La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Conjuntament amb els carrerons de Sant Llorenç i d'Hernández -aquest, tancat pels dos extrems-, comuniquen el límit superior del Call jueu, els carrers de Claveria i del doctor Oliva i Prat, amb el carrer de la Força.

La volta que cobriex la part central, li dóna un aire misteriós, ombrívol i pintoresc, molt característic del Call, allargassant encara més la seva dimensió, accentuada pel seu disseny perfectament rectilini.

Aquest vial s'havia anomenat en el passat Carreró de l'Ardiaca -cal tenir en comte que l'edifici que es troba al final, per la seva part superior, duu aquest nom, casa de l'Ardiaca-, i en el segle XIX se'l va anomenar Carrer d'en Bosqui.

A la cantonada d'aquest carrer amb el de la Força, per la seva banda nord, la tradició sitúa la casa del cèlebre Bonastruc ça Porta, Moisès ben Nahman.




Text basat en "Girona. Guia del Call", Fèlix Xunclà i Tubert, Girona 1995, GI-500-95.

Imatge: Dibuix de Fèlix Xunclà, extret de la mateixa obra.

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés