La descoberta del jaciment del Puig d'en Roca va tenir lloc l'any 1954-55, casual en les obres d'esplanació del turó. La direcció del primer equip que hi va participar va correspondre a Francesc Riuró, qui va recollir, en els túmuls dels enterraments neolítics, els còdols tallats que abocarien en la posterior descoberta del jaciment del Paleolític Inferior. En la divulgació de la troballa hi participà el, aleshores, director del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació, Miquel Oliva i Prat.

El 1972 es va reprendre el treball, que anteriorment s'havia centrat en l'etapa neolítica, aquesta vegada sota la direcció de Josep Canal, i es va centrar en l'etapa paleolítica. La campanya va aportar nombrosos materials tallats que evidenciaven l'activitat cinegètica que, si bé no es trobaven restes dels animals caçats, sí que es podien conèixer per analogia amb altres llocs, com el bisó, l'ós, el cavall, l'elefant, el mufló, el cèrvol, el rinoceront, l'isard, la cabra, fins i tot el conill, el gat salvatge, la guineu i altres espècies avui inexistents.

Els grups que s'instal·laven al Puig d'en Roca transportaven els animals caçats, sencers o esquarterats, al seu campament, on eren consumits per la comunitat, que viuria en cabanes construïdes amb materials de l'entorn: pells i branques. Si bé els grups de caçadors devien ser reduïts, el nombre d'ocupacions de l'indret degué ser gran si atenem a la quantitat de materials lítics localitzats.

De no tanta intensitat d'ocupació com aquest jaciment, la continuïtat d'activitat humana a l'àrea ho testimonien els establiments del Turó de la Bateria, a la mateixa zona, Can Rubau, la Pedra Dreta i Can Garriga.

Als jaciments de la Pedra Dreta i el Turó de la Bateria, aquest anomenat així perquè durant la Guerra del Francès les tropes napoleòniques hi varen emplaçar canons, eren ocupacions especialitzades en la cera de grans mamífers. En el primer s'han localitzat restes òssies de cavall i de rinoceront, conjuntament amb ascles i algún còdol tallat. Les restes de foc trobades indiquen que els animals eren consumits pels caçadors al mateix indret.

En el segon, vora l'aigua del Ter i amb un domini excel·lent de la plana i del Congost, s'hi recolliren més de 500 materials lítics, entre els que abundaven els còdols tallats (choppers i chopping-tools), i ascles provinents de nuclis centrípets.

A la zona de sobre Pedret i el Pont Major, on hi ha Can Rubau, s'han localitzat abundants restes esquelétiques de bou, cavall, cèrvol, pantera, rinoceront i altres animals sense traces de descarnament, i amb poca abundància de material humà. Segurament es tractaria d'un indret que, per les escletxes i dolines que presenta, seria un parany natural, on alguns animals moririen víctimes d'accident o morts per altres animals

Tècnica de tallat d'un còdol