Vilanant. Història

Destral plana de coure i bronze. 1900 aC - 1600 aC (Calcolític - Bronze Antic). Museu de l'Empordà de Figueres - (Ampliar)

Pere el Cerimoniós (1319-1387). Viquipèdia - (Ampliar)

Portalada amb arquivoltes de l'església romànica de Sant Martí de Taravaus, a Vilanant. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Benet VIII (?-1024). Viquipèdia - (Ampliar)

Vista de l'església romànica de Sant Cebrià de Vilafant des d'un carrer. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

22 de setembre 1071. Testament d'Arnau Pere, que marxa al servei del Sant Sepulcre; llega al prenyat de la seva esposa Arsendis un terç de l'església de Vilanant. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Arc entre el carrer Pintor Sibeca i el carrer Lladó de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal de Vilanant. 1876. Archivo Histórico Nacional

Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal de Vilanant. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Església de Sant Martí de Taravaus. 1988. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Façana d'una casa del carrer Lladó de Vilanant, amb portal adovellat de punt rodó, amb data de 1551. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vilanant

Història de Vilanant.

Les primeres referències documentals. El testimoni més antic de presència humana al terme és una destral plana de bronze, data entre 2400-1800 aC. El 966 es documenta per primera vegada el nom de Vilanant com Villa Avondant en el testament del comte Sunifred II de Besalú, en el que deixava l'alou que hi tenia al monestir de Banyoles. El 1017 el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles, entre les quals l'alou de Vilanant. L'any següent és citada per primera vegada l'església parroquial de Santa Maria, en l'acta d'un judici celebrat a Besalú davant del comte Bernat Tallaferro. Aquest mateix document també esmenta la capella de Sant Joan, que estava situada davant de la façana del temple parroquial i en la qual es veneraven unes relíquies del sant.

29 d'abril 1085. Venda que fan Guifred Miró i els seus fills, Ramon Guifred i Guillem Guifred, a l'església de Santa Maria de Vilabertran d'un alou situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Santa Maria de Vilanant, indret d'Estany, que afronta a sol ixent amb ipso Aqual, per l'equivalent de sis sous. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Del Vilanant medieval al segle XX. Vilanant va formar part del comtat de Besalú fins a 1111, de la sotsvegueria de Besalú fins a 1716, i del corregiment de Girona entre l període 1716-1833. Del domini reial va passar als Palau, progressivament, entre 1359 i 1363, i als seus hereus successius, els Vallgornera, els Salbà, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i els Silva, ducs d'Híxar, fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX.
El 1289 el cavaller Bernat de Soler prestà homenatge al bisbe de Girona per la tercera part del delme de la parròquia de Vilanant. L'any següent el poble, que depenia directament de l'autoritat del rei, és incorporat a la batllia reial de Figueres, demarcació que s'acabava de crear.
El 1314 és esmentat el mas de Bernat Isarn, el primer habitant de Vilanant que transcendeix a la documentació conservada. El 1359 el rei Pere III el Cerimoniós, mancat de diners, es ven una part de la jurisdicció de Vilanant (Vilahonant) a Berenguer de Palau, senyor del veí castell de Palau-surroca, nucli de l'actual municipi de Terrades. El 1363 el rei Pere es ven la resta dels drets senyorials sobre el poble a Ramon de Palau, fill de Berenguer de Palau. La corona perd definitivament el domini directe que tenia sobre la població.

3 d'abril de 1343. De Pere El Ceremoniós a tots els oficials reials. Ajornament del pagament de deutes concedit a Bernat Batist, veí de Vilanant. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)

El 1525 la senyoria del poble passa, per dot matrimonial, dels Palau als Vallgornera. El 1561 Benet de Vallgornera fa edificar el castell-palau de la població, actualment, Cal Llossaire. L'any següent Sant Salvador de Coquells és citat com a priorat depenent del priorat de Santa Maria de Lladó. El 1594 els habitants de Vilanant perderen un judici contra Cipió de Vallgornera referent a la dècima de les olives.
EL 1682 el rei Carles II concedeix el títol de marquès de Vilanant a Miquel de Salbà i de Vallgornera. El 1724 es reconstrueix la capella de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers. Entre 1782-1792 es construeix la capella de Sant Narcís de la basílica de Sant Feliu de Girona amb les columnes i d'altres elements fets amb marbre roig de les pedreres del Mas Genover, de Vilanant.<(p>

14 de maig 1085. Lliurament que fan Bernat Guillem i els marmessors del seu pare, Guillem Odó, a Santa Maria de Vilabertran d'un mas llegat per aquest en bé d'ànima, situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Santa Maria de Vilanant (Ville Habundantis), a la Riera. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El 1794 durant la Guerra Gran, el poble és saquejat pels francesos, moltes cases foren destruïdes i moltes persones assassinades. El 1870 una forta tramuntanada va fer caure l'Arbre de la Llibertat que hi havia a la plaça. El 1872, durant la Tercera Guerra Carlina, es va bastir una fortificació enderrocada en acabar el conflicte. Molts veïns del poble lluitaren al bàndol carlí. El 1879-1881 es construeix l'actual campanar, sobre el qual s'instalàlà, el 1884, un dels primers parallamps que hi hagué a Catalunya. La fil·loxera provocà, en part, una greu crisi demogràfica a finals del segle XIX, que es va mantenir durant un segle.
El 1936, durant els primers dies de la Guerra Civil, l'església parroquial és incendiada i el rector assassinat. El 1956, una forta glaçada mata gairebé totes les oliveres del poble i deixa erm el paratge de la Garriga. El 1996 l'antic poble de Taravaus, que des del 1969 formava part del municipi de Navata, va ser incorporat al de Vilanant.

Campanar de Santa Maria de Vilanant. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

L'església parroquial de Santa Maria de Vilanant. Documentada el 1018, quan també s’esmenta l’església de Sant Joan de Vilanant, és una construcció preromànica de planta basilical de tres naus, que eren capçades originàriament per tres absis, el central rectangular i els laterals de planta de ferradura. Dels laterals només es conserven algunes restes del septentrional, sobre el qual s’alça la torre del campanar, del segle XIX. La volta de la nau central arrenca de banquetes i és sostinguda per tres arcs torals que tenen impostes decorades amb relleus geomètrics. La volta de la nau de migdia és de quart de cercle, forma que devia tenir també la volta de la nau septentrional, que ara és de canó al tram proper al frontis. Les naus es comunicaven per quatre arcs formers, que en una reforma foren reduïts a la meitat; els que hi ha actualment tenen el doble de llum que els antics. La sagristia, dels segles XVII-XVIII, ocupa el lloc de l’absidiola meridional. També en aquesta època, els murs de la nau foren sobrealçats en construir un terrabastall, amb finalitat defensiva.
Al nord de l’església parroquial hi ha les restes d’un casal fortificat, amb una torre de planta circular on incideix un mur amb un portal adovellat i datat el 1561. Aquestes restes formen part d’una casa que s’hi adossà. És probable que aquesta petita fortificació fos propietat dels Sarroca-Palau, senyors de Vilanant.

Paisatge de Vilanant. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Taravaus. El lloc de Taravaus formà part del comtat de Besalú, i consta a la fi del segle XVII com a lloc reial de la batllia de Figueres. Va ser un municipi independent fins a 1969, quan fou incorporat al de Navata. Per decisió popular, el 1996 es desvinculà de Navata i s'integrà al municipi de Vilanant.
L'església de Sant Martí de Taravaus va ser consagrada el 17 de maig del 1321, tot i que apareix documentat des del 1279 un temple amb aquesta dedicació. Probablement, aquest primer temple va ser reconstruït durant els primers anys del segle XIV.
La rectoria de Taravaus és un gran casal a migdia del temple amb estructures dels segles XVI i XVII i posteriors. Es conserven fragments de l’antic pedr&pacute; oratori, amb una peanya datada del 1571. L’església parroquial de Sant Martí de Taravaus, romànica, és esmentada al darrer quart del segle XIII, però posteriorment degué ser reconstruïda, atè,s que va ser consagrada el 17 de maig de 1321. L’edifici presenta tots els elements característics de l’etapa del romànic final: feta de carreuada, nau única amb absis semicircular, portada a ponent amb quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà; la volta de la nau és apuntada i seguida, i la del presbiteri té forma ametllada, amb l’arc triomfal apuntat. S'hi afeg´ posteriorment la sagristia, el terrabastall damunt la nau i el campanar. El cementiri forma un clos reduït prop la façana, amb una petita fornícula damunt la porta, amb decoració en relleu gòtica; es conserven creus sepulcrals baixmedievals.

Masia de Ca l'Arrufat, amb una torre fortificada adossada, al nucli de Taravaus. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Mas Arrufat, exemple de masia fortificada, de tres plantes i teulada de doble pendent, té una façana amb portal de grans dovelles i finestres renaixentistes amb frontons, emblemes i relleus ornamentals datats del 1560 i el 1587; disposa d'una alta torre quadrada amb matacà i sageteres, i hi ha una era closa per una lliça de la fi del segle XVII. El Mas Frigola és de característiques semblants, amb obertures renaixentistes i una gran torre de planta quadrada amb matacà i espitlleres. El Mas Safont és una altra gran masia que conserva una gran part de l’estructura del segle XVI.

Sant Jaume dels Verders. El veïnat de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, és situat prop del Manol. La capella de Sant Jaume dels Verders és una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l’església romànica anterior, del segle XI. De planta rectangular, l’absis adopta interiorment forma semicircular. La porta duu la data de 1724. A sobre, en la llinda d’una finestra, consta: “1729 Isidro Rodeja”. Al mur meridional es conserva un bon fragment de llenç romànic amb vestigis de la seva coberta. Al costat hi ha restes de la fortalesa dels Solers. El 1326 un clergue anomenat Berenguer de Riquenç va ser acceptat pel bisbe per ocupar la dignitat d'obtentor del benefici que hi havia instituït en aquesta església.

Sant Salvador de Coquells. Segle XII. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

Coquells. El lloc de Coquells (Cocollellos), de masies disperses, és referenciat en un document de l'any 966, on s'indica que el monestir de Banyoles hi posseïa un alou. El 1319 Guerau de Cervià prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme de Coquells, parròquia de Vilanant. Al segle XVI hi hagué un priorat denominat Sant Salvador de Cugullells. A partir del Llibre de Racionaris de la vila de Llers, inèdit, escrit per Gregori Pallisser el 1730, es dedueix que l'església de Sant Salvador de Coquells era una dependència del priorat de Santa Maria de Lladó. S'hi esmenta Jaume de Vallgornera com a prior de Coquells el 2 de gener de 1562. Jaume de Vallgornera, prior de Lladó el 1564 i el 1565, procedia de la família senyorial del castell de Palau-surroca, a Terrades, molt pròxim a Coquells.
L'església és de Sant Salvador de Coquells un edifici romànic, del segle XI, d’una sola nau amb un absis semicircular. S'hi han fet diverses reformes. La volta de l’absis és de quart d’esfera. La primera referència coneguda és del 1294 quan el prior de Sant Salvador de Coquells va vendre a Bernat Cruquella una casa a la cellera de Vilanant. El 1327 el Bisbe de Girona confirmà Berenguer Barber, clergue de la capella, com a titular del seu benefici. Va esdevenir un simple capella rural i més tard es va fer servir de pallissa.
Prop de Sant Salvador de Coquells hi ha restes d’un edifici fortificat i espitllerat, el Mas Genover, gran casal del segle XVIII amb teulada de doble vessant sobre les façanes principals i portal de gran dovellatge. En la llinda d’una altra porta hi ha la data de 1735. La capella de Sant Joan del Mas Genover, adossada a l’angle nordest del casal, és una petita capella, coberta amb volta de llunetes, d’una nau i absis semicircular. En la llinda figura “Joan Genober 1771”.

Evolució demogràfica de Vilanant. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 27 focs; 1515, 31 focs; 1553, 28 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Vilanant", Pere Borrat i Antoni Egea. 2001. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-9518-722-2.

www.vilanant.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Vilanant.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Vilanant.

Situació del municipi de Vilanant dins la comarca de l'Alt Empordà

Masia de Ca l'Arrufat, amb una torre fortificada adossada, al nucli de Taravaus, a Vilanant. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut dels Vallgornera.

Carles II de Castella, dit l'Encantat (1661–1700). Viquipèdia - (Ampliar)

Creu amb datació de 1871 al nucli de Taravaus. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Guerra Gran. Sometent d'un batalló de sometents de corregiment. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Tercera Guerra Carlina. Comandant de batalló. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia

vista interior de l' església romànica de Santa Maria de Vilanant. 1919. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Façana d'una casa del carrer Lladó de Vilanant, amb portal adovellat de punt rodó, amb data de 1551. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice