La caserna dels Alemanys. La caserna va ser construïda el 1690, enfront de la Torre Gironella, en un indret on s'han emplaçat tradicionalment les defenses de la ciutat des de l'època dels romans. Segons Pla i Cargol, la caserna comptava amb aigua abundant, i l'any 1692 es consagrà la capella i s'acabaren les obres de clavegueram. Els setges de l'any 1694 afectaren severament la construcció, de manera que el 1732 ja s'hi efectuaven importants obres de reparació. Va ser abandonada el segle XVIII, i el 1787 es parlava de fer-hi importants obres de reconstrucció; a mitjan any ja s'hi treballa.
L'octubre del 1789 la Municipalitat comunicà al Capità General, Francisco Antonio de Lacy, comte de Lacy, que s'havien acabat les obres d'agençament de la caserna, les quals no es mantindrien gaire temps dempeus; l'edifici quedà gairebés enrunat a conseqüèMncia dels setges de 1808 i 1809. Actualment el visitant encara pot veure les façanes de l'edifici.
Els arqueòlegs Serra Ràfols (1931) i Francesc Riuró i Miquel Oliva (1947-48) hi varen fer unes primeres excavacions; que varen ser continuades per Josep Maria Nolla, David Vivó, Lluís Palahí, entre d'altres. D'aquestes excavacions se'n desprèn la troballa de restes de l'època romana.
[Article principal]

(Ampliar) - Llinda amb inscripció datada el 1721.

Obres al carrer. L'any 1906 s'hi feien obres de clavegueram, el 1910 s'aprovava el projecte de rectificació i eixamplament, alineant-lo definitivament; el 1919 s'hi feia una nova pavimentació amb llambordes i l'any 1942 s'empedrava el darrer tram del carrer.
Actualment el carrer té un paviment de còdols i llambordes i un enllumenat públic de fanals de tipus antic, fets amb forjat de ferro. S'hi pot transitar en el seu primer tram, fins a la plaça de Sant Domènec, mentre que la resta del carrer és massa estret per als automòbils.
En arribar a dalt de tot el carrer fa un recolze; aleshores tota la banda esquerra pertany a les monges josefines, que compten amb un ampli pati. Les Germanetes dels Pobres, en venir a Girona l'any 1878, i abans d'establir-se a la carretera de Barcelona, ocuparen la casa número 1 del carrer dels Alemanys.

(Ampliar) - Porta i Torre Rufina. L'edifici havia estat la casa del doctor Porcalla.

La casa del doctor Porcalla. Al carrer hi ha molts edificis d'interès, d'entre els quals destaca la casa número 16, que havia estat dels Rocabertí, i la casa número 8, molt espectacular per l'elegància de la porta dovellada i pels finestrals d'estil gòtic. També cal destacar la casa número 4, antiga rectoria de l'església del Carme, i que abans va ser del metge gironí Josep Porcalla i Diomer (2), qui en va fer reformar la façana l'any 1885, tot adequant-la a la nova alineació del carrer dictada per l'Ajuntament. En aquestes obres de reforma la casa passà a ocupar uns vuit metres de via pública, estrenyent encara més el carrer en aquest tram ínicial. L'edifici s'adscriu al neoclassicisme romàntic; està bastit sobre la Porta Rufina del que va ser primer recinte emmurallat de la Girona antiga.
El Dr. Josep Porcalla i Diomer va viure a la segona meitat del segle XIX i treballà a l'Hospital de Santa Caterina; el 1854 li premiaren una "Historia del cólera morbo epidémico que invadió la Ciudad y partido de Gerona en 1854", i a la seva mort llegà la seva selecta i nombrosa biblioteca al Seminari de Girona.

(Ampliar) - El carrer dels Alemanys. 1911-1931. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

L'arquitectura dels habitatges. La part del carrer més baixa i propera al carrer Bellmirall, presenta cases de planta baixa i quatre pisos de pedra semitreballada o pedruscall arrebossat i restes de finestrals gòtics triforis trilobulats, dels que alguns resten tapiats. La segona part, és de tipologia igual i elements goticitzants. Se'n destaquen les cases número 6, amb porta de modillons i restes d'arcs de punt rodó; la número 8, Casa Boada-Formiga; la número 12, amb llinda planera amb inscripcions, i les del número 18 i 20, amb porta semidovellada. La número 16, també disposa d'una finestra goticitzant tapiada. La primera part té habitatges a banda i banda, mentre que a la segona, només s'hi aixequen habitatges al costat dret, atès que a l'esquerre s'hi erigí el convent de les Josefines.

(Ampliar) - Pati de la casa Boada Formiga, al carrer dels Alemanys. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer dels Alemanys de Josep Pla. Josep Pla i Casadevall (1897-1981), al seu llibre "Girona, un llibre de records", el descriu: "El carrer dels Alemanys és el que s'ha conservat més pur de Girona, el que conté, a sobre, menys restauracions, mutilacions, afegits i pegats. L'ha salvat la llunyania, el seu arrecerament multisecular. El carrer és estret, sinuós, empedrat i fa pujada. Hi flota un silenci prodigiós, una solitud encantada, i les pedres hi tenen un color torrat —sienes i or— en la calma de cristall de l'aire ombrejat. La gran qualitat d'aquest carrer s'explica, en part, al meu entendre, pel nombre petit, per no dir escàs, d'obertures que hi tenen les cases. A Girona hi ha un amuntegament tan gran de portes, finestres, balcons, forats i lluernes, que arriba a marejar. N'hi ha tantes, d'obertures, de tantes classes i dimensions, hi són tan espesses en els panys de parets, generalment irrisoris, de les cases, que hom arriba a sentir, de vegades, aquella mica d'angúnia de les coses que han perdut intimitat".

(Ampliar) - Vista d'un pati interior del carrer dels Alemanys. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

---

Notes

(1) - A la cantonada d'aquest carrer amb la plaça de Sant Domènec hi havia el Portal d'en Rufí, nom de clara referència a una antiga defensa romana i que més tard arribaria a donar nom al carrer durant un temps. (Tornar al text)

(2) - Joan Josep Porcalla i Diomer procedia d'una antiga família de metges. El seu avi Josep Porcalla, fill de Cadaqués i metge a Lledó, tingué un fill, Narcís, que també exercí la Medicina a Girona on va ser metge de l'hospital de Santa Caterina durant els setges napoleònics. Posteriorment, per ser considerat afrancesat, precisà ser rehabilitat el 1815. Joan Josep Porcalla era fill d'aquest i ja metge, ocupà la mateixa plaça de facultatiu de l'hospital gironí, més la del Seminari Conciliar, lloc on donà tota la seva nombrosa biblioteca. De bona posició social, albergà a casa seva l'any 1871, al metge personal del rei Amadeu I quan visità Girona. Va ser doctorat el 1844. (Font: "Notes sobre Sant Feliu de Guíxols (1850-1900)", Benet Julià i Figueras. 1963. Estudis del Baix Empordà). (Tornar al text)

---