La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquesta antiga fortificació és a un dels punts més elevats dels voltants de la ciutat, i constitueix una gran talaia de 160 metres d'altitud que permet obtenir una magnífica panoràmica de tota la ciutat, de sud a nord, amb la Devesa i més enllà els Pirineus, amb el Canigó i el Puig Neulós, com teló de fons, tot recorrent el perímetre, habilitat com a camí, que l'envolta.

La torre d'Alfons XII, a la muntanya de les Pedreres. En primer terme, soldats de la guarnició. 1905-1911

(Ampliar) - La torre d'Alfons XII, a la muntanya de les Pedreres. En primer terme, soldats de la guarnició. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Síntesi històrica. La torre va ser construïda al segle XIX (1874) al mateix lloc on anteriorment hi havia el reducte de la Ciutat, anomenat també de Sant Narcís o dels Estudiants, edificat l'any 1575 com una posició destacada del fort de Condestable dins el sistema defensiu de l'est i el sudest de Girona (1). Aquest fort de Condestable estava connectat amb altres dos, tot seguint els punts més alts dels turons veïns: el de Reina Anna i el de Caputxins. En un dels murs de la construcció actual s'hi pot veure un carreu amb la inscripció "Rª ANNA".
El reducte va ser volat pels francesos el 1814, durant la sortida dels francesos de la ciutat, com la resta de les fortaleses veïnes i la Torre Gironella, després de la Guerra del Francès. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) se n'aprofità l'interior i els carreus per edificar l'anomenada Torre d'Alfons XII, un petit fortí construït d'acord amb les directrius defensives de finals del segle XIX (2).

La torre d'Alfons XII. 1928

(Ampliar) - La torre d'Alfons XII. 1928. Foto Unal - Ajuntament de Girona.

Es va edificar com un petit fort, amb una torre a la part nordest i un recinte murallat. En conjunt mesura uns 25 metres en sentit est-oest i uns 18 a la orientació perpendicular. L'envolta un ampli fossat. La torre és ampla i més aviat baixa i hi ha diversos arcs, per la part de l'exterior de la torre, i en aquests arcs, la majoria cegats, s'hi obre, a la part central, una espitllera. La muralla és també espitllerada i mostra alguns buits, que podien ser utilitzats per a la sortida del tub d'algun canó de petit diàmetre.
El conjunt d'aquesta fortificació està amb material de les Pedreres, l'anomenada "pedra de Girona", de tonalitat grisa, lleugerament blavosa, de diversos sectors de les pedreres de la zona, en bona part construït amb carreus procedents de la voladura de l'anterior reducte de la Ciutat.

Plan de Gironne et de ses environs. L. A. Paulmier. Detall

(Ampliar) - Plan de Gironne et de ses environs. L. A. Paulmier. Ca. 1820. Detall. Bibliothèque nationale de France

La torre té una sola porta d'entrada, a la que s'accedeix salvant el que havia estat l'antic fossat. Sobre la torre, rodona, corre un adarb, protegit, per la part exterior, per un parapet en el qual s'obren diverses espitlleres. El nom de la torre, acabada al començament del regnat d'Alfons XII, va ser en honor a la proclamació del Borbó com a rei d'Espanya (3).
L'emplaçament estratègic de la torre va ser, sens dubte, a l'època, encertat. Podia dur a terme la vigilància sobre el Pla de Girona, alhora que sobre bona part del circuit de les muralles, que llavors existia al voltant de tota la ciutat. Quan es va construir el Polvorí, al sector de Sant Daniel, proper a la Font de la Pólvora (per haver-se aixecat allà el magatzem de pólvora de la guarnició gironina), la torre també podia vigilar d'una forma eficaç el lloc i els terrenys propers, el que tambè podia amb l'altre polvorí, que va ser construït al segle XX, i emplaçat en terrenys on va estar edificat el fort de Caputxins.
Sota l'aspecte estrictament militar, l'historial d'aquesta torre és gairebé nul. Durant la Guerra Civil per la seva excel·lent situació, s'hi varen instal·lar als seus voltants unes peces antiaèries.

La torre d'Alfons XII. 1920-1936

(Ampliar) - La torre d'Alfons XII. 1920-1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

A mitjans del segle XX es van començar a construir diverses cases en el sector de les Pedreres i en els llocs on hi havien els antics forts, van començar a instal·lar-s'hi gent vinguda especialment d'Andalusia i Extremadura, que, en la dificultat o la impossibilitat de trobar un habitacle dins la ciutat, s'establien allà fins que amb el seu intens treball i la seva capacitat de resistència aconseguien millorar la seva situació, en barraques que ells mateixos es construïen (14).
Com a conseqüència, es va fer necessari disposar d'aigua per a les necessitats dels seus ocupants. Així, la Companyia de les Aigües, que subministrava l'aigua potable a la població de Girona, va sol·licitar del Govern autorització per establir un dipòsit d'aigua potable a l'interior de la torre d'Alfons XII, i el 28 de juny de 1928, l'Estat va autoritzar que s'hi instal·lés el dipòsit.

Vista panoràmica de la muntanya de les Pedreres i la torre Alfons XII des d'un punt elevat del barri del Mercadal. Al centre, la galeria d'Amis Unal instal·lada al terrat del núm. 7 del carrer Abeuradors. En segon, un tram de la muralla de les Pedreres i a la dreta, el convent de les Vetlladores. 1931

(Ampliar) - Vista panoràmica de la muntanya de les Pedreres i la torre Alfons XII des d'un punt elevat del barri del Mercadal. Al centre, la galeria d'Amis Unal instal·lada al terrat del núm. 7 del carrer Abeuradors. En segon, un tram de la muralla de les Pedreres i a la dreta, el convent de les Vetlladores. 1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1953 l'Ajuntament de Girona, al qual havia revertit el servei d'aigua potable per a la ciutat, va obtenir del Govern la gestió de la torre d'Alfons XII, atès que l'exèrcit no la feia servir; el seu valor defensiu era pràcticament nul, i la densitat d'habitants en els terrenys immediats a aquesta torre s'havia incrementat en els anys anteriors. el Govern va cedir els terrenys a la Ciutat, i la torre d'Alfons XII va ser inclosa en la cessió, passant així a ser propietat de l'Ajuntament de Girona, i quedant definitivament transformada en dipòsit d'aiga potable. A la dècada dels seixanta va deixar de tenir aquesta funció per la instal·lació d'altres procediments de distribució d'aigües.
Uns anys més tard s'hi va instal·lar un repetidor de televisió, que va ser apagat l'any 1982 quan es va posar en marxa el repetidor de Rocacorba.

La torre d'Alfons XII. 1935-1940

(Ampliar) - La torre d'Alfons XII. 1935-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - "En la cresta de la montaña de las Pedreras, y a partir del cauce del torrente Galligans, se sucedía una línea de fuertes, constituida por los del Calvario, del Condestable, de la Reina Ana y de Capuchinos. Formaban en conjunto estos fuertes una línea defensiva, que por la parte de montaña cerraba el acceso a la ciudad, en todo el sector comprendido entre los ríos Galligans y Oñar. Para evitar, además, cualquier infiltración por los extremos de este espacio, entre la muralla de las Pedreras y la línea de fuertes exteriores, se habían construido dos reductos: uno, llamado del Cabildo, en la parte NE. de este sector, y otro, llamado de la Ciudad, en la parte SE. Con todo este paramento defensivo, quedaba bien defendida la parte de Gerona, que linda con el macizo de Las Pedreras". (J. Pla Cargol, "La torre gerundense de Alfonxo XII"). Tornar al text

(2) - "Fue decidida la construcción de esta torre cuando, en la tercera guerra carlina, algunas fuerzas llegaron cierta vez hasta el sitio llamado La Rodona, en el entonces vecino pueblo de Sta. Eugenia y, en otra ocasión, una patrulla de caballería carlina, aventuróse, por la parte de Palau, hasta el extremo sur de la calle de la Rutlla.
Aquellos hechos, que tal vez fueron más de diversión que de posible ataque, por parte de las fuerzas carlistas, alarmaron a los gerundenses, que se veían sin obra defensiva alguna, a parte de las murallas cuya eficacia les parecía precaria.
Debido a tal alarma, la ciudad interesó del mando militar y del gobierno, que fuera construida con urgencia una obra castrense, que contribuyera a defender la ciudad contra un posible ataque o fácil sorpresa y ofreció ayudar a las obras. El resultado fue la construcción de la torre que nos ocupa, que se emplazó casi coincidiendo con el espacio en qué estuvo el reducto de la Ciudad y que resultaba un lugar, desde el cual se domina buena parte de la ciudad y el extenso llano de Gerona". (J. Pla Cargol, "La torre gerundense de Alfonso XII"). Tornar al text

(3) - El 29 de desembre de 1874 es va produir la restauració de la monarquia en pronunciar-se el general segovià Martínez-Campos a Sagunt a favor de l'accés al tron del príncep Alfons. En aquell moment, el Cap de l'Estat era el general Serrano i el cap del Govern era Sagasta. El gener de 1875 Alfons va arribar a Espanya i va ser proclamat rei davant les Corts Espanyoles. Tornar al text

(4) - L'any 1957 s'hi comptabilitzaven 449 barraques, barraques que podien albergar entre 2.000 i 3.000 persones. Extret de "La Torre d'Alfons XII", Enric Mirambell. Tornar al text


Bibliografia

  • "La torre gerundense de Alfonso XII". Joaquim Pla i Cargol. Revista de Girona. Núm. 45, 1968.
  • "La utilització de les fortificacions obsoletes". Enric Mirambell i Belloch. Article publicat al Diari de Girona, 28 de febrer 2016.
  • "La Torre d'Alfons XII". Enric Mirambell i Belloch. Article publicat a la revista "El Roure", núm. 45, 3r. quadrimestre 2013.


  • Gironne. Dibuix d'A. Bertau. 1711, detall amb el reducte de la Ciutat

    (Ampliar) - Gironne. Dibuix d'A. Bertau. 1711, detall amb el reducte de la Ciutat ("Redoutte de la Ville"). Bibliothèque nationale de France

    Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694, detall amb el reducte de la Ciutat

    (Ampliar) - "Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694", detall amb el reducte de la Ciutat ("Redoutte de la Ville"). Bibliothèque nationale de France

    Rafael Tristany i Parera (1814 - 1899), comte d'Avinyó, cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera Guerra Carlina

    (Ampliar) - Rafael Tristany i Parera (1814 - 1899), comte d'Avinyó, cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera Guerra Carlina. Oli d'Augusto Ferrer-Dalmau. Viquipèdia.

    Militar carlí (1872-1876). Viquipèdia.

    La Torre d'Alfons XII des d'una pedrera.

    Alfons XII i la seva esposa, Maria Cristina d'Àustria, 1885. Viquipèdia.

    Instal·lació del repetidor a la Torre Alfons XII. 7 de setembre 1983

    (Ampliar) - Instal·lació del repetidor a la Torre Alfons XII. 7 de setembre 1983. Foto Joan Comalat, CRDI - Ajuntament de Girona.

    Fossat de la Torre d'Alfons XII.


    Localització
    41º 58' 53,54" N
    2º 49' 48,41" E

    [Més imatges] -----------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés