La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El dissabte 18 de gener de 2020 es va inaugurar es va inaugurar a les sales temporals del Museu d'Història de Girona l'exposició "Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)", una mostra que explica un episodi encara poc conegut de la història cultural i patrimonial del nostre país, un homenatge als republicans que varen evitar la destrucció d'obres d'art durant la Guerra Civil.
L'activitat dels grans museus, entre els quals es pot comptar el Museu d'Arqueologia de Catalunya, es veié greument afectat, fins a l'extrem que l'any 1939 es va haver d'evacuar bona part de les seves col·leccions a Suïssa.

Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot

(Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. La peça que s'hi observa és la "Lapidació de Sant Esteve". Generalitat de Catalunya

Lapidació de Sant Esteve. Ca. 1100. Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça).
Fresc traspassat a tela

(Ampliar) - Lapidació de Sant Esteve. Ca. 1100. Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela. Museu Nacional d'Art de catalunya.

El MAC, un projecte de la Generalitat republicana. La proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol el 1931, i posteriorment l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el 1932, van fer possible la recuperació i la consolidació del Govern de la Generalitat, l'elecció del Govern de Catalunya i el desplegament de l'autonomia catalana.
Sota la presidència de Francesc Macià, i, més tard, de Lluís Companys, i malgrat la inestabilitat política i els impediments constants del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya va poder desplegar un novedós programa de transformació i regeneració social, econòmic, administratiu i cultural del país.
Així, sota l'impuls del Govern de la Generalitat, van sorgir o prendre una nova embranzida diverses iniciatives de transformació del sector museístic i patrimonial del país. Una de les més importants seria la creació, el 1932, del Museu d'Arqueologia de Barcelona, institució que quatre anys més tard, passaria a denominar-se Museu d'Arqueologia de Catalunya, El conseller de Cultura Ventura Gassol i l'arqueòleg Pere Bosch Gimper en serien alguns dels principals impulsors.

El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot

(Ampliar) - El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya

La creació del Museu d'Arqueologia. L'acord de creació del Museu d'Arqueologia va ser pres per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona el 1932. El seu Patronat l'integraven representants de dires institucions, així com de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Junta de Museus de Barcelona, sota la Presidència honorària del President de la Generalitat i de l'alcalde de Barcelona. L'arqueòleg Pere Bosch Gimpera, fins aleshores responsable del Servei d'Excavacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, en va ser nomenat director.

Una inauguració en estat d'excepció. El museu va ser inaugurat el 3 de novembre de 1935, en unes circumstàncies políticament anò:males, atès que no hi serien presents ni el President de la Generalitat ni cap membre del govern legítim català, tots ells empresonats pels fets del 6 d'octubre de 1934, que havien enfrontat la Generalitat amb el Govern de la República. La normalitat institucional no es recuperaria fins el 1936, quan la victòria del Front d'Esquerres a Catalunya possibilitaria l'alliberament i el retorn del govern legítim de la Generalitat. No va ser fins aleshores que el conseller de Cultura, Ventura Gassol, tornaria a presidir el Patronat del museu.

Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937

(Ampliar) - Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya

Salvar el Patrimoni. L'alçament del general Franco contra el Govern de la República, el 18 de juliol de 1936, desencadenà l'inici de la Guerra Civil. L'esclat del conflicte va generar atacs i actes de pillatge contra el patrimoni cultural, especialment l'eclesiàstic. Davant d'aquesta situació, la Generalitat de Catalunya intentà posar ordre i promulgà disposicions, com el Decret d'incautació de col·leccions artístiques del 24 de juliol de 1936, per tal de posar fre al saqueig cultural de Catalunya.
Amb la voluntat de protegir el patrimoni arqueològic del país, el 31 de juliol de 1936, la Generalitat va crear també la Comissaria General de Museus Arqueològics de Catalunya, amb Pere Bosch Gimpera al capdavant. Va ser aleshores quan el Museu d'Arqueologia de Barcelona passaria a denominar-se Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb l'objectiu d'emparar i controlar tant els Museus Arqueològics del territori català com la resta del seu patrimoni arqueològic.
Les disposicions preses per la Generalitat varen salvar de la destrucció i el pillatge nombrosos objectes artístics i arqueològics que es trobaven en esglésies i col·leccions particulars, especialment a Barcelona. Molts d'aquests bés passarien a integrar-se a les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El museu també col·laboraria activament en la restauració de múltiples obres d'art que, sovint, arribaven lamentablement malmeses al seu taller de restauració

Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937

(Ampliar) - Trasllat de pintures romàniques del Museu d'Art cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya

Uns herois desconeguts. Paral·lelament a l'actuació dels serveis de la Generalitat, a moltes ciutats i pobles de Catalunya s'organitzaren també, i sovint de manera espontània, d'altres persones i entitats culturals amb l'objectiu d'aturar la fúria destructiva de les masses, posant fins i tot en risc les pròpies vides. Entre ells, cal destacar la presència de nombrosos intel·lectuals i artistes de l'època, com ara Joaquim Renart, Frederic Marés, Josep Granyer o Apel·les Fenosa a Barcelona, Josep Aragay a Breda, Joan Rebull i Ignasi Mallol a Tarragona, o Antoni Garcia Lamolla i Enric Crous, a Lleida i a la Franja. També va ser important la tasca de salvament feta per Josep Gudiol i Ricart, que rescatà les pintures de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a l'Aragó.

Trasllat de les peces dels museus cap Olot. 1937

(Ampliar) - Trasllat de les peces dels museus cap Olot. 1937. Generalitat de Catalunya

La guerra del Patrimoni. La destrucció del patrimoni es caonvertir durant la guerra en un camp de propaganda i de contra-propaganda. El franquisme pretenia internacionalitzar el descrèdit de la barbàrie salvatge, mentre que la Generalitat tractava, per tots els mitjans, d'oposar a aquesta visió una imatge de civilització organitzada, que sense negar l'evidència dels fets, en minimitzés l'impacte. Així, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, no va parar de promoure accions reparadores i de reivindicació, com ho mostren diverses publicacions vinculades, poc o molt, a la gran exposició d'art català presentada el 1937, en el Musée du Jeu de Paume de París.

Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot

(Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya

Exposicions a París. Les peces destinades a l'exposició de París, des d'Olot, procedents del Museu de Girona, que es van triar, es van recollir i portar a Olot el 13 de febrer de 1937 i, des d'Olot, varen viatjar a París els dies 27 de febrer i 10 de març de 1937. La gran exposició del Jeu de Paume va durar del 20 de març al 28 d'abril de 1937 i es va traslladar posteriorment al castell de Maisons Laffitte, atès que la imminència de l'Exposició Internacional de París feia imprescindible el Jeu de Paume per altres destins.
En la nova instal·lació de Maisons Laffitte el contingut de l'exposició es va ampliar amb noves peces que van ser transportades a París, d'acord amb els informes i les relacions que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya. A Maisons Laffitte, l'exposició, en sentit estricte, va durar del 22 de juny al 25 de novembre de 1937, si bé el seu contingut va continuar custodiat pernamentment per Joaquim Folch i Torres fins al final de la Guerra Civil, moment en què es va negociar el retorn amb tren de totes les peces exposades que van arribar a Girona el 16 de setembre del 1939 i, a Barcelona, el 17.
Hi van haver dues expedicions d'obres d'art des d'Olot fins a París: la del 27 de febrer i la del 10 de març. Una nova expedició del 28 de maig va traslladar noves peces que ampliarien el contingut de l'exposició al castell de Maisons Laffitte. Les relacions de les obres transportades a cada expedició sumen 267 elements (febrer-març) i 28 (expedició de maig). D'entre los noves obres traslladades destacaven l'absis de Santa Maria de Taüll en deu fragments, l'absis de Sant Climent de Taüll en nou fragments, i una bona mostra de taules, talles i peces tèxtils, com la Mitra de Sant Oleguer.

Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot

(Ampliar) - Descàrrega de les peces dels museus a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya

El Museu sota les bombes. Amb l'esclat de la guerra i l'inici del vandalisme revolucionari, Pere Bosch Gimpera va ordenar la retirada de tots els materials i objectes exposats a les vitrines del museu, així com la protecció in situ d'aquells que no podien traslladar-se a un lloc més segur. Les col·leccions retirades es varen embalar en caixes i varen ser dipositades en diversos refugis segurs improvisats dins el mateix edifici. La intensificació dels bombardeigs franquistes a Barcelona a partir del març de 1938, va canviar la polític de protecció del Museu.
La Conselleria de Cultura, que ja havia ordenat l'evacuació del Museu d'Art de Catalunya a Olot, decidí també salvaguardar els béns del Museu d'Arqueologia fora de Barcelona. Es va procedir a un nou embalatge i el trasllat en camions a un dipòsit habilitat al Mas Perxés d'Agullana. Allà també s'hi emmagatzemarien altres col·leccions arqueològiques catalanes importants procedents de Tarragona i de Girona, i altres de la catedral de Barcelona. Aquests col·lecions varen quedar sota el control de Joan Subies Gualter, cap de la Secció de Museus de la Generalitat, i sota la vigilància d'un escamot dels mossos d'esquadra.

Inventariat de laes obres incautades que ingressen als Museus d'Art de Barcelona

(Ampliar) - Inventariat de laes obres incautades que ingressen als Museus d'Art de Barcelona. Generalitat de Catalunya

Protecció de les col·leccions. Les col·leccions van ser dipositade sen tres construccions arqueològiques pertanyents al museu: el columbari romà, la cripta romana i el sepulcre romà en forma d'ara, i reforçades amb sacs de terra. Per a les escultures, sarcòfags i mosaics es van disposar solucions diverses: tots els elements pesats es cobririen in situ amb sacs de terra, mentre que els dos mosaics més valuosos, el del Circ i el de les Tres Gràcies, es van protegir mitjançant un mur de paret seca i sacs de terra. La important biblioteca del museu i el seu arxiu fotogràfic van ser igualment embalats i guardats a la planta baixa de l'edifici.

Empúries en temps de guerra. Des de la creació del Museu d'Arqueologia el 1932, el jaciment grecoromà d'Empúries havia quedat també sota l'administració del Patronat d'aquest museu. Amb l'esclat de la guerra, la Generalitat va ordenar l'incautament de totes les propietats que formessin part del jaciment, i, alhora, la de totes les col·leccions particulars relacionades amb el jaciment. Així i tot, les excavacions no solament no es van interrompre, sinó que fins i tot s'intensificaren per tal d'ajudar a pal·liar la crisi de treball de la veïna població de l'Escala. La situació però va canviar a partir de 1937, quan els militars, davant la passivitat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, començaren a fortificar el jaciment, provocant greus destruccionsen alguns dels seus sectors.

El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot

(Ampliar) - El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot. Generalitat de Catalunya

Camí de l'exili. L'inexorable avenç de les tropes franquistes i l'assalt a Catalunya va ser imparable després de les batalles del Segre i de l'Ebre. El replegament del Govern de la República i de la Generalitat cap a la frontera francesa es produí al llarg del mes de gener de 1939, amb els nacionals a les portes de Barcelona.
En aquests moments Catalunya no només custodiava tot el seu patrimoni sinó que també era dipositària de molts béns pertanyents al patrimoni artístic de l'Estat espanyol, els quals la Junta Central del Tesoro Artístico de la República havia portat a diversos dipòsits de Perelada, la Vajol i Figueres. Un acord entre el Govern de la República i el Comité Internacional per al Salvament dels Tresors Artístics Espanyols, signat a Figueres el 3 de febrer de 1939, va propiciar una actuació coordinada per la sortida de les obres d'art cap a Ginebra, Suïssa, on haurien de quedar sota la protecció i custòdia de la Societat de Nacions.br> Entre els dies 4 i 9 de febrer de 1939, sota les ordres del comandant de carabiners Alexandre Blasi, travessaria la frontera francesa un estol de més de setanta camions que s'emportarien la major part del tresor artístic i cultural espanyol i català emmagatzemat fins aleshores en els diversos dipòsits empordanesos. Tot això sota els persistents bombardeigs franquistes, una meteorologia inclement, i havent de compartir ruta amb una ingent massa de persones que fugia cap a l'exili.

Retorn de les col·leccions a Barcelona. 1939

(Ampliar) - Retorn de les col·leccions a Barcelona. 1939. Generalitat de Catalunya

El camí cap a Ginebra. Entre el 4 i el 9 de febrer de 1939, i després d'una escala a Ceret i el Voló, el convoi amb les col·leccions artístiques i arqueològiques espanyoles i catalanes, entre elles les del Museu d'Arqueologia de Catalunya, va viatjar en tren des de Perpinyà fins a Ginebra, on va arribar quatre dies més tard. Els representants del govern feixista del general Franco no tardarien en personar-se a la Societat de Nacions, custòdia del tresor, per reclamar-ne la propietat i el seu retorn a l'Estat espanyol, fet que finalment aconseguiren el 30 de març de 1939. Les caixes i els béns del Museu d'Arqueologia de Catalunya varen sortir en la primera expedició, i després d'una escala a Madrid, van ser transportats a Barcelona en camions prestats per l'Ajuntament de la ciutat.

Arribada a Barcelona de les peces exhibides a París en la mostra d'art català. 1939

(Ampliar) - Arribada a Barcelona de les peces exhibides a París en la mostra d'art català. 1939. Generalitat de Catalunya.

El patrimoni sota el nou ordre franquista. Barcelona va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939, i l'1 d'abril, el general Franco proclamava oficialment la seva victòria i el final de la guerra. Un nou ordre de tall feixista i centralista s'imposaria uniformement arreu de l'Estat.
Per adaptar-lo al nou ordre polític, les autoritats franquistes eorganitzarien totalment el Museu d'Arqueologia de Catalunya, arrabassant-li el discurs i el rol nacional català que li havia atorgat la Generalitat republicana, i imposant el castellà com a llengua única de la institució. El 31 de juliol de 1939, el museu passà a denominar-se Museo Arqueológico de Barcelona, i, com la resta de museus, va quedar sota l'administració de la Diputació de Barcelona. Un nou alferes d'ideologia falangista, Martín Almagro Basch, arribat a Barcelona el gener de 1939, en va ser nomenat director.
Amb el retorn de les col·leccions evacuades a Suïsssa els mesos de maig i juny de 1939, el museu va recuperar la seva fesomia d'abans de la guerra, i va obrir les seves portes al públic el 3 d'agost de 1939. L'anterior director del museu, Pere Bosch Gimpera, ara exiliat, va ser difamat en diversos articles acusant-lo falsament fins i tot de robatori.

Font dels textos: "Arqueologia a l'exili". Catàleg de l'exposició. ISB 84-393-9886-8, i "República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents". Joaquim Nadal i Farreras, 2019. ISBN 84-998-4444-8.


  • La Guerra Civil a Girona. Article històric dels fets ocurreguts a Girona durant els anys 1936-1939.

  • Dipòsit d'obres de museus catalans a l'església de Sant Esteve d'Olot. 1937

    (Ampliar) - Dipòsit d'obres de museus catalans a l'església de Sant Esteve d'Olot. 1937. Generalitat de Catalunya.

    Despeses del trasllat i manteniment de les obres. 1937

    (Ampliar) - Despeses del trasllat i manteniment de les obres. 1937. Generalitat de Catalunya.

    Façana de la Comissaria de Museus. 1937

    (Ampliar) - Façana de la Comissaria de Museus. 1937. Generalitat de Catalunya.

    Fitxes de les peces traslladades a Ginebra

    (Ampliar) - Fitxes de les peces traslladades a Ginebra. Generalitat de Catalunya.

    El Museu d'Art de Catalunya, depenent de la Junta de Museus, custodiat per mossos d'esquadra

    (Ampliar) - El Museu d'Art de Catalunya, depenent de la Junta de Museus, custodiat per mossos d'esquadra. Generalitat de Catalunya.

    Acta sobre els dipòsits d'Olot, Darnius i Agullana· 1939

    (Ampliar) - Acta sobre els dipòsits d'Olot, Darnius i Agullana· 1939. Generalitat de Catalunya.

    Entrada de peces incautades al Palau Nacional

    (Ampliar) - Entrada de peces incautades al Palau Nacional. Generalitat de Catalunya.

    Expedicions de peces des d'Olot. 1939

    (Ampliar) - Expedicions de retorn peces des d'Olot. 1939. Generalitat de Catalunya.

    Retorn de les obres exposades a París. 1939

    (Ampliar) - Retorn de les obres exposades a París. 12 de juny de 1939. Generalitat de Catalunya.

    Obres de condicionament del Palau de les Arts Gràfiques com a seu del Museu d'Arqueologia

    (Ampliar) - Obres de condicionament del Palau de les Arts Gràfiques com a seu del Museu d'Arqueologia. Josep Gudiol. Generalitat de Catalunya.

    Relació dels marcs que van aparèixer sense les teles. 1941

    (Ampliar) - Relació dels marcs que van aparèixer sense les teles. 1941. Generalitat de Catalunya.


    --- Back - Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés