La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Força dins el Call jueu.

Arteria principal del barri dels jueus de Girona, l'antiga via romana construïda sobre un camí molt més antic -l'anomenat pels grecs Camí d'Hèrcules-, reb per la seva banda oriental els pintorescs carrerons graonats (Cúndaro, Sant Llorenç) que hi aboquen perpendicularment, baixant del turó on s'aixeca la Catedral; a la banda de ponent, tot un seguit d'històriques edificacions sense solució de continuïtat fins al cap de munt del carrer, a la placeta de l'Institut Vell, segueixen fins els peus de l'escalinata de la Catedral, on s'obre la plaça que havia estat mercat medieval, l'anomenat Mercadell.

A la banda oest hi havia la segona sinagoga de Girona, que fou dressada damunt el que havia estat anteriorment l'església de Sant Llorenç, sembla que per intercanvi amb les autoritats eclesiàstiques del solar ocupat per un primitiu temple jueu -la primera sinagoga- al costat de l'actual Palau episcopal, i per ampliació d'aquest i de la Catedral.

Aquesta circumstància, el fet que anteriorment hagués estat capella cristiana, va fer possible la seva clausura el 1415 d'acord amb la disposició papal de Benet XIII, malgrat que en la seva Butlla especificava que si en una vila o ciutat hi havia tan sols una sinagoga, aquesta seria respectada, tot i que si es podia demostrar que abans s'hi havien celebrat ritus catòlics, seria igualment tancada.

L'any 1416 es tornà a obrir al culte, tot i que el seu estat va aconsellà la creació d'una de nova, que fou la tercera de Girona, sinagoga que persistí fins l'expulsió. Aquesta edificació, segons consta en els documents de venda a diversos compradors el 1492, ocupava força terreny amb els seus patis, pous i banys rituals, just al costat de la muralla situada entre aquest carrer de la Força i el de Ballesteries, aproximadament a l'indret on comença l'actual graonada de la pujada de la Font de la Pera.



Extret de "Girona. Guia del Call", Fèlix Xunclà i Tubert, Girona 1995, GI-500-95.

Imatge: Dibuix de Fèlix Xunclà, extret de la mateixa obra.

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés