Conill (Oryctolagus cuniculus)Els exemplars de les imatges han estat fotografiats als jardins del complex hopsitalari Santa Caterina, on no presenten massa desconfiança envers els humans. Se'ls pot veure a una distància relativament curta alimentant-se de la gespa i les herbes del jardí. La seva alimentació es essencialment vegetal: herba, fruites, hortalisses, fulles, fruits del bosc i ocasionalment fongs. Per augmentar l'aportació proteica, practica la coprofàgia: ingereix un tipus especials d'excrements, provinents del cec. Aquests excrements, en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberen molt millor els nutrients presents als vegetals. L'esperança de vida del conill de bosc és d'uns 8 a 10 anys. Evolutivament, l'origen del conill sembla situar-se a la Península Ibèrica. Les restes més antigues del gènere Oryctolagus s'han descobert al jaciment del Pliocè mitjà de Layna, a Sòria, i han estat atribuïdes a l'espècie O. laynensis. En el Pliocè superior, a França i a Itàlia, es troba O. lacosti, un conill de grans dimensions amb certs caràcters de llebre. Tanmateix, l'actual O. cuniculus derivaria probablement d'O. giberti, una espècie del Pleistocè inferior i mitjà del llevant ibèric, descendent d'O. laynensis. El conill europeu, Oryctolagus cuniculus, antecessor de tots els conills domèstics, se suposa oriünd dels països que envolten la Mediterrània occidental. Gregari per naturalesa, viu en caus excavats en la terra. Les diverses varietats han estat barrejades freqüentment per la seva fecunditat i maduresa ràpida. En alguns indrets, especialment on han estat introduïts artificialment, han esdevingut una plaga.
El conill i la gastronomia |