Història de la campana.
La campana Beneta, anomenada també el Bombo, per la seva grandària i per la gravetat del seu so, dedicada a Santa Maria i a Sant Benet, és la més gran de les que es troben en els campanars de la ciutat, i també la més antiga i la que ha estat present en molts episodis de la nostra història.
La campana va ser construïda l'any 1574, i en va substituir una altra que havia quedat inservible. Per al seu buidatge es formaren dues fornals a l'hort de la sagristia major de la Catedral. A les set del matí del 22 d'octubre de 1573 començaren els treballs, que varen durar fins el mes de març de l'any següent. El diumenge 21 de març, festivitat de sant Benet, el bisbe Benet de Tocco (1) va beneir la nova campana. Així el nom de la campana era degut a l'onomàstica del prelat i a la data de la benedicció.
Interior del campanar de la Catedral de Girona. 1983. Pablo García Cortés, Pablito. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
Va ser construïda per Antoni Senyer, operari molt experimentat i de reconegut prestigi, però en l'opinió del capítol de la Catedral, la nova campana no tenia la perfecció que esperaven. Aquesta pretesa anomalia donà origen a una fantasiosa llegenda, que la documentació ha demostrat ser totalment falsa. El Capítol es negà a pagar les dues-centes lliures que s'havien convingut com a preu de la confecció de la campana, i s'inicià un plet entre els capitulars i el constructor, plet que durà vint anys, i entretant el campaner no va cobrar el seu treball. Finalment s'arribà a un acord i se signà el conveni entre els canonges, per una part, i per l'altra Antoni Senyer i el seu fill Bartomeu, que ja s'havia incorporat a l'empresa constructora. Els Senyer s'avingueren a rebre 150 lliures, en lloc de les 200 prèviament convingudes.
Tirants de la campana Beneta. Foto Blai Ciurana - (Ampliar)
Després de la seva benedicció, la nova campana va ser col·locada en el campanar, però en l'actual, la construcció del qual no es va iniciar fins el 1580, sinó en l'anomenat campanar del Sepulcre. Aquest campanar era provisional, i estava situat sobre la capella del Sant Sepulcre, que es trobava sobre l'atri de la seu. L'obra de l'actual campanar durà dos segles i arribà un moment que per bastir el darrer tram de la nau gòtica va caldre enderrocar l'atri romànic, amb la capella del Sant Sepulcre i l'esmentat campanar provisional.
L'any 1607 es traslladaren les campanes, entre les quals la Beneta, al campanar que estava en curs de construcció. Per sostenir-les s'hi muntà un embigat metàl·lic, en espera de la seva instal·lació definitiva quan el campanar quedés enllestit. Si la Beneta no hagués estat ubicada en l'espai provisional, un cop acabat el campanar hauria estat impossible introduir-la en el lloc que ara ocupa, atès que el seu diàmetre és 1,90 metres i té una alçada de 1,78, mentre que l'amplada dels finestrals del campanar és d'1,60. La campana té un pes de 3.971 quilos (2).
Mirambell explica que durant els setges de 1808 i 1809 avisava la població del perill de bombardeig i cridava els defensors de la ciutat a fer-se presents en el seu lloc quan es presentava l'amenaça d'un atac. El juliol del 1936, mentre les campanes de gairebé tots els campanars foren despenjades, la Beneta es mantingué per la seva funció com a campana de les hores. El Bombo i la que toca els quarts varen continuar fent el seu servei com a campanes del rellotge. Cal considerar que, per les seves dimensions i les dels finesttrals del campanar, la seva baixada hauria d'haver estat precedida per la seva destrucció, per tal de treure-la a trossos.
Relleu de Joan de Patmos a la campana Beneta. Fotografia Blai Ciurana - (Ampliar)
Epigrafies i dades tècniques.
A l'estudi de Blai Ciurana, publicat al web de campaners.com, explica que a la part superior de la campana es pot llegir "... regnat xps ab + omni malo et tempestate nos def...". La frase completa seria "xps vincit xps regnat xps ab omni malo et tempestate nos defendat" tot i que hauria de dir "xpistos vincit, xpistos regnat, xpistos ab omni malo et tempestate nos defendat", és a dir, Crist regna, Crist ens defensa de tot mal i tempesta. Hi ha relleus: tres Mares de Déu amb el Nen Jesús, dos calvaris, dos Sants Miquels, cordó amb "avemaria", dues campanes (segell dels Senyer), dos Joans de Patmos, i quatre tipus de creus de calvari.
Sota d'aquesta, en una altra línia, i també en minúscula gòtica, i de mida inferior, un text mé incomplet: "... maria + ora pro nobis + sancte benedicte + ora pro nobis + soli deo hon... ilustrissimo ben ... o de tocco episcopo + gerun ... e capitulum ecc..." que es pot interpretar com (Santa) Maria prega per nosaltres + Sant Benet prega per nosaltres només a Déu amb honor i glòria. Presidint l’il·lustríssim Benet de Tocco, bisbe de Girona, el capítol em va fer l’any del naixement del senyor de 1573. A mig peu es llegeix anthonivs + se(n)yer + et bartholomevs fil + dicti + anno + me faciebant + pondus + cxxxm un(ciæ)$, que s'interpreta com Antoni Senyer i el seu fill Bartomeu em van fer l’any esmentat. Pes 130.000 unces (4.332,9 kg).
Anses de la campana amb decoració floral. Fotografia Blai Ciurana - (Ampliar)
La llegenda de la campana.
Al voltant de la campana, la llegenda popular que s'hi refereix explica que la varen haver de fondre tres vegades i les tres vegades es va esquerdar; la quarta provatura va ser la bona, i es va mantenir sencera en treure-la del motlle. El fonedor frisava per sentir el so de la campana, i un cop treta del motlle, va voler provar-la amb un cop de martell, però va errar el cop i picà a la nansa de la campana, que va emetre un so ronc i esquerdat.
El fonedor, pensant que aquell era el veritable de la campana, es va avergonyir del seu fracàs i va marxar de la ciutat de pressa i corrents, per sempre més. Ja no va poder sentir el so de la campana penjada al campanar de la catedral, un so tan magnífic com cap altra campana havia tingut mai. Gibert (op. cit) afegeix que el Capítol, en memòria del malaurat fonedor, li va assenyalar cada diumenge la missa que es celebrava a tres quart de dotze i que anunciava la Beneta.
També es deia que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau de la Catedral, anunciant la mort imminent del clergue.
Concert de campanes en commemoració dels 450 anys de la Campana Beneta, el 21/03/2024.
Notes
(1) -
El monjo benedictí Benet de Tocco, de naixement Marco Antonio Tocco, nascut a Nàpols el 1510 i mort a Montserrat el 1585, va ser abat de Montserrat (1556–1559 i 1562-1564), bisbe de Vic (6 novembre 1564–1572), 69è President de la Generalitat primer mandat (1569–1572), bisbe de Girona (5 setembre 1572–1583), President de la Generalitat segon mandat (1578–1581), i bisbe de Lleida (11 maig 1583–1585). -
Tornar al text
(2) -
Segons Blai Ciurana (op. cit) i la fórmula matemàtica per calcular el pes d'una campana, el Bombo pesa 3.971 kg; però degut al gruix i a l'agudesa de la seva veu podria arribar als 5.000 kg. Segons Josep Calzada i Oliveras el pes és de 4.800 kg. La campana porta inscrit el pes en unces, 130.000, sens dubte una xifra rodona orientativa equivalent a 4.332,9 kg. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Les dotze batallades de la Beneta". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al Diari de Girona el 28/12/2013.
- "Una consueta de la catedral de Gerona". José Grahit y Grau. 1947. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 2.
- "Les campanes". Carles Sapena. 1998. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-8681-277-1.
- "Les campanes de Girona". José Grahit Grau. 1926. Tip. Llorens Castelló, Palamós.
- "Santa Maria i Sant Benet 'el Bombo o la Beneta'". Blai Ciurana Abellí. 2023. Fitxa a la web d'Inventario de campanas de las Catedrales de España (www.campaners.com).
- "42 històries màgiques. Llegendes de Girona". Nuri Ros i Rue. 2007. Fundació60. Dipòsit legal GI.548-2007.
- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 1989. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN: 84-8637-760-9.
- "Girona. Petita història de ña ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
(Ampliar) - La campana Beneta, o Bombo. Catedral de Girona.
(Ampliar) - Escut episcopal del bisbe Benet de Tocco. Basat en la portada de "Ordinari o manual per als curats", Barcelona. Casa de Claudes Bornat, 1568.
(Ampliar) - Llegenda de la campana Beneta, obra de Gerard Roca i Ayats. Hotel Museu Llegendes de Girona.
(Ampliar) - La campana Beneta, o Bombo. Foto Blai Ciurana.
(Ampliar) - La campana Beneta, o Bombo. Foto Blai Ciurana.
(Ampliar) - Cartell de la commemoració dels 450 anys de la campana.
(Ampliar) - Relleu de Sant Miquel Arcàngel a la campana Beneta. Foto Blai Ciurana.
(Ampliar) - La campana Beneta, o Bombo. Foto Blai Ciurana.
