El dissabte 18 de gener de 2020 es va inaugurar es va inaugurar a les sales temporals del Museu d'Història de Girona l'exposició "Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)", una mostra que explica un episodi encara poc conegut de la història cultural i patrimonial del nostre país, un homenatge als republicans que varen evitar la destrucció d'obres d'art durant la Guerra Civil. (Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. La peça que s'hi observa és la "Lapidació de Sant Esteve". Generalitat de Catalunya (Ampliar) - Lapidació de Sant Esteve. Ca. 1100. Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela. Museu Nacional d'Art de catalunya. El MAC, un projecte de la Generalitat republicana.
La proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol el 1931, i posteriorment l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el 1932, van fer possible la recuperació i la consolidació del Govern de la Generalitat, l'elecció del Govern de Catalunya i el desplegament de l'autonomia catalana. (Ampliar) - El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya La creació del Museu d'Arqueologia. L'acord de creació del Museu d'Arqueologia va ser pres per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona el 1932. El seu Patronat l'integraven representants de dires institucions, així com de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Junta de Museus de Barcelona, sota la Presidència honorària del President de la Generalitat i de l'alcalde de Barcelona. L'arqueòleg Pere Bosch Gimpera, fins aleshores responsable del Servei d'Excavacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, en va ser nomenat director. Una inauguració en estat d'excepció. El museu va ser inaugurat el 3 de novembre de 1935, en unes circumstàncies políticament anò:males, atès que no hi serien presents ni el President de la Generalitat ni cap membre del govern legítim català, tots ells empresonats pels fets del 6 d'octubre de 1934, que havien enfrontat la Generalitat amb el Govern de la República. La normalitat institucional no es recuperaria fins el 1936, quan la victòria del Front d'Esquerres a Catalunya possibilitaria l'alliberament i el retorn del govern legítim de la Generalitat. No va ser fins aleshores que el conseller de Cultura, Ventura Gassol, tornaria a presidir el Patronat del museu. (Ampliar) - Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya Salvar el Patrimoni.
L'alçament del general Franco contra el Govern de la República, el 18 de juliol de 1936, desencadenà l'inici de la Guerra Civil. L'esclat del conflicte va generar atacs i actes de pillatge contra el patrimoni cultural, especialment l'eclesiàstic. Davant d'aquesta situació, la Generalitat de Catalunya intentà posar ordre i promulgà disposicions, com el Decret d'incautació de col·leccions artístiques del 24 de juliol de 1936, per tal de posar fre al saqueig cultural de Catalunya. (Ampliar) - Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya Uns herois desconeguts. Paral·lelament a l'actuació dels serveis de la Generalitat, a moltes ciutats i pobles de Catalunya s'organitzaren també, i sovint de manera espontània, d'altres persones i entitats culturals amb l'objectiu d'aturar la fúria destructiva de les masses, posant fins i tot en risc les pròpies vides. Entre ells, cal destacar la presència de nombrosos intel·lectuals i artistes de l'època, com ara Joaquim Renart, Frederic Marés, Josep Granyer o Apel·les Fenosa a Barcelona, Josep Aragay a Breda, Joan Rebull i Ignasi Mallol a Tarragona, o Antoni Garcia Lamolla i Enric Crous, a Lleida i a la Franja. També va ser important la tasca de salvament feta per Josep Gudiol i Ricart, que rescatà les pintures de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a l'Aragó. (Ampliar) - Trasllat de les peces dels museus cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya La guerra del Patrimoni. La destrucció del patrimoni es caonvertir durant la guerra en un camp de propaganda i de contra-propaganda. El franquisme pretenia internacionalitzar el descrèdit de la barbàrie salvatge, mentre que la Generalitat tractava, per tots els mitjans, d'oposar a aquesta visió una imatge de civilització organitzada, que sense negar l'evidència dels fets, en minimitzés l'impacte. Així, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, no va parar de promoure accions reparadores i de reivindicació, com ho mostren diverses publicacions vinculades, poc o molt, a la gran exposició d'art català presentada el 1937, en el Musée du Jeu de Paume de París. (Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya Exposicions a París.
Les peces destinades a l'exposició de París, des d'Olot, procedents del Museu de Girona, que es van triar, es van recollir i portar a Olot el 13 de febrer de 1937 i, des d'Olot, varen viatjar a París els dies 27 de febrer i 10 de març de 1937. La gran exposició del Jeu de Paume va durar del 20 de març al 28 d'abril de 1937 i es va traslladar posteriorment al castell de Maisons Laffitte, atès que la imminència de l'Exposició Internacional de París feia imprescindible el Jeu de Paume per altres destins. (Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya El Museu sota les bombes.
Amb l'esclat de la guerra i l'inici del vandalisme revolucionari, Pere Bosch Gimpera va ordenar la retirada de tots els materials i objectes exposats a les vitrines del museu, així com la protecció in situ d'aquells que no podien traslladar-se a un lloc més segur. Les col·leccions retirades es varen embalar en caixes i varen ser dipositades en diversos refugis segurs improvisats dins el mateix edifici. La intensificació dels bombardeigs franquistes a Barcelona a partir del març de 1938, va canviar la polític de protecció del Museu. (Ampliar) - Inventariat de laes obres incautades que ingressen als Museus d'Art de Barcelona. Generalitat de Catalunya Protecció de les col·leccions. Les col·leccions van ser dipositade sen tres construccions arqueològiques pertanyents al museu: el columbari romà, la cripta romana i el sepulcre romà en forma d'ara, i reforçades amb sacs de terra. Per a les escultures, sarcòfags i mosaics es van disposar solucions diverses: tots els elements pesats es cobririen in situ amb sacs de terra, mentre que els dos mosaics més valuosos, el del Circ i el de les Tres Gràcies, es van protegir mitjançant un mur de paret seca i sacs de terra. La important biblioteca del museu i el seu arxiu fotogràfic van ser igualment embalats i guardats a la planta baixa de l'edifici. Empúries en temps de guerra. Des de la creació del Museu d'Arqueologia el 1932, el jaciment grecoromà d'Empúries havia quedat també sota l'administració del Patronat d'aquest museu. Amb l'esclat de la guerra, la Generalitat va ordenar l'incautament de totes les propietats que formessin part del jaciment, i, alhora, la de totes les col·leccions particulars relacionades amb el jaciment. Així i tot, les excavacions no solament no es van interrompre, sinó que fins i tot s'intensificaren per tal d'ajudar a pal·liar la crisi de treball de la veïna població de l'Escala. La situació però va canviar a partir de 1937, quan els militars, davant la passivitat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, començaren a fortificar el jaciment, provocant greus destruccionsen alguns dels seus sectors. (Ampliar) - El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya Camí de l'exili.
L'inexorable avenç de les tropes franquistes i l'assalt a Catalunya va ser imparable després de les batalles del Segre i de l'Ebre. El replegament del Govern de la República i de la Generalitat cap a la frontera francesa es produí al llarg del mes de gener de 1939, amb els nacionals a les portes de Barcelona. (Ampliar) - Retorn de les col·leccions a Barcelona. 1939. Generalitat de Catalunya El camí cap a Ginebra. Entre el 4 i el 9 de febrer de 1939, i després d'una escala a Ceret i el Voló, el convoi amb les col·leccions artístiques i arqueològiques espanyoles i catalanes, entre elles les del Museu d'Arqueologia de Catalunya, va viatjar en tren des de Perpinyà fins a Ginebra, on va arribar quatre dies més tard. Els representants del govern feixista del general Franco no tardarien en personar-se a la Societat de Nacions, custòdia del tresor, per reclamar-ne la propietat i el seu retorn a l'Estat espanyol, fet que finalment aconseguiren el 30 de març de 1939. Les caixes i els béns del Museu d'Arqueologia de Catalunya varen sortir en la primera expedició, i després d'una escala a Madrid, van ser transportats a Barcelona en camions prestats per l'Ajuntament de la ciutat. (Ampliar) - Arribada a Barcelona de les peces exhibides a París en la mostra d'art català. 1939. Generalitat de Catalunya. El patrimoni sota el nou ordre franquista.
Barcelona va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939, i l'1 d'abril, el general Franco proclamava oficialment la seva victòria i el final de la guerra. Un nou ordre de tall feixista i centralista s'imposaria uniformement arreu de l'Estat. Font dels textos: "Arqueologia a l'exili". Catàleg de l'exposició. ISB 84-393-9886-8, i "República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents". Joaquim Nadal i Farreras, 2019. ISBN 84-998-4444-8. |
(Ampliar) - Dipòsit d'obres de museus catalans a l'església de Sant Esteve d'Olot. 1937. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Despeses del trasllat i manteniment de les obres. 1937. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Façana de la Comissaria de Museus. 1937. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Fitxes de les peces traslladades a Ginebra. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - El Museu d'Art de Catalunya, depenent de la Junta de Museus, custodiat per mossos d'esquadra. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Acta sobre els dipòsits d'Olot, Darnius i Agullana· 1939. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Entrada de peces incautades al Palau Nacional. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Expedicions de retorn peces des d'Olot. 1939. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Retorn de les obres exposades a París. 12 de juny de 1939. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Obres de condicionament del Palau de les Arts Gràfiques com a seu del Museu d'Arqueologia. Josep Gudiol. Generalitat de Catalunya.
(Ampliar) - Relació dels marcs que van aparèixer sense les teles. 1941. Generalitat de Catalunya.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |