La seca i el procediment de fabricació. La seca gironina s'ubicà en un primer moment al monestir de Sant Pere de Galligants, sota la responsabilitat de Joaquim de Llauder, cambrer del monestir (1). Degut a la inseguretat de l'emplaçament per estar situat vora la muralla del sector de Sant Daniel es va decidir traslladar-la al carrer de la Força d'on finalment va passar al soterrani de la sacristia de la Catedral, on va funcionar fins el 15 de noviembre de 1809.
El 29 de noviembre de 1808 treballaven a la fàbrica Joseph Miranpeix, Narcís Pericay i Joan Estevanell (2). Fins el 15 de gener de 1809, a més dels citats, hi treballaven Narcís Font, Joan Camllonch, Joseph Ramon, Agustí Serra, Llàtzer Albareda, Miquel Aura, Joseph Artigas, Ignasi Masot, Fèlix Soler, Miquel Cortinas, Feliu Bosch i son fadrí, Joseph Malagelada, Froilan Bibern, Joseph Puig, Pere Feliu Quintana, Ramon Amatllé i Albert Caragol·
Els dies del 2 al 8 de gener de 1809 hi operaven Narcís Font, Joan Camllonch, Joseph Ramon, Agustí Serra, Llàtzer Albareda, Miquel Aura, Joseph Artigas, Ignasi Masot, Fèlix Soleny i Miquel Cortinas. Aquests devien ser els encarregats de fer els duros de 1808, anomenats de planxa o llisos. Els dies 9 i 10 de gener de 1809 no figuren operaris a la fàbrica, segurament per haver-se interromput la producció; el dia onze hi apareixen Feliu Bosch i un fadrí; més tard, el 12 i següents, Joseph Malagelada, Froilan Bibern, Joseph Puig, Pere Feliu Quintana í Ramon Amatllé.
Els duros s'encunyaven amb una premsa (caragol) propietat de Geroni Buxó, qui el 22 de julio rebia de l'argenter Narcí Pericay 6 pessetes per quatre mesos de lloguer de l'eina. Durant l'agost l'utensili era arrendat per Mariana Ribera, vídua de Buxó.
En els documents conservats de lliurament de moneda de la fàbrica a la Tresoreria consta una primera remesa de 850 duros del tipus punxonats, el dia 18 de gener de 1809.
Consta documentalment el lliurament de diverses remeses de duros durante el mes d'agost fets d'objectes d'argent llavorat, que eren presentats per particulars, i també "dos riells de plata, dos culleras y una furquilla y dos parelles de sibellas rodones de lluneta, los riells son del quilat de 8 diners de lley, al tot pes 62 onzes se a pres an als francesos". Narcís Pericay és qui anava pagant els treballs per a la fàbrica, com, per exemple, per un "adob del banch de les estisores, un martell, tres reixes de fogons i sis ferros per a tenirles, tres marques, adovarne dos, fer un tallan i adovar-ne altre", conceptes que figuen en un rebut de Joaquim Torramilans. El 19 d'agost Pius Fallis venia "quatre grasols per la fundació de la moneda de la present ciutat".
L'última remesa de moneda de la seca de Girona a la Junta va ser durant els dies finals del setge, el 30 de novembre de 1809. Els documents conservats dels lliuraments quantifiquen l'emissió de peces en 82.711. El desembre de 1814 el Governador suprimí la circulació dels duros i anul·là el seu valor monetari, però es podien bescanviar per l'import del seu pes, amb una pèrdua de dotze morabatins per peça.

Premsa d’encunyació de moneda i màquina d’acordonar cantells. Segle XVIII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

L'origen de la plata. El 18 de desembre, quan es va acordar l'encunyació de moneda, ja es va establir que seria amb la plata que es recollís dels particulars i de l'Església, i es va acordar "dar comision y nombrar comisionados para visar los recibos del recogimiento de la tercera parte del peso de alhajas i artefactos de plata de todos los individuos de este corregimiento, así eclesiásticos como seglares, y también de la tercera parte de la no necesaria de las Iglesias".
A l'obra de Manuel Cúndaro s'indica que "con la plata labrada que se exigió por mitad de la Iglesia y de los hacendados, se acuñaron..." el que s'interpreta com que es va exigir per igual, no la meitat a cadascun. L'11 de maig de 1809 davant la manca de plata malgrat haver-se fet els lliuraments, la Junta local va demanar al bisbe Juan Ramírez de Arellano que lliurés tota la de les esglésies que no fos necessària pel culte.
El 24 de juny, la Junta Local reunida amb el bisbe acordaren novament el lliurament, en el termini d'un dia, de tot l'argent que tinguessin les Confraries, Congregacions i Corporacions, llevat només dels calzes, patenes, custòdies i copons. El 14 d'agost de 1809 la Junta instava a tots els que tinguessin plata fessin nous lliuraments en el termini de 24 hores, haguent de donar "la mitad de la plata labrada que tenga en su poder" (3).
El 19 de setembre, Salvador Orta, argenter de Barcelona, que era a Girona, va lliurar a la Real Hacienda 7.380 rals i 18 morabatins de billó efectius i 93 unçes i mitja d'argent cisellat, i va ser enviada per l'Intendent Honorari de Provincia, Carlos Beremendi, al President de la Junta de Gobierno tot afegint que: "Al fin de que se sirva mandarla acuñar y entregarme el equivalente en numerario o la cuenta de lo que se produzca para satisfacer al señor Intendente de este Principado".
Els particulars seguien lliurant metall. Vicente Ximénez, canonge de la Catedral, va lliurar "un par de hivillas, dos relicarios muy pequeños, un escudo del seráfico San Francisco de Asís y un par de botones, considerado todo de plata". També hi havia qui substituia els lliuraments, ordenats en plata treballada, pel mateix pes en moneda: "algunos particulares no quisieron desprenderse de la plata labrada, ni faltar a la contribución comun".
Nou dies després de l'ordre sobre recollida de plata, el 27 de desembre de 1809, Fè;lix Estadella i Francesc Vidal, comissionats per la Junta per rebre joies de plata dels particulars, ja havien recaptat 2.329 unces, i en varen seguir rebent tot el mes de gener següent. El dia 18 de gener varen entrar 5.456 unces enviades pel marquès de Lazan, Capità General de la Vanguardia, recollides a la vila de La Bisbal d'Empordà, i el dia 24 una altra partida de la mateixa procedència de 2.913 unces i un quart. En foren receptors de les partides Manuel Aleñà i Josep València.

"Estado puntual y exacto de los donativos y empréstitos que para las actuales urgencias de la Patria han hecho los vecinos de la villa de La Bisbal y pueblos comarcanos en virtud de la comisión que ha traido del Excmo. Sr. Marqués de Lazán el capitán dos José Lamas"

---

Notes

(1) - A l'inici del document "Libro de la fábrica de moneda echa en 1809" de l'Arxiu Municipal s'indica: "Demonstracion de la comisión hecha a los S.S. Dn. Joaquín de Llauder Camarero del Real Monasterio de S. Pedro de Galligans, Don Josef Maria de Caramany y Don Francisco Puig y Dorca, por la Muy llustre Junta de Gobierno de la Ciudad de Gerona, en sesión que celebró el dia 18 Diciembre de 1808 para el establecimiento, arreglo y economia de la fábrica de moneda, mandada poner en planta por la misma Junta". - Tornar al text

(2) - Segons dades de la "Notícia dels jornals dels treballados de la fabrica de moneda que comensa al novembre de 1808", Arxiu Municipal de Girona. - Tornar al text

(3) - E. Goig (op. cit) puntualitza que "después de una primera orden que obliga a entregar la mitad de la plata labrada que tengan en su poder después de la entrega del primer tercio: la entrega de un tercio, y posteriormente la entrega de la mitad del resto que les quedaba, es decir, o sea 1/2 de 2/3, igual nuevament a 1/3, habiendo entregado por tanto 2/3 de lo que habian tenido en un principio". - Tornar al text

---

Bibliografia

- "La moneda catalana de la Guerra de la Independencia (1808-1814)". E. Goig. 1974. Círculo Filatélico y Numismático de Barcelona. ISBN 84-8506-031-8.
- "Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809". Emili Grahit i Papell, Imprenta y libreria de Paciano Torres, Gerona. 1894.
- "Les monedes catalanes. Estudi y descripció de les monedes carolíngies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya". Joaquim Botet i Sisó. 1908-1911. Institut d'Estudis Catalans.
- "Catàleg general de la moneda catalana: Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa". M. Crusafont i Sabater. 2009. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 84-9258-362-1.
- "Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808 a 1809". Fra Manuel Cúndaro. 1950. Institut d'Estudis Gironins.

---