|
|
El nom del carrer.
És una travessia escalonada, a mà dreta del carrer de la Força, que enllaça amb la Pujada de la Catedral. Conjuntament amb els carrerons de Sant Llorenç i d'Hernández, aquest tancat pels dos extrems, comuniquen el límit superior del Call jueu, els carrers de Claveria i del doctor Oliva i Prat, amb el carrer de la Força. L'actual carrer té el seu origen en el traçat romà de la ciutat.
Cúndaro és el cognom del religiós franciscà Fra Manuel de Cúndaro, qui, acabada la Guerra del Francès, va escriure un llibre destinat a enaltir i'heroïsme deis habitants de Girona durant els setges de 1808 i 1809.
Cantonada de la Pujada de la Mare de Déu de la Pera amb el carrer de Cúndaro (a la dreta). 1911-1931. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El nom amb el que era conegut anteriorment era el de carrer de l'Ardiaca, justificat pel fet de desembocar a la cantonada nord-est del gran edlfici de l'Ardiaconat major de la Catedral, situat en front de la Porta dels Apòstols, el número 10 de la Pujada de la Catedral. Apareix en un plànol de l'indret, confeccionat el segle XVII copiant-ne un d'anterior del segle XV (1). En les afrontaclons del edificis contigus s'indica també amb el nom de "carreró que va a la Força" i per a diferenciar-lo de les escales de la Pujada de la Mare de Déu de la Pera, s'hi afegí "devers la casa de Cartellà", el nom rebia l'edifici que va ser Institut d'Ensenyament Mitjà i actualment Museu d'Història de Girona.
També se l'anomenava "carreró que baixa de la Carniceria", fent referència a l'edifici que al cap d'amunt fa cantó amb la Pujada de la Catedral on hi hagué la carnicería de la Cooperativa del clergat de la Catedral. Altres afrontacions l'anomenen simplement "carreró" o bé "carrer públic" sense més precisions. Abans de ser-li assignat el nom de Cúndaro, els redactors de l'informe del 1876 proposaven que aquest carrer es digués de la Croada i reservaven el de Cúndaro per a la travessia que va del carrer Ciutadans a la Rambla de la Llibertat i que avui s'anomena carrer Minali. En el segle XIX també se'l va anomenar "travessia de can Bosqui".
El carrer de Cúndaro. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Edificis del carrer.
Jaume Marquès explica que la segona casa era molt petita, pertanyia a l'Almoina del Pa, l'administrador de la qual va cedir-la al Rnd. Jaume Fages. Va passar després a una senyora anomenada Na Basarda, la qual era també propietària de la casa situada a l'altra banda del carrer, i va unir-les amb una volta o pont construït sobre el carrer. El Capítol Catedral també va comprar-la i la cedia ais canonges. En aquest moment era designada amb el nom popular de "Casa de Na Basarda". Aquest habitatge tenia, a ponent, un hort que arribava fins al carrer de la Força. Tenia la porta a la Pujada de la Mare de Déu de la Pera, que en un document de l'any 1542 rebia el nom de carrer Nou. Les dues cases que hi queden avui a la banda sud mostren les dades de 1556 i 1560.
La tercera casa de la banda nord pertanyia també a l'Almoina del Pa, que l'havia adquirit de la comunitat jueva. L'any 1529 era ruinosa, i pertanyia al beneficiat de la Seu, Narcís Carles, i el Capítol li comprà el 1533.
La darrera havia estat adquirida pel Capítol per adquisició a Jaume Arnau d'Olives, després habilitada per a carnicería de la cooperativa capitular. La part més al sud era un habitacle anomenat també la Carnicería i sembla que s'havía unít amb la tercera del carrer de Cúndaro.
El 10 d'agost de 1391 es va produir un atac a la comunitat jueva de la ciutat. Els assaltants cremaren el portal amb batents de fusta, que hi havia a la part alta del carrer. Era un dels portals del Call. Una munió de pagesos i menestrals de les rodalies arribaren a la ciutat amb motiu de la fira de Sant Llorenç. Prèviament avinguts amb gent de la ciutat, entraren pel portal incendiat, robaren, saquejaren i degollaren alguns jueus. Altres varen escapar per cercar refugi a les cases dels ciutadans amb els que mantenien relacions comercials. Uns quants fugiren a Castelló d'Empúries o Peralada. Dels que varen romandre al Call, només se salvaren els que s'afanyaren a demanar el baptisme, com a fórmula de supervivència. Aquesta reacció ja estava prevista: el mateix dia els baptisteris estaven oberts i els capellans preparats per administrar el sagrament.
A la cantonada d'aquest carrer amb el de la Força, per la seva banda nord, la tradició hi sitúa la casa de Bonastruc ça Porta, Moisès ben Nahman.
Tambors militars de la Guerra del Francès. Museu d'Història de Girona - (Ampliar)
Fra Manuel Cúndaro.
Manuel Cúndaro, originari de Barcelona, va ser lector de l'orde de sant Francesc d'Assís, definidor honorari, regent d'estudis del Convent de Girona i capità de la setena companyia de la Croada Gironina, encarregada de la defensa del baluard de la Mercè, que es formà arran del setge de 1809. Acabada la Guerra del Francès, va ser portat presoner a Montmedir i Normandia.
Va escriure la crònica "Historia político-crítico militar de la plaza de Gerona en los Sitios de 1808 y 1809", amb el subtítol "Donde se refieren los sucesos memorables acaecidos en dicha ciudad, desde la injusta invasión de Cataluña, atentado por las aguerridas tropas del que se llamó Emperador de los franceses, Napoleón Bonaparte, y su gloriosa decisión por la causa común de la Religión del Rey y de la Pátria hasta su dichosa libertad y el recibimiento de su amado monarca Don Fernando VII que Dios guarde", tasca encarregada pel governador militar i polític de la plaça Juan José García de Velasco, qui també li encarregà predicar les exèquies funerals de Mariano Álvarez de Castro.
L'any 1849 l'Ajuntament pogué obtenir-ne una còpia i des d'aleshores moltes vegades es provà d'editar-lo. L'extensió de l'obra va fer desistir més d'un, i només se'n publicaren fragments com a cita històrica o algun capítol a la premsa. El manuscrit va ser acabat el 1818. Salvador Sanpere i Miquel en publicà vuit capítols en la "Revista de Ciencias Históricas", (1887) i finalment, el 1949, Lluís Batlle i Prats, amb l'acord de l'Ajuntament, l’edità íntegrament en el volum segon de les Monografies de l’Institut d’Estudis Gironins (1953). La tasca de transcripció, pròleg i índexs va ser confiada a l'arxiver Lluís Batlle i Prats. El volum, un cop imprès, passà de les 650 pàgines i va ser assequible al públic a partir del 1953. El manuscrit de l’obra és dipositat a l’Arxiu Històric Municipal de Girona.
Manuel Cúndaro també publicà diversos sermons, com ara el de Nostra Senyora de la Mercè (1820) o l'"Oración eucarística, que en la solemne función y oficio que se celebró en la iglesia Catedral de Gerona el dia 14 de octubre de 1823". Cúndaro era un absolutista declarat, que el 1822, essent superior de la seva comunitat, va ser empresonat a Barcelona, on havia fugit des de Girona per les seves prèdiques contra la Constitució. Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La galeria d'art Cúndaro, instal·lada en el carrer. 1982. Santos Nicolás Garcia. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El plànol que es conserva en l'Arxiu de la Catedral indica que aquesta casa havia estat propietat d'Albert Benet qui hi vivía vers l'any 1483 i que la poseïa l'intendent Cotuer. A l'any 1528 el Capítol Catedral l'adquírí per a donar-la al canonge Pere Francesc Sant Celoni en compensació de la casa que havia tingut al davant de la Porta dels Apostols i havia estat enderrocada per a fer la plaça del mateix nom. Aquesta casa passava per testament d'un canonge a l'altre, i estan documentats els noms dels seus poseïdors des de 1528 a 1737, en què acaba el repertori de l'arxiver Sulpici Pontic. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de Cúndaro". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 06/05/1979.
- "El carrer de Manuel Cúndaro". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" el 23/10/1984.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "Els jueus i la ciutat de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-751-0.
- "La forma urbana del Call de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2006. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-023-4.
- "Girona. Guia del Call". Fèlix Xunclà i Tubert. 1995. Dipòsit legal GI-500-95.
- "Certificación de la conducta, padecimientos y servicios del R.P. Fr. Manuel Cúndaro". Lluís Batlle i Prat. 1950. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.
|
El carrer de Cúndaro. Dibuix de Fèlix Xunclà publicat a "Girona. Guia del Call" (1995).
(Ampliar)
- Mela Muter. Carrer Cúndaro (Carrer típic). 1914. Oli sobre tela. Ajuntament de Girona. Donació de la família Montsalvatge.
(Ampliar) - Carrer de Cúndaro. Dibuix de Ramon Prior publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 6/5/1979.
 Plànol de la zona de la Pia Almoina, del segle XVII, còpia d'un d'anterior de les darreries del segle XV. Arxiu de la Catedral.
 Interpretació i adaptació del plànol anterior, amb indicacions de la seva distribució i propietaris al segle XII. 1.- Plaça de la Catedral. 2.- Pujada de la Catedral. 3.- Pujada de la Mare de Déu de la Pera.- 4.- Casa de l'Ardiaca. 5.- Carrer de Claveria. 6.- Casa Vidal - Torró el 1176. 7.- Carrer de Calvet el 1192, i de l'Almoina el 1418. 8.- Carrer de Cúndaro, anterior carrer de l'Ardiaca. 9.- Carrer de la Força. 10.- Carreró del Call el 1418. 11.- Almoina el 1228. 12.- Carreró. 13.- Casa de Calvet el 1181, de Cortils Almoina Mitra. 14.- Forn i casa d'Arnau de Forn el 1181, Mitra el 1182, Candela el 1192 i Roca el 1237. 15.- Casa de Gaze el 1181. 16.- Casa de Gaze, Bonanat i Sabarra. 17.- Pati o placeta.
(Ampliar) - Portada de 'Historia político-crítico militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808 y 1809' de Manuel Cúndaro. 1953.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 13" N
2º 49' 32" E |
 -
|
