|
|
El nom del carrer.
El carrer de la Claveria, al Barri Vell de Girona, arrenca de la pujada de la Catedral i té quatre sortides: la primera pel carrer de Lluís Batlle i Prats, la segona que connecta amb el carrer de Bellmirall, la tercera pel carrer de Miquel Oliva, i la quarta que desemboca al carrer de l'Escola Pia. La denominació fa referència a la casa del claver o rector de la parròquia de la Seu. La seva casa era en aquest carrer, almenys des del segle XVI, i era coneguda com la "rectoria vella".
El carrer de la Claveria. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A començaments dels anys trenta del segle XX la casa del claver estava en molt mal estat, i per això el 1931 va ser enderrocada en bona part. Quedava en el tros que toca per darrere a l'actual edifici de la Sopa. Hi resten, reformades, les parets exteriors, que servien de mur de contenció de la runa que omplia el solar, i la porta d'entrada. La nova rectoria, des del segle XIX, era ja a la casa Porcalla, la número 4 del carrer dels Alemanys. En les obres de remodelació del carrer fetes entorn de l'any 1980, les parets de contenció varen ser estat retiradas i la portalada es va fer de nou en forma semblant a l'antiga. Actualment serveix d'entrada accessòria a l'edifici de la Sopa.
Jaume Marquès apunta com a noms d'aquest carrer els de "carrer dels jueus" (1493), "carrer de Ruca" i "Bellmirall" i s'hi pot afegir el de Cabarroques, que apareix citat el 1815 amb l'aclariment "dit de la Claveria de la Seu". A l'any 1332, estava integrat en el carrer de Bell-mirall, que de fet era el nom d'un barrí que comprenia part del carrer de l'Escola Pia, part del carrer dels Alemanys i aquest carrer de la Claveria, a més del de Bell-Mírall. També es troba designat amb el nom de carrer de Bon-Aire, que era un altre nom de l'indret de Bell-Mirall.
El col·legi dels Maristes. 1979. Sebastià Martí Calvo. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
Josep Pla el va descriure així: "Enmig d'aquestes ruïnes urbanes es troba encara alguna gran casa: ho denuncia una reixa fina, les pedres d'un arc de porta ampla i senyorial o un terrat cobert, a la pagesa, amb uns arquets gràcils sota el teulat". Després de la desfeta del col·legi dels Maristes i de l'agençament de la banda central, té una part asolellada i ha perdut força l'esperit rònec que mostrava al temps d'en Pla, aclareix Josep Clara.
Entrant al carrer per la banda de la Mare de Déu de la Pera, ens trobem amb el sector més estret i vell. A l'esquerra hi queda la casa de l'ardiaconat major que hi presenta una façana lateral. Per la banda de ponent, la casa número 4 té una llinda a nom d'Antoni Pagès i la data del 1550. La part més elevada del carrer té a la part final un portal amb una llinda on hi ha esculpit l'escut de la fam&icute;lia Cartellà i la seva divisa "Ave Maria gratia plena Dominus tecum". L'edifici del final enllaça, per mitjà d'un arc construït sobre el carrer de l'Escola Pia, amb una estança propietat de l'arxiu diocesà (1).
Obres d'enderrocament de l'antic col·legi dels Maristes del carrer Claveria. 1979. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El claver de la Catedral.
Sulpici Pontic, en el seu "Repertori alfabètic" escrit abans de l'any 1837, descriu el claver dient que "és un benefici curat de patronat del sacristà major i altres obligacions. És del cor del bisbe i és primer en preeminència". En quant a la casa del claver, consta que l'any 1131 Berenguer Guillem va llegar en testament unes cases al claver. Ja existia, per tant, el carrer de claver i ja tenia casa pròpia del benefici. Les actes capitulars de 1616 esmenten unes obres de reparació practicades en la casa de la Claveria pel Capítol de la Catedral.
Marqués especifica que el claver no era un beneficiat que tingués certa independència del Capítol fora de les hores dels oficis, com els altres beneficiats; tot i que no era canonge, el claver tenia una responsabilitat molt gran dins del Capítol i l'església. Només ell podia tenir la clau del presbiteri; havia de fer la neteja de l'altar major i del presbiteri i havia de mostrar-lo quan un canonge ho sol·licitava; havia de preparar els llibres per als oficiants i acompanyar-los en les funcions; havia de dormir a l'església o posar-hi un substitut aprovat pel Capítol; havia de tenir inventari dels objectes del presbiteri i donar fermances de la seva conservació; en cas de furt, havia de reposar l'objecte desaparegut. També li competia com a servidor del Capítol Catedral, sota la seva pròpia responsabilitat, administrar els sagraments als parroquians, escriure els llibres parroquials, visitar els malalts i fer tot el que és inherent a la cura d'ànimes.
Façana del col·legi dels Maristes, al carrer Claveria. 1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La rectoria de la Catedral.
El concordat de 1851 va sostreure la caura d'ànimes als Capítols i comunitats religioses i disposà que s'anomenés rector que l'exercís sota la seva entera responsabilitat. Aleshores es va desmembrar de la Catedral una capella, que servís d'església parroquial posada sota la cura del rector. A Girona s'assignà la capella de la mare de Déu de l'Esperança, on ara hi ha el llit de la Mare de Déu.
El 1939 s'hi va destinar la capella del Corpus, on hi ha la reserva de l'Eucaristia i més tard es va radicar a l'església de la Mare de Déu del Carme. A la casa contigua a aquesta església per la banda de la plaça de l'Oli, el rector Francesc Rabassa va fer construir un baptisterí a la planta baixa, a la llinda de la qUal s'hi llegeix una inscrípció al·lusiva. A un dels pisos del mateix immoble s'hi va instal·lar la residència del rector i el despatx parroquial. Malgrat aquesta desvinculació de l'edifici de la Catedral, la parròquia de la Mare de Déu del Carme continua essent la de la Catedral.
Col·legi la Immaculada dels germans Maristes situat al carrer Claveria. 1924. Fotografia Unal. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
El col·legi dels Maristes.
Un dels edificis més significatius del carrer de la Claveria va ser el que durant més de vuitanta anys albergà el col·legi de la Immaculada, dirigit pels germans Maristes. El col·legi marista de Girona va ser el primer que existí a Espanya. El 1886 la casa marista de Sent Paul de Tricastin (en francès Saint-Paul-Trois-Châteaux) envià quatre frares a Espanya perquè aprenguessin el castellà i posteriorment anessin a Buenos Aires. Amb aquest propòsit els germans Hilari Josep, Hermil, Hipòlit i Helió arribaren a Girona i s'instalmiddot;laren al número 2 del carrer de l'Escola Pia. Ben aviat iniciaren la tasca docent al carrer del general Fournàs (1887) on, abans d’un mes ja tenien 32 alumnes, i, dos anys després, la prosseguiren al carrer de la Claveria (2). El 1892 ja tenien també el del Sagrat Cor, davant de l’església de la Mercè.
Abans de ser col·legi marista, l'edifici havia acollit una altra institució docent que s'anomenava Col·legi de Girona i que havia estat dirigida per Ferran Roig, professor de ciències i matemàtiques al seminari. Quan s'hi instal·laren els maristes, la casa era propietat de Manuel Llinàs.
Celebració del dia de la Mare al col·legi dels Maristes situat al carrer Claveria. 1959. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Durant la II República funcionà com a Mútua Escolar Gironina i en temps de la Guerra Civil passà a dependre de la Generalitat sota l'advocació de Giner de los Rios. Un cop instal·lada la comunitat el 1975 en un modern complex educatiu vora el curs del riu Güell, amb un disseny en pavellons octogonals, dissenyats pels arquitectes Josep Maria Pla Torras i Joan Maria de Ribot i de Balle, l'Ajuntament, en sessió del 5 de juliol de 1974, ja havia decidit adquirir per 10 milions de pessetes la finca que ocupava el col·legi que comprenia tres edificis situats entre els carrers de la Claveria, Cervantes (avui carrer d'Oliva i Prat) i carrer de l'Escola Pia. El mes de maig de 1977 l'Ajuntament que presidia Ignasi de Ribot i de Balle va adjudicar les obres de demolició dels edificis, i s'iniciaren els treballs d'enderrocament el 1979. El fet va suscitar una controvèrsia important, atès que els edificis van ser enrunats sense permís dels responsables del Patrimoni Artístic i sense que existís prèviament un pla especial per a la zona. En opinió d'alguns constituïa un interessant conjunt arquitectònic, amb algunes dependències dels segles XVII i XVIII i elements decoratius dignes de ser conservats.
Per les seves aules hi passaren moltes generacions d'estudiants i dins el col·legi s'hi desenvoluparen activitats esportives i recreatives, com el cinema dels diumenges. Josep Pla hi passà uns anys d'intern llavors que estudiava el batxillerat a l'institut del carrer de la Força i ens n'ha deixat una descripció detallista i personal (3).
Obres d'enderrocament de l'antic col·legi dels Maristes del carrer Claveria. 1979. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La rehabilitació de l'espai del col·legi.
Les obres de l'espai deixat lliure per l'enderroc de l'escola varen ser un dels grans projectes frustrats durant molts anys. Amb la demolició de l'edifici s'havien de dur a terme, però segons escrivia Aragó el 2001, el projecte va ser misteriosament arxivat. La primera proposta d'ordenació realitzada pels arquitectes Andreu Bosch, Josep M. Botey i Lluís Guspinera, va ser presentada el 1984 pel director general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Joan Ràfols, i inclosa en el volum "Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats", editat aquell mateix any pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Els arquitectes proposaven "un encadenat de plans que tipifiquen cada zona i provoquen interdiàleg". El conjunt havia de
contenir un passeig de til·lers, un sostre arbori, un fons de xiprers, una bassa d'aigua, quatre alzines, un passeig de graons, un altre passeig, una pèrgola i un mirador. El projecte no es va dur mai a terme.
El juny de 1987 el Diari Oficial de la Generalitat va publicar l'anunci de la subhasta de les obres d'urbanització del solar amb un pressupost inicial de 73.230.984 pessetes (440.127 euros). El termini d'execució era de deu mesos. L'agost següent el Consell del Patrimoni Artístic de la Generalitat va elaborar un estudi en el qual informava desfavorablement sobre la idea de construir un llac a l'antic solar dels Maristes i, així, el projecte s'anul·lava.
Dibuix del projecte de l'espai dels Maristes del 2001. Publicat al diari "El Punt" el 31/3/2001 - (Ampliar)
El 2001 encara s'hi conservaven parcialment tres edificacions: la casa de la Ràdio, la Miralles i la Cartellà. L'equip d'arquitectes Bosch-Genover-Bosch va fer un projecte on preveia la recuperació d'aquestes edificacions i la construcció d'un nou edifici que es connectaria amb el subterrani de la casa Miralles. La superfície total que preveien construir era de 3.085 m² i en quedaven 1.649 d'espais lliures, on preveien els jardins del Vescomtat i terrasses, que servirien de mirador.
El 2003 la Universitat de Girona i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat hi proposaven un institut de recerca de patrimoni cultural i lingüístic, per al qual es recuperaria l’edifici de l’antic col·legi, com ja ho havia previst l’equip de l'alcalde Joaquim Nadal. Aquest edifici tindria 934 mm².
El 15 d'octubre del 2009 l’alcaldessa Anna Pagans, va anunciar durant el ple de l'Ajuntament la decisió d’intervenir de manera provisional en el solar que havien ocupat els Maristes, envoltat de vegetació, un espai que portava molts anys inutilitzat i en estat de degradació. El projecte consistia en il·luminar la zona, permetre-hi una petita zona d’aparcaments per als veïns, posar-hi mobiliari urbà i ordenar la vegetació del talús. La decisió es va fer pública després que la Universitat de Girona hagués retirat el projecte que hi tenia previst des del 2003.
Notícia publicada al diari 'El Punt' el 23/10/2010 - (Ampliar)
El juny del 2010 s'hi aprovà una actuació, amb un cost de 160.000 euros i un termini d’execució d’uns tres mesos, que preveia la construcció d’un mirador sobre la ciutat en un extrem del terreny, així com l’enjardinament d’una part de la zona i l’ordenació de l’aparcament de la plaça. El mes següent varen començar a compactar el terra de l’espai d'aparcament, reforçar els murs laterals i crear un mirador on hi havia un desnivell. També es previa arranjar tot el solar per tal de convertir-lo en uns jardins, amb bancs, baranes i papereres.
L'agost d'aquest any s’acabaven les obres del mirador, amb el terra enfustat i l'espai enjardinat, obres finançades pel pla Zapatero de l'any 2010. L'any 2011 va ser incorporat als espais visitable de l'esdeveniment Temps de Flors.
Notes
(1) -
Antigament era la cambra dels malalts greus del Col·legi de la Sagrada Família. Aquesta cambra va ser objecte d'un plet entre l'amo de la casa de Cartellà i el de la de Bell-mirall, que calgué resoldre-ho per arbitratge. Sobre la casa hi ha dades documentals des de l'any 1383. Hí residiren persones de cognom tan esclarít con Cammany, Gurb, Cruïlles, Ginesta i altres (J. Marquès). -
Tornar al text
(2) -
Jordi Grau, al seu article, explica que l’entrada oficial era pel carrer Claveria, que recordo estret i humit. Molts alumnes, però, hi arribàven per la plaça del Correu Vell, on hi havia les escales que portaven al pati de baix, just abans d’arribar al casalot que l'alumnat havia batejat com can Pela, perquè era el que reclamaven els propietaris de la casa cada vegada que hi penjàven la pilota de futbol. Hi havia tres patis: el de baix, on es jugava a futbol o a saco, com si fos un frontó; el pati de dalt, amb cistelles de bàsquet, on es feia fila per entrar a classe, i un petit pati inferior on, al cantó de la muralla, es feia minibàsquet. - Tornar al text
(3) -
En el seu llibre "Girona" recorda la vista del Far des del pati del col·legi: "El Far ens produïa una sensació tan fascinadora que sovint defacàvem els jocs de pilota amb els companys i, amb les dues galtes a les reixes del pati, miràvem el cingle llarga estona, embadalits". També va descriure el panorama que veia de la ciutat des del pati: "Els teulats de Girona tenen una riquesa de colors única. Sobre un to general d'ocre esvaït, d'albercocs madurs, de grisos platejats, de menudes molses i vegetacions criptogàmiques roges, verdoses, daurades, s'hi encavalca la fantasia humana dels terrats oberts o arquejats, la gràcia estrambòtica, grotesca, de les xemeneies. el blanc de bugada de la roba posada a assecar, els extravagants capricis arquitectònics que rematen les cases"
- Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de la Claveria". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 15/05/1979.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.
- "El carrer de la Claveria". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" el 27/09/1984.
- "Els Maristes del carrer Claveria". Jordi Grau i Ramió. Article publicat al diari "El Punt-Avui" el 10/05/2025.
- "Un pati, un jardí, un mirador". Narcís-Jordi Aragó. Article publicat al diari "El Punt" el 2/2/2001.
|
(Ampliar) - Escut de Carles Regàs i de Cella, 1748. Pati interior de l'antiga Casa de la Caritat, posteriorment Centre d'Acolliment i Serveis Socials de la Sopa, al carrer Claveria. 1919. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
Escut dels Cartellà.
(Ampliar) - Vista parcial de la galeria del pati interior de l'antiga Casa de la Caritat, posteriorment Centre d'Acolliment i Serveis Socials de la Sopa, al carrer Claveria. 1919. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de la Claveria. Al fons, la pujada de la Catedral. 1979. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Façana de l'antic col·legi dels Maristes, al carrer de la Claveria, abans de ser enderrocat. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista parcial de l'interior de l'antic col·legi dels Maristes, del carrer Claveria, poc abans del seu enderrocament. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Antic internat de la Immaculada, col·legi dels Maristes al carrer Claveria. 1987. Carles Mitjà. INSPAI - Diputació de Girona.
(Ampliar) - Vista parcial de l'interior de l'antic col·legi dels Maristes, del carrer Claveria, poc abans del seu enderrocament. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Excavacions arqueològiques al solar dels Maristes. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de la Claveria. 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Excavacions arqueològiques al carrer de la Claveria. S'hi observen estructures antigues detectades. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Claveria. 1974. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 11" N
2º 49' 34" E |
 -
|
