Exposició La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis


		Del 16 de març al 16 de setembre de 2018 s'exhibeix al Museu d'Arqueologia de Girona l'exposició "La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis", mostra que permet copsar la importància del poblat neolític de La Draga, al Pla de l'Estany, l'únic jaciment lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Aquest va ser un dels primers poblats del Nord-est del territori on es van establir les societats pageses neolítiques, fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques. (Ampliar) - Atuells ceràmics. Esquerra; Olla amb decoració cardial. Alçada 20 cm, diàmetre 20,2 cm. Dreta: Olla amb nanses per penjar-la. Alçada 20 cm, diàmetre 20,2 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Ganxo de fusta de roure. Els resultats de les excavacions arqueològiques a la Draga permeten definir el jaciment com un poblat ocupat per agricultors i ramaders durant el Neolític antic. Aquest marc cronològic general s'estableix mitjançant el caràcter dels vestigis materials descoberts. La distribució espacial dels nivells arqueològics, dels objectes i de les estructures suggereixen que es tracta d'una estratigrafia “horitzontal” com a conseqüència de l'ocupació, abandonament i reocupació d'espais concrets, probablement a causa de la vida útil de les construccions d'hàbitat i de la mateixa dinàmica del nivell d'aigua de l'estany i d'altres fenòmens de caràcter geològic i mediambiental, però sense un abandonament del poblat. (Ampliar) - Matriu per fer anells i anells d'os. Font: La Revolució neolítica. Aquesta continuïtat es confirma amb els resultats de les diferents campanyes d'excavacions que han permès detallar la seqüència estratigràfica i documentar l'existència de, almenys, dos episodis d'ocupació en l'assentament. En el primer, es documenta la construcció d'estructures habitacionals de fusta, amb unes condicions d'humitat que permeten la conservació de la matèria orgànica. El segon episodi comença un cop aquestes estructures deixen de tenir una utilitat i els pobladors de la Draga arrangen el terreny construint, per sobre l'enderroc de fustes, branques i tiges, un enllosat de travertí que segella aquest primer i excepcional nivell. (Ampliar) - Fragments de cistells. Fibres vegetals de jonc i càrex. Més gran: 12 x 8x 0,6 cm. Font: La Revolució neolítica. Les campanyes d'excavació realitzades fins al moment s'han centrat en tres zones que presenten unes característiques diferents en relació amb l'aigua, que ós el factor principal que ha condicionat la conservació de restes orgàniques, especialment les de fusta. Dos dels sectors excavats es troben a la vora de l'estany i l'altre, dins de l'aigua, a l'antiga platja neolítica. D'altra banda, a causa del pendent natural del terreny cap a l'estany, els dos sectors terrestres excavats es troben a diferent alçada respecte al nivell freàtic, un d'aquests cobert de manera contínua per l'aigua, mentre que l'altre es troba a uns 60 cm per sobre. Les zones que s'han mantingut inundades de manera perenne, i en un medi privat d'oxigen, són les que han permès la bona conservació dels materials orgànics vegetals, que difícilment es poden trobar en altres jaciments arqueològics. (Ampliar) - Anella d’os, anella d’os decorada i anella d’ostra vermella. Més gran: 4,5 x 4,2 x 0,9 cm. Entre els materials orgànics recuperats a la Draga, destaca el gran nombre de fauna, principalment restes òssies d'alimentació, però també d'objectes treballats com a eines o elements d'adornament. Sens dubte, el que fa més rellevant el jaciment són les restes vegetals que s'han conservat: un gran nombre d'eines de fusta i pals de construcció, cordes treballades, cistelleria i lianes, així com gran quantitat de llavors. (Ampliar) - Vas cardial i valva d'escopinya per decorar aquest tipus de ceràmica. Facsímil. (Ampliar) - Batedor. Fusta de teix. (Ampliar) - Closca de tortuga d’estany. 11,5 x 8,7 x 2,2 cm. (Ampliar) - Puntes d'aixa. Esquist anfibolític. (Ampliar) - Pala petita. Fusta de roure. (Ampliar) - Làmines de sílex. (Ampliar) - Cullera d’os. 15,5 x 3,3 x 0,5 cm. (Ampliar) - Base de molí de gres. 33,5 x 30 x 16 cm. Mà de molí de pòrfir. (Ampliar) - Arc infantil. Fusta de teix. 108 x 2,2 x 1,5 cm. (Ampliar) - Cranis de bou manipulats per exhibir com a trofeu. Més gran: 80 x 20 x 12 cm. Bibliografia La Revolució neolítica : La Draga, el poblat dels prodigis. Diversos autors. Ajuntament de Banyoles, Diputació de Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques. ISBN 978-84-393-9650-5. [Més imatges]------------- - -	(Ampliar) - Fragment de vas globular amb coll (decoració cardial). (Ampliar) - Penjoll inacabat. Marbre. 2,6 x 1,1 x 0,6 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Separadors de fils per teixir. Os de bou. Mé,s gran: 8,5 x 4,4 x 1 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Pinta per tractar fibres vegetals. Fusta de boix. 7 x 5,4 x 0,5 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Denes-penjoll. Valves d’ostra vermella i d’escopinya. Més gran: 1,7 x 0,9 x 0,6 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Cordes. Fibres d’ortiga. Més gran: 7 x 0,9 cm. Font: La Revolució neolítica. (Ampliar) - Bolets de soca, esca per fer foc (Ganoderma adspersum). (Ampliar) - Mànec d'aixa. Fusta de teix. (Ampliar) - Esbossos de falç. Fusta de boix. (Ampliar) - Fragment de vas globular amb coll (decoració cardial). (Ampliar) - Cullerot. Fusta de roure. (Ampliar) - Fragment d'olla amb nansa.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés