrers i fent-los cantar el "Tot bon cristià", el "Unus est Christus" (2) o cosa semblant, se'ls emportava cap a la rectoria o a la casa parroquial on el vicari els donava la diària lliçó de catecisme.
La confessió quaresmal era obligatòria. Fins a l'any 1808 els vicaris parroquials feien unes llistes dels feligresos en condició de poder ser confessats, i a les sagristies s'anotaven en un registre els noms d'aquells que complien aquest requisit quaresmal. Passa Pasqua, un familiar de la Inquisició examinava aquests registres i després anava a amonestar severament als qui no havien complert amb l'obligació eclesial.
Cada dilluns, dimecres i divendres, a dos quarts de set de la tarda, es celebrava a la Catedral una funció religiosa amb rosari i sermó pel quaresmer, gairebé sempre un jesuïte, els dimarts i dijous tenien lloc a la Catedral, i en altres temples de la ciutat es feien diverses funcions religioses.
Cada divendres quaresmal, a l'església del Carme es practicava la devoció dels Set Dolors de la Mare de Déu que s'anunciava a toc de campana. Els Consistori Municipal assistia cada setmana al sermó que la tarda dels divendres es pronunciava a l'església de l'Hospital de Santa Caterina, i era costum que hi anessin tres regidors amb banda, Creu dels Setges i espasí, acompanyats de dos porters; des del començament a la fi de la cerimònia els regidors portaven, per dret propi, el capell posat. Acabat, anaven a fer una visita als malalts.

Porta lateral de l'església de Sant Feliu. 1911-1936

(Ampliar) - Porta lateral de l'església de Sant Feliu. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Representacions teatrals. Al segle XV, cada diumenge de Quaresma tenia lloc a la Catedral la representació d'un diferent passatge evangèlic, escollit d'entre els que corresponien a aquests dies. Aquestes representacions, que es feien al matí després del sermó, eren un complement del que s'havia predicat, facilitant-ne la compensió per la visió i el diàleg. Tenien lloc en un escenari muntat prop de l'altar major, i els protagonistes eren canonges joves, en tant que la resta de figurants eren sacerdots beneficiats. Quan en el segle XVI s'acordà que els sermons fossin predicats a la tarda, també s'hi varen traspassar aquestes representacions, de les quals es coneixen només els títols d'algunes d'elles: "La Temptació del Senyor", "La conversió de la Magdalena", "La Passió del Senyor", "Els set pecats capitals".

Combat entre el Carnestoltes i la Quaresma, de Pieter Brueghel el Vell

(Ampliar) - Combat entre el Carnestoltes i la Quaresma, de Pieter Brueghel el Vell. Viquipèdia.

Durant aquests dies estava rigorosament prohibida tota mena de diversió. No es podia cantar, ni ballar, ni fer música, ni cap manifestació de caràcter profà. Quan el "Centro de Unión Republicana" inicià, a començaments del segle XX, la celebració de balls els diumenges durant aquestes setmanes de prohibició, una gran part de la població gironina s'indignà. L'endemà es criticava i s'assenyalava els que hi anaren, i fins s'arribà a trencar amistats, considerant-los rèprobs i endimoniats. En els primers anys la concurrència va ser gairebé nul·la.
La gent resava diàriament el rosari, i els dies festius tota la distracció era anar a passeig, les tardes de Sol, per les carreteres de Santa Eugènia i de Barcelona. Més tard, i de forma excepcional, es varen permetre alguns espectacles. Alguna tarda de festa es representava al Teatre Municipal els drama sacre "La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist", per aficionats locals (3). Era un espectacle que si, en els seus començaments, mantingué una intenció pietosa, acabar per arribar a la vulgaritat i el mal gust. L'any 1875 ja es començaren a permetre algun altre gènere de representació, a base de drama o comèdia, excepció feta dels divendres i dels dies que van dels Dolors a Pasqua.

Escales de la Catedral. 1936

(Ampliar) - Escales de la Catedral. 1936. Dibuix de Muirhead Bone. CRDI - Ajuntament de Girona.

Iconografia de la Quaresma. La Quaresma estava simbolitzada per una dona eixuta de carns, amb set peus calçats, que sostenia amb la mà esquerra una penca de bacallà i portava a la dreta un cistell amb verdures. Aquesta figura, retallada sobre cartró o fusta pintada, solia penjar-se a les botigues de queviures i, sobretot, a les bacallaneries, on la tenien voltada d'arengades i de penques i garlandes de tripes de bacallà. També les cases particulars tenien la típica estampa, o la seva silueta retallada en paper, clavada darrera la porta d'entrada o penjada damunt els fogons de la cuina, i la mainada, cada diumenge en tornar de missa, li anaven tallant els peus a raó d'un per setmana. Aquesta "vella" era el calendari quaresmal.

Retrat de grup davant la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, al Calvari. 20 de març 1940

(Ampliar) - Retrat de grup davant la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, al Calvari. 20 de març 1940. Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els "Via Crucis". Els diumenges quaresmals, a les tres de la tarda, sortia de l'església de Sant Pere de Galligants, primer, i despré de l'església de Sant Lluc, una imatge de Crist crucificat, la última regalada pel bisbe Francesc Mas i Oliver (1915-1920) portada en processó pels carrers de la part més alta de la ciutat. Al seu pas recollia una gentada disposta a recórrer el "Via Crucis".
Pel portal de Sant Cristòfol es dirigien a la Vall de Sant Daniel, cap a les "Creus" per un camí estret i pedregós que portava al Calvari, capella situada en un collet, que era el final del trajecte, on hi havia situada la darrera estació (4). Durant la marxa es trobaven, de tant en tant, les capelletes blanques amb una creu al cim. Una petita reixa pintada de verd deixava veure en el plafó de rajoles del fons una escena de la Passió pintada a l'esmalt.
Quan s'arribava a cadascuna, que eren tantes com estacions té el Via Crucis, es parava el seguici, s'hi remembrava el "moment", llegint el sacerdot el pas corresponent al "misteri de dolor" que representava, resaven agenollats els devots, i de nou s'emprenia la marxa al so de les notes místiques d'un tercet musical de flauta, fagot i fiscorn. Davant de cada capella es repetien les genuflexions i les oracions resades a cor. En arribar al Calvari, ja la campana del petit cloquer de la capella repicava. S'hi entrava, on s'acabava el "Via Crucis", un sacerdot predicava dalt d'una trona a l'aire lliure, i després la gent se n'anaven; alguns devots deixaven alguns cèntims a la caixeta col·locada al costat de la porta.

Processó del Via Crucis. 1920-1930

(Ampliar) - Processó del Via Crucis. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Eren molts els que en tornar a la ciutat acompanyaven la imatge del Crist fins a l'església d'on havia sortit. En entrar a la plaça dels Apòstols, i fins el temple formaven dues fileres que avançaven cantant. D'altres tornaven sensa pressa, i per aquells indrets només es veien colles de gent que baixaven, tot resant el rosari i recollint violetes pels marges, fent-ne petits poms que dipositaven a les capelletes.
L'últim diumenge de Quaresma la processó del "Via Crucis" sortia de l'església de Sant Pere de Galligants, amb el "misteri" del Natzré, i recorria els principals carrers de la barriada. Les "estacions" eren quadres antics que es penjaven a les parets del carrer, a distàncies igualades.
També, alguns anys, es celebraven "Via Crucis" solemnes que presidia el bisbe de la diòcesi, qui acostumava després a dirigir una plàtica als assistents des d'una trona de fusta posada al costat de la porta de la capella del Calvari.

La plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Galligants. 1909-1918

(Ampliar) - La plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Galligants. 1909-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Text basat en "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961).


Notes
(1) - El nom els venia perquè en altres temps, quan les comunicacions de la ciutat amb els pobles de la costa eren més difícils, l'arribada del peix s'anunciava amb alguna d'aquestes campanes. - (Tornar al text)

(2) - La lletra deia així: "Unus est Christus qui regnat | Deus unus est | Due sunt Tabula de Moysi | Tres patriarché | Quator Evangelisté | Quinque Christus stigmatá | Sex hidrié | In Caná de Galilé | Septem donum Spirité | Octum benaventuré | Noveni chorus angelicé | Decim Dei mandaté | Onze mili virginé | Dotze Apostolé". S'hi ha respectat la grafia transmesa per Gibert (op. cit.). - (Tornar al text)

(3) - Es representava ja l'any 1798. El llibret era de Fra Antoni de Sant Geroni, predicador al convent de Pares Descalços de Barcelona, i va ser imprès a Girona a la impremta Bro, de la Cort Reial. - (Tornar al text)

(4) - Antigament estava situat al cim del pujol Ajiular, o muntanya de la O, fortificat més tard. La capella va quedar incorporada en el fort anomenat "del Calvari", actualment en runes. (Veure el fort del Calvari). - (Tornar al text)


Gravat popular que representa la Quaresma. Les set cames signifiquen les set setmanes de durada
(Ampliar) - Gravat popular que representa la Quaresma. Segle XIX. Les set cames signifiquen les set setmanes de durada. Fons Pere Grañén i Raso. Generalitat de Catalunya.
Sermon del viérnes tercero de quaresma. Segle XIX
(Ampliar) - "Sermon del viérnes tercero de quaresma...". Segle XIX. Reimprès a Girona. Biblioteca de Catalunya.
L'arribada de la Quaresma. Dibuix de Manuel Moliné al setmanari humorístic L'Esquella de la Torratxa, Barcelona, 1906
(Ampliar) - L'arribada de la Quaresma. Dibuix de Manuel Moliné al setmanari humorístic "L'Esquella de la Torratxa", Barcelona, 1906.
Antífones i responsoris de la missa del Dimecres de Cendra. Entre 1401 i 1600
(Ampliar) - Antífones i responsoris de la missa del Dimecres de Cendra. Entre 1401 i 1600. Biblioteca de Catalunya.

La vella Quaresma de Girona, 1910. Retallable de la col·lecció de Joan Amades. Generalitat de Catalunya.

El camí de les Creus. Gravat antic
(Ampliar) - El camí de les Creus. Gravat antic.
Tercet musical de flauta, fagot i fiscorn que acompanyava el Via Crucis. Gravat antic
(Ampliar) - Tercet musical de flauta, fagot i fiscorn que acompanyava el Via Crucis. Gravat antic.

Joan Amades amb una Vella Quaresma dibuixada de la seva col·lecció particular. Fons Amades. Generalitat de Catalunya.

Vella Quaresma. Xilografia sobre paper
(Ampliar) - Vella Quaresma. Xilografia sobre paper. Generalitat de Catalunya.
Campanes del campanar de la Catedral de Girona. 1910-1920
(Ampliar) - Campanes del campanar de la Catedral de Girona. 1910-1920. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona.

La vella Quaresma. Dibuix de Pilarín Bayés.


Bibliografia
- "Costumari català (Vol. 5): Carnestoltes II - La Quaresma", Joan Amades. 2006. Edicions 62. ISBN 978-84-2978-723-8.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961.
- "Algú sap què és la Quaresma?", Article de Jaume Fàbrega, publicat al Diari Gran del Sobiranisme. 9 febrer 2012.
- "Festes i tradicions del calendari litúrgic", Àngel Rodríguez Vilagran. 2014. Diputació de Girona.


-----------Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés