Fontanals de Cerdanya. Història

Taula de sant Miquel. Detall. Finals segle XIII. Procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Soriguerola de Fontanals de Cerdanya. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Diner de Jaume II de Mallorca, 1300-1304. Viquipèdia - (Ampliar)

Lateral d'altar. Finals segle XIII. Procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Soriguerola de Fontanals de Cerdanya. Museu Episcopal de Vic. Viquipèdia - (Ampliar)

Estat dels veïns del comtat de Cerdanya: Queixans i Urtx. Segle XVIII. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Altar major de l'església Sant Martí d'Urtx. 1934. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Església de Sant Miquel de Soriguerola. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Escut de Queixans publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908.

Portal i façana lateral de Les Pareres amb un nen. Ca. 1936. Joan Nonell Febrés. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Església de Sant Martí d'Urtx. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Esteve de les Pereres. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Martí d'Urtx. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Miquel de Soriguerola. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Martí d'Urtx. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Fontanals de Cerdanya

Història de Fontanals de Cerdanya.

El nom del municipi. Fontanals de Cerdanya es va formar com a fusió dels antics municipis de Queixans i d'Urtx l'any 1969. Els alcaldes que van signar la fusió dels municipis foren Joan Costa Pallarès (darrer alcalde de l'Ajuntament de Queixans) i Jaume Ribot Mirosa (darrer alcalde de l'Ajuntament d'Urtx). Ribot va ser el primer alcalde del municipi de Fontanals de Cerdanya del 19 de gener de 1970 al 3 de maig de 1972.
Per tal que no prevalgués cap topònim dels antics respecte als altres, s'escollí el terme Fontanals per a la nova entitat municipal sorgida el 1969. Josep Vinyet Estebanell, secretari dels municipis d'Urtx i Queixans i del futur municipi de Fontanals, proposà trobar un nom genèric, compartit per uns i altres. Josep Delcor i Josep Ravetllat van proposar el nom d'un paratge dalt de la muntanya anomenat Els Fontanals.

Taula de sant Miquel. Finals segle XIII. Procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Soriguerola de Fontanals de Cerdanya. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Del primer, provenen els pobles o nuclis d'Urtx, El Vilar d'Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de l'Escloper, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera; del segon, els de Queixans, Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l'Anglès i el mas d'Amunt. L'Ajuntament de Fontanals de Cerdanya es troba al nucli de El Vilar d'Urtx on es construí un edifici de nova planta dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Ros Vila.
Les Pereres consta també amb el nom d'Hansi, Ans o Ancs abans del segle XIII, quan ja consta com a Parera. Queixans fa referència al gentilici llatí Cassianus, derivat de Cassius o bé al mot xeixa emprat per determinar una mena de blat (imatge que forma part de l'escut actual). Sembla que el topònim Urtx deriva del mot basc ur que vol dir aigua. Estoll, també conegut amb la grafia Astoll, sembla un nom preromà amb una arrel basca que derivaria d'estoil: fulles seques. Pel que fa al topònim Soriguera, podria venir del mot llatí soricaria, 'cau de ratolins' i el diminutiu -ola. Altres creuen que prové del nom d'un ocell, el xoriguer.

Juny de 1346. Pere de Queixans, fill del difunt cavaller Berenguer de Queixans, reconeix a Jaume Alemany, fill del difunt cavaller Pere Alemany, del vescomtat de Bas, que n'ha rebut 200 s. pendents de pagar dels 1.200 s. del dot de Francesca, germana de Jaume i muller. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Història del municipi. s'hi ha localitzat restes de ceràmica de l'Edat de Bronze i l'Edat de Ferro. També s'han trobat restes d'època ibèrica als poblats d'Escadarcs, Urtx i el Vilar, i romana, probablement vil·les, a Estoll i Urtx. El lloc d'Urtx s'esmenta ja en el segle XI quan esdevé un feu dels comtes de Cerdanya. El 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya, adopta el títol de Vescomte d'Urtx. El Llinatge dels Urtx posseí la senyoria d'Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses.

Làpida sepulcral de Ramon d'Urtx (mort el 1297). Últim quart del segle XIII. Talla en marbre amb restes de policromia i daurat amb pa d'or. Procedeix del claustre del convent de Sant Domènec de Puigcerdà. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)

Un personatge notable d'aquesta nissaga va ser Pere d'Urtx, Bisbe d'Urgell (1269-1293), qui signà els Pariatges d'Andorra, els pactes consecutius pels quals acordaren el condomini de les valls andorranes, el 8 de setembre de 1278 a Lleida. El seu germà, Ramon II d'Urtx, rebé del rei Jaume II de Mallorca totes les jurisdiccions sobre Urtx, llevat la pena de mort. Ramon II d'Urtx va ser pare d'Hug de Mataplana, qui, casat amb Sibil·la de Pallars, va ser el tronc de la tercera dinastia dels comtes de Pallars.
Cap el 1316 la senyoria d'Urtx pervingué al rei. Després va ser posseïda per diversos senyors, com el vescomte de Castellbó el 1359. El 1560 pertania al Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Al segle XVII-XVIII es documenta la baronia d'Estoll, Mosoll i Escadarcs.
Amb el Tractat dels Pirineus, el 1659, els pobles d'Urtx i Queixans quedaren a la banda catalana de la nova frontera.

Església de Sant Esteve de les Pereres. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Esteve de les Pereres. Església romànica que es troba a l'entitat de població de les Pereres, esmentada a finals del segle X a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Va patir com quasi totes les esglésies de la zona el saqueig per part de les tropes càtares l'any 1198. Va ser abandonada després dels danys soferts el 1936; amb motiu d'aquest abandonament es va enfonsar la part central de la nau. El 1992 es va procedir a la seva restauració.
La seva construcció està datada a mitjans del segle XII. Als murs s'hi aprecien fileres d'opus spicatum fins a una alçada d'uns 2,80 metres; des d'aquí les fileres són de carreus més grans allargats i sensiblement treballats formant murs d'1,50 metres de gruix. Dos arcs torals de mig punt divideixen la nau en tres trams.
A les reformes del segle XVIII es van obrir dues capelles laterals i una fornícula per situar l'antiga pica baptismal d'immersió. L'absis semicircular és més petit que la nau, té una finestra de doble esqueixada i arc circular de dovelles treballades rudimentàriament. A la façana de ponent, de la mateixa amplada, tenia un campanar de cadireta de dues obertures que va ser remodelat a la reforma del segle XVIII, quan també es va traslladar la porta d'entrada a aquesta mateixa façana.

Església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans. Església protegida com a bé cultural d'interès local del municipi, està envoltada del cementiri excepte la façana principal que forma un frontispici, encimat pel campanar quadrat piramidal. La portalada és de mig punt i s'hi pot llegir l'any 1775. Els batalls de la porta estan coberts d'originals ferros forjats. És d'una sola nau, amb volta de canó, dues capelles laterals i dues finestres a la paret lateral dreta. En l'absis s'hi observen uns arcs cecs i finestra absidal.
Sembla que antigament estava dedicada a l'apòstol Sant Jaume el Major. El Papa Urbà VIII per tal d'incrementar la devoció als nous Patrons, concedí el 13 d'abril de 1630 indulgència plenària en el dia d'aquella festa patronímica, a tots els qui, prèvia la recepció dels sagraments de penitència i comunió, visitessin l'església. El 1198, els partidaris del Comte de Foix calaren foc a les portes i arrabassaren tots els ornaments.

Església de Sant Martí d'Urtx. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Martí d'Urtx. Documentada l'any 1119, quan el bisbe Ot d'Urgell la va donar com dependent de la canònica de Santa Maria de Serrabona al Vallespir. Aquesta donació va ser confirmada pel bisbe Bernat en consagrar-la el 1151. El 1316, els marmessors testamentaris del darrer baró Ramon d'Urtx vengueren al rei el lloc d'Urtx a més de Das i Saltèguel.
L'església, construïda el segle XII, primitivament tenia la planta trapezoïdal amb un absis semicircular a la capçalera. Ha estat reformada diverses vegades, tant els murs com l'absis són reconstruïts, el campanar també forma part d'aquestes modificacions i el reforç en el gruix de les parets que van aconseguir així una amplada d'1,75 metres. La portalada de pedra granítica és l'original, tot i que canviada d'emplaçament, presenta un arc de mig punt amb dues arquivoltes, l'exterior amb motius escultòrics, quatre cares, dos per banda, en el centre un cap de bou i la resta de la decoració són petites piràmides, l'arquivolta interior està formada per un bordó.

Església de Sant Miquel de Soriguerola. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Sant Miquel de Soriguerola. Església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya, és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
El 1035 la Comtessa Elisabet, muller del Comte Guifré II de Cerdanya va fer donació al Monestir de Serrateix dels pobles de Soriguera i Soriguerola, junt amb l'església de Sant Miquel amb els seus delmes i primícies. Aquesta possessió li reconeix el Procurador dels feus reials a Cerdanya el 1267. Els càtars partidaris del comte Foix i Arnald de Castellbó saquejaren l'església el 1198.
És d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, amb la porta al sud, molt estreta i baixa. El campanar, a l'oest, és en forma d'espadanya senzilla, havent perdut les llosses. Sota del campanar s'obra una petita finestra. L'altar, en hemicicle, té finestra absidal de mig punt. Actualment l'església està tota enguixada i pintada. Per l'exterior s'observa petites formacions de pedres disposades en opus spicatum. El frontispici a la part meridional està construït amb filades d'opus spicatum i amb un campanar de cadireta petit i descentrat. A l'absis també s'aprecia l'opus spicatum i una finestra, amb doble esqueixada, en el seu centre.
Procedent d'aquesta església es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, un frontal d'altar pintat sobre fusta, que representa la psicòstasi amb sant Miquel i el dimoni pesant les ànimes, a la part baixa es troba l'escena del Sant Sopar i també la lluita de Sant Miquel amb el dimoni en forma de drac. La pintura és atribuïda al mestre de Soriguerola. Durant la Guerra Civil va desaparèixer una imatge romànica del segle XII d'una Mare de Déu amb Nen.

Església de Santa Eulàlia d'Estoll. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia d'Estoll. Església protegida com a bé cultural d'interès local. L'església d'Estoll, que avui està dedicada a santa Eulàlia de Barcelona, constava dedicada a Sant Jaume. Així, el 2 de juny del 913 el bisbe Nantigís consagrà les esglésies de Sallagosa i de Sant Jaume d'Estoll. El 1198 entre les malvestats dels partidaris del Comte de Foix i Arnald de Castellbó a diversos indrets, s'hi troba Estoll, que va ser saquejat. La nau flanquejada per quatre petites capelles laterals, és espaiosa i amb volta de canó. La porta és de mig punt i no té cap mena d'ornamentació. A la dreta de la porta hi ha l'escala exterior que puja al campanar, poc alt, quadrat i piramidal.

Evolució demogràfica de Fontanals de Cerdanya. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 26 focs; 1515, 38 focs; 1553, 31 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. El primer cens és del 1970 després de la fusió de Queixans i d'Urtx. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis, Queixans i Urtx - (Ampliar)

Bibliografia
"Fontanals de Cerdanya desaparegut", Josep Astort i Anna Giraut. Editorial Efadós. 2017. ISBN 84-16547-31-9.
"Intervenció arqueològica a l'església de Santa Eulàlia d'Estoll (Fontanals de Cerdanya)". Elisa Segués, Carme Subiranas, Mayte Rovira. 2010. Dins "X Jornades Arqueologia Girona 2010". ISBN 84-8458-322-6.

www.fontanals.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Fontanals de Cerdanya.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Fontanals de Cerdanya.

Situació del municipi de Fontanals de Cerdanya dins la comarca de la Cerdanya

Lateral d'altar. Finals segle XIII. Procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Soriguerola de Fontanals de Cerdanya. Museu Episcopal de Vic. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Sant Esteve de les Pereres. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Comptes de l'administració de rendes a la reina Violant de Bar, de Galcerà d'Urtx. 1397-1401

Comptes de l'administració de rendes dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i del Conflent, a la reina Violant de Bar, de Galcerà d'Urtx. 1397-1401. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)

Església de Sant Martí d'Urtx. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia d'Estoll. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Escut d'Urtx publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908.

Façana principal de l'església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Un carrer d'Urtx. 1934. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Església de Sant Esteve de les Pereres. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Porta d'entrada de l'església de Santa Eulàlia d'Estoll. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia d'Estoll. Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice