Entre els professors que exerciren l'ensenyament en aquest centre destaquen els noms de Josep Aguilera, Manuel Quer, Josep Saurina, Joan Carrera, Esteve Solés, Narcís Carmaniu, Ramon M. Carrera, Enric Barber i Francesc Solés. Aquest edifici havia estat a partir del setembre de 1906 una escola de pàrvuls, on havia exercit Antònia Llop i Tolosa (1874–1969), mare de l'escriptor Tomàs Roig i Llop (1902-1987) i àvia de la Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991). El propietari de l'immoble era Pere Quera (J. Clara, op. Cit).
La casa que va ser del doctor Modest Forest, l'actual xalet Juandó, va ser dissenyada el 1910 per l'arquitecte Isidre Bosch i reformada el 1919. Té detalls neogòtics i una torre rematada amb üna piràmide recoberta de majòlica. Quan les construccions de l'entorn eren més baixes que les actuals, presentava una perspectiva més rellevant i gràcil. Isidre Bosch també va acreditar el seu estil a l'edifici número 17 del mateix carrer, on la portada i els balcons recorden l'estil gaudinià.

Anunci del col·legi de les DOminiques del carrer del Nord publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 20/9/1914 - (Ampliar)

La primera escola laica. El 1886, pocs anys abans que les religioses del Pare Coll obrissin el seu local escolar al carrer del Nord hi funcionà la primera escola laica de la ciutat (1). Es denominava "Velocido" i estava emplaçada al número 3 d'aleshores. Va ser inaugurada el primer de juny de 1886 sota la direcció d'Ángela Sánchez de Ballesteros, natural de Zamora. La professora hagué de suportar-ne de tots colors, com ho prova el fet que al cap de quinze dies de la inauguració hagués d'escriure una carta a la premsa per qüeixar-se dels maltractes que rebia: "Desde que se abrió la escula laica [...], que soy objeto de la fúria mal entendida de los católicos de esta capital, y ha llegado a tal grado que los vecinos de la calle del Norte y Galera (actual Anselm Clavé) se reúnen a las horas que acostumbro a pasar y prorrumpen en desaforados gritos, hasta el punto de hacerme dudar si me hallo en una capital o en una selva" (J. Clara).

El carrer del Nord. Al fons, el carrer Hortes. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El marit d'Ángela era oficial de telègrafs i residí a Calonge, on va ser membre de la lògia maçònica; però tant ell com la seva dona aviat tornaren a parar a Mérida i abjuraren públicament de la maçoneria, l'esperitisme i del lliurepensament, i "que estaba y está arrepentida de haber fundado escuelas laicas en Cataluña y haber contribuido a propagar sus errores por este medio como por la prensa, especialmente por un periódico titulado "La Aurora de Calonge" (Nota del "Boletín Oficial Eclesiástico" del Bisbat de Badajoz, que reproduí íntegrament el setmanari gironí "El Integrista", núm. 15 del 14 d'abril de 1888.

El barber Josep Vila, treballant a la seva barberia del carrer del Nord. 1993. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El convent de les Dominiques. Les religioses Dominiques, fundades pel Pare Francesc Coll, van ser autoritzades a construir el convent de Girona pel bisbe Tomàs Sivilla el desembre de 1891. El dissenyà l'arquitecte Manuel Almeda, el qual li donà un caire neogòtic i el distribuí en planta, tres pisos, terrat i un petit campanar. El 1903 s'inaugurà la capella amb entrada pel carrer de les Hortes. Vuit anys més tard, la comunitat adquirí una finca al fuster Esteve Valls i amplià el pati i les instal·lacions docents i de pensió. Amb la Segona República, el col·legi esdevingué Mútua Escolar Baldiri Reixac, i segons explica Grahit, ies monges deixaren els hàbits i es feren dir senyoretes.

Obres al carrer del Nord. Al fons, la Gran Via de Jaume I. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Durant la Guerra Civil, l'any 1936, les religioses abandonaren el convent, i el col·legi va ser dedicat a grup escolar sota l'advocació de Joaquim Maurín. L'edifici, malparat pel bombardeig al barri del Mercadal el 29 de gener de 1939, poc abans de ser ocupada per les tropes franquistes, retornà el mateix any 1939 a la comunitat, i per la festa de Nostra Senyora del Roser hi va ser reposada la imatge d'aquesta devoció, donada per Beneta Brunells.
Quan les Dominiques inauguraren el nou col·legi al barri de Sant Narcís pel curs 1960-61, el vell edifici del carrer del Nord es convertí en residència d'estudiants i de pensionistes de la tercera edat. L'any 2001 s'inicià l'enderroc de l'edifici, i actualment hi ha un hotel.

Inauguració de la reforma urbana del sector del Mercadal. Les autoritats a l'encreuament entre el carrer Nord i el carrer Anselm Clavé. D'esquerra a dreta s'identifiquen els regidors, Manel Serra Pardàs (tercer), Andreu Otero Triola (setè), Tomàs Sobrequés Callicó (novè), Joan Pluma Vilanova (desè) i Josep Maria Matamala Alsina, al fons a la dreta. 1994. Miquel Morillo Gallego. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - "La primera escola laica, denominada Velvado segons lo remitit insert en "La Federación", y Velocido segons lo publicat en "La Solución", qual escola s'obre en lo carrer del Nort, número 3, baixos, estava regentada per Ángela Sánchez de Ballesteros". Publicat a "Lo Rossinyol", número 66, del 5 de juny de 1885. - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El carrer del Nord". J. Clara. Article publicat al diari "El Punt" del 7/3/1985.
- "El barrio de San Agustín (I)". Article de Gracian publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 13/6/1943.
- "El barrio de San Agustín (II)". Article de Gracian publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 20/6/1943.
- "Girona sota les bombes (1936-1939". Josep Clara. 1983. Revista de Girona, número 105. ISSN 0211-2663.
- "Sobre algunes escoles laiques a les comarques gironines (1885-1886)". J. Puigbert i Busquets. 1978. Revista de Girona, número 85.

---