|
Es coneix per Decrets de Nova Planta un conjunt de tres decrets signats per Felip V, després que, dins l'anomenada "Guerra de Sucessió", les seves tropes ocupessin militarment els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó que no depenien del Consell d'Itàlia. El que afectava el Regne de València i l'Aragó es va promulgar el 29 de juny de 1707, el de Mallorca i les Pitiüses, el 28 de novembre de 1715, i l'específic pel Principat de Catalunya, el 16 de gener de 1716.
L'ocupació militar de la Corona d'Aragó i, en conseqüència, l'aplicació dels Decrets de Nova Planta, varen representar la pràctica dels plans del Memorial Secret de Gaspar de Guzmán, el comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625).
Amb els Decrets de Nova Planta, el primer rei de la casa de Borbó va seguir, de fet, la política aplicada a la Catalunya Nord pels seus avantpassats, francesos, des del Tractat dels Pirineus i la concepció absolutista del poder de la monarquia.
Amb els Decrets de Nova Planta va desaparèixer el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.
Els Decrets de Nova Planta, suposaren una mort jurídica com a entitat amb personalitat pròpia, però no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques específiques i pròpies d'aquest país, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església; ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral va ordenar als seus rectors que castellanitzessin noms i cognoms als registres parroquials.
Tots aquests decrets varen prendre l'estructura de França com a model polític, alhora que establien que els territoris passessin a ser regits segons les lleis i els costums de Castella, com a conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel suport donat a l'Arxiduc Carles d'Àustria.
L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents. Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, orígen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei.
El sistema de Consells dels reis Habsburgs va ser abolit, llevat del Consejo de Castilla, que va centralitzar el poder. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien influència decisòria davant el poder absolut del rei borbó.
El Decret de Nova Planta va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya; segons l'article 5, "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana". Un altre exemple d'aquestes accions la constitueix la instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya, en la comunica que "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
No obstant, el Principat de Catalunya no va perdre el Dret Privat. De fet, l'article 42 (56 en l'edició impresa per Joseph Teixidó a Barcelona) del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él" i, per tant, per no ser esmentat, no queda subjecte.
El decret de Nova Planta de Catalunya va abolir la Generalitat, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i desapareixien les tradicionals vegueries.
S'hi establia el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats.
També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a Arxiduc Carles d'Àustria, i es creava, de bell nou, la Universitat de Cervera.
[Text del Decret de Nova Planta per a Catalunya]
- -
|
Felip V, segons una pintura de l'època. (Wikipèdia).
L'Arxiduc Carles d'Àustria. (Wikipèdia).
Felip V de Borbó. (Wikipèdia).
|