Els germans Sàbat Arnau


		El Grup Germans Sàbat, actual barri de Girona, compost inicialment per 227 diminutes casetes de color blanc, totes iguals i, tal com les va descriure l’arquitecte que les projectà, ...de tipo unifamiliar, de dos plantas, crecederas, a les beceroles del projecte s’havia denominat "Grupo San Gregorio", un topònim força més lògic si tenim en compte que va edificar-se en uns terrenys llavors situats dins el terme municipal de Sant Gregori. Va ser una de les primeres actuacions de la “Entidad Constructora Benéfica Patronato Provincial de la Vivienda de Gerona”, creada l’any 1953 pel llavors governador civil de Girona Luis Mazo Mendo per tal d’impulsar solucions al greu problema del barraquisme existent a la ciutat. L’advocat, amic personal i Mandatario verbal del Patronato, Josep Mª Prat Roca, casat des de 1944 amb Pilar Sàbat Arnau, germana de Josep Mª, Lluís i Carles (...caídos por Dios y por España, com s’anomenava llavors als que havien mort en les files del bàndol nacional durant la Guerra Civil), fou qui proposà al governador civil el nom de Germans Sàbat (Hermanos Sábat en origen) per al nou poble. (Ampliar) - El mas Sàbat, situat al Veïnat del Padró de Celrà. Els germans Sàbat Arnau van néixer al mas Can Sàbat de Celrà, documentat des del segle XVI: Josep Mª el 27 de març de 1914, Lluís el 16 d’octubre de 1915 i Carles el 30 d’agost de 1917. Van ser els tres fills barons del matrimoni benestant format per Alfons Sàbat Pujol, banquer d’ofici i descendent d’una llarga nissaga de músics, i Concepció Arnau Julià que, a més, van tenir dues filles: la Pilar i la Concepció. Residiren al mas fins el 1923 quan el seu pare decidí traslladar-se a viure a Girona, en un pis molt proper a la Catedral, després de que la seva muller morís a causa de les complicacions que sofrí durant el part del que havia d’ésser el seu sisè fill. Val a dir que el fet de perdre la mare afectà molt al germà més gran, Josep Mª, qui sempre més adoptà un característic posat “d’estar sempre trist”. A la veïna plaça de la Catedral, els dos més grans, es feren tips de jugar a “saco” (frontó) amb el grup de seminaristes que allí estudiava. El seu pare es tornà a casar, amb Anna Vallés Dorca amb qui va tenir tres fills més: Xavier, Assumpció i Montserrat. Per tradició, tota la família convivia en un ambient de fortes conviccions cristianes; així, els tres germans eres molt catòlics, pertanyien a la Congregació Mariana de Girona, al grup de catequesis de Sant Pere de Galligans i a la Comunió Tradicionalista, a més, també col·laboraven activament en la seva parròquia, sobretot en tots els assumptes relacionats amb la gent gran. (Ampliar) - Vista del poble de Codo l’any 1937. Imatge de la web requetes.com L’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936 va portar la desgràcia a la família Sàbat. En aquells moments en Josep Mª, que festejava amb una noia anomenada Mª Magdalena Farré i era treballador de la banca gironina Costa i Bartrina, es trobava fent el servei militar a les casernes de Girona; en Lluís apurava les vacances a la llar familiar després d’un feixuc curs de la carrera de Ciències Exactes que estudiava a Madrid; i el menor, en Carles, feia d’aprenent de confiter a la pastisseria can Puig de la Cort Reial. Per tant, el germà gran, fent el soldat, visqué de primera mà la sublevació militar que, sota les ordres del tinent coronel Antonio Alcubilla, es produí a Girona el 19 de juliol; per sort, els comandaments militars es rendiren sense violència aquella mateixa tarda, sent molts els soldats que, aprofitant la situació de total desconcert, abandonaren les casernes per tornar a les seves respectives cases, en Josep Mª entre ells. (Ampliar) - Requetès i oficials del Terç de Montserrat al poble de Codo. Imatge de la web requetes.com El cop fort arribà, però, quan el seu pare, habitual del Centre Monàrquic i simpatitzant de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), juntament amb en Josep Mª foren empresonats al Seminari víctimes d’una de les moltes persecucions, amb assassinats inclosos, de persones d’idees dretanes que es produïren durant els primers mesos de la guerra mentre regnava l’anarquia i el desconcert polític i social en els carrers de la ciutat. El 30 d’octubre de 1936 el creuer franquista Canarias bombardejà la badia de Roses provocant una reacció espontània amb clars ànims de revenja que culminà amb l’assalt d’un grup de partidaris de la revolució a la presó del Seminari de Girona amb un resultat de sis morts dins del mateix recinte i diverses execucions sumàries: sis a Girona el dia 31 i tretze a Orriols el 2 de novembre. Alfons Sàbat fou una de les víctimes de la darrera. A dos quarts de set del matí del dia 2 de novembre ell i dotze persones més foren tretes de la presó per un grup de milicians armats sota les ordres d’en Creixans amb l’excusa de portar-los a cavar trinxeres a Roses; res més lluny, quan arribaren als voltants d’Orriols foren assassinats en un lloc anomenat “camp del castell” per un grup d’uns quinze milicians entre els quals hi havia alguns dels components de l’expeditiu Comitè Antifeixista d’aquella població liderat pel temut Gaspar (àlies de Genís Serrats). (Ampliar) - Els membres del Terç de Requetès en una missa de campanya a la plaça del poble de Codo. 1937. Imatge de la web requetes.com Als pocs dies dels fets Josep Mª fou alliberat sense explicacions de la presó. Assabentats de la mort del seu pare i davant la imminent reincorporació a files del germà gran que, per tal d’escapolir-se’n, s’havia amagat a la casa de Juanita Capellín, amiga de la família, els tres germans prengueren la decisió de fugir i passar a l’Espanya comandada pel general Franco per tal d’incorporar-se a l’exèrcit nacional. Quan la seva germana Pilar els preguntà per què volien anar a lluitar, en Carles li respongué: "...de què em serveix portar un sac de 50 kg a l’esquena si no puc defensar Déu?". El dia 14 de novembre, mitjançant suborns, aconseguiren travessar a peu la frontera, sent conduïts per les autoritats franceses fins Perpinyà on pujaren a un tren que els portà directament a Irún, ja dins l’Espanya Nacional. Els tres s’allistaren al recent creat Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, majoritàriament compost de joves catalans catòlics de totes les condicions socials fugits de les zones controlades pels republicans. Foren traslladats a Saragossa on el Terç tenia el seu quarter general i on se’ls preparà per anar al front ...dispuestos a morir por Dios, La patria y el Rey!. (Ampliar) - Patrulla volant del Terç de Montserrat al poble de Codo. Imatge de la web requetes.com A principis del mes de novembre de 1936 foren destinats a la zona de Belchite, en una avançada anomenada "Venta del Regadío", i el 20 de gener de 1937 traslladats al proper poble de Codo per tal de defensar aquesta estratègica posició;. Durant els vuit mesos següents el seu destacament tant sols participà en una sola operació de nul·la importància militar: la presa de la loma del Saso; per tant, la majoria dels soldats es dedicaren a conviure pacíficament amb la gent del poble, integrant-s’hi completament, ajudaren en la canalització de l’aigua, en les feines del camp i, en els temps morts, jugaven amb la mainada del poble. Encara avui, alguns veïns de Codo de més edat, recorden que els tres germans destacaren pel seu grau d’implicació en totes aquestes tasques. Les coses, però, canviaren radicalment el mes d’agost quan el govern republicà organitzà una gran ofensiva en tot el front d’Aragó amb l’objectiu final de prendre la ciutat de Saragossa. Els primers objectius de l’Exèrcit de l’Est, comandat pel general Sebastián Pozas, foren els pobles de Quinto, Codo, Mediana i Belchite. (Ampliar) - La posició de defensa anomenada Monte Calvario, on, segons testimonis, trobaren la mort dos dels germans Sàbat. Imatge de la web requetes.com A Codo s’hi trobaven destacats 182 requetès distribuïts en dotze posicions estratègiques i comandats pel tinent Francisco Roca Llopis, disposant d’un armament compost aproximadament de 200 fusells, dos metralladores, 8 fusells-metralladors i 50 bombes de mà. Els alts comandaments franquistes els havien deixat molt clar quina era la seva missió: "Enclavarse en las trincheras y defender a toda costa la posición de Codo el tiempo suficiente para que el mando nacional pudiera transportar las tropas de refresco al frente amanazado"; pràcticament un suïcidi! A la matinada del dia 24 d’agost de 1937 les tropes republicanes atacaren Codo amb una superioritat numèrica de deu contra un. Els components del Terç de Requetès, ajudats per 40 falangistes i alguns veïns del poble, aconseguiren resistir fins quasi les nou del vespre del dia 25. Els tres germans Sàbat juntament amb 133 requetès més i vint-i-dos civils moririen durant el combat d’una de les moltes matances inútils que es produïren a ambdós bàndols durant la Guerra Civil per culpa d’ordres donades per uns comandaments del tot ineptes, tan sols per defensar posicions de poc o cap valor estratègic. En aquell moment de la nostra història recent la vida humana mancava de qualsevol valor, els soldats eren simples peons d’una gran partida d’escacs, totalment prescindibles. (Ampliar) - Requetès del Terç de Montserrat al poble de Codo. Imatge de la web requetes.com Els germans trobaren la mort quan només tenien 23 anys en Josep Mª, 21 en Lluís i a cinc dies per fer-ne 20 en Carles. Els pocs requetès supervivents de la batalla aconseguiren escapolir-se passant pel mig de les posicions republicanes aprofitant-se de la negror de la nit i del caos total que regnava en el lloc, fins i tot un dels supervivents, Jaume Casellas, narrà que al fugir corrents de Codo amb tot el desconcert i la foscor es desorientà completament i tornà a entrar dins el poble, veient-se obligat a fugir per segona vegada per tal de salvar la vida. Amb la claror del nou dia els republicans entraren victoriosos a la derrotada i derruïda població i, segons testimonis presencials, afusellaren sense miraments als pocs requetès supervivents que no havien aconseguit fugir. Es dóna la circumstància que entre els soldats republicans que entraren a Codo n’hi havia d’originaris de Girona que, a més, coneixien als tres germans. La família Sàbat no s’assabentà de la seva mort fins un cop acabada la guerra. (Adaptació de l'article publicat a la revista "El pou" el 2008 i veu d'una entrevista feta a Pilar Sàbat el 2007. Text i fotografies gentilesa de l'autor, Jaume Prat i Pons). Història del barri de Germans Sàbat. Article històric del barri i galeria d'imatges.	Josep Maria Sàbat Arnau (27/03/1914 - 25/08/1937). Fotografia Unal. Imatge col·lecció familiar Pilar Sàbat. Lluís Sàbat Arnau (16/10/1915 - 25/08/1937). Fotografia Unal. Imatge col·lecció familiar Pilar Sàbat. Carles Sàbat Arnau (30/08/1917 - 25/08/1937). Fotografia Unal. Imatge col·lecció familiar Pilar Sàbat. (Ampliar) - Milicies antifeixistes. Estiu del 1936. Milicià de la CNT. Dibuix de Francesc Riart. (Ampliar) - Alfons Sàbat Pujol, pare dels tres germans. Imatge col·lecció familiar Pilar Sàbat. (Ampliar) - Tropes republicanes del front d'Aragó (1936-1937). Milicià del POUM. Dibuix de Francesc Riart. (Ampliar) - El monòlit d'Orriols. Recorda la data i el lloc aproximat on es portà a terme la immolació. (Ampliar) - Monument erigit a la plaça de Codo en memòria del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. Imatge de la web requetes.com -

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés